Mosquit tigre

Documents

• Conte
• Tríptic informatiu

Origen de la plaga:

• Espècie invasora provinent del sud-est asiàtic.
• La globalització ha afavorit la seva dispersió a nivell mundial.
• Principals entrades a Europa mitjançant importacions de pneumàtics i dispersió dins el territori a l’interior de vehicles.
• A Catalunya : Identificat per primer cop l’any 2004 a Sant Cugat del Vallès.
• Expansió dins el territori de forma exponencial ( l’any 2009 ja hi havia 119 municipis afectats entre els que cal comptar-hi Manresa)
• La seva eradicació en la situació actual és pràcticament impossible.

Biologia:

• Nom científic : Aedes albopictus
• Espècie agressiva que actua de dia i en exteriors.
• Mascles amb antenes “plomoses”. Alimentació exclusivament vegetal i funció sexual, amb una vida mitja molt curta i un petit radi de dispersió.
• Les femelles un cop fecundades es tornen molt agressives i persegueixen activament les seves “preses” ( necessiten la ingesta de sang per poder completar la maduració dels ous).
• Les femelles poden fer postes cada 15 dies en l’època de cria ( maig / octubre).
• Els ous eclosionen entre els 6 i 7 dies en funció de les condicions ambientals.
• La posta no es realitza dins l’aigua sinó en sec. Un cop sorgeixen les larves cauen dins l’aigua i allà es desenvoluparan passant per diferents fases, fins que l’adult emergeix de l’aigua i colonitza el medi aeri.
• Es poden desenvolupar en aigües altament contaminades, ja que disposen de sistemes especials per captar directament l’oxigen atmosfèric.
• A l’hivern fan una posta “especial” que els permet sobreviure fins la primavera

Hàbitat i costums:

• Poden viure tant en entorns rurals com urbans.
• Necessiten petites acumulacions d’aigua estancada (inf. A 200 l).
• Es solen refugiar en zones de vegetació ombrívola (originàriament es troben en ambients selvàtics i ponen als forats inundats d’aigua dels troncs).
• Les femelles localitzen els humans mitjançant les emissions de CO2, la temperatura i el moviment. Piquen de dia i generalment en espais oberts.
• Radi de vol d’uns 300m (es dispersen dins de vehicles ).
• Solen volar baix i quasi no fan soroll (atenció cames i turmells).
• A diferència del mosquit comú, que pica un sol cop per aconseguir el volum de sang que necessita, la “mosquita“ tigre ho fa moltes vegades. Poden travessar roba fina.
• Alta adaptabilitat ( 500mm pluja/any i tº superior a 10ºc) 

Sistemes de lluita:

• Els productes insecticides i repel·lents que funcionen per al mosquit comú també van bé pel mosquit tigre.
• Problema que en espai obert els difusors, nebulitzadors,....perden efectivitat. Aconsellable usar repel·lents en espais oberts.
• El sistema més efectiu per combatre el mosquit és “no donar-li ales” és a dir , no permetre la presència de mosquits adults .
• El millor sistema és la prevenció ( eliminar aigües estancades, aplicar biocides, ...)
• El tractament pal·liatiu de les picades és el mateix que per tots els mosquits (aplicar gel, amoníac o antihistamínics sobre els borrots ),
• Durant els primers anys les picades poden fer reaccions d’hipersensibilitat importants en algunes persones i en aquest cas és aconsellat anar al CAP.

Identificació:

• És un mosquit petit ( aprox. 4-5mm), potser una mica més petit que el comú i tot.
• No fa quasi soroll al volar.
• És entre negre intens i gris-marró, amb ratlles blanques a les potes, “genolls”, cap i tòrax. Algunes espècies autòctones són molt similars.
• No es troba en aigües en moviment, ni grans masses d’aigua.
• No forma núvols d’individus ni sol entrar dins les cases.
• Els ous són de color negre i no es solen veure a ull nu (menys 1mm).

Mesures preventives:

• Cal detectar els espais de cria possibles i eliminar-los.
• És la forma més efectiva de control, ja que mentre dins l’aigua tenim les larves i pupes en un espai controlat i delimitat, a la que colonitzen l’espai aeri és molt difícil actuar-hi.

Espais de cria:

• Forats a l’arbrat (dendrodelmes)
• Cendrers exteriors
• Pneumàtics
• Embornals
• Canaleres
• Joguines, cubells, testos, ...
• Safareigs
• Escocells
• Bidons, papereres, plàstics, deixalles,testos..
• ....i tots aquells espais on es puguin acumular petites quantitats d’aigua estancada.

MESURES D’ELIMINACIÓ DE PUNTS DE CRIA (per ordre de preferència)

• Retirar els objectes que puguin contenir aigua
• retirar l’aigua ( mín. Un cop per setmana)
• Perforar els objectes.
• Reomplir els espais, amb sorra, ciment, poliestirè,....de forma que no es pugui acumular aigua.
• Tapar l’aigua.
• Emprar biocides de forma controlada.