Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• Cal retirar els espais reservats als vianants durant la Covid?

  02/10/2023 [ Llegir més ]

  La senyora Cervilla Galera, en el ple del mes de setembre, ens proposa retirar els espais reservats als vianants durant la Covid. això significa fer molts passos enrere, tornar al passat, tornar a l’estil de ciutat del segle XX. 

  Des d'ERC, apostem per una ciutat del segle XXI. Recollint l’impuls dels anteriors mandats volem seguir tirant endavant accions que millorin el dia a dia dels nostres ciutadans.

  Les accions de pintar algunes calçades de color groc buscaven, en primer lloc, donar
  més espai als vianants durant la pandèmia. Però també, aquestes intervencions
  buscaven una transició a futures actuacions d’ampliació de voreres previstes dins del
  Pla de Millora de voreres i calçades.

  Aquests són els principals arguments de perquè impulsem aquest tipus d’accions:

  • Perquè l’espai públic sigui més segur, confortable i saludable, en un nou model de
    mobilitat compromès amb la lluita contra la crisi climàtica que situa els
    desplaçaments a peu al centre de les polítiques.
  • Perquè els vianants siguin els protagonistes de la mobilitat a la ciutat a través de la
    transformació de l’espai públic en un entorn més amable, menys contaminat i més
    segur.
  • A través de la pacificació dels carrers per a la ciutadania, millorar la seva salut,
    l’increment dels espais de convivència i de joc i l’impuls de la mobilitat sostenible.
  • Perquè visibilitzem els usos alternatius que pot tenir l’espai públic.
  • Perquè es planteja un canvi d’hàbits pel que fa a la mobilitat, amb la promoció del
    transport públic o els desplaçaments a peu o en bicicleta i la reducció de l’ús del
    transport privat.
  • Reafirmem el nostre compromís per l’assoliment dels objectius de l’Agenda 2030, per tal de fer front als principals reptes climàtics i mediambientals, i garantir la prosperitat i l’activitat econòmica responsable del nostre municipi.

  [ Resum ]

• Un Pla de l'Economia social i solid

  20/02/2023 [ Llegir més ]

  El ple de març ha aprovat el primer pla de l’Economia social i solidària (ESS) per impulsar i promoure polítiques que fomentin l’economia social i solidària a Manresa, i per extensió i com a capital de comarca que som, al Bages.

  Es un pas endavant pel reconeixement de l’ESS, com un actor socioeconòmic de valor amb un fort arrelament al territori. Un model econòmic que afavoreix el desenvolupament econòmic local d’una forma responsable i justa, que genera riquesa però també benestar. On es busca l’interès col·lectiu per davant de l’individual, amb una vessant social implícita, de sostenibilitat i viabilitat a llarg termini.

  L’objectiu de l’ESS no és maximitzar els beneficis, sinó satisfer les necessitats de les persones amb una distribució justa, inherent a l’ESS. Així doncs els excedents que generen es reinverteixen en la creació i manteniment de llocs de treball, en el desenvolupament d’activitats d’acord amb l’objecte social que tenen o, si es el cas, es distribueixen col·lectivament en funció de la contribució personal dels seus membres.
  En definitiva, un model que posa l’economia al servei de les persones i no les persones al servei de l’economia.

  Ja teníem un cert bagatge amb el foment de l’ESS, però ara amb l’aprovació d’aquest pla, fem un pas ferm i decidit al procés per fer créixer i consolidar l’ESS, facilitant els mecanismes i l’entorn favorable per desenvolupar-se. Per tant, volem contribuir a posar el model en igualtat de condicions a d’altres alternatives econòmiques.

  Vull agrair a totes les persones que han col·laborat amb l’elaboració d’aquest pla, primer de tot a la nostra tècnica, a la Liz Massip, a tot el personal tècnic que hi ha contribuït, a l’equip de Govern, als grups municipals, i com no, a l’expertesa que ens ha proporcionat l’ateneu cooperatiu de la Catalunya Central i a les entitats d’ESS que han enriquit aquest pla i ens han ajudat a definir de manera conjunta, per primera vegada en la història, un document de planificació estratègica. Un full de ruta per les actuacions dels propers 3 anys.

  Satisfetes del Procés participatiu amb la col·laboració de la regidoria participació.
  S’hi recullen elements tan rellevants com els principis i valors que compleix l’economia social i solidària que són: el compromís amb les persones i el planeta, la interdependència, la igualtat, la inclusió, la transparència i rendició de comptes, la creació d’oportunitats i de treball digne (més resilient i amb menys risc de deslocalització).

  També la seva relació amb els ODS i l’agenda 2030, amb qui comparteix objectius i aspectes claus implícits amb els valors que acabo d’anomenar de l’ESS. Així doncs, des d’aquest àmbit, es pot contribuir a estructurar i accelerar el desenvolupament sostenible (econòmic, social i ambiental).

  El document, fruit de totes les aportacions, té 5 objectius clars (23 actuacions o objectius específics)

  • Impregnar de l’ESS el conjunt de l’Ajuntament i els projectes. De portes en dintre. Objectiu ambiciós. Noves dinàmiques, treball transversal i cooperació entre serveis. Dota de coherència el propi pla i l’impuls de les polítiques d’ESS i el compromís de l’ajuntament en l’ESS. 
  • Promoure i sensibilitzar en ESS (mapatge, difusió i divulgació ESS, Festa del Riu)
  • Fomentar el creixement i la consolidació de l’ESS
  • Promoure el consum responsable que va estretament relacionat amb el comerç just.
  • Acostar l’ESS al món educatiu a tots els nivells (cartera de serveis d’ESS) 

  Es proposa impulsar un balanç ecosocial municipal, amb el mentoratge de la XMEES per valorar l’impacte de les actuacions fetes.

  Incorpora la necessitat d’actualitzar la diagnosi de l’ ESS a Manresa tot i que es posa en valor el pes de l’ESS tant a la ciutat com a la comarca en comparació a d’altres territoris.

  La necessitat de fer formació al personal tècnic.

  A més, ens ha de permetre avançar en la contractació pública responsable, en la utilització de la banca ètica, en la implementació de pràctiques més sostenibles en sentit ampli en la gestió interna de l’ajuntament (consum responsable, estalvi energètic...).

  Es proposen accions per l’enfortiment de l’ESS, per intensificar l’enxarxament d’iniciatives i la intercooperació, i per millorar les vies de finançament de les entitats i empreses ESS, que es un aspecte clau de qualsevol empresa.

  És un document viu i adaptable a les necessitats que es vagin detectant i als resultats obtinguts i amb el que volem fer palès la voluntat política i el compromís de l’Ajuntament envers la promoció d’aquestes polítiques.

  S’ha detallat el cronograma pels 3 anys. 

  S’ha detallat el pressupost: que s’ha calculat amb una previsió de les despeses externes (de tot l’Ajuntament) i de tècnics. Pels tècnics s’ha calculat dues jornades (1 de la tècnica d’ESS, i l’altre de suma de tots els altres tècnics participants).

  S’ha desenvolupat  el model de execució i seguiment.

  Aquest és, doncs, el punt de partida que ens ha de fer avançar per promoure el canvi de model econòmic i difondre el de l’economia social i solidària. Un model que, de ben segur, farà créixer i consolidar una economia més plural, democràtica i transformadora a Manresa i comarca.

  Cristina Cruz Mas
  Regidora delegada d’Ocupació, Empresa i Coneixement

  [ Resum ]

• Noves cartes de serveis

  16/02/2023 [ Llegir més ]

  El ple d'aquest mes de febrer hem aprovat un nou paquet de cartes de serveis. El mes de desembre del 2021 vam aprovar el primer paquet de tretze cartes composades, bàsicament, per serveis interns de l’Ajuntament. El mes de juliol de l’any passat n’aprovàvem onze més i ara presentem una nova fornada d’una dotzena de cartes vinculades, bàsicament, al servei a les persones (Serveis Socials, Acció comunitària inclusiva, Cooperació i justícia global, Ciutadania, Barris, Habitatge, Feminismes, LGTBI, Joventut, Persones grans, Promoció de la salut i Protecció de la salut).

  Inclouen informació sobre la identificació del servei, els horaris d'atenció al públic, els requisits d'accés, els costos associats si escau i els mitjans per sol·licitar-los, la normativa aplicable, etcètera.

  Les cartes de serveis tenen com a objectiu principal millorar la qualitat dels serveis i ajudar a comprendre millor els serveis disponibles i les seves característiques. També són una eina important per a l’ajuntament, ja que permet avaluar la qualitat dels serveis i identificar les àrees que poden millorar.

  Les cartes de serveis són rellevants per diversos motius:

  • Transparència i informació: Les cartes de serveis ofereixen informació clara i detallada sobre els serveis que l'administració posa a la seva disposició, els drets i deures que tenen les persones usuàries en relació amb aquests serveis. Això ajuda a millorar la transparència i la comunicació entre l'administració i la ciutadania.
  • Orientació a l'usuari: Les cartes de serveis són un instrument que orienten els serveis que ofereixen cap a les necessitats de la ciutadania i millorar-ne la qualitat. Això es tradueix en una millora de la satisfacció de les persones usuàries i una millora en la seva percepció de l'administració.
  • Millora de la gestió: Les cartes de serveis també permeten avaluar el rendiment dels serveis i establir indicadors per mesurar la seva eficàcia i eficiència. Això ajuda a la millora contínua dels serveis i a l'optimització dels recursos.
  • Participació ciutadana: Les cartes de serveis poden ser una eina per promoure la participació ciutadana en la definició dels serveis que ofereix l'administració i en la seva millora contínua. Això contribueix a fomentar la implicació de la ciutadania en la gestió pública i a millorar la seva percepció de l'administració.

  En resum, les cartes de serveis són una eina fonamental per millorar la gestió pública, fomentar la transparència i la participació ciutadana, i orientar els serveis cap a les necessitats reals de la ciutadania.

  Amb aquests paquet, doncs, arribem a les trenta-sis cartes de serveis publicades.

  Montserrat Clotet i Masana
  Regidora de Recursos humans i Govern obert

  [ Resum ]

• Cultura Transformadora

  02/02/2023 [ Llegir més ]

  M’agrada pensar que potser tota la cultura n’és, de transformadora. Perquè mai no sortim igual que hem entrat després d’una obra de teatre, de tocar un instrument en un grup, de participar en una ballada, de reunir-nos amb companys que vetllen pel patrimoni i organitzen sortides per visitar-lo... Però certament hi ha accions dins la cultura que volen fer les coses d’una manera alternativa, més vivencial, amb menys murs i jerarquies.

  Transformar implica ser i fer d’una forma diferent. I això no és fàcil, perquè tendim a perpetuar models que més o menys “funcionen”. Però per a qui funcionen? Segurament no per a tothom: no funcionen per a aquell que ho veu diferent, no funcionen per a aquella que no s’hi sent cridada, no funcionen per a aquells que ni saben que hi tenen dret...

  La Cultura Transformadora ve a donar respostes i no defuig la diversitat: abraça i es barreja. No li fa por la incomoditat ni la dissidència, perquè, obrint-se, sap que potser hi haurà divergències. Però el producte final ens enriquirà a tots plegats. Dona molta importància al procés, a voltes més que al resultat. I així veiem projectes sensacionals de teatre social, cursos on conviuen tots tipus de diversitats funcionals, artistes que elaboren una proposta singular. La Cultura Transformadora busca empoderar les persones per tal de crear una ciutadania que, participant, s’enforteix intel·lectualment, socialment i humanament, perquè, en darrera instància, l’objectiu final és una millor qualitat de vida. L’administració i el sector privat han de donar-hi suport. Esperem que l’espai que s’hi dedicarà a l’Anònima de Manresa pugui esdevenir, amb el temps, una seu referent al país.

  [ Resum ]

• Un conveni i uns acords laborals adaptats als temps canviants

  25/01/2023 [ Llegir més ]

  Tot i que feia temps que hi treballàvem, va ser al mes de setembre de l’any 21 que vam proposar als representants sindicals del personal funcionari i laboral la necessitat d’actualitzar el conveni i els acords laborals per la seva antiguitat (període 2004-2007). El fet que la legislació havia canviat en alguns aspectes i que el contingut del text del conveni s’havia reformat incorporant diverses modificacions que no havien estat publicades en diaris oficials i tampoc existia un text refós, feia que es plantegessin dubtes interpretatius  que podien generar situacions d’inseguretat.

  Amb aquest objectiu i per tal de resoldre aquesta situació (clarificar les condicions vigents) el mes de gener de 2022 es va constituir la Mesa General Negociadora per a la redacció del nou pacte regulador de les condicions de treball del personal públic de l’Ajuntament de Manresa.

  En aquesta Mesa hi participaven:

  • representants municipals (concretament la regidora Mariona Homs com a presidenta, el regidor Josep Gili i jla regidora Montserrat Clotet), 
  • personal tècnic del servei de recursos humans, el cap de servei de presidència i la coordinadora general a partir de a seva incorporació a l’Ajuntament el mes de setembre
  • representants de les centrals sindicals: tres representants d'USPAC-PL, quatre de CCOO i dos d'UGT, a part del personal assessor de les diferents parts.

  En aquesta primera mesa es va acordar que els principis que regirien el procés de negociació serien:

  • El principi de la bona fe negociadora, manifestant la intenció sincera d'arribar a un acord 
  • El respecte mutu
  • L’interès general o bé comú al centre de la negociació
  • El principi d’equitat, procurant  les mateixes oportunitats per a e tothom i prevenint desavantatges que es puguin evitar

  També es va acordar que no es farien negociacions parcials (aprovant i aplicant pactes parcials com s’havia fet fins ara) sinó que s’havia de negociar i acordar un document únic. Ens donàvem de termini fins al mes de novembre de 2022 i, arribat aquest punt, si no s’havia assolit un acord, les negociacions es congelarien fins al mes de juny de l’any següent.

  El resultat d’aquesta Mesa ha estat la redacció del document que portem a aprovació avui, en el qual, a més d’actualitzar totes les incorporacions que calia fer al text anterior, també ha promogut amb les seves propostes: 

  • la modernització de la funció pública i l’adaptació als nous temps, incorporant l’avaluació per objectius i aprovant una paga de productivitat, plantejant la modalitat de teletreball (caldrà redactar un reglament específic)
  • la incorporació d’una mirada de gènere: s’incorpora el permís per dol gestacional, el permís d’absència per situacions de violència de gènere o lgtbifòbiques, el reconeixement dels fills no comuns de la parella (tant si es tracta d’un segon matrimoni com d’una parella de fet) 
  • la millora dels aspectes socials i de conciliació: establint una major flexibilitat horària, mesura alineada directament amb la conciliació, una borsa d’hores de permís per conciliació, s’incorpora una reducció de jornada per estudis de fins a un 20% amb una reducció proporcional de retribucions, els ajuts especials per a fills i filles discapacitats s’actualitzarà amb l’IPC nacional, es regula un fons d’ajuts econòmics del 0.4€ de la massa salarial

  Aquests són alguns dels canvis, alguns dels que considerem més rellevants. 
  
  Agrair a tothom qui ha participat en aquest procés, des dels que ho hem fet activament en les meses, el personal tècnic, els assessors, fins a totes les persones que han votat, en un o altre sentit, aquest document. Cadascú, des de la nostra situació, hem reflexionat en com podíem millorar i actualitzar les condicions laborals del personal de l’Ajuntament de Manresa.
  

  [ Resum ]

• Dret de tothom a la participaci

  09/01/2023 [ Llegir més ]

  La participació política és un dret que tenen les persones. Però Espanya no reconeix aquest dret. Les persones migrants que viuen a les nostres ciutats i als nostres pobles no poden exercir-lo, excepte els comunitaris i uns quants ciutadans amb conveni recíproc amb els països d’origen. 

  No podem parlar d’una integració d’aquestes persones a les nostres societats mentre, al mateix temps, els deneguem el seu dret a la participació política. Em sembla difícil justificar democràticament que milers de persones que viuen amb nosaltres, que compleixen els seus deures, que paguen impostos... no puguin decidir sobre qui ha d’influir sobre les seves vides, sobre la seva feina, sobre l’educació dels seus fills... És una greu desigualtat respecte a les persones autòctones. 

  El dret a vot hauria d’anar associat a la residència i no a la nacionalitat. En cas contrari, estem relegant les persones migrants a una condició inferior, mentre que, mentrestant, anem proclamant la igualtat dels drets humans.

  L’estat del benestar no pot ser només per a una part de la societat. L’accés de tota la ciutadania al vot és un fet que ens beneficia a tothom, perquè és l’única forma per conèixer totes les opinions i perquè així es podrà actuar en benefici de tots.

  Hem d’assumir que l’única alternativa per assolir un desenvolupament just, humà i solidari és treballar per suprimir qualsevol forma de discriminació d’algunes persones i de col·lectius que formen part de la nostra societat, i fer-los partícips de tot allò que ens afecta com a ciutadans i ciutadanes de Manresa.

  [ Resum ]

• Noves eines per fer front a la crisi energ

  19/11/2022 [ Llegir més ]

  Aquest tardor s’han fet públiques dues iniciatives molt potents que feia anys que estàvem treballant per accelerar la transició energètica. 

  La primera és la creació d’una energètica pública, dins l’empara d’Aigües de Manresa. Aquest octubre s’han instal·lat les primeres plaques solars, a la seu d’Aigües, a la Plana de l’Om. Ara, l’empresa pública podrà fer estudis, executar i mantenir instal·lacions d’energies renovables en equipaments públics i per a iniciatives público-privades. Amb això, tenim feina per anys, però el projecte té voluntat de créixer i arribar a altres municipis i a particulars.

  La segona iniciativa és la constitució de la primera comunitat energètica empresarial de l’Estat, Manresa Il·lumina, una cooperativa que arrenca amb 31 empreses del polígon de Bufalvent i que vol créixer a tots els polígons de Manresa, per tal de generar, compartir i consumir energia renovable a un preu raonable, fet que millora la competitivitat de les empreses i n’assegura la viabilitat. Com a Ajuntament, vam sembrar la llavor, gestant la idea i obtenint subvencions per estudiar i assessorar la creació de la comunitat energètica. I l’Associació d’Empresaris de Bufalvent ha fet néixer aquesta llavor, que creixerà i donarà tants bon fruits! És un fet ben singular, l’enveja de molts municipis on les empreses dels seus polígons ni tan sols estan associades.

  Amb aquestes eines, lluitem decididament contra el canvi climàtic i posem el bé comú per davant dels interessos depredadors de l’oligopoli energètic espanyol.

  [ Resum ]

• La p

  06/11/2022 [ Llegir més ]

  Aquesta tardor Manresa torna a viure el projecte CulturaMent, que busca oferir activitats (música, arts plàstiques, tallers de memòria...) a les persones grans amb inicis de deteriorament cognitiu i afectacions lleus de salut mental. Vam començar l’any passat i la satisfacció per part de tothom (les persones grans participants, persones cuidadores, familiars, residències, els i les artistes...), així com els resultats del procés, ens han esperonat a continuar. I també a obrir l’experiència a altres col·lectius i edats, com les persones joves, que a voltes no troben resposta adequada a neguits propis de l’edat i de les pressions i circumstàncies que els envolten. Perquè, si estem d’acord que la salut no és només absència de malaltia, sinó també un estat complet de benestar físic, mental i social, la cultura i les arts ens poden ajudar, sobretot quan l’amenaça de l’alteració de la salut mental truca a la porta.

  La pandèmia ha agreujat sensacions d’aïllament i soledat i ha incrementat problemes d’ansietat i depressió. Quan ens envaeix el malestar emocional, és bo saber que la cultura i les arts poden ser un revulsiu que eviti o minimitzi l’actuació farmacològica. És per això que la Prescripció Social, estratègia que pretén la millora del benestar amb la prescripció ?des de l’Atenció Primària? d’activitats culturals, socials o relacionades amb la natura, pot donar resposta. A la Jornada que hem organitzat el 3 de novembre parlarem d’aquest exitós binomi: “Salut-Cultura: una recepta per a la cohesió social”.

  Si des dels Ajuntaments proposem “actius” (recursos d’entitats, activitats, clubs, biblioteques...) ampliem els recursos terapèutics i els donem una eina de suport. Tinguem cura de la cultura, perquè la cultura cura!
  

  [ Resum ]

• Manresa crea la primera cooperativa energ

  03/11/2022 [ Llegir més ]

  31 empreses de Manresa van signar aquest dimecres 2 de novembre la constitució de la comunitat energètica empresarial ‘Manresa Il·lumina’. La nova cooperativa, formada íntegrament per petites i mitjanes empreses industrials del Polígon Industrial Bufalvent, neix amb la voluntat d’aportar serveis per a la millora de la gestió energètica, ecològica i econòmica als seus socis, que podrà ser qualsevol empresa dins dels polígons d’activitat econòmica del municipi de Manresa.

  Es tracta d’una iniciativa pionera en el món empresarial a Catalunya i a l’estat per la seva envergadura i potencial. La comunitat energètica no té ànim de lucre. Tots els beneficis es traduiran en estalvi per als socis i funcionarà amb un règim totalment democràtic: un soci, un vot. Les instal·lacions energètiques seran propietat de la cooperativa, que s’encarregarà de construir, mantenir i gestionar les instal·lacions i l’energia produïda.

  L’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha subratllat que la comunitat energètica de Bufalvent és la segona iniciativa que s’ha anunciat en pocs dies “per accelerar la transició energètica a la ciutat de Manresa”, després que el passat 17 d’octubre l’Ajuntament de Manresa i Aigües de Manresa fessin públic l’acord per crear una energètica pública.

  Es tracta, ha dit, de dos passos molt importants per fer front al model energètic vigent, basat “en els combustibles fòssils i en uns recursos que són finits” i que comporta “una forta dependència de les grans empreses productores i comercialitzadores”: “Ho estem veient ara, amb uns preus de l’energia altíssims que estan posant al límit moltes famílies i també les empreses, que perden competitivitat”.
   Al seu torn, el president de l’Associació d’Empresaris de Bufalvent, Bernat Ladrón de Guevara, també ha assegurat que “urgeix un canvi de model en moltes de les estructures que hem conegut fins avui, i el de l’energia n’és un” i ha afirmat que la nova cooperativa “posa les bases i vol ser un mirall per a cooperatives futures”.
  
  Un procés iniciat amb el suport de l’Ajuntament de Manresa
  
  Els antecedents a la creació de la comunitat energètica s’inicien el 2016 amb el projecte ‘Manresa en simbiosi’, una iniciativa que pretenia maximitzar l'eficiència en l'ús dels recursos disponibles per iniciar el camí cap a l'economia circular. Va ser impulsat per l'Ajuntament de Manresa, conjuntament amb l'Agència de Residus de Catalunya, i amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de l'Associació d'Empresaris del Polígon Industrial de Bufalvent i la Fundació CTM. Posteriorment, s’hi va afegir el Consell Comarcal del Bages com a ens coexecutor i en els darrers temps els Ajuntaments de Sallent i Sant Fruitós de Bages.

  Al 2020, es va iniciar el servei de gestió energètica com a part del servei de simbiosi industrial al polígon de Bufalvent, sempre amb el suport de la Diputació de Barcelona, per assistir als empresaris i decidir sobre l'estalvi de despesa en consums energètics. Així, es va encarregar a l’empresa Simbiosy una diagnosi del potencial de generació d’energia solar fotovoltaica a les cobertes de tot el polígon de Bufalvent i es van estudiar els consums de les empreses.

    [ Resum ]

• Prestaci

  31/10/2022 [ Llegir més ]

  L’any 1993 va haver-hi una modificació normativa que establia que el personal de les administracions que el 31 de març estigués inclòs en el camp d’aplicació del Règim Especial de la Seguretat Social dels Funcionaris de l’Administració Local (MUNPAL), quedaria integrat, amb efectes de l'1 d'abril, en el Règim General de la Seguretat Social.

  La mateixa norma, va preveure que el personal actiu de les corporacions locals que a la data d’integració estigués rebent l’assistència sanitària mitjançant concert amb una entitats privades, entre d’altres supòsits, podria continuar rebent-la amb la mateixa modalitat sempre que ho decidís el Ple de la Corporació.

  El Ple de l’Ajuntament de Manresa va acordar continuar prestant l’assistència sanitària per mitjà d’entitats privades per al personal que venia de l’antic règim, mentre que el personal de nova incorporació ja va passar tot al règim general. 

  Un dels requisits per poder passar del règim especial al règim general, era que passés tot el col·lectiu sencer (no odien passar persones a títol individual, ja que no es tracta d'un dret individual subjectiu de cada funcionari).

  Vist que la sanitat pública dona molt bon servei, especialment en aquelles qüestions més especialitzades i sensibles i, vist també que moltes de les persones afectades demanaven reiteradament quan es podria fer el pas al règim general de la seguretat social.

  De fet, era potestat del ple decidir si es passava tot el col·lectiu al règim general, però, amb la intenció de respectar la voluntat del col·lectiu, s’han realitzat diverses consultes a les persones afectades que, fins a l’actual, sempre havien determinat el desig de mantenir-se en el règim especial. Ara, abans de que vencés l’actual contracte, s’ha realitzat una nova consulta aprofitant la finestra d’oportunitat.

  El resultat d’aquesta consulta, amb un 92% de participació sobre un cens de 86 persones, ha estat de 55% dels vots a favor del canvi enfront un 45% de mantenir l’assistència amb mútua privada. 

  Aquesta proposta, el pas del col·lectiu al règim general, ha estat objecte de negociació a la Mesa General de Negociació en la sessió celebrada el dia 10 d’octubre de 2022.

  Finalment, pel que fa a l’afectació econòmica d’aquest canvi en el pressupost municipal, caldrà ingressar a la seguretat social el mateix import que s’ingressava fins ara per a aquest col·lectiu. El que variarà és l’import destinat a despeses farmacèutiques i assistència mèdica que a partir d’ara anirà a càrrec de la seguretat social (estimem que serà de l’ordre del mig milió d’euros). L’ajuntament també s’haurà de fer càrrec del pagament de les baixes per incapacitat temporal d’aquest col·lectiu. 

  Així, vist els beneficis que suposa per al personal afectat pel que fa a l’accés als servei sanitari públic, presentarem la sol·licitud a la Tresoreria General de la Seguretat Social per a la prestació de l’assistència sanitària del Règim General al personal funcionari de l’Ajuntament de Manresa que, a data 1 d’abril de 1993, estigués inclòs al camp d'aplicació del Règim Especial i que actualment està rebent l’assistència sanitària a través d’una entitat privada, amb efectes de l’1 de gener de 2023.

  [ Resum ]

• Canvi de mans de la gesti

  28/10/2022 [ Llegir més ]

  En el ple municipal del mes d'octubre es va debatre el "Dictamen sobre aprovació inicial, si escau, del canvi de forma de gestió del servei d’aparcament en superfície sota temps limitat". Un dictamen amb un dels enunciats més breus i, alhora, contundents, .... ni més ni menys que el canvi de mans de la gestió de la zona blava de la ciutat. Quin gran tema, quina gran qüestió, quanta tinta i converses ha generat, posant de manifest la seva importància.

  Fa més de 17 anys (des de l'any 2005) que es gestiona la zona blava d’'una forma relativament rígida. Amb la situació actual tenim  poc marge de maniobra per treballar, per reorientar polítiques de mobilitat sostenible. Ha passat massa temps amb la mateixa manera de fer i de treballar. No obstant, en el seu moment, aquest fórmula, va complir una funció.

  Els temps han canviat, la gestió de la via pública ha canviat, la mobilitat sostenible ha canviat, la ciutat ha canviat, .... tot ha canviat molt en 17 anys. 

  Ara ens cal un canvi

  Durant, aquest període, els dos principals objectius de la gestió indirecta de la zona blava han estat: en primer lloc, fomentar la rotació a l'àrea central de la ciutat (promoció econòmica, comercial i de serveis) tant important que tenim. I, en segon lloc, destinar una part important de la recaptació al finançament d'una única obra, la de la Reforma (una obra, per altra banda, força incompresa).

  Tant la rotació de l'aparcament, com la recaptació són dues qüestions molt importants, i tenen, a priori,  una finalitat positiva per a la ciutat. Ara bé, com deia, toca un canvi del model de planificació i de gestió.  

  Afortunadament, la fórmula actual de gestió de la zona blava arriba  a la seva fi (maig de l'any 2023). I no tenim cap intenció de prorrogar-la. 

  La memòria tècnica que acompanya el Dictamen és clara. Els avantatges tècnics de la gestió directa son clars. 

  Efectivament, és una gestió directa relativament fàcil i econòmicament beneficiosa. Destaco tres punts o aspectes de la memòria tècnica que acompanya el dictamen:

  1. Gestionar la zona blava de forma directa per part de l'Ajuntament no hauria de ser una tasca excessivament complexa. És un servei relativament senzill que gira al voltant d'un equip humà d'onze persones que supervisen uns 56 expenedors i controlen més d'un miler de places d’'aparcament amb eines informàtiques i tecnològiques.
  2. Evitem aplicar l'IVA. (tant a la persona usuària del servei, tarifa, com pagar-ho a la concessionària). 21%. I també evitem aplicar el benefici industrial.
  3. Les despeses d'inversió, les despeses de gestió, són substancial ment inferiors a les de recaptació. Dades provisionals, variables any darrer any, amb un horitzó d'un milió d'euros anuals.

  S'obren nous escenaris: de política tarifaria, nou mapa de zones regulades (blava, verda) Nous i quantiosos recursos per a noves inversions.

  M'aturo en aquest darrer punt: fins ara es destinaven els recursos a un únic projecte (el de la Reforma) i ara ho podem fer a varis projectes (entorns escolars, ampliació d'illes de vianants, millores de servei de transport públic, etcètera. Els que decidim per a una mobilitat sostenible). 

  Segur que tenim idees per a nous escenaris, i podem construir des de l'interès general propostes per a una nova ordenació i gestió de l'aparcament a la via pública, que també contemplin un clar retorn a la ciutat de la recaptació econòmica. 

  Em sembla que ens hem de proposar, a partir d'ara, que 'aparcament al carrer pagant, sigui percebut com més beneficiós, per a la ciutat.

  En aquest sentit, el vent bufa a favor, i durant el propers mesos hem de fer propostes per a una mobilitat sostenible, en el marc del Pla de mobilitat, que estem treballant. Tindrem una gran oportunitat per definir línies estratègiques de l'aparcament en superfície a la via pública, al centre de la ciutat i als barris i, alhora, disposar d’'importants recursos provinents de la gestió directa de la zona blava que podrem destinar a una mobilitat sostenible.

  Tenim temps i espai polític per reformular el model en el sentit ampli de la paraula. No es tracta només de substituir una empresa privada per l'Ajuntament.

  Tenim una gran oportunitat de transformació de la ciutat i està davant nostra. Agafem-la!!    

  Finalment, i sobretot, sobretot, el que considerem molt important, pel repte de la gestió directa, és el repte de la MAJOR CAPACITAT DE DECISIÓ I VELOCITAT PER TRANSFORMAR LA CIUTAT.
  

  [ Resum ]

• El creixement sostenible no existeix

  15/10/2022 [ Llegir més ]

  Aquesta frase tan contundent va ser pronunciada pel regidor manresà de Ciutat Verda Pol Huguet a l’últim ple d’aquest any. Huguet també va posar èmfasi en el fet que el gran progrés material que hi ha hagut a bona part del món aquests últims 200 anys ha estat gràcies a l’augment de consum energètic possibilitat pels combustibles fòssils. En efecte, si fins el segle XIX les principals fonts d’energia de la humanitat havien estat les renovables la Revolució Industrial liderada per Anglaterra va encimbellar el carbó a la posició de primera font energètica. Aquest predomini del carbó va durar des de principis del segle passat fins a la dècada dels 60 d’aquell segle quan el petroli el va destronar. I malgrat que el subministrament de petroli no ha estat mai estable o fàcil aquesta hegemonia s’ha mantingut fins avui en dia. Una màquina com el motor Diesel és considerada per experts com Vaclav Smil com un pilar bàsic de la nostra civilització, sense ell difícilment podríem tenir tant comerç a tanta distància. I no cal dir que majoritàriament el motor Diesel funciona cremant combustibles de petroli. Veurem si el petroli podrà mantenir la seva hegemonia o si serà aviat destronat pel carbó com apunta el científic italià Ugo Bardi però en qualsevol cas s’està veient que substituir els combustibles fòssils no és gens fàcil.

  I aquesta dependència dels combustibles fòssils ens situa davant del doble desafiament de la crisi climàtica i de la crisi energètica. Per una banda els gasos d’efecte hivernacle que aquests combustibles generen estan alterant greument el clima planetari i per altra banda ens enfrontem a la seva escassetat ja que les seves reserves disminueixen cada vegada més depressa. Combinació d’efectes ja prevista a l’estudi dels LÍMITS DEL CREIXEMENT publicat fa 50 anys i també al ple. És per això que estem veient la fi del mite del creixement sostenible o creixement verd. No hi ha creixement verd i probablement la nostra economia deixarà de créixer aquests propers anys.

  Què podem fer davant d’això ? Penso que el camí iniciat per l’ajuntament de Manresa és el correcte: democratitzar la gestió de l’energia a través d’empreses públiques com Aigües de Manresa. És la manera de plantar cara al neoliberalisme més cruel, aquell que vol deixar la gestió dels recursos en mans privades. Només avançant cap a un sistema econòmic pensat per a la ciutadania i no per a l’accionariat podrem evitar anar augmentant les diferències de riquesa i crear una societat dual de privilegiats i d’exclosos, societat que òbviament posaria en perill la democràcia.

  Desitjo per tant el millor per a Aigües de Manresa. En aquests temps difícils del seu èxit en dependrà la prosperitat de tothom. Endavant!

  Jofre Oliveres Sala, secretari de transició ecològica d’ERC Manresa.

  [ Resum ]

• En defensa de les dones iranianes

  11/10/2022 [ Llegir més ]

  Aquest mes de setembre passat, una jove kurda de vint-i-dos anys, la Masha Amini, va ser assassinada per la policia de la moral iraniana quan va ser detinguda per no portar "com cal" el hijab que tapava els seus cabells. 

  Aquest cas ha significat per a moltes dones a l'Iran un abans i un després. Ha estat la guspira d'una revolta que ha fet sortir en massa a moltes dones al carrer, en contra de la violència que pateixen cada dia per un sistema patriarcal que ha tallat d'arrel tots els seus drets. Una revolta contra un règim fonamentalista, extremadament misogin, que va arribar al poder amb el cop d'estat islàmic del 1979 i que ha repercutit en un canvi radical en una societat, la iraniana, que havia conegut la llibertat i la igualtat entre dones i homes.

  Les imatges de dones tallant-se els cabells i cremant els seus hijabs com a reacció de protesta ens han remogut a totes. Sabem que s'hi juguen la vida i no podem fer més que sumar-nos a la seva causa, que és també la nostra: la lluita contra tota opressió patriarcal, ja sigui per obligar-nos a tapar el nostre cos, com per obligar-nos a ensenyar-lo, si no ho volem. Les dones hem de poder decidir sempre.

  Les diferents protestes i manifestacions ciutadanes arreu del país contra la violència d'aquest règim patriarcal, han estat durament reprimides amb detencions de periodistes com la Nilufar Hamedi. Arreu del mon també s'han organitzat protestes i accions de suport com a mostra de solidaritat amb les dones iranianes. Amnistia internacional ha sol·licitat una investigació de la mort de Masha i fan palès que l'obligatorietat de l'ús del vel és abusiva, degradant i discriminatòria.

  És per això que volem traslladar tota la nostra solidaritat, força i coratge a la revolta liderada per dones de l'Iran, que sota l'opressió del règim iranià s'alcen i lluiten pel seus drets, també el dret de vestir-se com vulguin. Les seves queixes i reivindicacions ens les fem nostres. Ens manifestem contràries a la imposició del vel o de portar qualsevol vestimenta de manera obligada, va en contra de drets fonamentals. 

  També volem manifestar el nostre rebuig a totes les agressions que pateixen les dones i les nenes a qualsevol tipus d'opressió. Les dones són les que pateixen més violències islamofòbiques i que són un tipus de racisme. 

  [ Resum ]

• Busos el

  05/10/2022 [ Llegir més ]

  El proper mes de desembre circularan per la ciutat vuit busos 100% elèctrics, és a dir, amb zero emissions, que transportaran usuaris de les principals línies urbanes. Aquest nombre de vehicles suposa pràcticament la meitat de la flota. La resta de vehicles són híbrids.

  Fa més d’un any que vàrem prendre aquesta decisió, que ara ens situarà al capdavant de les ciutats que treballen per la reducció de contaminants a l’aire urbà que tots respirem. Aquesta decisió és transversal, és a dir, és beneficiosa per a tothom. Tothom en treurà profit (usuaris i no usuaris) de la modernització del nostre servei de transport públic.

  La qualitat de l’aire és un dret i una obligació universal. Malauradament i per diverses circumstàncies, globalment estem reaccionant tard, però localment no deixarem de treballar. La crisi climàtica i energètica és una realitat i amb aquest horitzó planifiquem altres mesures de mobilitat sostenible per la ciutat. Així, la revisió del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible continua avançant. Ben aviat es farà el retorn tècnic del procés de participació ciutadana i s’iniciarà la darrera fase del nou document. Una fase propositiva que ens ha de dibuixar un nou escenari ambiental a la totalitat del terme municipal. Les propostes han de servir per afrontar nous reptes per nosaltres i perquè les noves generacions es trobin un entorn en les millors condicions possibles. En aquest sentit, hem de ser responsables i generosos.

  [ Resum ]

• Suport a l'alletament matern

  05/10/2022 [ Llegir més ]

  Es indiscutible que la millor alimentació per al nadó es la llet materna, es així, es la llet fabricada expressament pels infants. Sovint parlem molt dels beneficis que té pel nadó, que en té, i no tant dels beneficis per la salut de les mares a nivell físic i a psicològic per la mare, a banda que les ajuda a recuperar-se molt millor del part. 

  L'alletament matern és una qüestió de salut i per tant un dret i per això cada cop són més les lluites feministes per que aquelles persones que desitgen maternar, ho puguin fer com desitgin i sigui més satisfactori per elles. Això inclou la lactància. Per tant s'han crear les condicions per respectar aquesta voluntat i per impulsar-la.

  Algunes dades dels parts a Manresa:
  1924 parts el 2019
  1742 parts el 2020
  1703 parts el 2021

  L'any 2019, segons l'informe d'Indicadors de salut perinatal a Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, el 90,7% de les mares fan pit en néixer el seu nadó, (a Manresa aquesta dada es inclús més alta, del 94%), Per tant, són moltes dones que cada any lacten als seus nadons. Ara bé, només el 29% segueix mantenint la lactància materna més enllà dels sis mesos a Catalunya, que es el mínim que recomanen l'OMS i altres organismes.

  S'ha fet una bona feina per fomentar la lactància materna durant molts anys però ara el repte es poder mantenir-la durant més temps. És evident que la persona pot decidir deixar de lactar si així ho desitja en qualsevol moment. Reivindiquem una maternitat respectuosa, que vol dir respectar-se i cuidar-se a una mateixa i decidir sobre el propi cos.

  Però les dades en demostren que tot i que hi ha la intenció de moltes mares a lactar en un inici, aquest índex de lactància materna baixa moltíssim i denota el poc suport social que té donar el pit, tot i que ja hem comentat la importància envers la salut de mare i fill, l'alletament es pot trobar amb molts impediments i, sobretot, el més rellevant és que el model socioeconòmic actual dificulta exercir lliurement la criança, tenint en compte que als quatre mesos cal reincorporar-se a la feina.

  Per tant, el que volem és comprometre'ns com a comunitat:

  • A protegir, promocionar i donar suport a la criança i a la lactància materna.
  • A visibilitzar i normalitzar la lactància materna per prevenir l'aïllament social de les mares que volen alletar a Manresa.

  Per tant, a ocupar l'espai públic amb la criança. I per fer-ho, volem crear una xarxa d'espais adequats i respectuosos on poder alletar, que no calgui fer un intercanvi econòmic. Realitzarem doncs la campanya de sensibilització perquè s'hi adhereixin locals públics i privats i elaborarem el material necessari per fer-ho.

  També volem reivindicar, des de una perspectiva feminista, la millora del permís de maternitat. Estem contentes que s’hagin augmentat els permisos de paternitat, per veure si, ara sí, millorant drets es comparteix la criança entre mares i pares. Sembla evident que quan més temps passa el pare amb un nadó, més implicats estan en la cura de fills i filles al llarg de la vida. Però fa més de tres dècades que no es toca el permís de maternitat i sabem que des del ministeri d’igualtat del Govern espanyol es comparteix aquesta demanda.

  Per últim, i no menys important, voldria agrair l’acompanyament que es fa a les mares des de “Fem pit” i altres grups de criança de la ciutat. Un bon acompanyament pot salvar una lactància i el poder compartir experiències, tècniques per alletar... és un gran suport per elles.

  Animem a les mares a participar-hi. És molt important fer xarxa amb persones que estan en la mateixa situació o que ja hi han passat, i la pressió social de què ho has de fer superbé i de què tothom en sap més que tu es més que rellevant.

  [ Resum ]

• Pla de mesures antifrau

  19/09/2022 [ Llegir més ]

  El mes de desembre passat, el ple municipal va aprovar el compromís de l'Ajuntament de Manresa de lluitar contra el frau i impulsar el sistema d’integritat i adhesió a les mesures antifrau. Avui portem a consideració diverses mesures per materialitzar aquest compromís i que se sumen a les ja existents:

  • El registre de grups d'interès (estem adherits al registre de la generalitat)
  • L’aprovació del codi de conducta dels alts càrrecs de l’Ajuntament de Manresa i del seu sector públic
  • La bústia ètica 
  • Una pàgina web de transparència i dades obertes. 
  • Divulgació i formació en valors i ètica pública
  • Exigència de la declaració d'Absència de Conflictes d'Interessos (DACI) en les persones que participen en tribunals de selecció i/o oposicions i en determinats processos de contractació.

  Utilitzant la metàfora que va exposar el Cap de Servei de Cooperació en l'administració electrònica, la transparència i la protecció de dades, en Lluis Granero i Vilarasau, a la comissió informativa de serveis generals, l’Ajuntament fins ara conduïa un vehicle amb les prestacions bàsiques, però l’objectiu és conduir un vehicle d’altes prestacions amb la finalitat de reforçar els mecanismes de prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d'interessos.

  Per millorar el pla antifrau que es va presentar el mes de desembre, s’ha considerat fonamental incorporar a tots els Serveis existents a l’Ajuntament per tal de realitzar conjuntament:

  • Una anàlisi i avaluació dels riscos: identificant i analitzant els riscos dels processos clau, avaluar la probabilitat de cadascun d’ells i l’eventual impacte.
  • L’establiment d’indicadors d’advertència o marcadors de risc per detectar que poden estar produint-se activitats fraudulentes, les anomenades banderes vermelles
  • Definir mesures preventives per a què el risc residual sigui tolerable, adequades a la situació de risc concreta i proporcionals a la probabilitat i la gravetat del risc, incloent procediments relatius a la prevenció i gestió de situacions de conflictes d’interès.
  • Una peça clau ha estat la implementació de la recollida de les DACI (les declaracions d’absència de conflicte d’interès) mitjançant una eina informàtica que en facilita el seu seguiment i auditoria.
  • Aquest Pla d’integritat institucional, està configurat per un conjunt d’eines i mecanismes, instruments de caràcter essencialment preventiu, afecta a tota la gestió de l’Ajuntament i estan dirigits a millorar la infraestructura ètica, a prevenir la corrupció i les conductes públiques inadequades i, en conseqüència, a consolidar la confiança ciutadana.

  Tot això per donar resposta als principis de bon govern que han d’assegurar que els interessos públics s’assoleixen amb objectivitat, neutralitat i imparcialitat
  

  [ Resum ]

• Revisem el pla de mobilitat

  07/07/2022 [ Llegir més ]

  Estem en plena revisió del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Manresa. Un llarg i complex procés de diagnosi, reflexió i presa de decisions. Ara, s’està acabant el procés de participació ciutadana.

  Volem i/o podem canviar les rutines de la nostra mobilitat? Tu vols fer-ho? Aquestes i altres preguntes són clau per afrontar la transformació de la ciutat. Els nous temps fan canviar molt més ràpidament les coses, i la mobilitat de la ciutat i la comarca no en són una excepció. Si volem una Manresa més acollidora, saludable i avançada hem de repensar del tot l’ús que fem de l’espai públic per moure’ns. Un espai públic que, d’altra banda, és molt limitat. 

  La transformació de la ciutat amb la mirada des de la mobilitat s’accelerarà. Haurem d’afrontar canvis de xip en la manera de moure’ns per poder assolir un nou model més clar i entenedor, que ens faci atractius i competitius.

  Desplaçar-se a peu, en transport públic, a dues rodes o a quatre rodes, tenint en compte que, tot alhora, no podrà ser. Caldrà triar, prioritzar, definir la imatge de ciutat saludable i continuar la transformació.

  Necessitem disposar d’un pla nou que, conjuntament amb altres estratègies, ens prepari per als canvis socials, econòmics i ambientals que ja tenim a sobre.

  Ens en sortirem. Planificarem les millores de la mobilitat respecte de la comarca, enfortirem la cohesió dins del terme municipal, reforçarem el paper del nucli urbà de la ciutat i farem dels barris uns espais on s’ha de percebre que arriba de forma directa la millora de la qualitat global dels desplaçaments.

  [ Resum ]

• No tot s'hi val

  19/06/2022 [ Llegir més ]

  Ja fa temps que estem immersos en una situació de post-pandèmia que ens ha deixat a les ciutats mitjanes i grans una sensació d'incivisme, de manca de seguretat i de conflicte en l'espai públic generalitzada. Les dades, ens diuen que estem a nivells de delinqüència del 2019, però malgrat la dada, el que és cert es que tots plegats som molt menys tolerants i ens incomoda profundament sentir que la situació es pot agreujar. Inclús quan les dades milloren i la sensació també ens diem: “Bueno, Bueno, però ja veurem d'aquí un temps”.

  Políticament hem estat treballant de valent per revertir una situació que certament fa un any no era agradable. Hi va haver baralles al carrer i la sensació que alguna cosa havia canviat era evident. L'operació Tremall que persegueix delinqüents multireicidents que fa patrulles conjuntes de Policia local, mossos i policia nacional ens ha ajudat a detenir unes quantes persones que ja feia temps que entraven i sortien de les dependències policials i de les sales dels jutjats. Juntament amb l'augment de les patrulles mixtes a peu, la instal·lació de càmeres que ens permeten dissuadir i perseguir en cas de delicte i una comissaria de proximitat al centre per poder atendre totes les demandes de la ciutadania ha estat les mesures que des del govern de la ciutat, juntament al el departament d'interior hem proposat.

  Però no n'hi ha prou. La sensació que les coses estan canviant segueix present i ens neguem a  fer-nos a la idea que a partir d'ara haurem de viure sempre més així. 
  Molts col·lectius que fins abans de la pandèmia vivien a la ciutat amb un cert nivell d'inclusió social (parlo de famílies d'origen migrat) es veuen ara mirades amb rebuig, com si fessin nosa. O por. I la por fa mal perquè és totalment irracional i ens fa veure perills on només hi ha persones diferents.

  Per això cal dir que No tot s’hi val. Els primers interessats en acabar amb la delinqüència al carrer i les màfies son les pròpies persones migrades que volen tornar a treballar per construir una societat inclusiva i cohesionada que pugui mirar de manera decidida cap al futur. No podem barrejar naps amb cols o l'extrema dreta farà queixalada forta entre els que analitzen les situacions des de l'estómac.

  Que hem de dir prou a la impunitat amb segons quines situacions? Ja hi estem d'acord. Hauríem de poder treballar per un bé comú més cooperatiu i fet entre tothom. Les darreres dècades d'accés d'individualisme ens han dut a aprimar les entitats cíviques i associatives. L'estima per allò que compartim com a veïns i venies, que son places i carrers hauria d'estar cuidat entre tots i totes. 

  També hauríem d'apostar per modificar les lleis en relació als delictes actuals. Perseguir les màfies i les organitzacions criminals amb més eines i potser fer efectives algunes ordres d'expulsió que l'Estat per desídia o per alguna altra raó que se m'escapa no fa. Això no només ens ajudaria als manresans de tota la vida, com en diuen alguns, sinó a tota aquella població que ha vingut a construir-se un futur a Manresa i que té nom propi, cognoms i ganes de treballar i aportar i que s'estima la ciutat.

  Mariona Homs Alsina

  [ Resum ]

• Gesti

  20/05/2022 [ Llegir més ]

  Hi ha dictàmens que són transcendents perquè, tot i ser molt tècnics, ajuden a marcar la diferència.

  L’any 2020, la Generalitat va aprovar per primera vegada la gestió delegada per a la gestió de les residències públiques. Aquest concurs/licitació, modificava substancialment l’essència de les externalitzacions perquè lluny del que s’ha fet en moltes ocasions de ponderar la licitació en el plec econòmic per sobre del tècnic, sortia amb un preu fix, sense subhasta i puntuava estrictament el projecte. I no només això, demanava a les entitats estar prèviament acreditades dins la xarxa pública de serveis socials i, per tant, haver passat un filtre qualitatiu i documental exhaustiu. 

  El desembre del 2020 l'Ajuntament de Manresa va sol·licitar acollir-se a aquest nou procediment i utilitzar el mateix model per impulsar l’aprovació del contracte de SAD. També vam demanar a la generalitat que obrís el procés d’acreditació a la xarxa pública de serveis socials de les entitats del servei d’ajuda a domicili que ho sol·licitessin, alhora que vam començar a treballar per tenir un canvi de model en la contractació d’aquest servei a la ciutat.

  Després d’un any i mig de feina, l'Ajuntament de Manresa treu a concurs la gestió delegada del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) de Manresa, la contractació més gran que es farà al llarg del mandat a la regidoria ’Acció i Inclusió Social i en el conjunt de servei. 

  En el marc del pla estratègic l’envelliment i la dependència de la ciutat, es recull el desig que les persones volen envellir a casa i el servei d’ajuda a domicili és el servei clau que ho ha de poder garantir.

  D'altra banda, en l’acord que l'Ajuntament va aprovar amb la Plataforma de les pensions públiques i els drets de la gent gran es comprometia, l'any 2023, a arribar a una cobertura de 48.000 hores de SAD a Manresa. No obstant això, després de la pandèmia ha augmentat significativament la demanda del servei i es va acordar un augment que estarà al voltant de les 55.000 hores el 2022.

  És per això que el pressupost de la gestió delegada que es proposa és d’1.379.552,29 euros, IVA no inclòs. Anual,  Considerant un volum de 60.000 hores anuals de treball efectiu i amb un preu per hora de 22,99 euros, IVA no inclòs. Unes hores que aquest nou contracte no limita i que, per tant, es podran anar ampliant en relació amb les necessitats que vagin sorgint en els pròxims anys. Com a resultat, passem d’un pressupost de SAD l'any 2019 de 766.893,82 i 38.000 hores a l’actual, d’1.379.552,29 euros, amb 60.000. Un augment econòmic del 79,89%. Una gran aposta que ha de permetre garantir que les persones que ho demanin puguin ser ateses al més aviat possible.

  Manresa serà la primera ciutat a Catalunya a utilitzar aquest sistema en el servei d’ajuda a domicili, tot i que sabem que hi ha altres ciutats interessades a replicar el mateix model.

  Quins són els aspectes centrals,

  1. En primer lloc, que es modifica la forma de selecció dels proveïdors, només aquells que estiguin prèviament acreditats podran optar a participar.
  2. Fins ara les licitacions tenen criteris de selecció, els tècnics i l’econòmic. En aquest model de gestió delegada l’oferta econòmica NO ES té en compte i el 100% de la valoració és tècnica, i com que prèviament s’ha acreditat els proveïdors, aquests compleixen dues condicions: qualitat de servei i també proximitat.
  3. Tots els proveïdors de la xarxa que siguin aprovats seran llistats de forma ponderada i això permetrà, per tant, fer una taula de proveïdors.
  4. La gestió delegada té una durada inicial de quatre anys, i després es poden fer pròrrogues de dos anys, fins a deu anys.
  5. Quan hi hagi necessitat, aquest sistema permet incrementar les hores sense un topall màxim.

  En relació amb el projecte tècnic disposa de moltes clàusules socials i té en compte les necessitats en relació amb l’atenció a les persones com a les professionals.En relació amb l’atenció, apliquem un sistema de treball per equips de professionals per zones, el que a BCN anomenen “superilles” que comporta treballar més d’una persona amb cada cas, cosa que  permet fer treball comunitari, facilita la relació i el vincle (per possibles substitucions) així com evita la solitud de la treballadora familiar. S’aposta per garantir un nivell alt de formació de les professionals i per una coordinació i seguiment intensiu dels casos. També disposa de clàusules de control i seguiment de l’execució, de manera que es garanteix la qualitat del servei i els drets de les treballadores.

  Estem convençudes que aquesta proposta ha de garantir mantenir el projecte de vida al domicili de les persones grans de Manresa cobrint les seves necessitats i preferències.

  [ Resum ]

• Estabilitzaci

  20/05/2022 [ Llegir més ]

  La llei 20/2021 de 28 de desembre de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública suposarà, a més de la millora laboral -pel que fa a estabilitat- de les persones que estan treballant de forma interina a la nostra administració, també la millora dels serveis prestats en aquells casos que s'han vist forçats a desenvolupar les polítiques a partir de programes sense poder donar continuïtat a la prestació dels serveis provocats pels canvis de personal que no podia estabilitzar. Fonamentalment, ens referim a programes de desenvolupament local.

  A Manresa, aquest canvi va iniciar-se l’estiu de l’any passat quan va entrar en vigor el reial decret llei d’estabilització.  En aquell moment acabàvem d’engegar un procés per cobrir vuit places d’auxiliars tècnics d’equipaments. Algunes de les places convocades complien els requisits d’estabilització (finalment han sigut totes perquè els requisits han canviat). Es va incoar la nul·litat del procés selectiu, amb audiència als interessats i resolució d’al·legacions, podent-se incorporar en l'oferta pública d'ocupació d'aquest any.

  Després d'un estudi jurídic molt minuciós de totes les places ocupades de forma interina amb l’objectiu d’estabilitzar el màxim de places, es va portar a negociació i la Mesa de funció pública, amb totes les forces sindicals que l’integren, va aprovar per unanimitat els criteris d’incorporació de places a l’oferta. 

  L’esperit de l'ajuntament ha estat el d’anar a màxims a l’hora d’estabilitzar totes les places possibles i no crear desigualtats entre treballadors i treballadores que es podrien beneficiar del procés extraordinari d’estabilització.

  Quines places han passat a estabilització l’empara de la llei 20/2021:

  • Les places que han estat ocupades de forma temporal i ininterrompuda almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020
  • Les places que han estat ocupades amb caràcter temporal amb anterioritat a 1 de gener de 2016
  • Les places ocupades per persones que amb anterioritat a 2016 ocupaven temporalment places de naturalesa estructural diferents de l’actual, encara que fossin d’altra categoria, amb relació continuada.

  Així, doncs, l’Oferta Pública d’Ocupació de l’Ajuntament de Manresa per a l’exercici 2022 està formada per:

  • 35 places per procés ordinari: places que resulten del càlcul de la taxa de reposició d’efectius i les que es poden oferir d’acord amb la normativa pressupostària, incloses les de promoció interna. 
  • 59 places per procés extraordinari d’estabilització: places que es preveuen a l’empara de la Llei 20/2021, de 28 de desembre de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. 

  En total, 94 places, 27 de personal laboral i 67 de funcionaris 
  

  [ Resum ]

• Sobre el cas de ciberespionatge massiu CatalanGate

  20/05/2022 [ Llegir més ]

  El moviment independentista ha sigut víctima del cas d’espionatge il·legal més massiu de la història, la vulneració dels drets individuals i col·lectius dels qui el lideren, el defensen o, simplement, en formen part. Es tracta de fets d’una gravetat extrema, unes pràctiques d’espionatge que s’haurien produït absolutament al marge de la legalitat.

  Fa poc, el mitjà nord-americà ‘The New Yorker’ a través d’un informe de Citizen Lab de La universitat de Toronto, publicava que entre els afectats del Catalangate hi ha presidents de Catalunya, polítics independentistes catalans, advocats, membres d'organitzacions de la societat civil, etc. Més de seixanta persones –sense comptar les que no ho saben o que no ho han pogut verificar– han vist vulnerats els seus drets fonamentals i han estat víctimes de delictes. 

  No ens estendrem en els detalls del programari utilitzat, Pegasus, un programari que només pot ser adquirit pels estats, sinó en les conseqüències que es deriven del fet que un estat pugui impunement, exclusivament pel seu pensament, sense cap justificació més enllà de defensar unes determinades idees polítiques, accedir als mòbils, correus, xats, converses, fotografies ... de persones innocents.

  S’imaginen com se sentirien si s’assabenten que han intervingut les seves comunicacions? Coneguin què és el que han parlat amb les seves parelles? Mirat les fotografies dels seus fills i filles? Llegit les converses amb les seves amistats?,...? I, és més, no només els haurien estat escoltant a vostès, també s’haurien vist implicades totes aquelles persones amb qui haurien interactuat.

  En el cas que s’ha destapat, el fet és molt més greu perquè, a més de la violació del dret a la intimitat, la revelació de secret de les comunicacions, la intromissió en els debats polítics dels adversaris, fins i tot s’han intervingut i escoltat, vulnerant el dret de defensa, escoltant converses especialment delicades mantingudes amb els advocats.

  Quines explicacions ha donat el govern espanyol? Quan es va preguntar al Ministeri de Defensa sobre el Catalangate i si havia utilitzat el sistema Pegasus, van assegurar que «amb total contundència» podien dir que «el Govern d'Espanya sempre actua d'acord amb el dret i en estricte compliment de la legalitat». És a dir, negar-ho tot. També van desacreditar els mitjans internacionals que ho van fer públic i qüestionar el rigor de la investigació de Citizen Lab.

  A la roda de premsa del Consell de Ministres, la portaveu del Govern i titular de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va assegurar que «el Govern no té res a veure ni res a amagar». I seguia: a Espanya només es poden dur a terme tasques d'espionatge «a l'empara de la llei i del dret». «La ciutadania espanyola, que tingui l'absoluta tranquil·litat que estem en un Estat democràtic i de dret i, per tant, aquí no es poden limitar drets i llibertats individuals si no és en l'àmbit i l'empara de la llei».

  Per la seva part, la ministra Robles va admetre-ho implícitament al Congrés, defensant que el Govern i el CNI «sempre actuen d'acord amb la legalitat vigent a Espanya» i, justificant l’actuació sobre els independentistes, ha manifestat que el CNI havia actuat amb autorització mentre el tribunal suprem ho negava.

  En només dues setmanes el govern de l’estat ha passat de negar Pegasus i dir que sempre s’actua dins de la legalitat, a reconèixer que l’han utilitzat, a justificar-ne l’ús i, finalment, a anunciar que també n’han estat víctimes d’espionatge.

  Així i tot, el PSOE s’ha sumat a PP, Vox i Cs per vetar la comissió d'investigació al Congrés sobre l'escàndol sol·licitada per Esquerra Republicana, Junts, CUP, PDeCAT i els Comuns.

  Si volem viure en una democràcia plena, cal fer tot el necessari perquè la justícia investigui qui en són els responsables i reclamar-ho a totes les instàncies possibles perquè aquests fets són gravíssims i intolerables.

  La Moncloa pot dir i pot repetir que Espanya és una democràcia plena i que no s’han espiat il·legalment els telèfons dels adversaris polítics, però les evidències demostren tot el contrari. En paraules del nostre president Pere Aragonès, l’ha qualificat com el cas d’espionatge més injustificable, greu i escandalós de la història.

  Per garantir que la ciutadania no serà espiada exigim donar explicacions a l'opinió pública:

  • Transparència, que es desclassifiquin els documents que van avalar l'espionatge
  • Responsabilitats polítiques, conèixer qui n’estava al cas, qui ho havia ordenat i amb quins diners ho ha pagat, qui ha permès l'espionatge, qui té les dades robades, 
  • Garantia de no-repetició. L'espionatge és una vulneració de drets fonamentals i calen garanties que no es tornarà a repetir. 

  Sense transparència, l’assumpció de responsabilitats i garanties de no-repetició, ningú podrà donar la crisi de Pegasus per resolta.
  És per tot això que considerem necessari que l’ajuntament de Manresa alerti de la gravetat d’aquests fets, condemni la vulneració de drets fonamentals, digui no al ciberespionatge, reclami una investigació profunda i l’assumpció de responsabilitats a qui li pertoqui.

  [ Resum ]

• Acreditar i dignificar el treball de cures

  27/04/2022 [ Llegir més ]

  Ens diu Joan Tronto que per aconseguir una veritable democràcia cuidadora l'obligació dels governs és detectar necessitats i repartir responsabilitats. Això vol dir no donar l’esquena a una realitat que ens cal abordar d’una manera integral i des de tots els prismes de complexitat.

  Les cures són encara un espai de treball dividit per la meitat entre les cures formals i les informals, però tenen una realitat comuna, tant si és remunerat com si no, és exercit en la seva pràctica totalitat per dones. I encara més, 9 de cada 10 dones que treballen en l'economia de les cures són dones migrades. Per tant, la llei d’estrangeria juga un paper clau en la invisibilització i la precarització d’aquestes dones que a més estan subjectes a uns nivells de risc altíssims i poquíssim suport social i polític. 

  Des de les polítiques laborals ens cal establir itineraris que no tanquin portes a les dones en el camí cap a la seva regularització, capacitació i inserció. Encara no hem establert un itinerari solvent que condueixi a aquestes dones per un camí cap a la regularització de la seva situació, o en tot cas, el camí és llarguíssim. 

  L’acreditació de la professió d’auxiliar d’atenció a les persones en situació de dependència implica tenir una formació regularitzada a la qual no es pot accedir si no hi ha una situació de regularització administrativa i, per tant, els ens locals, sensibles a la problemàtica estableixen programes de “llars i cures” que formen a les dones per cuidar persones grans i en algunes ocasions inclús dona suport a la seva contractació per part de les famílies, però que continua relegant les dones a una contractació de serveis de neteja quan en realitat estan produint tasques de major valor. 

  És cert que és un primer pas, que permet a aquestes dones a regularitzar la seva situació, això no obstant, no els dona opcions de contractació en el mercat laboral, i en el cas que vulguin fer el salt, han de repetir la formació. Una formació que moltes no poden acabar precisament per la necessitat d’haver de treballar de forma continuada i alhora tenir cura de la seva pròpia família. 

  Ens cal posar-ho més fàcil. Ens ho diu la demanda social, la demografia i el mercat laboral. Per tant, fins quant tanta precarietat?
  
  Mariona Homs i Alsina
  Regidora d’Acció i Inclusió Social 

  [ Resum ]

• ManresaResiduZero

  23/04/2022 [ Llegir més ]

  A punt d’implementar el nou model de residus, mixt, porta a porta comercial ampliat a tots els comerços de la ciutat i equipaments (ara només orgànica i cartó a certes botigues voluntàries), i contenidors tancats (resta, orgànica i envasos) a totes les famílies, anant més enllà del RECAIU del Consorci del Bages, i possibilitar un pagament per generació molt més just i que promogui la prevenció i reducció d’envasos. Un canvi dissenyat participadament i amb bona acceptació per part de la població. [ Resum ]

• Manresa, ciutat per a la mobilitat sostenible

  23/04/2022 [ Llegir més ]

  Estem redactant el pla de mobilitat, que implicarà grans canvis, però mentrestant, ja hem compromès la compra de 8 autobusos elèctrics que, sumats als híbrids que ja tenim, constituiran un 100% de flota híbrida o elèctrica.

  Hem fet nombroses ampliacions de voreres, i reducció de l’espai destinat als cotxes. Hem fet un plànol de Manresa a peu molt exitós, i el gran projecte és la singular proposta, des d’aquest gener, d’inventar-nos i distribuir un títol propi gratuït, la T-jove18 perquè els joves de 17 i 18 anys puguin utilitzar el bus urbà de franc.

  El bus urbà de Manresa supera els viatgers d’abans de la pandèmia durant el mes de març amb 206.264 viatgers mensuals, el que suposa un 3,6% d’increment respecte al mateix mes de l’any 2019, que va ser un any de record de viatgers, en el que es van superar els 2.218.000 viatgers anuals. Si durant el mes de gener hi va haver 9.851 viatges amb T-jove 18, durant el mes de març ja han arribat a 16.247 viatges.

  [ Resum ]

• A Manresa la cultura no s'atura!

  23/04/2022 [ Llegir més ]

  Hem deixat enrere la pandèmia i les dades dels Cercles de Comparació Intermunicipal 2019 - 2020 entre ciutats de 75.000 a 100.000 habitants demostren que a Manresa, Ajuntament, entitats i persones, hem fet una aposta decidida per mantenir l’activitat, conscients de la importància cabdal que té.

  Aixada vint-i-cinc anys!
  Per celebrar el 25è aniversari de la Festa de l’Aixada, l’edició d’enguany ha estrenat nous guions (amb més presència femenina en les històries), nous espais (plaça del mercat de Puigmercadal) i nous formats (com la cançó de l’Aixada, l’escenari al mig de la plaça o la presència de pirotècnia). Els carrers han tornat a omplir-se! El Misteri de la Llum abandona l’església del Carme i surt al carrer amb un espectacle multidisciplinari que l’apropa a tothom.

  Jardins de Llum ha estrenat imatge i s’ha consolidat com a festival que explora la relació genuïna de la ciutat entre la Llum, l’aigua i l’art durant tot el cap de setmana. Això ha permès l’ampliació de l’experiència, posant en valor les obres artístiques dialogant amb el patrimoni del Centre Històric.

  [ Resum ]

• Constru

  23/04/2022 [ Llegir més ]

  Des que ERC Manresa ha accedit a l’alcaldia, hem treballat molt per dur a terme projectes estratègics per dinamitzar la ciutat, fer-la referent de la Catalunya Central, i orgull de manresanes i manresans. 

  • Fàbrica Nova: Amb l’adquisició de l’antic complex fabril, hem desencallat el gegant adormit de Manresa i, juntament amb la UPC, volem construir un pol de concentració de tecnologia per atraure i retenir talent local i internacional; que ofereixi un itinerari formatiu tecnològic complet; que contribueixi a la regeneració urbana, social i econòmica de Manresa i l’entorn de la Catalunya Central. 
  • Soterrament dels Ferrocarrils Catalans i metro comarcal: hem aconseguit l’acord per iniciar una de les transformacions més grans de la ciutat, el soterrament de la via dels Catalans des de la carretera de Santpedor i el perllongament de la via cap al centre de la ciutat. Volem que aquesta sigui la primera d’un conjunt d’actuacions per disposar d’un metro comarcal. La següent, la creació de noves parades a La Parada i al Parc de l’Agulla.
  • Nova seu de la Generalitat: aquest projecte implicarà un salt enorme pel que fa a la capitalitat de Manresa respecte al conjunt de la Catalunya Central, a la vegada que serà una gran contribució a la dinamització del Centre Històric.
  • Avinguda dels Països Catalans: hem iniciat la construcció d’aquest nou vial que connectarà la carretera de Vic amb els Trullols i permetrà descongestionar i repensar la mobilitat a l’interior dels barris orientals de la ciutat.
  • El Museu del Barroc de Catalunya: les obres han agafat velocitat de creuer i ja tenim tot el finançament lligat per dotar la ciutat d’un equipament referent a nivell català, símbol de la nostra història i identitat, i un motor de canvi a cavall del Barri Antic i Escodines.
  • Redacció i aprovació del Pla estratègic del Cardener 2030, de forma participada, per tal d’acordar quin riu volem, i com aconseguir-lo, amb una distribució d’usos per a ciutadania (itineraris, espais de gossos, espais de joc) i per a la biodiversitat, amb transformacions ja fetes com l’enderroc d’una discoteca vora el riu, l’eliminació de grans extensions de canya, i substitució per bosc de ribera i prats d’ús públic.

  [ Resum ]

• Suport al dret d'autodeterminaci

  21/04/2022 [ Llegir més ]

  El conflicte al Sàhara és una situació cronificada. Ens trobem davant d’una vulneració continuada dels drets humans més fonamentals: el dret a gaudir i decidir sobre el propi territori, el dret a viure dels propis recursos i el dret a recuperar els vincles familiars.

  Tot i que el dret internacional ha legislat de forma clara el camí per a resoldre aquest tipus de situació i determina que la solució per als territoris descolonitzats és un referèndum d’autodeterminació perquè cada poble pugui decidir el seu futur, Nacions Unides i la comunitat internacional en general, no han aconseguit que es compleixin els acords. Per això, el poble sahrauí espera una resposta encara avui, 46 anys més tard de veure ocupat el seu territori.

  No es pot oblidar tot el patiment d’una població que fa dècades que viu desplaçada del seu territori, la majoria als campaments ubicats a Algèria, sense condicions que permetin viure amb autonomia i desenvolupant una vida digna i plena. Moltes persones sahrauís no han pogut trepitjar mai la seva terra, ja que han nascut i viscut tota la vida al desert i en dependència de l’ajuda humanitària, tot i que el seu origen és un territori ric en recursos i tradicions culturals.

  Sobren les raons tant històriques, com humanitàries i legals per trobar una via pacífica per resoldre el context actual que garanteixi la descolonització del Sàhara Occidental i la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. En aquest sentit, l’estat espanyol té un deute històric amb el territori del Sàhara des que l’any 1975 es va retirar i va deixar a l'excolònia a la seva sort i ha de treballar a favor del compliment de la legalitat internacional.
  

  Lamentem que una vegada més, els interessos econòmics i geoestratègics passen per davant del dret fonamental a gaudir del propi territori i que partits que quan des de l’oposició fan manifestos a favor del Sàhara, i que canviïn de discurs quan ocupen el Govern ignorant informes internacionals com el d’amnistia internacional. Ens preocupa que els drets humans i comunitaris d’un poble es sotmetin al xantatge d’estats que fan servir com a moneda de canvi el control de les fronteres. 

  Per tots aquests motius donem suport a la declaració de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí juntament amb la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí en suport al dret d'autodeterminació del poble sahrauí.

  Text de la declaració
  

    [ Resum ]

• Manresa es dota per primer cop d'un Pla Estrat

  06/04/2022 [ Llegir més ]

  El Govern de Manresa va aprovar per unanimitat el Pla Estratègic de l'Envelliment i la Dependència, un document que marca 40 accions per dur a terme en els pròxims cinc anys amb l'objectiu de millorar el benestar integral de les persones i d'avançar cap a un model de societat i de ciutat pensat per a tothom. El Pla parteix d'un compromís municipal aprovat en sessió plenària el 2017, com a resposta a una proposta formulada pel sindicat de Comissions Obreres (CCOO), però que a causa de la pandèmia s'ha posposat, per raons òbvies, fins al darrer ple. La regidora d'Acció i Inclusió Social, Mariona Homs i Alsina, ens resumeix aquest pla: "Que les persones grans no se sentin soles, que puguin viure el major temps possible a casa seva i s'hi sentin còmodes, que els serveis que se’ls ofereixin siguin de qualitat, i que hi hagi més places públiques a les residències".  El document preveu 40 accions dins les quatre grans línies estratègiques. Cada una d'aquestes accions queda definida dins del Pla: se'n descriu el desplegament, el pressupost assignat, els responsables de tirar-la endavant i l'any previst d'implementació o execució. Cada acció compta també amb indicadors, a fi de poder efectuar un correcte seguiment i una avaluació final. En aquests moments, les accions compten amb un pressupost assignat global d'un milió d'euros, "que s'anirà augmentant a mesura que vagin sortint les necessitats", assegura Homs.
  
  De la diagnosi n’han sortit accions que s’estructuren en quatre línies estratègiques. Una d’elles és donar impuls a la inclusió social comunitària per evitar, sobretot, que les persones grans se sentin soles i detectar riscos socials. Una segona actuació se centra en dur a terme accions per procurar que la gent gran s’estigui el màxim temps possible a casa seva. Aquí hi entra en joc el Servei d’Atenció Domiciliària, que aquest 2021 ha incrementat el seu pressupost en més de 440.000 euros fins a arribar als 1,2 milions. "En un any hem augmentat 17.000 hores, de 38.000 a 55.000 hores. Això implica una cobertura molt més gran", explica la regidora d'Acció i Inclusió Social.  La tercera línia estratègica consisteix en tenir el màxim de places públiques en residències. S’hi inclou la cessió a la Generalitat dels terrenys del Xup on hi hauria d’anar una residència 100 % pública. «Necessitem més places públiques», demana Homs. Finalment, el pla preveu garantir la qualitat dels serveis que es presten.
  
  Per últim, Homs explica que es tracta d'un pla parcial: "La nostra idea és ajuntar la Ciutat amiga de les persones grans i aquest Pla d'Envelliment i fer un gran Pla per les persones grans des del pla de jubilació fins al final de la vida".
  
  Per a més informació, aquí teniu el Pla d'Envelliment i Dependència. 

  Vídeo de l'entrevista

  [ Resum ]

• ERC atorga els premis Maria Casajuana 2022 a Conxita Parcerisas i a l'Associaci

  05/03/2022 [ Llegir més ]

  L’associació Al Noor i Conxita Parcerisas rebran el Premi Maria Casajuana 2022, que des del 2002 atorga la secció local d’ERC de Manresa i el Jovent Republicà amb motiu del Dia Internacional de la Dona. El guardó vol significar la lluita, l’esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del nostre país. Les premiades s’han donat a conèixer aquest divendres 4 de març en una roda de premsa que s’ha fet al local d’Esquerra Manresa. Els guardons s’entregaran el pròxim 10 de març a les 19 hores a la Sala Els Carlins en un acte obert a tothom.
  Entre el 2002 i aquest 2020 s’ha reconegut la trajectòria de 20 manresanes. Des del 2019, també es distingeix una entitat per tal de donar valor i visibilitzar la tasca que realitzen. Va presentar la roda de premsa la regidora de Feminismes i LGTBI de Manresa, Cristina Cruz i Mas, que va agraïr la feina feta per les premiades. Conxita Parcerisas va explicar que “és un honor guanyar aquest premi. Primer per les dones que m’han precedit i per la Maria Casajuana, la dona de la República amb qui vaig poder parlar més i era una dona amb els seus ideals intactes”. Khadija El Bachiri, en representació de l’Associació de Dones Al Noor va donar les gràcies per ser l’entitat premiada dels Premis Maria Casajuana 2022.

  Sobre les premiades
  Conxita Parcerisas i Estruch neix a Aguilar de Segarra el 8 de desembre de 1953. Els seus pares, l’Isidre, fuster, i la Maria, modista, decideixen venir a viure a Manresa quan ella tenia un any.  Viuran a Ca l’Assols, al carrer de la Codinella, en un barri antic ple de vitalitat on conviuen la immigració andalusa, els catalans vinguts d’altres indrets i els manresans de tota la vida. Estudia a les monges i a l’Institut Lluís de Peguera i molt aviat participa en grups vinculats a la parròquia de la Seu que la portaran a conèixer l’escoltisme, les classes de català i els moviments clandestins dels inicis dels anys 70. 
  En el moviment associatiu de la ciutat ha participat en la creació d’AV de les Escodines, en l’AV de la Plaça Catalunya, en l’escoltisme, en les associacions de pares de la llar d’infants L’Espurna,  del col·legi Puigberenguer i de l’IES Pius Font i Quer, i des de l’any 2006 a la junta de Cineclub Manresa. En temps de clandestinitat participa a la Unió Socialista del Bages, més endavant forma part de Nacionalistes d’Esquerres i actualment d’Esquerra Republicana. 
  Treballa a la banca i en els primers anys és representant sindical. Paral·lelament es llicencia en Geografia i Història a la UB i els darrers anys es dedica a la recerca històrica i a la recuperació de la memòria. 
  És membre i cofundadora de l’Associació Memòria i Història de Manresa. És autora de “Antonieta Feliu Miró. Activista republicana” , “Anna Solà Sardans. El compromís d’una jove d’esquerres” i “Dones manresanes. Guerra civil i repressió”. És coautora del  Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975). També és coautora del blog Manresanes que han fet història que va rebre el Premi Regio7 de Comunicació 2017 dins dels premis Lacetània. 
  Casada amb l’Ignasi Perramon, té dos fills el Guillem i l’Oriol i comparteix la vida amb la gran família que també formen les amigues i els amics. 
   
  L’associació de dones Al Noor és una Associació fundada a Manresa l’any 2014,  que tal i com consta als seus  Estatuts, te com a objectius promoure el desenvolupament integral de la dona i la seva igualtat de drets, afavorir projectes d’educació, sensibilització social i de qualsevol altre tipologia que afavoreixi la igualtat de la dona així com d’altres  franges d’edat amb especials dificultats (nens, joves, etc) i treballar en pro de la convivència intercultural i religiosa a la Societat, lluitant contra la discriminació, el racisme, etc. També vol promoure projectes de cooperació i desenvolupament amb el Marroc i altres països del Magrib. 
  
  Més sobre el guardó
  El premi va ser instaurat l'any 2002 per la Secció Local d’ERC i de les JERC de Manresa amb motiu del Dia Internacional de la Dona. És un guardó que cada any premia una manresana i amb el qual es vol significar la lluita, l’esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del nostre país. El guardó porta el nom de Maria Casajuana perquè el seu nom simbolitza tots aquests atributs. Com a novetat, des del 2019 s’introdueix un premi que reconeix les entitats. Degut a la situació crítica de la pandèmia i donant exemple polític del què creiem ha de ser el comportament exemplar per a pal·liar els seus efectes, la secció local d’ERC Manresa va decidir ajornar, fins a dos cops, el lliurament dels Premis Maria Casajuana del 2020. Com que l’entrega de premis i l’edició 2020 va quedar pendent i, per tant, no es va poder convocar el jurat ni es volia treure protagonisme a les homenatjades del 2020, es va decidir no fer una edició 2021 i fer tan sols un reconeixement a totes les dones “Maria Casajuana” que han estat al peu del canó durant la pandèmia.
   
  Maria Casajuana i Oncins (Manresa, 1912-2011) va ser una activista social i política d’ideologia republicana i militant històrica d’ERC de Manresa. Nascuda el 23 de febrer de 1912 en una família treballadora de Manresa, va treballar des dels 14 anys a les fàbriques de Cal Roca, Cal Torres i a la Fàbrica Nova. Als dinou anys es va incorporar a ERC i va viure amb intensitat el període republicà. Va ser una de les impulsores de la creació de l'espai d'emancipació de la dona arran de la proclamació del sufragi universal en la Constitució republicana del 1931. Casajuana també va treballar per al sindicat CNT durant la República i la Guerra Civil des d’on va lluitar aferrissadament per la dignitat de les dones i el reconeixement del seu treball. La Guerra primer, i la cruenta dictadura franquista després, van estroncar una època d’esperances i de llibertat. Però malgrat haver de viure amagada i treballar de minyona per guanyar-se la vida, va mantenir ben viva la flama de la lluita pel nostre país. Pel seu compromís polític i social, ERC i les JERC de Manresa van decidir homenatjar-la creant un premi que duu el seu nom i que cada any, amb motiu del 8 de Març, s'atorga a una manresana de trajectòria compromesa amb la societat.
   
  El jurat del 2022
  El jurat d’enguany ha estat format per Cristina Cruz Mas, regidora de Feminismes i LGTBI de Manresa; Pol Huguet i Estrada, regidora de Ciutat Verda de Manresa; Sílvia Oliva Pando, secretària de Polítiques d’Igualtat d’ERC Bages; Mariona Descarrega Alsina, secretària d’Igualtat d’ERC Manresa; Alba Baltiérrez Alier, coordinadora del Premi Maria Casajuana; Queralt Torres Cuenca, del Jovent Republicà; Estefania Escolà Rodil, de l’ACN; Eli Pagán Esquius, del Canal Taronja; Anna Roca Tuset, d’Arts Visuals; Josep Soler Bonet, dels Carlins, Fina Dordal Pujadas, Premi Maria Casajuana 2020; Elena Martínez Casahuga i Imma Serra Martínez, de l’Associació l’Olivera, Premi Maria Casajuana 2020.

  [ Resum ]

• Els reptes ambientals de Manresa, amb Pol Huguet

  01/02/2022 [ Llegir més ]

  Dimecres 9 de febrer a les 19 hores tenim una cita amb el regidor de Ciutat Verda Pol Huguet i Estrada, que fa pocs dies va anunciar el nou sistema de residus, ja aprovat pel ple de l'Ajuntament, que tindrà Manresa. En la mensual assemblea oberta per a militants i amics d'ERC Manresa, Huguet explicarà els detalls d'aquest nou sistema, però també ens actualitzarà de totes les novetats de la seva regidoria com el Pla Estratègic del Cardener, la sobirania alimentària o la transició energètica.
  Us esperem dimecres dia 9 de febrer a les 19 hores a Els Carlins! [ Resum ]

• Comptadors socials

  26/01/2022 [ Llegir més ]

  Manresa: drets socials i pobresa energètica

  Des de la perspectiva dels drets socials, la pobresa energètica és un dels grans reptes actuals. Moltes famílies no poden pagar les factures i corren el risc de tenir un tall de subministres. També ens trobem cada vegada més famílies que viuen en condicions d’ocupació sense comptadors energètics per no disposar de contracte de lloguer.
  
  La llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, va significar un pas endavant en la regularització del comportament de les companyies en relació a la vulnerabilitat energètica, creant un protocol d’avís d’aturada de talls que permetia als serveis socials disposar d’un sistema per tal d’evitar-los i obria la porta a reflexionar sobre la necessitat de garantir els subministraments bàsics a totes les famílies en situació de vulnerabilitat.
  
  En el cas de Manresa, l’any 2018 es va explorar la via judicial per posar comptadors solidaris d’aigua on convisquessin persones amb situació de vulnerabilitat que no disposessin de títol habilitant partint de dos supòsits, garantir el dret a la salut, tot habitatge amb convivència humana necessita aigua per a la seva salubritat i garantir el dret a un habitatge digne.
  
  Es van interposar varis contenciosos en habitatges de grans tenidors aconseguint diverses sentències favorables en relació a garantir el dret a la salut i a meitat del 2020[1] vàrem rebre una resolució favorable a la instal·lació del comptador fonamentada en el dret a l’habitatge digne.
  
  La sentència deia que «estem davant d’una competència que correspon a l’Ajuntament i que es tracta de l’adopció de mesures que tendeixen a garantir l’accés dels ciutadans en situació de vulnerabilitat als subministraments bàsics». Aquesta sentència confirmava els altres pronunciaments, que els comptadors d’aigua potable formaven part del dret a la salut pública, però feia un pas més i reconeixia que també formaven part de les condicions necessàries per a tenir un habitatge digne.
  
  Deia «el fet de gaudir d’aquests subministraments, per tant, afecta directament al gaudi del dret a l’ habitatge ja que tot habitatge ha de comptar amb els mateixos, sent tasca de l’Administració que aquest extrem es faci efectiu (...) la qual no implica cap perjudici per a la propietat i a la vegada suposa un garantia pels mateixos ocupants, propietat i veïns». «No ens trobem davant de cap acció coercitiva, sinó davant de l’adopció d’un programa dit dels comptadors en precari que l’Ajuntament aprova d’acord amb les competències que té atribuïdes, i que en el cas que el propietari no hi accedeixi voluntàriament es pot procedir a la seva execució».
  
  Des de l’Ajuntament de Manresa a l’inici de la pandèmia vam decidir garantir la instal·lació de subministraments d’aigua potable en llocs de convivència humana i conjuntament amb l’empresa pública d’aigües de Manresa hem instal·lat 271 comptadors solidaris.
  
  Però no n’hi ha prou. Necessitem incrementar les competències, ens cal instar a modificacions estructurals, no només en matèria de comptadors d’aigua sinó també d’electricitat, hidrocarburs o gas. I aquí l’adversari és major, ja que les normatives estatals sectorials no ajuden gens ni són gens sensibles a aquesta problemàtica.
  
  Ens caldrà veure com fructifica l’acord entre la Generalitat i Endesa que inclou dos temes molt rellevants; què fer en cas d’avís de tall de família amb vulnerabilitat energètica i com avançar en la instal·lació de comptadors socials d’electricitat.
  
  
  En el primer dels acords és claríssima la tendència de les empreses privades de voler que sigui l’administració local, i en aquest cas, els serveis socials de l’administració local qui faci d’oficina d’informació, centraleta d’atenció al client i gestoria de les famílies amb vulnerabilitat social.
  
  I per altra banda, el protocol per a la instal·lació de comptadors elèctrics està dissenyat per a immobles que estan en perfectes condicions d’habitabilitat, i obvia que la majoria de persones que necessiten aquests subministres viuen en una situació de precarietat important, per no dir d’infrahabitatge.
  
  Sense aquesta mirada, sense les preguntes sobre quines seran les alternatives que utilitzaran aquestes famílies i quins riscos correran per la seva vida i també la de les seves famílies i veïnat per a escalfar-se o cuinar, no podem conceptualitzar unes respostes que donin una sortida a les seves necessitats i els permetin viure amb la dignitat residencial que hauríem de poder garantir com a societat que som.
  
  Mariona Homs
  Regidora d'Acció i Inclusió Social 

  [ Resum ]

• Manresa comptar

  09/12/2021 [ Llegir més ]

  Aconseguir que el riu Cardener i les seves ribes esdevinguin un espai d’oci i de salut per a la ciutadania i, a la vegada, un refugi per a la biodiversitat i un pulmó verd, que redueixi la temperatura i la contaminació de l’aire en un context d’emergència climàtica. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de Manresa ha aprovat el Pla Estratègic del Cardener, un document de planificació a llarg termini que fixa els objectius necessaris per a la millora del riu i unes línies d’actuació estratègiques a seguir per obtenir-los. 
  El Pla va ser presentat per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i pel regidor de Ciutat Verda d'ERC Manresa, Pol Huguet Estrada, que van subratllar la importància que l’Ajuntament es pugui dotar per primera vegada d’un document d’aquestes característiques, que ha estat fruit d’un procés participat per entitats, ciutadania, tècnics municipals de diverses àrees i grups municipals, que han arribat a consensos sobre quin ha de ser el model del riu Cardener al seu pas per Manresa. 
  
  Les actuacions previstes se centren a la zona entre el pont petit de Sant Joan de Vilatorrada i Can Poc Oli, bàsicament al marge esquerre, que és el més proper a la ciutat i el més accessible. Dels objectius del pla, en deriven cinc línies estratègiques:
  
  En primer lloc, recuperar la biodiversitat de l’àmbit fluvial. L’entorn del riu es configura com un corredor verd que acull gran varietat de fauna, especialment aus, que troben en la vegetació que voreja el riu l’ambient necessari per a desenvolupar-se. Per tal de mantenir un riu viu es considera necessari recuperar la vegetació pròpia de ribera, que ha de servir com a refugi i aliment per a la fauna salvatge, que es preveu que de mica en mica s’anirà implantant. També serà necessari garantir la millora de la qualitat de l’aigua i la retirada d’obstacles per al pas dels peixos.
  
  En segon lloc, establir diferents intensitats d’usos en funció del tram del riu, mantenint una diferenciació clara entre el tractament de la riba, més naturalitzat, i el camí que ressegueix el riu. Es proposa un ús diferenciat dels diversos espais del riu que permeti la convivència entre la natura i els usos humans. No tots els indrets del voltant del riu han de ser accessibles a les persones, ni han de ser-ho amb la mateixa intensitat. S’han de respectar zones on la natura faci el seu curs sense interferències per permetre la renaturalització espontània de l’entorn del curs fluvial i establir quins són els indrets de freqüentació humana. La gestió de la vegetació en aquest espai serà clau per a la zonificació.
   
  En tercer lloc, recuperar la connectivitat i accessibilitat al riu. Es pretén recuperar tant la connectivitat per a la fauna al llarg del curs del riu, com l’accessibilitat per a les persones des de la ciutat cap al riu i al llarg de la ribera. S’entén que el riu ha d’actuar com a connector ecològic i facilitador de la mobilitat a peu i en bicicleta. Per tant, caldrà millorar tant alguns trams d’itinerari vora el riu, com les voreres i carrers que hi menen des del nucli urbà.
   
  En quart lloc, mantenir i protegir el patrimoni històric. El riu ha estat tradicionalment font d’energia per a fàbriques que s’han construït al seu entorn i que han necessitat infraestructures hidràuliques per a funcionar. Tot aquest patrimoni que s’ha acumulat al voltant del riu té un gran interès cultural i històric que cal protegir, mantenir i potenciar.
   
  I en cinquè i darrer lloc, divulgar els valors naturals, patrimonials i ambientals del riu i la seva riba. Es considera que la promoció i difusió dels valors naturals, patrimonials i ambientals ha de permetre posar en valor l’entorn del riu i contribuir a l’educació ambiental de la ciutadania. [ Resum ]

• La F

  01/12/2021 [ Llegir més ]

  L’Ajuntament de Manresa i la UPC van presentar el projecte que lideren a l’entorn dels espais de la Fàbrica Nova: la construcció d’un gran espai inèdit, basat en el coneixement, la tecnologia, l’empresa, la ciutat i el territori. El projecte preveu impulsar un itinerari formatiu tecnològic complet, que podria concentrar a l’entorn de 3.000 persones i en una primera fase tindria un cost estimat de 41 milions d’euros. [ Resum ]

• Els reptes socials post-Covid, aquest dimecres a les 19h amb Mariona Homs

  29/11/2021 [ Llegir més ]

  Com ja és habitual, el primer dimecres de mes celebrarem l'assemblea oberta de militants i amics amb regidors a la Sala Els Carlins. Aquesta vegada, la regidora d'Acció i Inclusió Social, Mariona Homs, explicarà la feina feta des de l'Ajuntament i els reptes que afrontarem després de la pandèmia. [ Resum ]

• Tot transformant Manresa

  26/11/2021 [ Llegir més ]

  Convertir una cosa en una altra, canviar. Si consultem el terme transformar al diccionari ens adonem que és un terme que s’escau literalment amb el que és el projecte de la nova Fabrica Nova.
  Des d’un recinte, ara fa ja un grapat d’anys, que va ser una de les fàbriques tèxtils més importants de Catalunya i símbol de progrés i prosperitat de Manresa, fins a un itinerari de formació tecnològica al llarg de la vida en les diferents etapes i pol de recerca, innovació i transferència tecnològica. 
  El projecte va més enllà d’allò local, comarcal o de la Catalunya Central, perquè neix amb l’esperit de poder trencar barreres i ser referent a nivell internacional tant pel projecte arquitectònic com per l’activitat tecnològica que s’hi podrà desenvolupar en poc temps.
  Però centrant-ho a nivell local, el projecte pretén transformar la Manresa vella en la Manresa bella. Amb l’execució del que a hores d'ara només és un projecte molt ben endreçat i redactat, i quan l’activitat ja estigui en plena marxa més enllà de la seva finalitat, suposarà un desenvolupament del centre de la ciutat com mai s’ha vist fins ara amb un augment significatiu de l'activitat econòmica, la rehabilitació d’habitatges i locals comercials a l’entorn del recinte i, el que és més important, omplir de jovent i vida aquesta zona de la ciutat.
  
  Alhora, amb la creació del pulmó verd que connectarà amb el que tots coneixem com a parc de la piscina, serà un fantàstic punt de trobada per la relació de les gents dels barris que hi connecten, Escodines, Barri Antic, i Sagrada Família. 
  
  Des de la vessant més tècnica, el projecte permet convertir la zona amb una àrea de transformació econòmica amb la implementació d’empreses basades en el coneixement, la recerca, la innovació i el suport a l’empresa local. En definitiva el suport a l’emprenedoria per poder incrementar el nombre d’empreses que vulguin instal·lar i desenvolupar el seu negoci a Manresa. 
  
  Sense dubte, i tenint en compte tot el que he comentat, el projecte és molt engrescador. Tots sabem que el trajecte fins a posar-ho en marxa no serà gens fàcil i serà més assolible quanta més gent s’hi sumi fins a convertir-lo en realitat. Una realitat que converteixi Manresa en referent i pol d’atracció de noves oportunitats de feina i realització d’estudis que a hores d'ara no es poden realitzar a la ciutat.

  Miquel Leon i Pardo, president d'ERC Manresa

  [ Resum ]

• La F

  09/11/2021 [ Llegir més ]

  10 objectius amb l’interès públic com a nexe
   
  El primer dels objectius que es pretén aconseguir amb l’operació és el de desactivar una operació privada que estava basada majoritàriament en una gran superfície comercial. Un model que l’Ajuntament considera caduc, fruit dels canvis en els hàbits de consum de la ciutadania, i poc adequat per al futur de la ciutat, ja que podria posar en perill el model comercial propi de Manresa, conegut arreu pel petit comerç.
   
  El segon és el de posicionar l’Ajuntament de Manresa com a operador urbanístic públic, per tal de liderar un nou urbanisme lliure de condicionants i interessos privats.
   
  El tercer és el de recuperar la Fàbrica Nova (element patrimonial, declarat Bé Cultural d’Interès Local) com punt central i d’identitat de tota la transformació. L’antic projecte preveia conservar només les façanes i construir noves edificacions als voltants. Ara, es garanteix la preservació de tot el conjunt patrimonial, de més de 15.000 metres quadrats, al voltant del qual girarà tota l’operació.
   
  Lligat amb el tercer, el quart objectiu és el de falcar un model sostenible que prioritza la conservació, la rehabilitació i la recuperació d’un gran edifici existent, enfront de la construcció d’obra nova. Així, en el cas de la Fàbrica Nova, abans de construir nous edificis, s’esgotaran totes les possibilitats que ofereix la nau.
   
  El cinquè objectiu que es pretén complir és el de destinar tot el complex a usos públics que tindran un abast supramunicipal, fet que reforça el paper de capitalitat de Manresa.
   
  El sisè és la creació d’un nou gran parc central, un pulmó verd que permetrà recosir els barris de Vic-Remei, Sagrada Família, Escodines i Barri Antic, i millorar la relació entre ells, fent permeable un complex que durant dècades ha estat una barrera per aquests sectors.
   
  El setè és la irradiació econòmica als barris de l’entorn de la Fàbrica Nova, especialment amb activitat a les plantes baixes. La implantació d’un projecte universitari de gran abast i el fet de destinar tot el complex a usos públics, promou que l’activitat econòmica i de nous serveis que necessitarà per funcionar s’instal·lin als barris del voltant. Així, es passa d’un model per a la Fàbrica Nova basat en el consum (amb la gran superfície que es plantejava) a un model generador d’activitat econòmica als seus entorns.
   
  El vuitè és la irradiació positiva que el projecte universitari pot tenir en la reforma i la rehabilitació d’habitatges dels barris de l’entorn i especialment del Centre Històric.
   
  El novè objectiu és el de consolidar un model de ciutat compacta i sostenible, recentralitzant dins la trama urbana serveis públics i activitat econòmica.
   
  I el desè i últim és l’aposta per reconvertir el que al seu dia va ser una gran fàbrica generadora d’activitat productiva en un nou motor de transformació econòmica basat en el coneixement, la formació, la innovació i la tecnologia. [ Resum ]

• L'Ajuntament de Manresa compra el complex de la F

  09/11/2021 [ Llegir més ]

  L’Ajuntament de Manresa ha arribat un acord amb la propietat de la Fàbrica Nova (InmoCaixa) per a l’adquisició de totes les propietats que té en aquest antic complex fabril. L’acord contempla la compra, per un valor de 12,3 milions d’euros, de les quatre finques: la que conté la nau principal (5.777 m2), el solar de la part posterior (5.571 m2), el subsòl (9.123 m2) i la finca que fa cantonada entre la Carretera del Pont de Vilomara i l’avinguda Bertrand Serra (943 m2). 
  
   Amb la compra, l’Ajuntament de Manresa agafa el timó del desenvolupament urbanístic del sector, que per primer cop serà públic, i compleix diferents objectius que se sustenten en l’interès públic que té el fet de poder desencallar un espai central de la ciutat, que té una gran capacitat de reconnectar barris i que es troba tancat des de fa molts anys. Ara, després de 32 anys del seu tancament i de 20 anys d’operacions fallides, l’Ajuntament de Manresa pren la iniciativa per liderar un canvi de rumb radical amb l’objectiu final que la Fàbrica Nova torni a ser un motor de transformació de la ciutat, en aquest cas des de la iniciativa pública. L’operació permetrà desencallar un àmbit històric, reconduir el model comercial proposat fa 20 anys i posar en marxa un projecte basat en el coneixement i la tecnologia que impactarà als barris i a la ciutat, i que tindrà també un abast supramunicipal. 
  
  L'alcalde Marc Aloy, que ha liderat l'acord amb La Caixa i que ja en el seu dia va afirmar que remuntar aquest "gegant adormit", com l'ha definit, era la seva "obsessió", ha dit que "és el primer pas perquè la Fàbrica Nova sigui el gran motor d'aquesta ciutat". Ha avançat que en el ple municipal del proper dia 18 d'aquest mes es portarà a aprovació l'acord amb La Caixa a través d'InmoCaixa. Ha dit que l'entesa és fruit de moltes hores de treball i ha destacat el canvi de model d'un complex que havia d'esdevenir un gran centre comercial amb milers de metres quadrats a un projecte municipal que té per objectiu generar coneixement i innovació i que tindrà un gran parc al costat dels usos universitaris. Entre els agraïments que ha fet n'hi ha hagut un per a InmoCaixa "per avenir-se a negociar". 
  El regidor d'Urbanisme i Mobilitat d'ERC Manresa, David Aaron López, ha repassat tots els elements positius que aporta la compra de la Fàbrica Nova per part de l'Ajuntament. Entre d'altres, ha destacat que suposa posar en valor un edifici d'una gran importància patrimonial que, ha remarcat Aloy, està en molt bon estat i, per tant, tindrà un paper cabdal en el nou projecte.  [ Resum ]

• ERC Manresa implementem un sistema d'assemblees obertes mensuals amb els seus regidors i regidores

  05/11/2021 [ Llegir més ]

  ERC Manresa ha implementat un nou sistema d'assemblees obertes mensuals on cadascun dels seus regidors exposarà i compartirà la seva tasca a l'Ajuntament de Manresa i escoltarà les propostes i/o inquietuds dels militants i amics del partit. La primera sessió, que va obrir la temporada, va ser el 13 d'octubre amb la presència de tots els regidors i regidores, inclús l'alcalde Marc Aloy. L'assemblea va durar gairebé tres hores per l'èxit de participació, l'interès en els projectes dels regidors i regidores i l'enriquiment dels debats que es van crear. Va ser un magnífic punt de partida per animar als militants a venir a formar part del partit i les decisions del Grup Municipal. A partir de llavors, per això, cada assemblea comptarà amb un (o dos) regidors/es per aprofundir de manera adequada en els temes exposats. La segona sessió, amb la presència de la regidora de Govern Obert Montserrat Clotet, va ser el passat 3 de novembre. La propera sessió, que comptarà amb les regidores Mariona Homs i Cristina Cruz, tindrà lloc el proper dijous 2 de desembre.
  
  Les assemblees obertes seran el primer dimecres de cada mes. [ Resum ]

• Tothom

  24/09/2021 [ Llegir més ]

  El procés per a la transformació del carrer Guimerà està fent aflorar un debat sobre les prioritats de la ciutat. Unes prioritats, desinteressades o interessades, en funció de la posició de partida. Si ens situem en l’òptica del millor per a la ciutat, sempre hem manifestat que per a la futura illa de vianants tant el model A com el B (amb el pas del bus o sense) són equivalents i indistintament bons. L’un resol millor unes problemàtiques i l’altre en resol unes altres. No existeix una opció A+B perfecta. Hem d’estar tranquils pel que fa a la decisió final. La ciutat, la comarca, tots guanyarem una illa de vianants i comercial, un projecte pendent de fa dècades i que es farà realitat, indistintament del model.
  
  Amb raó o sense raó, si la ciutat té capacitat de participació, debat, reflexió i, finalment, decisió, la maduresa democràtica brillarà com una estrella. Tothom ha d’opinar. Tot és important. Ara bé, en clau positiva, en clau constructiva. En clau imaginativa. Sí, imaginativa, perquè no és el mateix desacreditar que defensar amb arguments positius el model A o el model B. Proposeu debat? Benvingut serà. D’això es tractava!
  
  L’Ajuntament de Manresa ha posat en marxa un procés participatiu, amb sessions obertes a tothom (àmpliament difoses per tots els mitjans) i amb enquestes a la ciutadania, treballades pel conjunt de l’equip de govern, que es poden respondre per Internet i presencialment, amb enquestadors al carrer Guimerà. No estem fent un referèndum. Des del primer dia, els objectius han estat inamovibles: recollir l’opinió de la ciutadania, que serà important i es tindrà en compte per prendre la decisió final. Demanar l’opinió, tenir-la en compte per prendre decisions. Des del moment zero. S’ha de desmentir rotundament que hi hagi hagut cap canvi de criteri ni de sistema a mig procés. Llegiu, si no, la informació que es va emetre des de l’Ajuntament de la presentació inicial, escolteu el vídeo que vam publicar i que corre per les xarxes.
  
  Malauradament, el procés s’ha posat en qüestió per part d’alguns agents de la ciutat. S’han emès judicis de valor sense mesurar, o potser sí, els efectes que tenen sobre la maduració de decisions compartides per a la millora de la ciutat. Uns quants volen decidir sense la resta? Trobo a faltar sortir al carrer a demanar i defensar, òbviament amb raons (sense no s’hi val) com vols el teu entorn, i que hi hagi el retorn i l’explicació raonada de la decisió que es pren. Potser no serà del grat de tothom. No passa res, per això estem. Però si en un procés de participació hi ha un posicionament d’un col·lectiu que desacredita el procés, i no està fonamentat, només es pot entendre com una campanya de desactivació i de contaminació del resultat. Penso, sincerament, que el que cal és defensar postures constructives: endavant els defensors del model A o B, amb arguments i no desqualificacions.
  
  Per als que em classifiquen en el model A o B. Perquè ja m’han col·locat a tot arreu. No perdeu el temps. Desacreditar és un dels recursos polítics... I aquí recordo la gent més propera a mi que em desaconsella que participi en política. I els responc amb tot l’amor del món que tranquils, efectivament em desacrediten a mi, però també a tu, a ells i a tothom. Desacreditar gratuïtament és destruir el nostre sistema. Així que seguiré sent constructiu. Sempre. Perquè aquesta és la meva manera de ser. L’enquesta que s’està fent a peu de carrer és per a tothom, també al servei del comerç. Els comerciants disposen dels qüestionaris i els poden retornar als enquestadors abans del dia 30. I sí, l’enquesta és rigorosa. És clar que parla de l’illa de vianants i del bus: d’això parlem, oi? Recordeu que les primeres qüestions de l’enquesta són per identificar el perfil de l’enquestat. Tindrem enquestes on s’identifica veïns, vianants, usuaris de bus, comerciants, transportistes, i altres, cosa que ens permetrà situar el valor i la proporció de les respostes. I tal com ens hem compromès, els resultats detallats es faran públics.
  
  No sé si soc capaç de fer dubtar a un govern o a un alcalde, però sí que dubto d’algunes actituds de comunicació i participació democràtica. He estat present en totes les presentacions del procés, totes. He escoltat moltes opinions i he gaudit del silenci i la mirada de qui escolta, del discurs de qui defensa A o B, de les preguntes, dubtes, incerteses i d’altres sensacions que trobo a faltar tancat en un despatx. Està sent un procés ric que ha d’alimentar un canvi en les maneres de prendre decisions. Alguns de nosaltres creiem que les coses no són binàries. Tampoc la decisió sobre el carrer Guimerà. I que cal fomentar que la ciutadania comparteixi la complexitat i prengui consciència que la decisió afecta el conjunt de la ciutat, i més enllà.

  David-Aaron López i Martí
  Regidor delegat d’Urbanisme i Mobilitat

  [ Resum ]

• ERC Manresa fa balan

  01/07/2021 [ Llegir més ]

  Ara fa dos anys, des d’ERC ens vam presentar a les eleccions municipals amb l’objectiu de transformar Manresa posant per davant les persones. Després de guanyar les eleccions i amb vuit regidors i regidores, vam fer un acord de coalició amb Junts per Manresa per tal de formar un govern fort a la ciutat amb una mirada republicana i d’esquerres. Així, al cap d’un any, ERC Manresa, de la mà de Marc Aloy i Guàrdia, va recuperar l’alcaldia 84 anys després de l’últim batlle republicà. A la meitat d’aquest mandat, doncs, des d’ERC estem convençuts que estem avançant en bona part dels nostres objectius i propostes electorals i reiterem el nostre compromís amb la ciutat i amb tots vosaltres, manresanes i manresans. Un compromís que també ho és de país: plegats construïm una nova República.

  Us convidem a llegir l'entrevista a l'alcalde Marc Aloy i Guàrdia en l'article següent.

  [ Resum ]

• Entrevista a l'alcalde Marc Aloy i Guàrdia

  30/06/2021 [ Llegir més ]

  Ara fa dos anys que Esquerra Manresa va guanyar les eleccions municipals i governa a la ciutat. I també fa un any que Marc Aloy i Guàrdia va recuperar l’alcaldia per ERC 84 anys després. 
  
  “L’alcaldia és la millor eina per transformar la nostra ciutat i fer-ho col·lectivament”
  
  Com valores aquests anys de govern marcats per la pandèmia? 
  Des que sóc alcalde res no ha estat “normal”. Ni el ple d’investidura, ni la Festa Major, res de res. Encara no he pogut fer cap acte sense la mascareta, sense el gel, sense les distàncies. I la nostra acció s’ha enfocat prioritàriament a treballar en el Pla de Reconstrucció, en pal·liar les conseqüències de la crisi. Tot plegat ha estat un repte que ens ha tocat assumir i ho hem fet i ho seguirem fem amb tota la força i l’entusiasme de què som capaços. Perquè aquest ha estat un any excepcional, molt dolorós per a totes aquelles persones que han perdut éssers estimats, per les que s’han vist abocades a una crisi sense precedents i, també, per aquelles que encara no s’havien recuperat de la crisi del 2008. De fet, estem parlant pràcticament d’una generació de menys de 40 anys que hem patit dues crisis enormes.
  
  ERC ha recuperat l’alcaldia de Manresa després de 84 anys. Què significa per tu? 
  Un repte i una gran responsabilitat. ERC va formar part del govern de la ciutat durant 16 anys, primer amb Ramon Fontdevila i des¬prés amb Ignasi Perramon com a caps del grup municipal. Però ens hem de remuntar als anys de la República per parlar d’alcaldies republicanes a Manresa. 
  Una república que va durar ben just 45 mesos però que va significar una revolució pel que fa a l’educació, la justícia social, l’estat del benestar, la democràcia i les llibertats nacionals. A Manresa aquells governs van ser liderats pels alcaldes Joan Selves i Carner, Lluís Prunés i Sató i Francesc Marcet i Artigas. Es va iniciar la cobertura del torrent de Sant Ignasi, es van inaugurar les piscines municipals (les primeres del país!), públiques i per a tothom, un equipament higienista i modern que evitava que la gent es banyés al riu, insalubre. També es va aprovar el pla de Reforma i Eixample dirigit per Josep Firmat i Serramalera i el 1934 s’inaugurava el Grup Escolar Renaixença un edifici racionalista que representava els valors educatius impulsats per la Generalitat i basats en l’escola única, laica i pedagògicament innovadora. També es va fer un esforç enorme per garantir uns serveis socials mínims a tota la població. 
  Ara tinc l’honor de ser el primer alcalde republicà després d’aquells Selves, Prunés i Marcet que ens van deixar un llegat impressionant. El seu exemple m’esperona a seguir treballant per tots aquests valors republicans, per una ciutat per a les persones, construïda entre totes, que sigui capaç de transformar-se i generar més oportunitats. En això estem, des del primer dia, i a això esmerçaré tots els meus esforços.
  
  Quins projectes esteu impulsant? 
  En aquests dos anys de mandat hem tirat endavant projectes molt importants. S’ha acabat la urbanització de la via Sant Ignasi i la plaça del Remei. Una obra de més de tres milions d’euros que ha transformat radicalment tot el sector amb uns espais destinats als vianants amplis i arbrats que ens permeten anar des del riu fins a la carretera del Pont de Vilomara. Una actuació esplèndida, que fa goig, i que ens ha de permetre imaginar com hauria de ser, en el futur, la transformació d’altres vials de la ciutat com les carreteres de Vic i Cardona. També s’ha iniciat l’avinguda dels Països Catalans que té un import de prop de sis milions d’euros i que millorarà notablement la mobilitat als sectors est de la ciutat i la connectivitat en¬tre els seus barris, a banda que permetrà reduir notablement el trànsit del carrer Sant Cristòfol i la carretera del Pont de Vilomara. També hi ha molt avançades les obres del Museu del Barroc, un equipament que està cridat a ser un referent de país.
  
  Quin és el projecte que t’entusiasma més? 
  N’hi ha dos que em sembla que són fonamentals perquè la ciutat faci un pas qualitatiu endavant molt important. Projectes absolutament transformadors. El primer és la integració de les vies de Ferrocarrils de la Generalitat a l’interior de la ciutat. El soterrament de la via ens ha de permetre connectar barris que durant anys han estat separats per una gran barrera i crear noves zones verdes i recorreguts per a vianants. Espais com els carrers Aragó, Cerdanya, etc. i la seva relació amb el Passeig viuran un canvi espectacular amb l’aparició de nous espais públics i recorreguts que, fins ara, no existien. Tenim tant interioritzades anomalies com ara que l’avinguda Abat Oliba acabi en un embut, en aquell túnel sota la via del carrer Camps i Fabrés, que a vegades costa d’imaginar que tot pot ser diferent. Però el canvi serà molt important. A més, tot plegat ha de ser el primer pas per convertir la línia en un autèntic metro per a la ciutat i que ens connecti amb la comarca. És una notícia extraordinària que FGC aposti per la línia de Manresa, i que comenci amb actuacions tant importants per a la ciutat. L’altre és probablement la Fàbrica Nova. Vaig dir que seria la meva obsessió. Després de més de 15 anys aturat cal posar fil a l’agulla per transformar tot aquest sector i convertir-lo en un nou centre per a la ciutat, que ens permeti recuperar el patrimoni industrial, crear nous espais púbics i un gran parc que no tenim. Hi estem treballant de valent i penso que estem en condicions de sortir-nos-en.
  Estem convençuts que ens n’hem de sortir. I, tot plegat, s’ha de fer sempre pensant en les persones, perquè ningú es pot quedar enrere. Les polítiques socials són també la nostra prioritat. Treballem en mesures diverses per millorar la situació de l’habitat¬ge a la nostra ciutat. Estem aprovant una bateria important de mesures per afavorir el lloguer social, per tirar endavant noves formes d’habitatges (cooperatives, aliances amb entitats, etc.). No és una qüestió fàcil i que no es resol en dos dies, però ens hi hem posat i pas a pas volem anar revertint la situació, al Centre Històric i al conjunt de la ciutat. I també estic content que Manresa ja tingui la quarta unitat de trànsit del país, per acompanyar les persones transexuals, que estiguem milorant el Parc del Cardener amb l’enderroc de la Carpa del Riu o que hàgim fet un gran esforç per mantenir la Cul-tura malgrat la situació de pandèmia.
  
  Com enfoqueu els dos propers anys de mandat restants? 
  Crec que és importantíssim treballar en tres eixos fonamentals. L’emergència climàtica i fer una ciutat més sostenible és imprescindible. Aquí tenim reptes molt importants com el canvi de model de la gestió de residus, la transformació de la flota d’autobusos per vehicles elèctrics, la producció d’energia solar per a l’autoconsum o ser capaços de transformar l’espai públic donant molt més espai per als vianants. 
  L’altre és fer de Manresa una ciutat d’oportunitats que ens permeti fer front a la crisi econòmica. I aquí hem de ser capaços de captar noves empreses que generin llocs de treball qualificat. Ho podem fer al parc Tecnològic i, també, al polígon del Pont Nou. Dos dels grans reptes que tenim aquest mandat. En aquest i en altres temes estem treballant projectes ambiciosos, de la mà d’empreses i institucions del territori, en un moment especialment rellevant perquè arribaran fons europeus. Treballar coordinadament les institucions i el teixit empresarial és clau per tirar endavant projectes de futur des del punt de vista econòmic. 
  I, tot això, ho hem de fer tenint en compte que ningú pot quedar enrere, per tant, com deia, cal reforçar encara més les polítiques socials i, especialment, les destinades a garantir l’accés a l’habitatge. 
  I un esment també per al projecte Manresa 2022, que estem preparant i que ja ha servit, i continuarà servint, per transformar la ciutat i nosaltres mateixos des de molts punts de vista. Crec que és un projecte rellevant que cal entomar amb positivitat i obertura de mires.
  
  Què fa especial Manresa? 
  Manresa és una ciutat mitjana on pràcticament tenim de tot però, alhora, gaudim d’un entorn natural, l’Anella Verda, envejable que combina paratges preciosos de bosc i bosc de ribera, un secà importantíssim de vinya i cereal i un regadiu de més de 500 hectà¬rees que ens abasteix de producte de l’horta. Una ciutat al cor del país, a una hora de tot arreu, que té un teixit social i cultural enorme i que ha de jugar un paper importantíssim pel reequilibri territorial de Catalunya. 
  
  Què ha canviat en el relleu d’alcaldia, tot i que el govern sigui el mateix? 
  Malgrat que la tripulació és la mateixa hi ha hagut un canvi de lideratge. Nou, rejovenit, amb ganes d’afrontar reptes importants. M’agradaria saber transmetre aquests valors de l’esforç, el treball, la perseverança, la il·lusió per transformar les coses. És hora de posar les llums llargues i que tinguem ambició col·lectiva per fer un pas important endavant. I fer-ho des d’una mirada d’esquerres, republicana, verda i feminista. 
  
  Quines creus que són les teves millors virtuts? I els defectes? 
  La capacitat de treball, les ganes d’emprendre nous reptes, no donar-me mai per vençut, l’autoexigència. Em sembla que mai no estalvio esforços, hores de feina, dedicació. M’agrada seguir de prop els projectes. Crec que són virtuts, però també es poden convertir en defectes, si no estan ben portats. 
  
  Què és el que més t’agrada de ser alcalde? I el que menys? 
  Jo sóc arquitecte. I si una cosa m’ha ensenyat aquesta professió que tant m’estimo és la capacitat de transformar, de veure sempre una mica més enllà, imaginar la ciutat del futur de manera global. I l’alcaldia és la millor eina per transformar la ciutat i fer-ho col·lectivament. Em motiva molt, i alhora és una gran responsabilitat, pensar que projectes i actuacions que projectem, que acordem, que tirem endavant ara seran importants per al futur de la ciutat. Per la seva gent. I és clar, el contacte amb la ciutadania és una de les coses que més m’agrada de l’alcaldia. Que ens facin arribar comentaris, allò que els agrada i el que no, el que necessita millorar i el que creuen que fem correctament. Tant al carrer, als actes, amb les entitats, al dia a dia, com també a les xarxes, miro d’estar sempre disponible per a tothom.

  
  

  [ Resum ]

• Hem fet feina (1)

  29/06/2021 [ Llegir més ]

  Ara fa dos anys ens vam presentar amb un compromís de treball: quinze propostes per transformar la ciutat i tres compromisos de país. Per això, dos anys després, ens agrada passar comptes...

  Tres compromisos
  

  1. Amb la Catalunya Central
     Lluitarem per tal que Manresa exerceixi la capitalitat, en cooperació amb els municipis veïns. I vetllarem que es faci efectiva la nova seu de la Generalitat a la Catalunya Central a l’edifici dels antics jutjats.
  2. Amb les infraestructures
     Cal arribar a Barcelona en transport públic en menys d’una hora. No descansarem fins que Renfe doni un servei segur i eficient. I aconseguirem ampliar les bonificacions de l’autopista C-16 les 24 hores del dia.
  3. Amb la República
     Per una societat més justa i lliure. Participarem en les iniciatives que n’examplin el suport ciutadà, començant per la sobirania fiscal i energètica, i la llibertat i el retorn dels presos polítics i exiliats.

  [ Resum ]

• Hem fet feina (2)

  29/06/2021 [ Llegir més ]

  Ara fa dos anys ens vam presentar amb un compromís de treball: quinze propostes per transformar la ciutat i tres compromisos de país. Per això, dos anys després, ens agrada passar comptes...
  
  15 propostes

  #CiutatDeTrobada

  1. Escola integradora - avançat
     Aplicarem totes les mesures per combatre la segregació escolar. I farem un pla de xoc per al manteniment dels edificis per frenar-ne el deteriorament i incrementar-ne la qualitat.
  2. Envellir amb dignitat – en procés
     Ampliarem l’atenció a domicili, l’adaptació de les llars i la teleassistència per tal de viure més anys a casa. Aconseguirem 90 places per a persones dependents.
  3. Ciutat feminista i diversa - avançat
     Farem efectius els drets de les dones en tots els àmbits i no tolerarem discriminacions de sexe, gènere, orientació sexual, edat, malaltia, llengua, cultura, ètnia, opinió o religió. Inclourem la perspectiva de gènere i la diversitat afectiva i sexual en totes les polítiques.
  4. L’esport, eina de cohesió social – avançat
     Millorarem l’estadi d’atletisme i, progressivament, faré camps de gespa artificial als barris, com a motors d’activitat veïnal. Fomentarem l’activitat física en totes les edats com a eina de salut i cohesió social, fent costat a les entitats i donant suport als múltiples esdeveniments que impulsen.
  5. Facilitarem l’accés a l’habitatge – en procés
     Incrementarem el parc d’habitatge de lloguer assequible, doblarem els pisos d’emergència social, pressionarem els grans tenidors perquè cedeixin els pisos buits i augmentarem els ajuts a la rehabilitació, especialment al Centre Històric. Continuarem apostant per la masoveria urbana i les cooperatives d’habitatge.
     
     #CiutatVerda
  6. Un Guimerà per a la gent – en procés
     Volem un Guimerà que doni valor al comerç de qualitat i afavoreixi el passeig. Que se sumi a l’illa de vianants del Passeig, ben connectat amb Sant Domènec i el Centre Històric.
  7. Parc del Cardener – avançat
     Completarem l’obertura de la ciutat cap al riu per transformar el Parc del Cardener en un corredor de nou quilòmetres amb nous espais per al lleure, l’esport, la salut i tota mena d’activitats.
  8. Parcs infantils de qualitat – avançat
     Volem espais d’oci a l’aire lliure, diversos, innovadors, ben cuidats i repartits per tota la ciutat. Atractius per als infants i també agradables per a les persones grans.
  9. La Bonavista, nou centre – en procés
     La plaça Bonavista ha d’esdevenir un nou centre per a la ciutat. Completarem la plaça enderrocant les edificacions que queden pendents i ampliant el parc per millorar el seu entorn.
  10. Per una ciutat sostenible i contra el canvi climàtic – en procés
      Implantarem un nou model de recollida de residus, mitjançant contenidors intel·ligents, per doblar el percentatge de recollida i arribar al 60%. I planificarem la instal·lació de tecnologies per aprofitar les energies renovables. Perquè volem una ciutat compromesa amb la sostenibilitat.
      
      #CiutatDinàmica
  11. Per un nou Desenvolupament Local – avançada
      Crearem un servei que lideri les polítiques d’ocupació i promoció econòmica. Un servei que faciliti que les persones que busquen feina i les que en volen crear es trobin. Una nova eina que ha de posar el focus en aspectes tan estratègics com el comerç i l’economia social i cooperativista.
  12. Un polígon que generi riquesa – en procés
      Desenvoluparem el polígon del Pont Nou per aconseguir sòl industrial de qualitat i ben connectat amb l’eix Transversal. Volem atraure empreses que generin llocs de treball. Al mateix temps, farem d’aquesta zona una nova porta d’entrada a la ciutat.
  13. Creació a l’Anònima – en procés
      Transformarem l’Anònima en un centre de creació artística i de cultura emprenedora. I convertirem el seu entorn en un gran espai de lleure per al Centre Històric de la ciutat.
  14. Fàbrica Nova i Museu – en procés
      Completarem la reurbanització de la Via Sant Ignasi i el Museu del Barroc de Catalunya. I treballarem per guanyar un gran parc urbà a la Fàbrica Nova que relligui els barris de l’entorn.
  15. Més coneixement – en procés
      Treballarem per desencallar el Parc Tecnològic, per atraure empreses que el facin referent en tecnologia, recerca i innovació. Fomentarem la comunicació entre universitats i empreses.
      

  [ Resum ]

• Qu

  28/06/2021 [ Llegir més ]

  Ara fa dos anys ens vam presentar amb un compromís de treball que podríem definir en tres grans àrees: #CiutatDeTrobada, #CiutatVerda i #CiutatDinàmica
  
  #CiutatDinàmica
  La COVID ha deixat una gran petjada i una forta crisi social i econòmica que ens ha fet reformular accions que volíem fer i prioritzar-ne d’altres. D’aquesta necessitat en va sortir el Pla de Reconstrucció Social i Econòmica de Manresa treballat amb tots els grups municipals i agents socials. Hi hem destinat 6 milions d’euros dels quals més d’un milió han anat destinats a polítiques d’ocupació i al voltant d’1,2 milions d’euros en el desenvolupament econòmic de la ciutat per pal·liar els efectes de la crisi. 

  Ocupació
  Hem digitalitzat els serveis per donar resposta a les persones usuàries arran de l’estat d’alarma. I durant aquest mandat, hem aconseguit el següent: 
  -5.200 persones ateses al CIO i 1.300 noves usuàries que busquen feina o millorar la que tenen 
  -600 ofertes de treball gestionades d’empreses 
  -1.525 persones inserides
  -Hem donat feina a 140 persones com a plans ocupació i a 21 persones més amb ajudes directes a les empreses per la contractació de persones a l’atur.
  -Hem creat 18 programes d’ocupació destinats principalment a persones amb dificultats d’inserció laboral com joves, persones majors de quaranta-cinc anys a l’atur o amb capacitats reduïdes. 

  Ara, tenim els següents projectes:
  - Llar i cures. Projecte per dignificar el treball de les cures i la llar, Es fa formació, orientació, assessorament per la contractació de les treballadores i ajudes per la seva contractació. 
  - Bages treball, talent i tecnologia. Invertirem 570.000 euros en la creació d’un programa d‘ocupació concertat a nivell comarcal per afavorir l’ocupació de persones i l’adaptació de les empreses a l’economia 4.0. 
  - Creació de Suport pagès, el nou servei d’acompanyament integral de la pagesia local. 
  -Creació de “CEDEM Talent”, un nou programa per treballar les competències de les persones emprenedores.

  Desenvolupament econòmic 
  - Manresa Mobile Week 2021. Aquest any som per primer cop seu de la Mobile, una iniciativa que vol apropar la tecnologia a la ciutadania i a la vida quotidiana i que situa Manresa en el mapa d’esdeveniment tecnològics. 
  - Hem ofert assessorament sobre línies d’ajudes a autònoms, pimes i empreses 
  - Hem donat microcrèdits per impulsar nous projectes emprenedors 
  - Hem creat ajudes per dinamitzar l’activitat econòmica al centre històric 
  - Programa Reactiva. Hem creat un servei d’acompanyament a les empreses post-covid. 
  - Hem fet accions per dinamitzar el turisme 
   -Hem adaptat els mercats municipals a les restriccions de la pandèmia per garantir el servei a la ciutadania 
  - Hem dinamitzat el comerç de proximitat i local amb una campanya de bons per comerços, bars i restaurants 
  - La supervivència de les empreses que s’ha ajudat a crear des del CEDEM és del 80%, la millor dada de tots els serveis locals d’empresa de la província de Barcelona. 
  - Hem assessorat a 168 empreses 
  - Hem organitzat al voltant de 150 formacions per a emprenedores/es 
  - Hem donat suport a 11 empreses de més de 50 treballadors per elaborar plans d’igualtat.
  Hem creat l’Àrea de Desenvolupament Local a l’Ajuntament on hi ha ocupació, emprenedoria i empresa, comerç i mercats, innovació i recerca i turisme i estem treballant per agrupar tots els serveis en un mateix sostre per coordinar i potenciar els recursos per atendre a les persones que busquen feina i les que en generen. 

  Economia social i solidària 
  - Festa del riu. Trobada anual que vol donar visibilitat a l’economia social i solidària i de la cultura transformadora, generar espais de debat per una Manresa més equitativa i respectuosa amb el medi ambient, amb l’entorn i les persones. 
  - Hem contribuït a fer realitat projectes cooperatius com el mercat cooperatiu SuperCoop, situat dintre del mercat Puigmercadal, i la Raval, que és una cooperativa d’habitatge també situada al Centre Històric de la ciutat. 
  - Estem treballant en un pla estratègic per l’economia social i solidària.

  Capitalitat i grans equipaments 
  Estem construint la Manresa d’avui, i la del demà, amb projectes ambiciosos i complexos, que han de permetre dinamitzar la ciutat, fer-la referent de la Catalunya Central, i orgull de manresanes i manresans. Amb pocs anys, tindrem la nova seu de la Generalitat a la Catalunya central, el Museu del Barroc de Catalunya, i l’embrió d’un metro comarcal ben integrat a la ciutat, amb el soterrament dels Ferrocarrils i noves parades. Grans projectes per a una gran ciutat. 
  - Nova seu de la Generalitat: aquest projecte, com pocs, implicarà un salt enorme en quant a la capitalitat de Manresa respecte al conjunt de la Catalunya Central, facilitant la vida a la ciutadania i a tota la comarca, a la vegada que serà una gran contribució a la dinamització del Centre Històric. 
  - El Museu del Barroc de Catalunya: les obres han agafat velocitat de creuer i ja tenim tot el finançament lligat per dotar la ciutat d’un equipament referent a nivell català, símbol de la nostra història i identitat, i un motor de canvi a cavall de Barri Antic i Escodines.
  - Soterrament dels Ferrocarrils Catalans i metro comarcal: hem aconseguit l’acord per iniciar una de les transformacions més grans de la ciutat, el soterrament de la via dels Catalans des de la carretera de Santpedor (obrint connexions sorprenents entre Passeig, Poble Nou i les Bases) i el perllongament de la via cap al centre de la ciutat, a plaça Espanya o les Oques. Volem que aquest sigui la primera d’un conjunt d’actuacions per disposar d’un metro comarcal. La següent, la creació de noves parades en diversos barris de la ciutat, així com al Parc Tecnològic, el Parc de l’Agulla i Santpedor.
  - Fàbrica Nova: estem treballant incansablement per desbloquejar el desenvolupament d’aquesta gran peça, per tal que irradiï dinamisme a tota la ciutat i especialment als barris propers

  [ Resum ]

• Qu

  28/06/2021 [ Llegir més ]

  Ara fa dos anys ens vam presentar amb un compromís de treball que podríem definir en tres grans àrees: #CiutatDeTrobada, #CiutatVerda i #CiutatDinàmica
  
  #CiutatVerda
  
  El planeta viu l’emergència del canvi climàtic i del declivi de la biodiversitat, i a Manresa hi aportarem tot el que estigui al nostre abast, oferint un entorn natural accessible i biodivers amb una Anella Verda que ha esdevingut una de les joies de la ciutat, promovent la sobirania alimentària, i reduint la nostra petjada ecològica amb el nou model de residus o multiplicant les energies renovables. 
  -L’Anella Verda, amb un nou plànol, un nou itinerari, i noves connexions per travessar el Cardener i la riera de Rajadell a Can Poc Oli, ha esdevingut un referent per a la ciutadania, especialment durant els mesos de confinament.
  - Jardineria: el nou contracte ha incorporat grans millores, amb més personal per les èpoques de desbrossades, nous criteris ambientals (zero herbicides, manteniment d’espais per a la biodiversitat) i una cura especial i reforçada per al Parc del Cardener. 
  - Residus: hem dissenyat conjuntament amb la ciutadania com volem que sigui el nou model de gestió de residus, estem acabant el contracte i preparant-ho tot per començar el 2022 amb una petita revolució que ens permeti doblar els índexs de reciclatge de la ciutat. 
  - Energies renovables: hem estrenat una xarxa de calor a la Balconada alimentada amb biomassa, i estem a punt d’instal·lar un gran sostre fotovoltaic al mercat de Puigmercadal per dotar d’energia verda
  bona part dels equipaments públics de l’entorn. A més, la nova guia per promoure la fotovoltaica ha d’ajudar les famílies i empreses a fer el pas. 
  -Obrador compartit: iniciem les obres per constituir un obrador on transformar els productes agraris dels pagesos de la Catalunya Central, per augmentar la seva rendibilitat i oferta, fixar població a les zones rurals, conservar el paisatge, i alimentar-nos de productes sans i amb menys petjada ecològica. 
  
  Mobilitat transformadora 
  La transformació de la ciutat passa per repensar la mobilitat, posant els vianants al centre, reforçant el transport públic i descongestionant els carrers de cotxe, amb un gran servei d’autobús, unes calçades on convisquin tots els vehicles, i unes voreres amples i agradables per als vianants. 
  -Avinguda dels Països Catalans: hem iniciat la construcció d’aquest nou vial que connectarà la carretera de Vic amb els Trullols i permetrà descongestionar i repensar la mobilitat a l’interior dels barris orientals de la ciutat, molt especialment a la Pujada Roja, la Font i la Sagrada Família.
  - Hem iniciat la revisió del Pla de Mobilitat, que serà l’origen d’alguns dels canvis més profunds que viurem a la ciutat els anys vinents, posant ordre i jerarquia als mitjans de transport i amb una prioritat clara: els vianants, i és que tots som vianants. 
  -Adaptació a la COVID-19: vam ser àgils i pioners en ampliar voreres, sobretot al voltant d’escoles de la ciutat, i també en els eixos cívics que connecten diversos barris, perquè les persones es moguessin a peu amb seguretat. 
  -Zones 30: aquesta mesura, d’àmbit estatal, l’hem d’aprofitar com un revulsiu per clarificar els usos de la ciutat: voreres amples per a vianants, calçades on tots els vehicles vagin prou tranquil·lament per conviure amb seguretat.
  -Rècord de viatgers del bus urbà: el 2019, abans de la pandèmia, el bus urbà va arribar al seu rècord de viatgers, amb 2,2 milions d’usuaris, i un grau de satisfacció molt alt per un servei tan important per als barris de la ciutat. L’aposta pel bus urbà es demostra, entre altres, amb la incorporació de 8 vehicles elèctrics, la meitat de la flota.
  [ Resum ]

• Qu

  28/06/2021 [ Llegir més ]

  Ara fa dos anys ens vam presentar amb un compromís de treball que podríem definir en tres grans àrees: #CiutatDeTrobada, #CiutatVerda i #CiutatDinàmica

  #CiutatDeTrobada

  Una ciutat per a les persones 
  Com que les persones són al centre de la política, hem incrementat el pressupost per cobrir les necessitats bàsiques dels infants i de les persones grans, amb més atenció domiciliària i teleassistència per allargar la vida a casa. 
  Hem eixugat la llista d’espera de la teleassistència que té 2.000 persones. 
  Hem seguit amb els arranjaments de la llar 
  Hem augmentat el nombre d’usuàries del xec servei i hem triplicat el servei de menjar a domicili per a persones grans. 
  També hem creat un projecte estratègic PECT BAGESS, conjuntament amb diverses institucions, que ha de servir per a fer una diagnosi de les necessitats d’atenció a la dependència i la cronicitat, un observatori de la dependència i generar recursos més idonis a nivell d’accessibilitat, tecnologia i ajudes tècniques per garantir que les persones puguin viure al màxim a casa seva. 
  Abans de la pandèmia vam fer l’estudi arquitectònic i econòmic per a la construcció i gestió d’una residència per a persones grans i un centre d’atenció diürna i actualment estem avaluant l’impacte de la pandèmia en les residències amb l’objectiu d’augmentar el nombre de places públiques de residència a la ciutat. 
  Seguim treballant perquè Manresa sigui ciutat amiga de la gent gran. Vam aprovar una moció en contra de l’atenció que ofereixen els bancs a les persones grans.
  Hem publicat un nou protocol d’actuació contra el maltractament a la gent gran conjuntament amb el Consell Comarcal del Bages. 
  L’habitatge és un dels drets fonamentals de les persones, per això lluitem per oferir les millors prestacions a la nostra ciutadania. 
  Hem incrementat un 60% els habitatges socials, hem creat un alberg social per a persones sense llar amb 18 places concertades a Tomàs Canet i estem adquirint pisos mitjançant tanteig i retracte per a ús social. També estem implementant incentius a petits tenidors per a mobilitzar parc d’habitatge buit per a lloguer social i/o assequible. Mantenim el compromís amb la masoveria urbana i amb les cooperatives d’habitatge. 
  Hem estandarditzat tots els departaments de l’Ajuntament amb un sol sistema de baremació que ens permet unificar les dades i els criteris per a la bonificació o subvenció de serveis. 
  Hem posat 200 comptadors d’aigua solidaris i hem aconseguit una sentència estratègica en relació als comptadors solidaris i el dret a l’habitatge. 
  Hem creat un Consell per a l’Acció i la Inclusió Social que treballa els reptes socials més estratègics de la ciutat. 
  Hem fet una diagnosi sobre la situació dels joves migrats sols a Manresa i la comarca i hem desplegat el projecte Sostre 360 i un programa de borsa d’habitatge per a joves migrats sols que pretén treballar per a la seva futura emancipació i autonomia. 

  Una ciutat feminista i diversa 
  Treballem intensament per incorporar la perspectiva de gènere i de diversitat afectiva i sexual en totes les polítiques municipals i celebrem l’obertura de la Unitat de Trànsit per acompanyar les persones transexuals de la Catalunya Central. 
  Hem fet formació per incloure la perspectiva de gènere a serveis com el CIO, CEDEM, l’oficina d’atenció a la ciutadania o la policia local i s’han coordinat accions amb tots els serveis de l’ajuntament per portar a terme les accions del Pla d’Igualtat; com programes per afavorir la inserció laboral de les dones i l’emprenedoria femenina, formacions específiques, la visibilització de la perspectiva de gènere en la prevenció i promoció de la salut, ajudes socials, el foment de l’esport femení o la promoció de vocacions científiques i tecnològiques com el Premi Dona i Ciència Rosa Argelaguet. 
  Seguim el pla de ruta que ens marca el Pla d’Igualtat LGBTI. Hem fet diverses formacions sobre diversitat afectiva i sexual i formacions específiques al CIO i CEDEM. També hem impulsat les següents iniciatives: 
  -Inclusió de criteris de discriminació positiva per a persones del col·lectiu LGTBI com a plans d’ocupació. 
  -Creació de l’espai IRIS: espai de trobada per a joves LGTBI. 
  -Impulsar grup de Trans-famílies. 
  -Adaptar els formularis de l’Ajuntament per incloure l’opció no binària en els seus formularis i el nom sentit per garantir els drets de les persones trans i no binàries. 
  -Hem fet efectiva la Unitat de Trànsit molt reivindicada pel col·lectiu. 
  Tenim el gran repte de crear el Nou Pla d’Igualtat de Manresa i LGTBI un cop feta la valoració que ens planificarà les polítiques per avançar cap a una igualtat real i efectiva.

  Espai públic, lloc de trobada 
  Hem iniciat transformacions notables de l’espai públic, fent de carrers i places un lloc de trobada, amb la nova Via Sant Ignasi, l’enderroc de la Carpa del riu, la peatonalització de les Escodines, nous i més atractius parcs infantils, i hem iniciat el projecte per a la transformació del carrer Guimerà en illa de vianants. 
  - Via Sant Ignasi i Plaça del Remei: s’ha capgirat la imatge i la funcionalitat d’una de les entrades principals a la ciutat, posant el vianant al centre, amb voreres amples i arbrades que ens connecta el riu amb la carretera del Pont de Vilomara.
  - Passeig del riu: amb l’enderroc de la Carpa del riu hem recuperat un gran espai central del parc del Cardener per al lleure. 
  - Escodines: s’han repavimentat els carrers Escodines i Sant Bartomeu i s’han convertit en illa de vianants d’acord amb la proposta del veïnat. I el passatge Aiguader ha deixat de ser un cul de sac i s’ha connectat a Sant Bartomeu. Un exemple de com eliminar barreres i lligar carrers i barris. 
  - Pla de millora de l’espai urbà: seguim fent un esforç econòmic, amb un milió anual, per posar al dia voreres i calçades, però on s’ha fet un salt qualitatiu més gran és en la conservació i millora dels parcs infantils, amb espais nous i jocs més variats.
  -Anònima: Ja s’ha aprovat el projecte per crear una nova zona verda de prop de 3.000 metres quadrats entre l’Anònima i els carrers Puigterrà de Dalt, Llussà i Sant Salvador, que permetrà esponjar el nucli antic, proporcionar al veïnat més espai de lleure i a més, facilitarà el recorregut dels vianants cap a la plaça Hospital.

  La cultura és segura 
  Durant la pandèmia hem estat un referent de programació cultural, tant amb quantitat com en seguretat i s’han tirat endavant diversos projectes. En destaquem els següents: 
  - Espai MM2, una extensió del Museu de Manresa, al lapidari de la Reforma. La intervenció “El que diuen les pedres callen els arbres” de l’artista Jesús Galdón museïtza les restes de les esglésies enderrocades el 1936 i fa visitable l’espai. Un punt important per a la memòria històrica de la ciutat i la preservació del patrimoni. 
  - Microscopies. Projecte de land art a l’Anella Verda de Manresa, amb obres efímeres i altres de definitives. -Festival VIBRA. Gestat en la seva primera edició en plena pandèmia amb Casa de la Música, encara la segona temporada amb 10 concerts de primer nivell al Palau Firal i vocació de capitalitat.
  -Espais Amics. Transformem els centres cívics i les biblioteques de Manresa en espais on la ciutadania pot acudir quan necessita un suport puntual per ajudar en la manifesta dificultat que la pandèmia ha fet més evident: l’escletxa digital. 
  -Contemporanis. Projecte que impulsa els nostres joves artistes d’arts visuals. Amb la TAV-CC. 

  Esports i renovació d’equipaments 
  Hem invertit 450.000 euros en la renovació de la pista d’atletisme del Congost i 420.000 euros més en la col·locació de gespa artificial al camp de la Mion-Puigberenguer, estem a punt de posar-ne al camp de la Balconada i hem apostat per l’activitat fisicoesportiva segura a l’aire lliure per a persones grans. Perquè l’esport és una gran eina d’inclusió social. Estem fent un espai per a l’esbarjo de gossos al passatge Dante i hem invertit 436.000 euros en obres de manteniment i millores d’escoles així com l’increment de la neteja dels equipaments per a poder fer front aquest curs escolar.
  

  [ Resum ]

• Reciclar millor contra la crisi energ

  07/06/2021 [ Llegir més ]

  A principis de segle XXI ja queden pocs dubtes de que estem vivint una profunda crisi ecològica. No només els símptomes de la crisi climàtica són cada vegada més evidents sinó que per la banda de l’energia els combustibles fòssils mostren senyals de flaquejar. El tan comentat pic de la demanda de petroli és probablement allò tan vell de no poder-les i dir que són verdes. Per tant ens enfrontem a una doble crisi energètica i de materials que amenaça clarament la prosperitat de les generacions presents però especialment de les futures. Davant d’aquest panorama tan preocupant estem obligats a millorar tant com podem el reciclatge dels residus per tal de reduir l’ús de nova font de matèria primera i també de l’energia necessària per extreure aquesta nova matèria primera. L’exemple de l’alumini és prou clar: fabricar alumini reciclat és aproximadament 20 vegades més barat energèticament que haver de començar de nou el procés des de la mina de bauxita.
  Aquí a Manresa la regidoria de Ciutat Verda, liderada pel Pol Huguet, està treballant intensament per millorar el sistema de recollida de residus a la ciutat. I l’objectiu és molt ambiciós ja que es pretén doblar la ràtio de reciclatge actual. Necessitem posar Manresa a primera línia de la lluita contra el malbaratament de materials i contra l’abús dels abocadors i per a això demanem uns petits esforços a la ciutadania. Al principi el nou sistema potser semblarà incòmode però estic convençut de que a la llarga li veurem els avantatges. I en qualsevol cas a curt termini ha de permetre baixar els costos d’una recollida de residus pagada amb els nostres impostos.
  És el reciclatge la solució definitiva per al problema dels residus ? Evidentment que no ja que només aturant el creixement exponencial de l’economia es pot resoldre aquest problema. Però en tot cas és un pas en la bona direcció que ens ha de facilitar les coses. Si realment ens preocupa el futur dels més joves ens esforçarem tots a col·laborar amb l’ajuntament per reciclar millor.
  
  Jofre Oliveres Sala, secretari de transició ecològica d’ERC Manresa. [ Resum ]

• La nova Via Sant Ignasi ja

  24/04/2021 [ Llegir més ]

  L'Ajuntament de Manresa ha acabat la transformació de la Via Sant Ignasi de Manresa, després d'un any i mig d'obres i una inversió de prop de 3,3 milions d'euros. Els treballs han permès transformar una de les entrades de la ciutat, millorant l'espai públic i la mobilitat, amb voreres amples -de fins a 3,8 metres a la Via Sant Ignasi- i arbrades des del passeig del Riu fins a la carretera del Pont de Vilomara. També s'ha canviat substancialment la plaça del Remei, amb 2.500 metres quadrats d'espai per a vianants. Alhora s'ha renovat les xarxes de clavegueram, d'aigua potable, de telecomunicacions i de reg; s'ha creat una nova xarxa de semaforització; i s'ha renovat completament l'enllumenat. L'actuació s'han completat amb la instal·lació de mobiliari nou i la definició de les cruïlles entre la Via Sant Ignasi i el carrer Joan XXIII, mitjançant un rotonda que ha substituït la que es va construir provisionalment l'any 2017. L'actuació ha comportat la urbanització d'una superfície total de 13.172 metres quadrats de sòl públic que han permès la millora de l'estructura viària del sector, l'increment dels espais per a vianants i la dignificació de l'espai públic.
  
  Pel que fa al finançament, el gruix més important de l'obra ha anat a càrrec de Criteria Caixa, ja que correspon a les càrregues urbanístiques del Pla especial Fàbrica Nova. L'entitat financera ha assumit el cost íntegre de la calçada i la vorera més propera a la nau de la fàbrica tant de la via Sant Ignasi com de l'avinguda Bertrand i Serra, i un 80% del cost de la plaça del Remei. L'aportació de Criteria Caixa és de 2.783.614,15 euros, un 83,6% del cost total.
  Les obres complementàries (voreres de la banda dels habitatges i 20% de la plaça del Remei) han estat assumides a través de l'aportació municipal i de contribucions especials. Així doncs, l'Ajuntament de Manresa i els veïns han assumit, a parts iguals, un total de 545.701,86 euros, un 16,40% del cost total. [ Resum ]

• Reptes compartits

  22/04/2021 [ Llegir més ]

  Que el racisme és un mal estructural i endèmic és un fet: cal lluitar per erradicar-lo de les institucions i del conjunt de la societat. L'Ajuntament de Manresa s'ha posicionat sempre i ha treballat per erradicar qualsevol mostra de racisme i ho continuarà fent.
  El suport al personal de Serveis Socials per part del govern municipal (que també han expressat altres entitats, organismes i persones) és un reconeixement a una tasca professional que exerceixen en unes condicions molt dures, agreujades encara per la pandèmia. En un context social complex, amb una legislació injusta i recursos sempre insuficients, la feina de Serveis Socials és gestionar diàriament situacions greus de vulnerabilitat i vetllar pel bon tracte i la no discriminació per raó d'origen. Per tant, es fa amb criteris de professionalitat, equitat, justícia social i no discriminació.
  La tasca compromesa i professional del personal del servei no és incompatible amb una voluntat de seguir millorant l'atenció a les persones usuàries i detectar i gestionar possibles incidències. Oferir la millor atenció social és l'objectiu amb el qual ens llevem cada dia. Lluitarem per dotar-nos encara de millors eines i estratègies per fer-ho i així ho hem dit sempre.
  Estic convençuda que el debat que hem tingut aquests dies ens ofereix diferents oportunitats: ens serveix per posar en valor la tasca professional dels Serveis Socials; per posar de manifest que ens calen més eines i més recursos; i també per reconèixer discrepàncies, més enllà dels titulars, i també objectius comuns, espais de col·laboració amb els col·lectius que sempre han existit, i que mantenim, encara que no sempre sigui fàcil, com tampoc no ho són els reptes que compartim.
  Totes les institucions en podem aprendre molt, encara, d'acompanyar la diversitat de persones que conformen la societat. Mai no hem dit que no vulguem conèixer ni gestionar les queixes o problemàtiques. Existeixen mecanismes i protocols per fer arribar queixes, per diferents canals i de diferents formes, i mai no hem dit que no hi hagi la voluntat de revisar o ampliar aquests protocols si cal. Avui podem dir que gestionem les incidències, les responem i les resolem. Totes i cadascuna. En tenim l'obligació, com a administració pública, però també ho fem per convenciment. Només faltaria!
  Ho vam fer en el cas que s'ha exposat aquests dies, i ho seguirem fent. Des del respecte a les persones usuàries i a la professionalitat de les treballadores, i amb voluntat, repeteixo, de millora contínua, que no és incompatible. I hem de seguir parlant, analitzant i millorant com a institució. Em de tenir clar, però, que els temes antics, endèmics i complexos, com ara el racisme, s'han d'abordar amb molta calma, cura i respecte per a tots els actors. Entenent que hi ha diferents camins que poden portar a un mateix lloc. Posant el diàleg, la paraula i la serenor per davant. Aquesta és l'actitud que creiem més adequada per caminar cap a aquest repte compartit: acompanyar tothom amb igualtat i justícia i eradicar el racisme de la nostra societat. 

  Mariona Homs i Alsina
  Regidora delegada d'Acció i Inclusió Social

  [ Resum ]

• Per una nova primavera republicana!

  14/04/2021 [ Llegir més ]

  Torna a ser 14 d’abril i, enguany, ja en fa noranta d’aquell dia que ho va canviar tot. No feia ni quaranta-vuit hores que s’havien celebrat eleccions municipals. A l’estat, les esquerres havien guanyat i, a Catalunya, l’Esquerra Republicana de Macià i Companys, aquella formació que havia nascut menys d’un mes abans -el dia de sant Josep- a la Conferència d’Esquerres celebrada a Sants, obtenia una victòria aclaparadora. 
  
  Passaven pocs minuts de la una del migdia quan el regidor electe de Barcelona Lluís Companys sortia al balcó de l’Ajuntament a proclamar la República. Un gest valent, intuïtiu, audaç, que va fer enfurismar el líder del partit, Francesc Macià, però que va generar una cascada d’esdeveniments i, al capdavall, la instauració d’una nova democràcia.  Impulsat per l’acte de Companys, Macià va proclamar la República Catalana des de l’aleshores Palau de la Diputació del General, a la plaça Sant Jaume, i abans que acabés al dia també es proclamava la República a Madrid, mentre Alfons XIII fugia a l’exili. 
  
  Arribava una nova era, es posava fi a un període de falta de llibertats, una monarquia corrupta i un estat en decadència. No us sona terriblement actual, tot  això? I començava una etapa d’il·lusió i esperança. Una República que va durar ben just 45 mesos, però que va significar una revolució pel que fa a l’educació, la justícia social, l’estat del benestar, la democràcia i les llibertats nacionals.
  
  Manresa no va quedar exempta d’aquesta transformació. Fruit de la voluntat del govern republicà d’acabar amb els carrers insalubres i de l’aposta per l’higienisme, ben aviat es començà a cobrir el Torrent de Sant Ignasi, que havia esdevingut una gran claveguera a cel obert. I l’agost del 32 s’inauguraven les primeres piscines municipals, públiques i per a tothom, que evitaven el bany al riu insalubre. El 1933  s’aprovaria el Pla de Reforma i Eixample dirigit per Josep Firmat i Serramalera. Un pla que significava el full de ruta pel creixement ordenat de la nova ciutat. El setembre del 1934, el president Companys inaugurava el Grup Escolar La Renaixença, un edifici d’estil racionalista i modern, que representava els valors educatius impulsats per la Generalitat, basats en l’escola única, el laïcisme i la innovació pedagògica. Unes obres de gran magnitud que s’havien dut a terme en un temps rècord. Igualment, es va fer un enorme esforç per garantir uns serveis socials mínims per a tota la població.
  Noranta anys més tard, commemorem aquella primavera republicana liderant, de nou, la ciutat des de l’alcaldia. Com ho van fer Joan Selves i Carner, Lluís Prunés i Sató i Francesc Marcet i Artigas, els tres alcaldes d’ERC que fins ara havia tingut Manresa. I ho fem sentint-nos hereus d’aquelles persones que van deixar la pell per construir una ciutat més justa socialment, més rica espiritualment, més pròspera econòmicament, i que van avançar cap a un país lliure. 
  Que aquest aniversari ens esperoni a seguir conquerint drets socials, a estar sempre al costat de la gent, perquè ningú no es quedi enrere, per seguir transformant la ciutat tenint sempre present la seva diversitat. Perquè només així, serem capaços d’assolir una Manresa justa, pròspera, diversa, rica i cohesionada. Una Manresa construïda amb l’esforç de tothom i per a tothom. Una Manresa que sigui far de la nova República que anhelem.
  
  Visca la República!
  
  Marc Aloy i Guàrdia, alcalde de Manresa
  14 d’abril de 2021 [ Resum ]

• El Parc del Cardener, la joia verda de Manresa

  07/04/2021 [ Llegir més ]

  Els últims dies s'ha parlat molt de l'enderrocament de la Carpa del Riu, una de les discoteques més emblemàtiques de Manresa. Una actuació important que permetrà millorar la connectivitat en aquest entorn i impulsar la millora del Parc del Cardener, un dels grans objectius recollits en el pacte de govern i al Pla d’Actuació Municipal (PAM), aprovat recentment. El Parc de Cardener, entre el pont Nou i el pont Vell, forma part de l'anomenada Anella Verda de Manresa, que engloba un conjunt d'espais lliures al voltant de la ciutat amb grans valors socials, ambientals, productius agraris i paisatgístics. Aprofitar els marges del riu Cardener per a l'ús lúdic i de passeig compatibilitzant-ho amb la recuperació de la vegetació de ribera és un dels reptes de l’Ajuntament per als propers anys. 

  El regidor de Ciutat Verda d'ERC Manresa Pol Huguet i Estrada ens explica les millores que des de l'Ajuntament s'estan realitzant al Parc del Cardener i a l'entorn natural de Manresa. Enllaç al vídeo.

  [ Resum ]

• Esquerra Republicana se suma a la vaga feminista i reivindica el seu comprom

  07/03/2021 [ Llegir més ]

  Demà, dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, Esquerra Republicana renova el seu compromís amb els drets de totes les dones, i aquest any encara més, perquè la pandèmia i les seves conseqüències no només han palesat que les desigualtats de gènere segueixen ben presents en la nostra societat sinó que, a més, les ha agreujat. Aquest 2021 és més urgent que mai denunciar-les per garantir que la sortida de la crisi no perpetuï aquesta situació injusta, sinó que la reverteixi i ampliï els drets de totes les dones.
  
  El compromís de la formació republicana amb els principis feministes és innegociable i va molt més enllà de la reivindicació puntual. Així ho refrenda, per exemple, la creació imminent d’una conselleria d’Igualtat i Feminismes en el proper govern republicà de la Generalitat.
  
  Aquesta mesura és la conseqüència d’un treball de dècades que porten a terme Esquerra Republicana i el Jovent Republicà, que es manifesta també internament, entre d’altres, amb la posada en marxa del Pla Intern per la Igualtat, del Protocol per a la prevenció i l'abordatge de l'assetjament sexual i per raó de sexe o les llistes cremallera a totes les eleccions en municipis de més de 3.000 habitants. Esquerra Republicana no només predica la igualtat de gènere, sinó que, a més l’exerceix, amb compromís, amb ambició i amb responsabilitat arreu on és present.
  
  Per tots aquest motius, Esquerra Republicana se suma a la vaga convocada pel moviment feminista i suspèn tota la seva activitat, tant interna com externa. Així, demà no hi haurà la roda de premsa habitual de cada dilluns.
  
  Esquerra Republicana fa una crida a totes les persones militants, simpatitzants, votants i a la ciutadania en general a sumar-se a les mobilitzacions convocades, respectant totes les mesures de seguretat. [ Resum ]

• La cultura en temps de pand

  03/03/2021 [ Llegir més ]

  La regidora per ERC de Cultura i Festes a l'Ajuntament de Manresa, Anna Crespo, valora la feina feta en aquest any de pandèmia. I no ha estat poca. El Vibra Festival va ser un dels primers festivals de música que es van dur a terme a Catalunya malgrat la pandèmia i va comptar amb la participació d'artistes de gran nivell nacional i una assistència digna malgrat les circumstàncies. «Va ser un esclat i ens va animar pel que havia de venir després», reconeix la regidora. També es va repensar i es va evitar la cancel·lació de la Festa Major amb propostes dins els paràmetres marcats pel Govern i per últim, s'ha celebrat una reeixida Festa de la Llum, amb espectacles a l'aire lliure com els Jardins de Llum o el vol de drons. «Hem de repensar el què fem i mirar al futur. Per veure quines coses hem de canviar per millorar i quines és qüestió de temps que les puguem tornar a gaudir», conclou Anna Crespo. [ Resum ]

• Anàlisi de les eleccions al Parlament

  26/02/2021 [ Llegir més ]

  Sobre les darreres eleccions al Parlament a Manresa s’han de fer les següents consideracions:
  
  1. El conjunt de vots indepependentistes des del moment que l’espai de CiU se’n declara i es presenta per separat va ser d’uns 26.000 vots en les eleccions del 2017, que es poden considerar de participació plena. En les recents del 2021 se’ns han abstingut un totals de uns 9.000 electors (5.550 a Junts i 3.500 a ERC): caldria abans de res analitzar on s’han abstingut i treballar per activar-los.
  
  2. El fet de la nova victòria de l’espai post-convergent s’ha de situar en una sèrie llarga històrica. En nombres absoluts el moment amb més vots per l’espai CiU quan era anti-independentista és de l’any 1984 amb 23.000 vots aproximadament. ERC en treia 1.800 i tampoc era independentista.
  
  3. Quan ERC es declara independentista el 1992, passa a 3.200 vots i CiU a 18.600. I en nombres absoluts l’espai CiU es va desgastant poc a poc en un punt molt baix el 2006 quan treu 11.800 vots i l’ERC de Carod en treu 5.600. El 2003 havia estat de 13.000 a 7.200. No es presentava la CUP.
  
  4. CiU té un repunt amb Mas el 2010 i el 2012 que es mou cap els 15.000 vots mentre ERC supera la patacada del 2010 amb 2.600 i retorna als 6.000.
  
  5. El 2015 amb Junts pel Sí, ERC i CiU sumen el mateix que a les anteriors, mentre la CUP treu el seu millor resultat que ja no ha tornat a superar: 3.500 vots
  
  6. Per tant, la tendència històrica cap a una progressiva superació del resultats per part d’ERC consistirà en saber mobilitzar tot l’electorat que l’ha votada en els moments culminants mentre des de la seva centralitat sociològica mira de seduir en totes les direccions des d’una estratègia àmplia.

  JOSEP HUGUET I BIOSCA

  [ Resum ]

• Que cap vot es quedi a casa!

  04/02/2021 [ Llegir més ]

  Tornem a tenir unes eleccions atípiques al Parlament de Catalunya marcades pels tribunals. Des de Esquerra Republicana vam creure que el més adient era posposar aquestes eleccions fins el 30 de maig per fer-ho amb les millors condicions sanitàries possibles, però una vegada més els tribunals van passar per sobre de la política de consens.
  
  La data està fixada i no la podem canviar. Votem doncs. El país necessita un govern fort per poder començar a construir de nou. Cada vot independentista que no arribi a l’urna serà una victòria pels partits del 155.
  
  Emocionalment, vull anar a votar el 14 de febrer, racionalment, em plantejo si efectivament serà segur. Ens diuen que els protocols per anar a votar i ser a les meses són segurs, tant o més que d’altres activitats quotidianes que fem cada dia, i estic convençuda de què amb la col·laboració de tothom totes les mesures previstes seran efectives. No vull deixar que la por em faci renunciar al meu dret de vot. Si no ho veiem clar, per evitar haver d'anar presencialment al col·legi electoral, encara es pot sol·licitar el vot per correu fins al divendres dia 5 de febrer i així garantir que podem exercir el dret a vot amb total tranquil·litat.
  
  Jo aniré a votar presencialment el 14 de febrer i així ho explico a tothom que em vol escoltar: amb mascareta, respectant la distància, estant el mínim temps possible dins del col·legi electoral, utilitzant el gel hidroalcohòlic i respectant la franja horària recomanada. I votaré per què Catalunya torni a tenir un president republicà.
  
  El 14 de febrer, que cap vot es quedi a casa.

  Montserrat Clotet i Masana
  Regidora delegada de Recursos Humans i Govern Obert
  

  [ Resum ]

• Manresa som una ciutat d'acollida

  09/01/2021 [ Llegir més ]

  Des de fa uns mesos l’Ajuntament de Manresa ha contractat a 5 joves extutelats per la Generalitat, mitjançant un prova pilot que ha posat en marxa el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i en el que hi ha participat també el consell comarcal. En total a Catalunya han sigut 50 joves que han pogut accedir a aquest programa que els ofereix, per una banda, orientació laboral, formació i un contracte laboral durant un any. Aquesta contractació també comporta la regularització de la seva situació i suport per a la seva emancipació al finalitzar el projecte. Les feines que faran a l’ajuntament són variades i ofereixen suport a serveis municipals que tenen més activitat arrel de la de la pandèmia de la COVID: a l’oficina d’atenció a la ciutadania, a l’acollida de serveis socials, a l’espai jove Joan Amades, al CIO i al Congost.
  Manresa som una ciutat d’acollida i el nostre objectiu és que els joves que han vingut a viure-hi i que volen quedar-se a Catalunya puguin construir un projecte de vida i sentir-se integrats on resideixen. Per això és molt important iniciatives com aquesta, o com els tastets d’oficis que fem conjuntament les regidories d’ocupació, de joventut i de serveis socials, o com els pisos d’emancipació juvenil i promoció de l’autonomia que té la Generalitat de Catalunya en la que viuen els joves una vegada s’ha acabat la tutela de la Generalitat on a banda de proporcionar-los habitatge es facilita la inserció social i laboral.
  Seguirem apostant per unes polítiques d’inclusió social i de no-discriminació que ens han de permetre construir una Manresa més rica i diversa, lliure de racisme i amb propostes per evitar el risc d’exclusió social i on tothom pugui exercir la plena ciutadania amb el màxim grau d’integració, en condicions d’igualtat i responsabilitat.

  Mariona Homs i Alsina
  Regidora delegada d’Acció i Inclusió Social

  [ Resum ]

• Un 2021 per mirar cap al futur

  04/01/2021 [ Llegir més ]

  Acabem de tancar el 2020, un any complex i dolorós, especialment per a totes aquelles persones que han patit la malaltia de la Covid-19 i per a les famílies que han perdut éssers estimats. Aquesta pandèmia ens ha colpit de manera inèdita i brutal, a tot el món i, sobretot, a aquelles persones més vulnerables. Qui ens havia de dir que malgrat els avanços de la ciència i la tecnologia, un virus invisible posaria en qüestió tot el sistema. Però aquesta pandèmia també ha fet sortir el millor de nosaltres mateixos. Els valors de la solidaritat, la perseverança, la tenacitat, el treball comunitari, i la convicció generalitzada que només en sortirem (ara sí) si som capaços de fer un canvi de model. Un model que aposti per la recerca i la investigació, pel producte de proximitat, pel respecte a la terra, per un món més just i sostenible. I fer-ho teixint el màxim d’aliances i complicitats. Des de l’Ajuntament hem sumat esforços per tirar endavant un pla de reconstrucció que des del mes de març ha intentat donar resposta a les persones autònomes, al món del comerç i la restauració, a les persones grans i que viuen soles, als infants, etc.  
  Però aquest 2020 també ens deixa enfilats un munt de projectes, alguns dels quals amb un suport important d’altres administracions. Projectes que han de reforçar la capitalitat de la nostra ciutat, com la nova seu de la Generalitat a la Catalunya Central; la integració de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la trama urbana, que ens ha de permetre transformar el centre de la ciutat; la compleció de l’avinguda dels Països Catalans per millorar la mobilitat, connectar barris i treure trànsit de la Font i la Sagrada Família; la millora del Parc del Cardener, per seguir posant en valor el riu; i un munt de projectes socials per ajudar aquells que més pateixen. Serà l’any de l’avantsala de Manresa 2022, una oportunitat per transformar i projectar la ciutat. Aquest any també implantarem el nou model de residus, farem passos endavant per fer realitat el Museu del Barroc de Catalunya i l’entorn de Fàbrica Nova i via Sant Ignasi, i no cal dir que dedicarem tot l’esforç a continuar lluitant per mitigar els efectes de la pandèmia i per emprendre nous projectes que impulsin la ciutat i el nostre territori. Comencem l’any amb il·lusió per fer-los realitat i l’esperança que tots plegats sortim d’aquesta crisi enfortits i amb ganes de fer una ciutat més justa i sostenible i un país més pròsper i lliure.
  
  Marc Aloy i Guàrdia, alcalde de Manresa
  
  Gener 2021 [ Resum ]

Junts x Manresa (JxM)

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• El PSC exigeix la revisió del concurs que ha triat l´empresa que redactarà i dirigirà el projecte museogràfic del Museu del Barroc

  14/06/2021 [ Llegir més ]

  El Grup Municipal del PSC ha fet públic un comunicat en el qual considera “insuficients, inconcretes i, sobretot, fetes amb certa desgana” les “escasses” explicacions donades a la resta de grups municipals per part del Govern d’ERC i JxM davant la possibilitat que s’hagués sobrevalorat el currículum de l’empresa barcelonina SLP Croquis Dissenys Muntatges i Realitzacions, guanyadora del concurs de projectes per a la redacció del projecte museogràfic del Museu del Barroc de Catalunya i la direcció de la seva execució, inclòs en un ajut, en el marc del programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020.
  Per al PSC, un cop feta la tria d’aquesta empresa, i després que s’hagin conegut dades complementàries aportades per l’empresa local SLP Produccions Culturals Transversal (que va quedar en el segon lloc de l’esmentat concurs), “hi ha prou raons per, com a mínim, fer una revisió de l’avaluació que va fer el Jurat”. I fer-ho, sobretot, abans de contractar (que segons les bases s’ha de fer per procediment negociat sense publicitat) per un cost de 109.323,50 € (IVA inclòs).
  L’Equip de Govern de l’ajuntament s’ha escudat fins ara en el fet que les al·legacions presentades per Transversal van entrar fora del termini legal previst i que l’empresa guanyadora havia presentat la seva declaració responsable segons la qual es garanteix que tota la documentació que va aportar la guanyadora és verídica.
  “És això suficient?” es pregunta el portaveu del Grup del PSC, Felip González. “Creiem que no, i ho comprovarem un cop el nostre grup obtingui l’autorització que ja ha demanat per escrit a l’alcalde per mitjà d’escrit lliurat aquest mateix dilluns a Secretaria General”.
  Paral·lelament, el PSC ha presentat una proposició per ser debatuda al proper Ple Municipal d’aquest dijous en la qual demana textualment que l’Ajuntament de Manresa ajorni la tramitació del contracte un mínim de 45 dies per tal es pugui fer aquesta revisió acurada de tot l’expedient.
  Al PSC li sembla que en la polèmica selecció de l’empresa guanyadora hi ha massa coses “que grinyolen”. L’ha fet un jurat triat per l’equip de govern, l’ha aprovat en Junta de Govern de caràcter reservada el mateix equip de govern i, quan es demana a l’equip de govern que doni explicacions sobre l’ombra de dubte actual, resulta que la regidora de Cultura, Anna Crespo, es referma en la extemporaneïtat dels recursos de Transversal i “en afirmar textualment que no ens interessa gens aturar, perquè aturar significaria tornar a començar, i l’Ajuntament de Manresa no podem donar crèdit a això”.  La regidora Crespo també va dir divendres en Comissió Informativa als grups municipals que estava segura de l’avaluació dels currículums que havia fet el jurat perquè “en aquest món hi ha moltes coneixences i ningú no es pot adjudicar la Torre Eiffel” i pensar que el jurat ho donarà per bo.
  “Hem vist poca disposició a l’autocrítica sobre el procediment del jurat que la mateixa regidora Crespo presidia, i fins i tot un cert menysteniment al fet que aquesta qüestió pugui acabar als tribunals de justícia, un fet que, sens dubte podria ser molt més perjudicial que donar-nos ara uns pocs dies de temps i revisar-ho tot en condicions”, conclou González.

  [ Resum ]

• ERC i JxM de l´Ajuntament s´han negat a fer una consulta sobre el canvi de nom del C. Alfons XII, però pregunten la ciutadania sobre un envàs de cafè

  08/06/2021 [ Llegir més ]

  L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i la regidora de Cultura, Anna Crespo, van justificar la seva decisió en una reunió amb el veïnat. Van arribar a dir que no és habitual fer consultes en altres municipis per aquesta mena de decisions, i que no es concedien subvencions als afectats/des per compensar les molèsties que el canvi generi a veïns, veïnes, comerciants i titulars dels negocis oberts en aquell carrer, malgrat la crisi econòmica actual. Una simple recerca a Internet desmenteix les afirmacions de l'alcalde i de la regidora. Les raons del canvi de nom del carrer són únicament ideològiques. Legítimes, perquè ERC i JxM tenen la majoria democràtica del Ple Municipal que es qui finalment decideix. Però des del Grup Municipal del PSC vam aconsellar al Govern fer una consulta telemàtica per, com a mínim, saber quin era el grau de suport que tenia el canvi de nom, entre el veïnat i els titulars de les activitats econòmiques afectades en plena crisi postpandèmia.
  En un parell de mesos la decisió estarà presa. Serà legal i democràtica, és clar. Però el Grup Municipal del PSC considera necessari informar-vos que, mentre tot això està passant, l’Ajuntament acaba d’estrenar una plataforma digital de participació ciutadana anomenada «Decidim Manresa» per vehicular processos participatius. La primera campanya que s’ha posat en marxa es diu: «Cafè Manresa, Cafè de Comerç Just. I tu, què tries?» que concedeix a la ciutadania l'opció de triar entre dues imatges gràfiques que representin el Comerç Just.
  En conclusió, segons el Govern de Manresa, el canvi de nom d'un carrer que significarà molèsties i despeses no cal consultar-lo, però sí que és important saber quin és el millor envàs per a un cafè...
  Aquestes són les dades, l’opinió us la deixem a vosaltres.

  Fulletó bustiat

  [ Resum ]

Fem Manresa (FM)

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• 05/01/2022 [ Llegir més ]

  És Nadal a l’Ajuntament: El regal a La Caixa. Per Jordi Trapé Úbeda, regidor de Fem Manresa. 

  El passat ple municipal de desembre, celebrat el dia 23 desembre, l'equip de govern de la ciutat va decidir fer els regals el dia abans de començar les festivitats nadalenques, concretament a La Caixa. En un arravatament nadalenc van decidir que, encara que la Caixa no presentés la millor oferta econòmica, el préstec de 5.836.316,90€ per comprar les parcel·les de la Fàbrica Nova seria per la propietària actual del terreny, és a dir, la mateixa Caixa.

  Vegem, però, com s'ha embolicat aquest regal: aquesta és la primera vegada en què l'Ajuntament canvia els barems de puntuació, que fins a dia d'avui sempre s'havien fet segons la millor oferta econòmica. En aquest cas s'han modificat els barems perquè sigui el 60% d'oferta econòmica i l'altre 40% siguin "projectes d'interès per a la ciutat de Manresa".

  Si revisem què vol dir això de "projectes d'interès per a la ciutat de Manresa" veurem el perquè està fet a mida: són pisos que tenen les entitats bancàries, són aportacions de patrocini a les festivitats de la ciutat i són donacions a entitats privades, entre d'altres.
  Interès per la ciutat seria que la gran banca tornés el rescat que vam pagar tots, interès per la ciutat és que no aprofitessin les nostres festivitats per blanquejar-se, interès per la ciutat és que no desnonin a manresans i manresanes de les seves cases.

  El més greu d'aquest concurs és que per primera vegada Caixa d'Enginyers presentava una oferta econòmica bastant més bona que no pas La Caixa. 0,4% d'interès anual de Caixa d'Enginyers versus 0,58% de CaixaBank. Això, en interessos, significa pagar 30.000€ de més a La Caixa. Però el problema més gran és que si Caixa d'Enginyers ens hagués deixat la totalitat dels diners a interès 0, seguiria guanyant la Caixa! Regalar els diners públics, concretament més de 30.000€, a La Caixa és una autèntica vergonya.

  El més gros de tot això és que l'any 2017 la CUP va presentar una moció titulada “Manresa municipi compromès amb la Banca ètica” on, entre d’altres punts, es demanava estudiar la viabilitat d'incloure clàusules que afavorissin la banca ètica en les licitacions de contractes de l'Ajuntament i de les empreses municipals. La moció es va aprovar per unanimitat.

  Aquest punt mai s'ha arribat a complir, i quan demanàvem explicacions del perquè, se'ns deia que si no es contemplava la millor oferta econòmica podríem arribar a prevaricar. I ara, per aquest concurs, es fa una modificació que en lloc de donar impuls a les banques ètiques i cooperatives s’apuntala a la gran banca que desnona i inverteix en guerres.
  Després d’interpel·lar a l'equip de govern sobre si a partir d'ara les puntuacions per a la concertació d'operacions de crèdit seran sempre així no van respondre més enllà d'un "segur que podem millorar-ho". Però hi ha una cosa clara: si és puntual, és a dir, que només es fa ara, encara canta més que és un concurs a mida de La Caixa. Però el problema més gran ve si es fa de forma habitual a partir d'ara, ja que faria que La Caixa guanyés sempre els concursos, independentment de l’oferta econòmica que presentin, fent que el regal sigui molt més gran i molt més preocupant del que ens pensàvem.

  [ Resum ]

• Fem Manresa presenta una moci

  22/12/2021 [ Llegir més ]

  Fem Manresa presenta una moció per la reobertura del dispensari del Xup, juntament amb l’Associació de Veïns del barri.
  
  Al darrer Ple de l’any, Fem Manresa ha presentat una proposició, juntament amb l’associació de veïns i veïnes del Xup, perquè l’Ajuntament es comprometi a la reobertura del dispensari del barri. El dispensari del Xup, una reivindicació històrica que es va assolir el 1989, està tancat des del 19 de març de 2020 arran de la pandèmia (en principi de forma temporal). A l’inici de la seva posada en marxa el dispensari obria cada dia, però amb el temps es van anar disminuint els horaris fins arribar a obrir només un dia a la setmana durant dues hores i mitja, situació en la que es trobava al moment del seu tancament ara ja fa més d’un any i mig. 
  
  El setembre de 2020, la Comissió per la Gent Gran de l'Associació de Veïns del Xup ja va emetre un comunicat reivindicant la reobertura del dispensari com a servei bàsic i essencial pel veïnat, sobretot per al de més edat. En aquest comunicat, la Comissió considerava que “s'ha de contractar més personal qualificat per a l'atenció i cura de la gent gran”. 
  
  La moció demana que l’Ajuntament es comprometi a fer les gestions necessàries amb la Gerència Territorial de la Catalunya Central de l’Institut Català de Salut per garantir la reobertura del dispensari del barri del Xup, almenys, les mateixes hores que ho feia abans del tancament. Al mateix temps, demana que des dels serveis tècnics de l’Ajuntament es revisin les condicions del local actual i es realitzi la inversió necessària per garantir la reobertura del centre mèdic, sigui en la mateixa ubicació o en qualsevol altre local del propi barri.
  
  A part d’aquesta moció, la candidatura municipalista també ha presentat tres mocions més, dues d’elles juntament amb l’equip de Govern. Es tracta d’una moció de suport al model d’escola i a la llengua catalana, i una altra de suport al diputat Pau Juvillà davant la sentència condemnatòria del TSJC per defensar el dret a la llibertat d’expressió. L’altra proposició del Ple la presenten conjuntament tots els grups municipals excepte Ciudadanos, a petició de la Plataforma en defensa de les pensions públiques i els drets de la gent gran, per demanar una millora de serveis per a les persones grans.   [ Resum ]

• Fem Manresa veu preocupant el concurs "a mida" de la Caixa pel cr

  20/12/2021 [ Llegir més ]

  Fem Manresa veu preocupant el concurs "a mida" de la Caixa pel crèdit que ha de servir per comprar les parcel·les de la Fàbrica Nova
  
  La candidatura municipalista veu amb preocupació el procediment per concertar l'operació de préstec a llarg termini per import de 5.836.316,90 euros que ha de servir per adquirir les parcel·les de la Fàbrica Nova.

  Constaten que és la primera vegada que es realitza un canvi en els barems de puntuació, que fins a dia d'avui sempre s'havien fet segons la millor oferta econòmica. En aquest cas, s'han modificat els barems perquè sigui el 60% d'oferta econòmica i l'altre 40% siguin "projectes d'interès per a la ciutat de Manresa".

  La candidatura d’esquerres exposa que aquest tipus de concurs beneficia especialment a la gran banca, ja que dins els "projectes d'interès per a la ciutat de Manresa" s’inclouen pisos que tenen les entitats bancàries, aportacions de patrocini a les festivitats de la ciutat i donacions a entitats privades, entre d’altres.

  Des de Fem Manresa creuen que no és casualitat que aquest canvi s'hagi portat a terme quan es compren uns terrenys propietat de la mateixa Caixa per un alt cost econòmic i pensen que pot representar un precedent perillós, ja que, segons apunten, si se segueixen aplicant aquests criteris a la resta de concursos, la Caixa els guanyarà sempre.

  En aquest cas, La Caixa tenia la segona millor oferta econòmica però més puntuació en el nou criteri de projectes, fet que significa que en condicions habituals no hagués guanyat la concertació del préstec.
  

    [ Resum ]

• Un any despr

  17/12/2021 [ Llegir més ]

  Un any després. Per Roser Alegre Fontanet, Gemma Boix Pou i Jordi Trapé Úbeda, regidores de Fem Manresa.
  
  Avui, 17 de desembre, fa exactament un any que com a Fem Manresa, juntament amb el moviment feminista organitzat de la ciutat, vam portar al Ple de Manresa una moció per garantir plenament el dret a l’avortament a la Catalunya Central. Es reclamava garantir l'avortament lliure, gratuït i a prop de casa de més de 200.000 persones del Bages, Solsonès i Moianès. Una demanda nascuda arran de destapar la impossibilitat d'avortar quirúrgicament a Sant Joan de Déu, l'hospital de referència de la Catalunya Central i gestionat per Althaia. 
  
  El resultat va ser l’aprovació (per unanimitat) de l’esmena de substitució que va presentar com a contrapartida al text original el govern conformat per ERC Manresa i Junts per Manresa. Si bé el text defensava el compromís de tot el plenari per garantir aquest dret, també feia recaure la decisió final d’assegurar-lo al departament de Salut de la Generalitat, rentant-se’n en bona part les mans els representants del plenari al Patronat d’Althaia: l’alcalde Marc Aloy, com a president, i la regidora de ciutat saludable Mercè Tarragó. 
  
  Des de llavors Fem Manresa hem traslladat reiteradament al Ple la necessitat de garantir aquest dret. Com a grup municipal a l’Ajuntament, creiem que part de la nostra tasca (i un deure) és traslladar les lluites del carrer a la institució, fer d’altaveu públic de les demandes del teixit organitzat de la ciutat que sovint queden invisibilitzades. I aquest també és el cas de la lluita que des del moviment feminista duien temps reclamant per garantir plenament el dret a l’avortament a la Catalunya Central. No només per una qüestió de fer d’altaveu “per se” d’un col·lectiu, sinó per traslladar al debat públic temes cabdals per la garantia de drets de totes les persones. 
  
  Ha passat un any des de llavors, i en aquests mesos hem dut a terme diferents accions per assegurar que es feien els passos pertinents per assolir el dret a l’avortament. Hem fet preguntes al Ple de la Corporació (en 5 ocasions), hem escrit 3 articles d’opinió (“Carta al Patronat d’Althaia”, “100 dies després” i “Esperem resposta, Marc Aloy”), hem participat en una roda de premsa al Parlament, hem denunciat l’Ajuntament per omissió del dret a la informació a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, a part d’interpel·lar directament a l’alcalde (per telèfon i correu electrònic) sobre els passos que s’estaven fent per garantir aquest dret, sense rebre cap resposta.  
  
  El 28 d’octubre el Departament de Salut va fer públic que a partir d’ara es podran fer avortaments quirúrgics a Althaia. Tenim clar que si s’ha arribat fins aquí és gràcies a la lluita del moviment feminista organitzat al territori i a la pressió exercida des de tots els fronts possibles, també gràcies a la que s’ha fet en el si de l’Ajuntament. Queda clar que cal lluitar per guanyar, en drets i en igualtat d’oportunitats per a totes. No obstant, després de la notícia, encara no coneixem els detalls de com es concretarà el procediment ni a partir de quan. Seguirem amatents.  [ Resum ]

• Fem Manresa celebra que es podran fer avortaments quir

  28/11/2021 [ Llegir més ]

  Fem Manresa celebra que es podran fer avortaments quirúrgics a Althaia com una victòria del moviment feminista de la ciutat.
  
  Fem Manresa es mostra molt satisfeta amb la notícia que, finalment, es podran realitzar interrupcions voluntàries de l’embaràs de forma quirúrgica a les dependències de la Fundació Althaia. La notícia l’ha anunciat avui (dijous 28 d’octubre) el Servei Català de la Salut, després d’anys de lluita del moviment feminista de la ciutat, encapçalada per Acció Lila i L’Aldarull, amb la campanya que van iniciar a principis del 2020 per reivindicar tant el dret a l’avortament com el dret a transitar a la Catalunya Central. 
  
  Des de la candidatura municipalista destaquen la importància d’aquesta notícia, ja que permetrà que les gestants que vulguin interrompre el seu embaràs puguin escollir com i on fer-ho, cosa que fins ara no els era possible. De la mateixa manera, celebren que aquest servei passarà a realitzar-se de forma totalment pública: a un espai de la Fundació Althaia i a través de professionals de CatSalut.
  
  El mes de desembre passat es va aprovar una moció al Ple de l’Ajuntament de Manresa, presentada per Fem Manresa, conjuntament amb Acció Lila, per garantir plenament el dret a l’avortament a la Catalunya Central. D’aleshores ençà la formació municipalista ha preguntat, sistemàticament, al màxim representant del Patronat d’Althaia i alcalde Marc Aloy, per la feina que s’estava fent en el si del Patronat per garantir els avortaments quirúrgics a la Catalunya Central.
  
  Fem Manresa, molt crítica amb la manca de resposta i de comunicació per part de Marc Aloy, van optar, el mes d’abril, per preguntar al Ple sobre com s’estava avançant en relació als compromisos adoptats a la moció. Aquesta pregunta va generar fortes tensions entre el grup i l’alcalde, que es va negar a donar una resposta al respecte. Així, des del mes de juny, a cada Ple la formació ha seguit demanant informació respecte el tema. A l’últim Ple, la setmana passada, l’alcalde Marc Aloy va retreure a les regidores de Fem Manresa que no haguessin volgut parlar amb ell en cap moment i que haguessin utilitzat la via de les preguntes al Ple. Des del grup municipal defensen l’aposta de portar el debat a la institució, al Ple, com a únic altaveu públic de la lluita que el moviment feminista estava capitalitzant al carrer. 
  
  Després de l’anunci fet avui (28 d’octubre) per part de Salut, des de Fem Manresa ja deixen clar que seguiran alerta per veure la concreció i evolució d’aquest compromís, i per tal que es compleixi amb el que s’ha anunciat. En aquest sentit, esperen tenir notícies aviat sobre la data prevista de posada en marxa del servei.  [ Resum ]

• Fem Manresa presenta una moci

  17/11/2021 [ Llegir més ]

  Fem Manresa presenta una moció al Ple perquè l’Ajuntament faciliti la denúncia de l’abús dels preus de lloguer
  
  A proposta de Fem Manresa, demà es debatrà al Ple una moció perquè l’Ajuntament habiliti un canal municipal de denúncia per l’incompliment de la normativa de la Llei de Regulació de Preus del Lloguer. Des del setembre de 2020, quan es va aprovar al Parlament gràcies a la pressió del moviment per l’habitatge, tan sols s’han interposat onze multes a tot Catalunya per preus abusius en els contractes.
  
  La Llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge detalla que els anuncis de pisos han d’informar del valor de l’índex de referència actualitzat, de l’import de la renda del darrer contracte i de la superfície útil de l’habitatge. Però la realitat és que a dia d’avui, després de més d’un any de vigència de la llei, encara hi ha molts anuncis d’immobiliàries, administradors de finques i portals de lloguer que incompleixen sistemàticament la llei.
  
  Davant d’aquesta situació, qualsevol persona pot interposar una denúncia a l’Agència Catalana de Consum, però des de la formació de l’esquerra transformadora plantegen que l’Ajuntament faci un pas més i faciliti una canal més proper a la ciutadania per fer aquesta denúncia, al mateix temps que expliqui a les manresanes la possibilitat de denunciar aquestes situacions. A més, també demanen que l’Ajuntament recordi aquesta obligatorietat a immobiliàries i portals de lloguer, així com també a la Cambra de la Propietat, per tal que facin efectiva la llei i també incloguin un anunci amb aquesta possibilitat de denúncia al seu espai.
  
  A part d’aquesta moció, la candidatura municipalista també n’ha presentat una altra per la defensa del territori i de rebuig al projecte dels Jocs Olímpics d’hivern 2030, ja que consideren que en el moment de crisi climàtica actual és un sense sentit proposar la celebració d’uns jocs olímpics d’hivern a Catalunya. Al mateix temps, també argumenten que aquesta proposta no beneficiarà a les persones que viuen als territoris directament afectats, tal com es fa creure per qui defensa el projecte, sinó que, al contrari, només beneficiarà un turisme concret que encarirà el nivell de vida de les pirinenques.
  
  
  Finalment també han presentat una moció, juntament amb l’equip de govern, de suport als quatre bagencs acusats després de la Marxa per la Llibertat de 2019. Als quatre joves se’ls acusa de desordres públics, atemptat a l’autoritat, danys i lesions, tant per part de la Generalitat com per part de la Fiscalia sense cap mena de prova que ho acrediti.  [ Resum ]

• IBI, pisos buits, responsabilitat i populismes. Per Jordi Trap

  02/11/2021 [ Llegir més ]

  IBI, pisos buits, responsabilitat i populismes. Per Jordi Trapé Úbeda, regidor de Fem Manresa. 

  El desembre de 2020 després de diverses trobades amb el govern municipal vam aconseguir el compromís polític d'aplicar un recàrrec del 50% de la quota de l'IBI als pisos buits de la ciutat. Aquesta mesura persegueix la finalitat de posar al mercat aquells pisos permanentment desocupats i que, per tant, no tenen cap mena d'ús social. A més a més de fer pagar un recàrrec anual a aquells propietaris que no ho facin.

  Amb l'aprovació d'aquesta ordenança es dona compliment a una demanda històrica del moviment per l'habitatge, i compartida, també, per l'esquerra transformadora.

  De fet el recàrrec de l'IBI aplicat a habitatges buits es tracta d'una possibilitat ja contemplada per llei des de l'any 2004. Pel que podríem dir que anem disset anys tard.

  El problema és que aquesta mesura no ha pogut desenvolupar-se, fins fa ben poc, per la falta d'una definició homogènia a escala estatal del concepte d'habitatge desocupat, i evidentment també per la falta de voluntat política de governs municipals anteriors per tirar-ho endavant. El text de la llei es refereix genèricament a "immobles d'ús residencial que estiguin desocupats amb caràcter permanent". Però no especifica el temps de desocupació, ni la quantitat d'habitatges buits en mans de cada propietari. I hem hagut de ser nosaltres com a Ajuntament qui ho especifiqui, en aquest cas dos anys de desocupació permanent i tres o més pisos buits en propietat. Cal remarcar que sempre parlem de pisos buits en propietat, no de pisos en propietat.

  Tot i ser una bona mesura per tal de mobilitzar l'habitatge buit de la ciutat, una flor no fa estiu i encara tenim un llarg camí per recórrer per poder pal·liar la greu problemàtica d'accés a l'habitatge que tenim a la ciutat, però poder destinar els recursos extres que es recaptin a polítiques públiques d'habitatge és un primer pas.

  Des de Fem Manresa volíem anar una mica més enllà i vam presentar una esmena per abaixar el nombre de pisos buits per propietari de 3 a 2. Fixant la quantitat d'immobles buits a 3 o més per propietari no arribem a atacar ni el 10% de la totalitat del parc d'habitatge que tenim buit a la ciutat (7.352 pisos buits), en canvi fixant-lo a 2 ho haguéssim fet en un 12,6%, passant d’una afectació de 605 pisos a 930 i de 109 a 270 propietaris amb una recaptació estimada de més 200.000 euros. L'esmena va ser desestimada per l'equip de govern.

  Actualment, després de la no acceptació de la nostra esmena, el recàrrec se centrarà en 109 titulars de 3 o més habitatges buits. Des de la bancada del PSC se'ns va dir que erràvem d'adversari i que aquest dictamen afectava de forma important a la ciutadania de Manresa, però la realitat és tossuda i per molt populisme que es vulgui fer amb el tema les dades són clares: seran 54 persones físiques, 46 persones jurídiques i 9 entitats financeres les que estaran subjectes al gravamen. Fet que significa que es gravarà al 0,07% de la població de Manresa amb aquest recàrrec, 54 persones físiques de 78.245 manresanes. Populismes a banda, la premissa ha de ser clara: que pagui qui acumula.
  

  [ Resum ]

• Article d'opini

  14/09/2021 [ Llegir més ]

  El preu de la llum ja és d'escàndol: batent rècord rere rècord el mes d'agost va tancar-se com el més car de la història de l'Estat Espanyol, marcant un nou preu amb més de 130,53 euros/MWh. Però aquest increment no ha fet més que seguir pujant de forma meteòrica en aquesta primera quinzena de setembre, arribant a 170 euros/MWh. Quatre vegades més car que el mateix període de l'any passat (40,39 euros/MWh).

  Mentrestant, què fa el Govern "més progressista de la història"? Riure's a la cara de la ciutadania.

  La setmana passada vam veure com la vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va descartar del tot una intervenció pública per a fixar preus màxims o mínims en el mercat majorista. No fos cas que molestéssim als oligopolis del règim i féssim enfadar a l'amo.
  Però ara ve el millor: en la seva intervenció va acusar les elèctriques de no tenir "empatia social". Afegint que "encara que soni de broma l'empatia social cotitza en borsa". La broma s'explica sola. El sistema elèctric espanyol està controlat majoritàriament per l'oligopoli de grans empreses elèctriques que viuen de fer sangrar a la classe treballadora i els recursos naturals per tal d'obtenir la màxima quantitat de beneficis que sigui possible. Per tant, demanar empatia a aquesta màfia és burlar-se de tot i de tothom.

  Després de més d'una dècada de la liberalització del sector elèctric, 3 companyies tenen el 83% de tots els clients a l'estat (Endesa, amb el 34,7%; Iberdrola, amb el 34,1%; i Naturgy, amb el 14,2%). Ens trobem, per tant, davant d'un sector estratègic que té una importància crucial per la vida de classe treballadora, però que està totalment liberalitzat i que permet aberracions com per exemple que empreses com Iberdrola i Endesa, en plena pandèmia, obtinguin uns beneficis de 3.611 milions i 1.394 milions d'euros respectivament.

  A casa nostra, però, el ple del Parlament va aprovar el passat mes de juliol una moció de la CUP per a la creació d'una empresa energètica pública catalana aquest 2021 i basada en fonts renovables, iniciativa que va tirar endavant amb els vots favorables de PSC, ERC, Junts, CUP i Comuns, i els més que evidents vots en contra de Vox, Cs i PP.

  La creació d'una empresa energètica pública és un pas molt necessari per fer un canvi de model. Cal per això que també disposi d'una comercialitzadora, per donar una cobertura i un servei democratitzat, lluny dels interessos econòmics, amb un sistema de governança participat per la ciutadania i amb una planificació estratègica basada en la transició ecològica, amb un model descentralitzat, renovable i autosuficient.

  Però com ja ha passat infinitat de vegades, el ple del Parlament pot instar al Govern en tot allò que cregui convenient, però si el govern vol no mourà un sol dit. Esperem que això no sigui així, perquè en moments com l'actual, la inacció surt molt cara.

  En l'àmbit manresà, com a Fem Manresa vam presentar el passat mes de juny una moció de rebuig a la pujada del preu de l'electricitat que no es va aprovar, ja que la resta de grups municipals hi van votar en contra. No vam entendre aquesta oposició frontal a la proposta de condemna i a hores d'ara encara l'entenem menys.

  La proposició en qüestió acordava no situar el pes de la transició energètica exclusivament sobre la responsabilitat de la ciutadania, impulsar un pla "Manresa verda" -de la mateixa manera que es compta amb un pla de mobilitat o amb un pla d'habitatge- que permetés, entre moltes altres coses, definir un model energètic més just, més social i ecològicament responsable, participat i controlat per la ciutadania. A més a més, treballar per municipalitzar la xarxa de distribució elèctrica, com a únic garant d'una transició energètica justa i que beneficiï a la ciutadania. Una proposició de mínims si el que es busca és deixar de fer postureig i plantar cara als oligopolis elèctrics.

  Al final és el que té la socialdemocràcia, tant la d'aquí com la d'allà: jugar a gestionar el capitalisme sense tocar les estructures de poder que perpetuen les desigualtats s'acaba quan s'ha de passar a l'acció i deixar enrere els discursos.

  Però no tot són males notícies. Una notícia que va passar desapercebuda per a molta gent va ser el canvi de l'objecte social d'Aigües de Manresa, l'empresa 100% pública d'aigües, per fer possible, també, la gestió de l'energia en la pràctica totalitat del seu cicle (producció, generació, intermediació...). Si bé per veure els fruits d'aquest canvi important hauran de passar alguns anys i que els canvis es produeixen a una velocitat bastant menor a la que alguns desitjaríem, sembla que ens anem encarant cap a una bona direcció.

  També és cert, però, que una flor no fa estiu i que la situació actual requereix respostes polítiques a curt termini i que estiguin a l'altura i això passa per no demanar ni clemència ni empatia a qui ens espolia. És per això que seguint les petjades de l'ajuntament de Batres, proposarem com a grup municipal que l'Ajuntament de Manresa deixi de pagar les factures elèctriques fins que cessi l'extorsió de les elèctriques. Les institucions locals han de fer política i no només dedicar-se a la gestió de les molles, i fer política significa anar sempre més enllà, significa no mirar cap a un altre costat quan la ciutadania té problemes i significa sobretot confrontar, tant políticament com tècnica a aquells estaments o poders que actuen com a perpetuadors de les nostres misèries.

  [ Resum ]

• Fem Manresa celebra que s'hagin incorporat les seves demandes de mobilitat per la Festa Major d'enguany

  26/08/2021 [ Llegir més ]

  Fem Manresa celebra que s’hagin incorporat les seves demandes de mobilitat per la Festa Major d’enguany
  
  L'any passat Fem Manresa reclamava a l'equip de govern que els manresans dels barris perifèrics de la ciutat també havien de poder gaudir del bus nocturn gratuït que funcionava durant tota la setmana de Festa Major. Enguany, en una nota de premsa del Consistori, s'ha anunciat l'adopció de noves mesures a banda del bus nocturn (iniciativa que ja s'havia dut a terme els darrers anys seguint el recorregut de les línies L6 i L7 i de la línia L8), i s’incorpora el recorregut en horari nocturn la línia L5 (per cobrir els barris de Sant Pau, Viladordis i  Pujada Roja) i la línia del barri del Xup. Aquestes són les demandes que l’any passat ja proposava Fem Manresa, i que celebren que, per fi, s’hagin tingut en compte. 
  
  Des de Fem Manresa veuen amb bons ulls que s'incloguin les rutes que passen pels barris perifèrics de la ciutat, i assenyalen que precisament són els que més profit treuen d'aquest tipus de campanyes, tenint en compte que són els habitants que viuen més allunyats del centre de la ciutat i que, a més de la llarga caminada de retorn a casa, en molts casos l'han de fer per camins que no estan correctament il·luminats.
  
  Tot i això, la candidatura d'esquerres demana que no es tracti d'un fet aïllat, i que l'equip de govern deixi de donar l'esquena als barris perifèrics, especialment en matèria de mobilitat, com demostra la situació del bus del Xup, on els veïns s'han mobilitzat recollint firmes per aconseguir que la línia que connecta el barri amb el centre de la ciutat sigui de caràcter urbà per millorar-ne tant el preu com els horaris i l'adequació a les necessitats de les usuàries.
  
  Amb tot, des de FEM feliciten l'equip de govern per haver incorporat les propostes dirigides a què totes les manresanes i manresans en la campanya “Gaudeix la nit de Manresa a la fresca”, independentment del barri en què visquin. [ Resum ]

• Article d'opini

  23/07/2021 [ Llegir més ]

  Del canvi reial al real.
  
  Al Ple de dijous passat es va aprovar el canvi de nom del carrer Alfons XII pel de Passeig de la República. Des de Fem Manresa celebrem que, per fi, hagi arribat aquest dia. Amb aquest canvi tanquem un deute històric, com a exercici de memòria històrica, fent net dels vestigis monàrquics que perduraven a Manresa.
  
  I tanquem, també, un debat polític llarg i intens. Convé recordar que el canvi de nom del carrer d’Alfons XII es va posar sobre la taula el 2016 quan la CUP va presentar una moció per canviar el nom pel de República Catalana. La proposició, però, no va prosperar. Més tard, com a CUP i com a Fem Manresa, es va proposar el nom de República Catalana per canviar el de l’actual plaça Espanya.
  
  Tot i la no aprovació de la moció, sí que el debat va comportar la creació de la comissió de nomenclàtor, que té per objectiu discutir sobre els canvis de nom o els noms nous a donar a carrers de la ciutat. La comissió, referenciada tot sovint als plens de l’Ajuntament, està formada per representants de tots els grups municipals i per les tècniques de patrimoni, protocol i participació ciutadana.
  
  Val la pena posar d’exemple aquest fet per evidenciar el paper de l’oposició en el si del Consistori. Quan diem que l’oposició hi som per fiscalitzar i per propiciar canvis, ens referim a coses com aquesta. El nostre paper és necessari per motivar determinats diàlegs i generar espais de debat en pro del conjunt de la ciutat. I això és el que es va posar sobre la taula amb la creació de la comissió: destinar un espai i un temps al debat polític que el nomenclàtor genera. No pretén ser una eina per arribar a posicionaments polítics de consens, sinó un espai de debat compartit, a on tots els grups hi podem aportar. Però més enllà del debat que s’hi genera, la decisió última d’un canvi en el nomenclàtor recau sobre dos terços del plenari.
  
  Tornem a la moció del 2016. En aquell moment, el govern va argumentar el vot contrari al canvi de nom perquè «hi hauria d’haver una forta implicació ciutadana, ja que les alteracions del nomenclàtor generen importants molèsties als veïns». Cinc anys més tard hem vist com aquest argument ha deixat de tenir cap tipus d’importància pel govern (del mateix color i amb la mateixa regidora de cultura que llavors). No s’ha buscat la implicació ciutadana i s’ha argumentat que el canvi de nom del carrer genera molt pocs entrebancs i de poca importància per les veïnes.
  
  Queda clar que les posicions no són inamovibles, però també es fa evident que això no és així perquè s’hi hagi treballat amb diàleg i participació de les veïnes, sinó el contrari, per oportunisme polític i a conveniència del Govern d’ERC i Junts. Si fa cinc anys el canvi es considerava innecessari, ara era una prioritat urgent. Urgència motivada per fer el canvi al mateix temps que es commemoren els 90 anys de la República Espanyola.
  
  Des de Fem Manresa ja hem dit que no compartim com s’ha dut a terme el procés del canvi de nom ni les presses que se’ns ha donat per acceptar-lo. Però hem volgut tancar un debat enrocat i al que no vèiem més continuïtat. I així acabar del tot amb el nom d’Alfons XII del nomenclàtor manresà. Ens hem mogut; i això també és oposició.
  [ Resum ]

• Article d'opini

  29/06/2021 [ Llegir més ]

  El preu de la llum o com posar-se de perfil.
  

  En l’últim Ple de l’Ajuntament de Manresa, el passat 14 de juny, es va produir un fet insòlit. Quatre dels cinc grups municipals es van negar a condemnar la pujada de preus de l’electricitat i apostar per una transició energètica justa, causant estupefacció entre les veïnes i veïns que seguien la sessió, així com en moviments socials i grups municipals diversos d’arreu del país que havien seguit amb atenció la proposta de Fem Manresa i se l’havien fet seva. Però no correm tant, què coi passa amb l’energia i el preu de l’electricitat?
  

  Les darreres setmanes ha saltat la polèmica amb l’encariment de les tarifes de l’electricitat i l’establiment d’unes franges horàries que pressuposen que els treballadors i treballadores ens podem dedicar a posar i estendre rentadores durant la nit i a carregar flamants cotxes elèctrics en les hores vall (spoiler: la gent normal no ens podem pagar els cotxes elèctrics). I no, aquest canvi en les tarifes no és part d’una estratègia pública per reduir el consum d’electricitat i canviar el model productiu i de consum. Doncs llavors, què és?
  

  La pujada del preu de la llum és el resultat d’un model polític i econòmic que ha deixat en mans privades el sector energètic i que cap Administració està qüestionant (tampoc el Gobierno Más Progresista de la Historia). Els governs del PSOE a finals dels 80 i principis dels 90 van començar la privatització de la companyia Endesa, que després va culminar els governs d’Aznar i els seus successors; tot demostrant una vegada més que hi ha mesures econòmiques que pels dos grans partits del règim són quasi com una religió.
  

  Vist amb perspectiva, ens cal constatar que després de més d’una dècada de la liberalització completa del sector elèctric, 3 companyies tenen el 83% de tots els clients a l’estat (Endesa, amb el 34,7%; Iberdrola, amb el 34,1%; i Naturgy, amb el 14,2%) i que en lloc d’abaixar preus, aquests només han fet que pujar. Així mateix, Iberdrola i Endesa, en plena pandèmia, van obtenir uns beneficis de 3.611 milions i 1.394 milions d'euros, l’any 2020, respectivament. No és l’objectiu d’aquest article demostrar que el lliure mercat només busca el benefici d’uns pocs i ens perjudica a la majoria, però és que a vegades els números parlen per si sols.
  

  Davant tot plegat ens cal preguntar-nos com afrontem la crisi climàtica, sobre quines esquenes s’ha de recolzar el pes del canvi de model i si les Administracions pensen assumir el seu deure de gestionar públicament el sector energètic en totes les seves fases, o si per contra prefereixen seguir vivint de bones paraules i de mesures cosmètiques. En lloc d’afrontar aquesta pregunta i ser conscients que fer política local també és preocupar-se per tenir un model de país i apostar per millorar les condicions de vida de la gent, assumint el lideratge des dels ajuntaments, i entenent que al govern de Manresa no només s’hi fa gestió sinó que s’hi va a fer política, amb totes les lletres i amb majúscules, hi ha qui s’hi posa de perfil. 
  

  [ Resum ]

• Article d'opini

  21/06/2021 [ Llegir més ]

  Interessos privats i silencis públics: La residència del Xup.
  

  Durant el mes de novembre de 2019 es va presentar el projecte de la residència municipal de gent gran al barri del Xup. Es tractava d'un edifici d'uns 2.000 metres quadrats i un espai verd de més de 3.000 m², amb una zona de jardí i també horts. Això sí, de gestió totalment privada.

  I parlo d'aquest projecte amb imperfet d'indicatiu perquè tot apunta a que no es tirarà endavant després de veure certes declaracions i certs silencis.

  Aquests últims dies hem pogut veure com Manel Valls, director General de la Fundació Sant Andreu Salut deia que “construir ara una residència pública al barri del Xup és un error perquè hi havia dos projectes privats que aportaran 350 places a la ciutat en 2 o 3 anys.”
  Però ben mirat que ha de dir un director general que fa 33 anys que gestiona una fundació que viu de la concertació de places de les residències i que actualment gestiona les residències privades Sant Andreu i Montblanc a Manresa i la Sant Sadurní de Callús, i que fa res s'ha fusionat amb IBADA, que té les residències privades de Navarcles i Castellgalí. La conclusió és clara: No hi ha voluntat real de servei públic en allò privat.

  Tampoc va deixar passar l'oportunitat de menystenir a aquells que creiem amb la necessitat de crear places públiques i de qualitat a les residències per a gent gran a la ciutat amb perles com: «només des del desconeixement del sector no es pot veure el sotrac que representaran aquestes dues iniciatives primer per al Bages i, després, per a Manresa». En relació a les futures 195 places de l'empresa d'assegurances de salut Sanitas al sector Concòrdia i les 150 places a la Culla de la navarresa Idea, totes elles de caràcter 100% privat.

  Algú hauria d'explicar a aquests gestors que no tothom viu com ho fan ells i que la construcció de moltes places privades no canvia de cap manera la manca de places públiques perquè la majoria de pensionistes continuaran sense poder pagar les quotes tan increïblement elevades que costen les residències privades. (El preu mitjà d’una residència privada és de 2.000 euros, mentre que la mitjana de les pensions és de 1055 euros).

  Aquestes declaracions no serien preocupants si no haguessin obtingut com a resposta de l'equip de govern, els quals també participen en el patronat de Sant Andreu Salut, un absolut silenci. Cap rectificació, puntualització, ni esmena a les paraules del director general. En un exemple més de col·laboració publicoprivada on l'administració es doblega als designis dels privats.

  Sembla que des de l'equip de govern només es creguin el seu propi PAM quan ho consideren oportú, ja que la proposta de tot el PAM que més suports havia rebut, amb molta diferència, era la construcció d'una residència pública.

  Actualment Manresa està molt per sota de la mitjana de Catalunya pel que fa a places en residències per a gent gran amb 2,87 places per cada cent persones de més de seixanta-cinc anys, tenint en compte que la recomanació de l'OMS és que sigui, com a mínim, de 5 places per cada cent persones de més de seixanta-cinc anys, la deficiència és molt important.

  Però el problema no només rau en el nombre de places per habitants, el problema està en el fet que tenim més dos anys de llista d'espera per accedir a una residència concertada, el problema també està en un sobreenvelliment per sobre de la mitja de Catalunya i ,també, en el fet que l'única residència pública que teníem, la residència Catalunya, la van tancar l'any 2018.

  Ara amb l'excusa dels incontestables efectes de la COVID-19 sobre les residències, el projecte que havia de començar a caminar aquest any 2021 està paralitzat per "repensar-ne" el model.

  Espero que durant aquesta pausa per repensar la residència serveixi per canviar el model de gestió de privat a públic. Ja que si alguna cosa indiquen els estudis fets sobre l'afectació de la pandèmia a les residències és la relació directa entre el percentatge de places privades i mortalitat per Covid-19. Quan el lucre s'avantposa a la vida, sempre ho acabem pagant els mateixos.

  La residència del Xup ha de tirar endavant i ha de ser 100% pública. Per justícia amb la nostra gent gran i per justícia amb un barri que s'ha vist menystingut i oblidat per governs de tots els colors.
  

  [ Resum ]

• Article d'opini

  16/06/2021 [ Llegir més ]

  Esperem resposta, Marc Aloy. 

  Quan es reunirà el Patronat d’Althaia? Aquesta és la pregunta que des del desembre del 2020 estem realitzant a l’alcalde de la nostra ciutat i que, fins avui, s’ha negat a contestar. El passat mes de desembre es va aprovar la moció presentada per Fem Manresa que perseguia l’objectiu de garantir el dret a l'avortament a la Catalunya Central. Per contextualitzar, cal recordar que a Manresa només es pot interrompre voluntàriament l’embaràs farmacològicament fins a les 11 setmanes i que a l’Hospital Sant Joan de Déu no es realitzen avortaments quirúrgics sinó que es deriva a les persones gestants que volen interrompre el seu embaràs a clíniques privades de fora del territori, en la majoria de casos a Barcelona.

  Ha estat el mateix orde religiós de Sant Joan de Déu qui ha reconegut públicament que en els “seus” centres no es realitza ni es realitzaran interrupcions voluntàries de l’embaràs. És a dir, reconeixen sense embuts que aquesta vulneració de drets al propi cos de les persones de la Catalunya Central ve motivada per motius religiosos. Aquest mateix orde religiós forma part del Patronat de la Fundació d’Althaia, que és l’òrgan de govern i del qual l’alcalde Marc Aloy n’és el president.

  Des de Fem Manresa hem sol·licitat al Sr. Aloy que informi de quan serà la pròxima reunió del Patronat, que sabem que ha de tenir lloc aquest mes de juny, però l’alcalde s’ha negat a donar aquesta informació: no responent als correus electrònics que les regidores li hem enviat, negant-se a respondre la pregunta que li vam formular al Ple del mes d’abril (arribant  a afirmar que “vosaltres podeu fer les preguntes que vulgueu, jo responc allò que crec que he de respondre. I si vull no hi responc”) i, fins i tot, amb l’únic objectiu de negar-nos aquesta informació, amagant aquesta reunió fins i tot de l’agenda pública de l’alcalde, a diferència del que havia passat amb les anteriors.

  Des de Fem Manresa no comprenem aquesta protecció del Patronat d’Althaia, dels interessos de l’Església, sobretot perquè estem plenament convençudes que tant l’alcalde com la regidora de Feminismes i polítiques LGTBI, com tot el govern municipal estan plenament a favor de garantir el dret a l’avortament a la Catalunya Central. Aleshores, per què  un alcalde d’ERC posa per davant els interessos d’un orde religiós enfront dels drets de les persones gestants de Manresa i territori? Des de quan els interessos institucionals són més importants que els drets de totes? Per què protegir el Patronat fins i tot arriscant-se a que s’acusi el govern de manca de transparència?

  És per això que fem aquesta petició pública a l’alcalde Marc Aloy perquè ens respongui a la pregunta que li portem realitzant des del passat mes de desembre: que concreti el dia i l'hora de la reunió del Patronat, que ens respongui i demostri el seu ple compromís amb el moviment feminista i la lluita per garantir plenament el dret a l’avortament a la Catalunya Central.

  [ Resum ]

• Article d'opini

  21/05/2021 [ Llegir més ]

  PARTICIPACIÓ, MOBILITAT I CAPITALITAT, SOTERRADES
  Gemma Boix, regidora de FEM a l’Ajuntament de Manresa 
  Ricard Ribera, membre de la permanent de FEM, coordinador d’EUiA Bages
  
  La falta d’accés a l’habitatge, l’urbanisme de ciment, la manca de participació ciutadana real o un hospital públic que nega el dret a avortar quirúrgicament, entre altres, són problemes que afecten a la ciutadania i que denoten una falta de model de ciutat per part del govern municipal. Si més no, d’un model pensat pel benestar de les persones. El darrer episodi té a veure amb la mobilitat: Ferrocarrils de la Generalitat, de manera consensuada amb l’Ajuntament, té previst fer una inversió d'entre 40 i 60 milions per soterrar part de les seves vies i fer una nova estació de tren a la plaça Espanya o la de les Oques, en substitució de la del Baixador. I quin problema hi ha?
  
  El govern municipal està fent una forta campanya comunicativa per vendre el projecte com una aposta per promocionar el transport públic. En canvi, aquesta obra faraònica té poc a veure amb la mobilitat, ja que ni existeix una demanda popular de soterrament de vies, ni la proximitat entre l’estació de Manresa Baixador i les ubicacions proposades fan pensar que significarà un augment de viatgers en ferrocarril. Per tant, aquesta no és la inversió que la ciutat i el Bages necessiten en l’àmbit del transport públic, sinó que calen polítiques de mobilitat que restin espai al vehicle privat i promocionin el transport col·lectiu (molt més net, eficient i just), i no obres urbanístiques gegantines que ens facin empassar com una inversió en mobilitat. Ens preocupa que els recursos econòmics que FGC pretén destinar al nostre territori suposin un oblit en matèria de transport a nivell comarcal durant lustres o dècades. Com tristament és costum, a més, la inexistent participació de la ciutadania en les decisions importants de ciutat no ens permet saber si aquesta és la voluntat de les manresanes o tan sols la del seu govern, ja que novament l’Ajuntament ha fet públic el projecte una vegada ja estava pràcticament tancat.
  
  Algú ens dirà que les veïnes que tenen les vies a prop guanyaran en qualitat de vida, i seria tan cert com que podríem aconseguir aquesta millora amb actuacions que integrin les vies a la ciutat. Les polítiques de mobilitat a Manresa han de girar entorn de tres eixos: la millora del transport públic dins la ciutat i la reducció de l’espai pels cotxes; la millora de connexió ferroviària amb Barcelona (túnel de Montcada a Rodalies i desdoblament de la via de FGC fins a Olesa) i per últim, entendre la mobilitat amb una perspectiva comarcal: cal planificar amb els pobles veïns, fugint del cotxe i, a ser possible, del transport per carretera. Això implica tenir un model de mobilitat i valentia per utilitzar els recursos previstos pel soterrament per millorar realment la mobilitat.
  
  Una d’elles, el tren-tramvia, que cohesionaria la comarca, seria assumible perquè ja existeix la infraestructura i evitaria que tot el transport entre Manresa i els municipis com Sant Joan, Callús, Santpedor, Súria i Sallent fos per carretera. Un tren entre pobles que aprofitaria els traçats de ferrocarril amb dos ramals en funcionament, un fins a Súria i l’altre fins a Sallent que actualment transporta mercaderies per transportar passatgers i que al pas per les poblacions funcionaria com un tramvia. Coneixem experiències d’èxit com el tram entre Lleida i La Pobla de Segur, gestionat per FGC. De passada s’acabaria també amb una trista anomalia: Sallent, Súria i Santpedor són les poblacions més grans de Catalunya que, malgrat disposar d'una línia ferroviària que arriba al municipi, no tenen servei de viatgers.
  
  En definitiva, ens cal apostar per potenciar el tren amb sentit comú i amb un impacte real. És imprescindible millorar la mobilitat i la connexió amb la comarca a través del transport públic aprofitant les infraestructures existents. Ens cal perspectiva comarcal per ser capital, però sobretot ens cal un model de ciutat i un govern municipal que permeti la participació i no vengui les virtuts dels projectes un cop ja estan cuinats als despatxos. [ Resum ]

• Proposici

  19/05/2021 [ Llegir més ]

  Fem Manresa presenta una moció al Ple per reconsiderar la inversió de Ferrocarrils de la Generalitat a la ciutat
  
  La formació considera que convindria destinar el pressupost consignat a treballar per la mobilitat comarcal i recuperar el projecte del tren-tram aprovat el 2009
  
  Fem Manresa porta al Ple de dijous el debat sobre el projecte previst per part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i el govern de la ciutat, que preveu invertir prop de 60 milions d’euros pel soterrament de part de la línia al seu pas pel centre de la ciutat i la creació d’una nova estació, com a principals actuacions. Des de la formació consideren que aquesta inversió no respon les necessitats de mobilitat de les manresanes, i tot i no oposar-se al soterrament de part de la línia, no creuen que sigui una actuació prioritària. 
  
  Fem Manresa aposta perquè en el moment actual de crisi mediambiental i d’emergència climàtica és necessari fer una aposta per un model de mobilitat que no es basi en l’ús del vehicle privat, sinó que propiciï i permeti alternatives basades en el transport públic col·lectiu, com el ferrocarril. Així, demanen que s’acordi un pla de mobilitat comarcal i que es reconsideri la inversió prevista a Manresa per recuperar el projecte del tren-tram al Bages, aprovat el 2009. 
  
  A part d’aquesta moció, la formació rupturista també n’ha presentat dues més en solitari. Una és la moció de rebuig als projectes de macroparcs eòlics i fotovoltaics al Bages, que demana l’adhesió al manifest promogut per la Federació Ecologistes de Catalunya “Per un model energètic sostenible a Catalunya”, la derogació del Decret Llei 16/2019 i iniciar els tràmits per aprovar la Llei de Transició Energètica, i la moratòria de la tramitació de tots els projectes actuals. 
  
  L’altra moció és de condemna a la repressió que s’està produint a Colòmbia des del passat 28 d’abril, quan la població colombiana va començar les mobilitzacions en contra del projecte de reforma tributària que el govern volia implantar. Davant les greus violacions als drets humans per part de la força pública a tot el país la moció acorda donar suport al poble
  colombià, condemnar la repressió i demanar la implementació a tots els seus efectes de l’Acord de Pau, entre d’altres. La moció comptarà amb la participació de l’Associació de Colombians residents al Bages. 
  
  Per altra banda, Fem Manresa ha proposat a la resta de grups municipals fer una declaració conjunta de suport al poble palestí i de condemna als atacs indiscriminats que està patint per part de les forces israelianes. 
  [ Resum ]

• Comunicat de Fem Manresa arran del comunicat del govern municipal de ple suport al personal de Serveis Socials

  21/04/2021 [ Llegir més ]

  Comunicat de Fem Manresa arran del comunicat del govern municipal de ple suport al personal de Serveis Socials. 
  

  Dimecres passat l’Ajuntament de Manresa va creure necessari fer un comunicat defensant la
  feina que fan les treballadores socials de la ciutat. Aquest comunicat es va publicar després de la participació de membres de la PAHC en un programa de Radio4 en què plantejaven que havien detectat actituds racistes puntuals d’algunes treballadores socials i que en alguns casos es vulnerava el dret de les persones que van a Serveis Socials a ser acompanyades.

  Reclamen poder fer un acompanyament a les persones ateses per Serveis Socials per donar-los suport moral i també perquè no té un servei de traducció per a les persones amb dificultats de comunicació. L’Ajuntament respon a tot això dient que des de Serveis Socials tothom ho fa tot correctament, sense deixar cap espai per l’autocrítica ni per a la revisió del funcionament d’aquest servei de l’administració municipal.

  Des de Fem Manresa estem convençudes de l’esforç de l’equip de Serveis Socials per donar
  resposta, amb pocs recursos, a les greus situacions en les quals es troben les persones que
  atenen. Som conscients que vivim en una societat on el racisme és un element estructural
  generalitzat i, per tant, entra dins allò esperable que en algun moment o altre totes puguem dir o fer alguna cosa que és percebuda com a racista o discriminatòria. En aquest sentit, cal ser conscients que una de les actituds bàsiques per aprofundir en l’antiracisme és que quan una persona racialitzada o d’origen estranger manifesta sentir-se discriminada el que s’ha de fer és demanar disculpes i preguntar com fer-ho millor, focalitzant en la millora del protocol de treball que ho eviti.

  A una treballadora social que té davant una persona en situació de vulnerabilitat li pot semblar normal, fins i tot pot estar dins els protocols d’actuació definits, preguntar a una persona estrangera per què no torna al seu país d’origen. Però no li demanaria mai a una persona autòctona per què no emigra. Des de Fem Manresa creiem que cal que tots plegats ens revisem els prejudicis i les idees preconcebudes. Correspon a l’Ajuntament assumir un paper protagonista en aquest sentit, especialment, en la formació i acompanyament a les treballadores dels serveis públics de l’Administració, i dotar-les dels recursos necessaris per prestar una bona atenció.

  Des de Fem Manresa creiem que s’ha perdut l’oportunitat per parlar de racisme i de com es combat. Que t’acusin de racisme no és una acusació gravísima. És una oportunitat per revisar-te i aprendre i així és com s’ho hauria d’agafar l’Ajuntament. Qualsevol actuació de l’Ajuntament ha de poder ser analitzada i criticada i és responsabilitat de la institució donar comptes de l’activitat i mostrar la feina que es fa de forma transparent. Qualsevol ciutadana té el dret de denunciar qualsevol fet i l’administració té l’obligació de treballar per resoldre-la.

  Des de Fem Manresa demanem al govern municipal que faci autocrítica i rectifiqui el seu posicionament davant d’aquesta situació.
  

  [ Resum ]

• Comunicat de Fem Manresa arran del posicionament del govern municipal de ple suport al personal de Serveis

  21/04/2021 [ Llegir més ]

  Dimecres passat l’Ajuntament de Manresa va creure necessari fer un comunicat defensant la feina que fan les treballadores socials de la ciutat. Aquest comunicat es va publicar després de la participació de membres de la PAHC en un programa de Radio4 en què plantejaven que havien detectat actituds racistes puntuals d’algunes treballadores socials i que en alguns casos es vulnerava el dret de les persones que van a Serveis Socials a ser acompanyades. Reclamen poder fer un acompanyament a les persones ateses per Serveis Socials per donar-los suport moral i també perquè no té un servei de traducció per a les persones amb dificultats de comunicació. L’Ajuntament respon a tot això dient que des de Serveis Socials tothom ho fa tot correctament, sense deixar cap espai per l’autocrítica ni per a la revisió del funcionament d’aquest servei de l’administració municipal. 
  
  Des de Fem Manresa estem convençudes de l’esforç de l’equip de Serveis Socials per donar resposta, amb pocs recursos, a les greus situacions en les quals es troben les persones que atenen. Som conscients que vivim en una societat on el racisme és un element estructural generalitzat i, per tant, entra dins allò esperable que en algun moment o altre totes puguem dir o fer alguna cosa que és percebuda com a racista o discriminatòria. En aquest sentit, cal ser conscients que una de les actituds bàsiques per aprofundir en l’antiracisme és que quan una persona racialitzada o d’origen estranger manifesta sentir-se discriminada el que s’ha de fer és demanar disculpes i preguntar com fer-ho millor, focalitzant en la millora del protocol de treball que ho eviti. 
  
  A una treballadora social que té davant una persona en situació de vulnerabilitat li pot semblar normal, fins i tot pot estar dins els protocols d’actuació definits, preguntar a una persona estrangera per què no torna al seu país d’origen. Però no li demanaria mai a una persona autòctona per què no emigra. Des de Fem Manresa creiem que cal que tots plegats ens revisem els prejudicis i les idees preconcebudes. Correspon a l’Ajuntament assumir un paper protagonista en aquest sentit, especialment, en la formació i acompanyament a les treballadores dels serveis públics de l’Administració, i dotar-les dels recursos necessaris per prestar una bona atenció. 
  
  
  Des de Fem Manresa creiem que s’ha perdut l’oportunitat per parlar de racisme i de com es combat. Que t’acusin de racisme no és una acusació gravísima. És una oportunitat per revisar-te i aprendre i així és com s’ho hauria d’agafar l’Ajuntament. Qualsevol actuació de l’Ajuntament ha de poder ser analitzada i criticada i és responsabilitat de la institució donar comptes de l’activitat i mostrar la feina que es fa de forma transparent. Qualsevol ciutadana té el dret de denunciar qualsevol fet i l’administració té l’obligació de treballar per resoldre-la. 
  
  Des de Fem Manresa demanem al govern municipal que faci autocrítica i rectifiqui el seu posicionament davant d’aquesta situació. 
  
  
  Manresa, 21 d’abril de 2021.
  
  
  
  [ Resum ]

• Fem Manresa denuncia que l'Ajuntament nom

  16/04/2021 [ Llegir més ]

  La candidatura municipalista denuncia que del pressupost destinat a habitatge pel 2020, 1,3
  milions d’euros, tan sols se’n va gastar el 61%, és a dir, 800 mil euros. La formació
  considera que davant la necessitat i l’emergència d’habitatge amb què es troben moltes
  manresanes i manresans, és inadmissible que el Consistori no destini tots els recursos
  consignats per aquesta finalitat. I més tenint en compte que la situació s’ha vist agreujada
  per la triple crisi provocada per la Covid-19.

  Fem Manresa considera que no invertir 500.000 euros en polítiques d’habitatge, tal i com
  havien estat pressupostat, és una irresponsabilitat. En aquest sentit, des de Fem Manresa,
  han realitzat una infografia explicant els percentatges d’execució de diverses partides
  relacionades amb la regidoria d’habitatge que passa des de les ajudes per a la cessió de
  pisos a lloguer social fins a microcrèdits, passant per partides destinades a estudis i treballs
  tècnics.

  Els anticapitalistes demanen al govern de la ciutat que com a mínim compleixin amb allò
  que s’havien compromès i els insta a incorporar aquest romanent de 500.000 euros no
  executats a les partides d’habitatge d’aquest any 2021.

  [ Resum ]

• Carta sobre la sortida de Fem Manresa del Pla de Reconstrucci

  08/04/2021 [ Llegir més ]

  Carta a les entitats de la Taula de Seguiment del Pla de Reconstrucció Social i Econòmic

  Benvolgut, benvolguda,
  

  Ens posem en contacte amb vosaltres des de Fem Manresa com a entitat o col·lectiu
  present a la Taula de Seguiment del Pla de Reconstrucció Social i Econòmic de Manresa.
  Com potser sabreu fa uns dies vam anunciar que deixàvem de formar part del Pla. I
  volem traslladar-vos els motius i reflexions al voltant d’aquesta decisió, ja que com a part
  activa que n’érem, creiem que us els hem de fer extensius.
  

  El passat mes de maig vam decidir firmar el Pacte per la Reconstrucció Social i
  Econòmica conjuntament amb la resta de grups municipals de l’Ajuntament, per la
  urgència de la situació generada per la Covid-19 i per responsabilitat política. Vam
  considerar que formant-ne part activament podíem aportar propostes transformadores per
  aquells sectors o col·lectius més afectats. Enteníem que la nostra mirada permetia una
  aposta decidida per buscar solucions reals a les necessitats diàries de les manresanes.
  

  Durant les primeres setmanes vam treballar en comissions amb la resta de grups
  municipals, en tots els àmbits: sanitari, fiscal, retributiu, social, cultural, urbanístic, etc.
  D’entrada va semblar que tots els grups podíem aportar-hi per igual, però ben aviat vam
  veure que aquest no era un espai de treball real, i les reunions es van convertir en espais
  on el govern ens informava de les propostes previstes i nosaltres hi podíem donar la
  nostra opinió o crítica corresponent.
  

  Des del mes de juny, a cada Ple, es donava compte de l’informe del Pla, recollint les
  accions dutes a terme en totes les regidories i àmbits, i ja llavors vam dir que aquests
  informes no ens semblaven representatius de la feina que es duia a terme de forma
  conjunta. Des de llavors, hem repetit a cada ple aquesta crítica: manca d’espais reals
  de debat i treball, i manca de retorn de com s’han valorat les propostes que hem
  traslladat, tant nosaltres com les entitats. És més, els informes i el Pla han acabat
  incloent tota l’acció del Govern, fos directament vinculada a respostes concretes de la
  pandèmia o no, recollint propostes que no compartim o amb les que estem en contra, com
  són les ordenances fiscals i el pressupost municipal pel 2021.
  

  El mes de juliol, com sabreu, es va constituir la Taula de Seguiment del Pla, de la que
  forma part la vostra associació o entitat. Creiem que va ser una bona aposta per tal de fer
  que el Pla fos transversal i tingués en compte opinions de la ciutadania de primera mà. Enaquest moment encara crèiem que es podia fer un treball conjunt.
  Els següents mesos, degut a les restriccions d’aforament per a trobades presencials, les
  reunions que s’havien de convocar de la Taula es van anar postposant a l’espera que es
  poguessin celebrar de forma presencial. I encara que al principi, que no sabíem com
  s’arribarien a allargar aquestes restriccions, ho vam comprendre, ben aviat vam reclamar
  que es convoqués de nou. També durant aquest temps hem demanat que se’ns fes un
  retorn de les propostes que havíeu formulat les entitats, i tampoc se’ns ha respost
  mai la petició.
  

  Veient tot això teníem clar que el nostre paper al Pla era del tot inútil i que al no
  representar-nos el que s’estava duent a terme, no tenia cap sentit seguir formant-ne
  part. Més encara tenint en compte que tenim altres espais mensuals de trobada amb la
  resta de grups i que podíem seguir fent una feina de seguiment, fiscalització i propositiva
  com ja féiem anteriorment.
  

  Amb tot, vam marcar-nos com a data límit per prendre la decisió la segona reunió de la
  Taula de Seguiment, que es va celebrar el 25 de març passat, de forma telemàtica. I,
  com veieu, el desenvolupament d’aquella reunió ens va reafirmar que havíem de deixar de
  prendre-hi part. D’entrada, el retorn que es va fer aquell dia de com s’havien treballat o
  valorat les propostes d’entitats i col·lectius, va ser el primer que en rebíem nosaltres.
  Bàsicament la reunió va ser un monòleg de l’alcalde Marc Aloy i regidors de l’equip de
  govern per explicar què s’havia fet. I de com, des del govern, es volia reconduir a
  partir d’ara el Pla, vinculant-lo als projectes del Next Generation financiats amb els Fons
  Europeus, i als Objectius de Desenvolupament Sostenible que vinculen al projecte Manresa
  2030 (que no hem d’obviar, tampoc, que enllacen directament amb el PAM, el Pla Acció
  Municipal creat pel govern).
  

  Evidentment aquest fet per nosaltres és molt exemplificador i clarificador del paper
  que se’ns atribueix als grups municipals que no som govern d’aquest ajuntament:
  relegats a un segon pla com a mers coneixedors de la feina que està fent el govern
  d’ERC i JxM. Podem entendre que el Govern vulgui exposar a la ciutadania a través
  d’associacions i col·lectius com té prevista l’acció de govern, per un tema de transparència i
  democràcia, però el que no podem compartir és que s’utilitzi un espai conjunt de treball per
  fer pública la seva acció política. La trobada no es va preparar conjuntament ni els grups a
  l’oposició teníem cap espai previst per parlar o dir-hi la nostra. D’alguna manera va ser la
  gota que va fer vessar el got.Així doncs, el dilluns següent vam fer públic que abandonàvem la participació activa del Pla i els espais de treball, pràcticament inexistents ja a dia d’avui (us compartim les notícies al final de la carta). Evidentment això no vol dir que la situació actual de crisi sanitària, social i econòmica no ens preocupi, i molt, i que no vulguem seguir
  treballant per aportar la nostra mirada a les polítiques municipals i fiscalitzar les
  polítiques del govern de l’Ajuntament. Com fèiem ja abans, seguim i seguirem treballant
  per fer que totes les manresanes i manresans puguin tenir una vida digna.
  

  Finalment, no volem acabar aquesta carta sense fer-vos un agraïment sincer a la tasca
  que des de diferents entitats i col·lectius de la ciutat esteu fent per fer de Manresa
  una ciutat millor. És necessari que totes hi sumem i hi aportem des del nostre lloc,
  confrontant o acompanyant en allò necessari a l’Ajuntament. Moltes gràcies per tota
  l’entrega i esforç, i esperem retrobar-nos en altres espais properament.
  Per qualsevol dubte o consulta, restem a la vostra disposició (podeu posar-vos en contacte
  amb nosaltres a través d’aquest correu electrònic).

  Salutacions cordials,
  

  Roser Alegre Fontanet, Gemma Boix Pou i Jordi Trapé Úbeda.
  Regidores de Fem Manresa.

  Manresa, 8 d’abril de 2021.

  [ Resum ]

• Article d'opini

  27/03/2021 [ Llegir més ]

  Avui, dia 27 de març, fa 100 dies que Fem Manresa, juntament amb el moviment feminista organitzat de la ciutat, vam portar al ple de la corporació una moció per tal de garantir l’avortament lliure, gratuït i prop de casa de més de 200.000 persones del Bages, Solsonès i Moianès arran de destapar la impossibilitat d'avortar quirúrgicament a Sant Joan de Déu, l’hospital de referència de la Catalunya Central i gestionat per Althaia.
  
  Fa 100 dies que l’equip de govern de l’Ajuntament de Manresa, que té dos representants dins el Patronat d’Althaia, i que un d’ells, l’alcalde, el presideix i disposa de vot de qualitat, no es pronuncia més enllà del “se’n va parlar”. Fa 100 dies que reclamem un compromís ferm per part dels partits que formen l’equip de govern, ERC i Junts per Manresa, per tal que a Manresa i arreu de la Catalunya Central es pugui avortar. També fa 100 dies que els exigim que representin els interessos de les habitants de Manresa davant del Patronat. I fa 100 dies d’un silenci absolut.
  
  Tradicionalment es dóna com a treva un període de 100 dies al Govern, a fi d’organitzar-se, prenent des de l’oposició una posició expectant i moderadament crítica. Un cop se supera aquesta fita, la treva s’acaba.
  
  L'origen d’aquests 100 dies és incert, alguns ho remunten al govern dels 100 dies de Napoleó. I altres creuen que va ser arran de què el president Franklin D. Roosevelt demanés a la premsa que, si us plau, li donessin un marge de temps per revitalitzar l'economia esbotzada per culpa de la crisi de l'any 1929, el gran crac del 29. Aquesta condescendència vigilant davant d'un nou Govern o davant d’un afer d’alta transcendència era una pràctica habitual en els països democràtics, que ha anat a menys, tanmateix alguns la reclamen com un gest amable i caritatiu. A Manresa, i arreu de la Catalunya Central, aquesta treva s’ha acabat.
  
  Venim d’uns llargs 100 dies d’espera i expectació, on l'única resposta que hem rebut per part del Patronat d’Althaia ha estat decebedora, però gens sorprenent. Aquesta resposta s’ha limitat a una carta oberta al diari Regió7, que també se’ns va enviar a les regidores de Fem Manresa, on a través d’un gran exercici de retòrica s'aconsegueix no dir res concret i tangible en tot el text. Cap mena de compromís amb res i cap mena de voluntat de començar a treballar per poder realitzar avortaments. 
  
  Senyors del Patronat d’Althaia, la treva ha vençut: ja n’hi ha prou de preses de pèl. Volem i farem que feu efectiu el dret a l’avortament. I si l’església, a través de l'orde religiosa de Sant Joan de Déu, segueix obstaculitzant, com porta fent durant segles, els nostres drets reproductius, exigim que siguin convidats a marxar del Patronat. 
  
  Ni Manresa ni la Catalunya Central es pot permetre que una orde religiosa dicti, a través de postulats retrògrads, l’agenda en matèria de drets sexuals i reproductius de tot un territori.

  Roser Alegre Fontanet, Gemma Boix Pou i Jordi Trapé Úbeda. Regidores de Fem Manresa. 
  

  [ Resum ]

• Comunicat de Fem Manresa en motiu de l'inici de la preinscripci

  15/03/2021 [ Llegir més ]

  Comunicat de Fem Manresa en motiu de l’inici de la preinscripció escolar 2021-22.
  
  Ahir dilluns 15 de març va començar la preinscripció escolar i des de Fem Manresa volem aprofitar aquest moment per reivindicar el paper de l’escola pública, de la mateixa manera que ho fem sempre amb la resta  de serveis públics que, malgrat la precarietat després d’anys de patir retallades, segueixen demostrant ser bastió de drets i barricada des d’on defensar condicions de vida dignes per a la classe treballadora.
  
  En particular, creiem que l’escola pública ha de garantir la igualtat d’oportunitats i ser una eina integradora i inclusiva, i per fer-ho totes les escoles han de ser equivalents, que no vol dir iguals. Si a aquestes alçades encara estem parlant tant d’inclusió és perquè no estem fent prou per aconseguir-la.
  
  En primer lloc, cal constatar que les dades de Manresa quant a la segregació han millorat força respecte les d’uns anys enrere, gràcies al focus que s’hi ha posat i de la feina que s’ha fet sobretot des de la CESSEM, però alhora cal ser conscients que la segregació segueix sent el gran problema de l’educació a la nostra ciutat.
  
  La segregació sempre la mirem de dalt a baix, amb una perspectiva classista que ens fa pensar que només existeix segregació quan s’acumulen a una escola infants que provenen de famílies amb pocs recursos econòmics o que tenen històries de migració al darrere.
  
  De la mateixa manera, són les famílies amb recursos les qui, en general, es poden plantejar a quina escola portar el seu infant, de manera que partim d’una situació de desigualtat que les institucions (Ajuntament i Departament d’Educació) fa massa temps que ataquen amb poca contundència i determinació.
  
  A més, és prou evident, i està demostrat, que els infants amb un nivell socioeconòmic i educatiu alt es veuen menys influïts per l’escola a la que van, però això no passa amb l’alumnat que prové d’un entorn amb menys recursos econòmics.
  
  Entenem el punt de vista de les famílies que han d’escollir el centre on escolaritzar els infants, ja que és una decisió sobre la qual es posa una gran pressió. Defensem la responsabilitat individual dins d’una societat individualista fruit d’un sistema que ens vol aïllades, productives i sense suport mutu, de manera que (com a part del moviment popular autoorganitzat de la ciutat) encoratgem a les famílies a implicar-se en el procés més enllà del seu cas concret i a fer pressió per aconseguir solucions sistemàtiques a problemes de ciutat. 
  
  
  No ens volem sumar a la moda de generar competitivitat entre centres educatius perquè considerem que aquesta tendència prové de la mateixa lògica elitista que busca fugir de situacions desfavorables. Considerem que totes les escoles públiques fan una feina adequada en les circumstàncies que es troben, però creiem imprescindible una aposta decidida de la ciutadania per l’escola pública per sobre de la privada i la concertada, ja que a través d’aquest compromís es posarà tota la pressió sobre l’administració, qui té la responsabilitat de vetllar perquè la segregació deixi de ser un problema endèmic i inacabable. 
  
  És evident que amb voluntat política, com ara deixant de subvencionar l’escola concertada i desincentivant l’escola privada, així com reduint les opcions de tria d’escola per tal de donar més importància a la compensació de desigualtats per sobre de satisfer la demanda de cada família, i prioritzant el bé comú a la llibertat individual, la situació actual variaria considerablement. 
  
  Tampoc és possible oferir igualtat d’oportunitats amb el nivell de ràtios actual, ja que seguim tenint un percentatge molt preocupant d’aules sobreocupades (dues de cada tres, segons les darreres dades) amb professorat insuficient per atendre les necessitats de tot l’alumnat, malgrat els esforços. 
  
  Igualment, si ens creiem l’educació com a eina per construir una societat més justa, cal dedicar-hi un percentatge digne dels pressupostos. La LEC el situa al 6%, però des del 2011 no arribem ni al 4%. És impossible que amb aquests recursos irrisoris es pugui avançar per un model d’escola pública equitatiu i de qualitat per a tothom. 
  
  Per últim, però no menys important, cal valentia política per creure’s l’educació d’una manera molt més integral, posant el focus també en l’educació no formal per tal d’universalitzar-la a la nostra ciutat oferint activitats diverses suficients per tal d’evitar que aquesta no sigui una altra eina de segregació i desigualtat. 
  
  
  Des de Fem Manresa seguirem lluitant per un sistema escolar 100% públic i universal, que garanteixi la igualtat d’oportunitats entre tots els infants i joves. [ Resum ]

• Comunicat de Fem Manresa en motiu de la preinscripci

  15/03/2021 [ Llegir més ]

  Ahir dilluns 15 de març va començar la preinscripció escolar i des de Fem Manresa volem aprofitar aquest moment per reivindicar el paper de l’escola pública, de la mateixa manera que ho fem sempre amb la resta  de serveis públics que, malgrat la precarietat després d’anys de patir retallades, segueixen demostrant ser bastió de drets i barricada des d’on defensar condicions de vida dignes per a la classe treballadora.
  
  En particular, creiem que l’escola pública ha de garantir la igualtat d’oportunitats i ser una eina integradora i inclusiva, i per fer-ho totes les escoles han de ser equivalents, que no vol dir iguals. Si a aquestes alçades encara estem parlant tant d’inclusió és perquè no estem fent prou per aconseguir-la.
  
  En primer lloc, cal constatar que les dades de Manresa quant a la segregació han millorat força respecte les d’uns anys enrere, gràcies al focus que s’hi ha posat i de la feina que s’ha fet sobretot des de la CESSEM, però alhora cal ser conscients que la segregació segueix sent el gran problema de l’educació a la nostra ciutat.
  
  La segregació sempre la mirem de dalt a baix, amb una perspectiva classista que ens fa pensar que només existeix segregació quan s’acumulen a una escola infants que provenen de famílies amb pocs recursos econòmics o que tenen històries de migració al darrere.
  
  De la mateixa manera, són les famílies amb recursos les qui, en general, es poden plantejar a quina escola portar el seu infant, de manera que partim d’una situació de desigualtat que les institucions (Ajuntament i Departament d’Educació) fa massa temps que ataquen amb poca contundència i determinació.
  
  A més, és prou evident, i està demostrat, que els infants amb un nivell socioeconòmic i educatiu alt es veuen menys influïts per l’escola a la que van, però això no passa amb l’alumnat que prové d’un entorn amb menys recursos econòmics.
  
  Entenem el punt de vista de les famílies que han d’escollir el centre on escolaritzar els infants, ja que és una decisió sobre la qual es posa una gran pressió. Defensem la responsabilitat individual dins d’una societat individualista fruit d’un sistema que ens vol aïllades, productives i sense suport mutu, de manera que (com a part del moviment popular autoorganitzat de la ciutat) encoratgem a les famílies a implicar-se en el procés més enllà del seu cas concret i a fer pressió per aconseguir solucions sistemàtiques a problemes de ciutat. 
  
  
  No ens volem sumar a la moda de generar competitivitat entre centres educatius perquè considerem que aquesta tendència prové de la mateixa lògica elitista que busca fugir de situacions desfavorables. Considerem que totes les escoles públiques fan una feina adequada en les circumstàncies que es troben, però creiem imprescindible una aposta decidida de la ciutadania per l’escola pública per sobre de la privada i la concertada, ja que a través d’aquest compromís es posarà tota la pressió sobre l’administració, qui té la responsabilitat de vetllar perquè la segregació deixi de ser un problema endèmic i inacabable. 
  
  És evident que amb voluntat política, com ara deixant de subvencionar l’escola concertada i desincentivant l’escola privada, així com reduint les opcions de tria d’escola per tal de donar més importància a la compensació de desigualtats per sobre de satisfer la demanda de cada família, i prioritzant el bé comú a la llibertat individual, la situació actual variaria considerablement. 
  
  Tampoc és possible oferir igualtat d’oportunitats amb el nivell de ràtios actual, ja que seguim tenint un percentatge molt preocupant d’aules sobreocupades (dues de cada tres, segons les darreres dades) amb professorat insuficient per atendre les necessitats de tot l’alumnat, malgrat els esforços. 
  
  Igualment, si ens creiem l’educació com a eina per construir una societat més justa, cal dedicar-hi un percentatge digne dels pressupostos. La LEC el situa al 6%, però des del 2011 no arribem ni al 4%. És impossible que amb aquests recursos irrisoris es pugui avançar per un model d’escola pública equitatiu i de qualitat per a tothom. 
  
  Per últim, però no menys important, cal valentia política per creure’s l’educació d’una manera molt més integral, posant el focus també en l’educació no formal per tal d’universalitzar-la a la nostra ciutat oferint activitats diverses suficients per tal d’evitar que aquesta no sigui una altra eina de segregació i desigualtat. 
  
  Des de Fem Manresa seguirem lluitant per un sistema escolar 100% públic i universal, que garanteixi la igualtat d’oportunitats entre tots els infants i joves. [ Resum ]

• Article d'opinió de Roser Alegre Fontanet: Participació sota control.

  26/02/2021 [ Llegir més ]

  Al darrer Ple Municipal, a petició de l’Associació de la Gent Gran de la Font dels Capellans, els grups a l’oposició de l’Ajuntament vam presentar una moció per debatre l’afectació que patirà el jardí de la Residència de la Font dels Capellans. Arran de les obres de la nova avinguda dels Països Catalans es veurà retallat el contorn actual i el carrer Granollers passarà ben a prop de la paret del centre.

  Les queixes i el rebuig per part d’entitats, associacions i usuàries de l’espai ha quedat palès a través de sengles comunicats. Però la disconformitat que s’expressa no es centra només en l’afectació tècnica, sinó també amb el govern municipal: «aquest Ajuntament que tant li agrada parlar de participació ciutadana la defuig sistemàticament quan es plantegen qüestions que no són del seu grat».

  I és que davant d’aquesta moció, el govern va respondre amb una esmena de substitució. Un text que parteix d’un posicionament completament diferent i que fa que en primer lloc es voti aquesta esmena, i si rep la majoria de vots (com passa sempre amb els 16 del govern), la moció original es tomba.

  Des del govern del Consistori han parlat sovint de participació ciutadana, dient que és necessària i que la tenen en compte a l’hora de decidir les polítiques a desenvolupar. Però no ens equivoquem. El que el govern d’ERC i Junts fan és, com a molt, validar de manera participada les accions que plantegen (i deixeu-me dubtar que ni tan sols això). Els darrers processos de participació que han dut a terme han partit, sempre, d’un model prèviament definit, d’una particular visió. És un model de participació controlat, de participació encoberta, perquè explicar el que es fa o es vol fer, donar comptes, és cultura democràtica, no participació. En tenim exemples. 

  Amb el PAM, el Pla d’Acció Municipal, es van dur a terme sessions de treball que partien d’un llistat d’accions enumerades, i que en la majoria de casos eren un simple titular que no permetia saber a què es referia concretament, en què com a molt només s’influïa en l’ordre en què es farien les coses que ja havien decidit fer. 

  Pel que fa al nou model de gestió de residus, es va parlar amb sectors econòmics de la ciutat per exposar, ja d’entrada, el model que es preveia implementar. Així mateix se’ns ha explicat sempre a la resta de grups municipals: venent els avantatges i beneficis del sistema de recollida a través de contenidors amb control d’accés i identificació d’usuari. Mai no ens han demanat propostes.

  I, finalment, amb el Pla de Reconstrucció Social i Econòmica arran de la pandèmia. El mes de juliol passat se’n va constituir la taula de seguiment, amb representants de les entitats del teixit social i cultural de la ciutat. Algunes van aportar propostes i representa que s’han seguit treballant en el si dels consells sectorials (deixo per un altre dia parlar sobre la dubtosa participació que representen aquests també). A dia d’avui, no en tenim cap retorn.

  Que a l’oposició se’ns vengui fum dient que participem de determinats processos de presa de decisions, és una cosa (i que podem assumir com a part del joc). Però que es faci creure a la ciutadania que està participant activament en definir les polítiques municipals, és pervers. I el que va passar a l’últim ple amb la moció presentada pel col·lectiu organitzat de les persones grans de la ciutat, frega la burla.
  

  [ Resum ]

• Proposició en suport a Pablo Hasél

  17/02/2021 [ Llegir més ]

  Fem Manresa portarà al ple, per via d’urgència, una moció en suport al raper Pablo Hasél 
  
  La moció presentada pel grup municipal de FEM Manresa, de forma urgent, demana al consistori donar suport al raper Pablo Hasél i mostrar el rebuig total i absolut al seu empresonament ocorregut aquest dimarts dia 16 de febrer. A més a més, la candidatura de les esquerres transformadores demana fer extensiu el rebuig a totes les causes obertes i de les sentències condemnatòries de qualsevol persona -també dels artistes- que hagi fet ús del seu dret a llibertat d’expressió, concentració i manifestació. Exigint al Govern de l’Estat Espanyol la derogació immediata de la llei mordassa i la reformulació total del Codi Penal.
  
  La candidatura municipalista porta també al ple una moció, aquesta entrada per via ordinària, presentada per iniciativa de l’Associació de la Gent Gran de la Font dels Capellans i firmada per tots els grup de l’oposició del consistori. En aquesta moció es demana que s’anul·li una part de les obres que s’estan executant en la construcció de la nova Avinguda dels Països Catalans, concretament la connexió prevista en el projecte entre l’esmentada avinguda i el carrer Granollers i que s’estudii una modificació del POUM que respecti l’actual zona verda del recinte de la Residència assistida de la Font dels Capellans. [ Resum ]

• Article d'opinió de Gemma Boix Pou: Per què cal un servei d'atenció a homes a Manresa?

  04/02/2021 [ Llegir més ]

  Al passat Ple de gener, Fem Manresa vam presentar una moció en que sol·licitàvem la creació, a Manresa, d’un servei d’atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes. La proposició va ser aprovada amb els vots favorables de tots els grups municipals, tot i que amb una esmena que ho condicionava a l’elaboració del proper pla d’igualtat. Vull aprofitar aquesta aprovació per explicar els motius pels quals aquest servei és necessari.

  A Manresa existeixen, des de fa anys, serveis que són extremadament necessaris per pal·liar i acompanyar les dones que han viscut situacions de violències masclistes. Aquesta tasca es va assumir en el seu moment des del SIAD, que encara continua realitzant-la, i des del febrer del 2020 la ciutat disposa també del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE). A més, el SAI (Servei d’Atenció Integral LGTBI) assessora i acompanya les persones LGTBI que hagin o puguin patir discriminació per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. La major part de la tasca d’aquests serveis (no tota, per descomptat) és donar resposta a una situació de violència un cop ja ha estat viscuda. El servei que hem proposat crear entraria a formar part del circuit contra les violències masclistes, fent un funció de sensibilització i prevenció de conductes abusives i agressions masclistes i també, fins i tot, treballant i ajudant a qui està exercint aquestes violències. Així, no només contribuiria a combatre i aturar la violència masclista, sinó també el racisme i altres formes de dominació i opressió derivades del patriarcat.

  Som les dones i les persones amb identitats dissidents qui patim les conseqüències més dures del patriarcat i les qui a través del feminisme ens hem empoderat per combatre aquestes opressions i violències. No obstant, el sistema patriarcal afecta també als homes, ja que la masculinitat no és una característica que es crea individualment en cada home sinó que s’alimenta d’un sistema social concret. En general, però, els homes encara no s’han responsabilitzat prou del problema, que com deia no és sols individual sinó col·lectiu. A nivell institucional, pràcticament no existeixen ni espais ni serveis públics amb la finalitat de promoure el compromís personal i social dels “homes” en la construcció d’una societat més justa i equitativa per a tothom.

  La creació d’aquest servei a Manresa, que seria la segona ciutat amb un servei d’aquestes característiques del Principat de Catalunya, ens permetria fer un canvi de mentalitat en l’abordatge de les violències masclistes, responsabilitzant els homes i a la vegada, proporcionant des de l’Administració Publica els mecanismes per comprometre’ls en la lluita per canviar l’actual societat patriarcal, capitalista, racista i heteronormativa. Perquè les dones ens hem empoderat i ara és hora de posar les eines perquè els homes canviïn el paper que juguen a la societat per aconseguir que sigui igualitària i justa.

  [ Resum ]

• Proposició per la creació d'un Servei d'Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes

  27/01/2021 [ Llegir més ]

  Fem Manresa proposa al Ple de l’Ajuntament la creació d’un Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes
  
  Al Ple de demà dijous 28 es debatrà, entre d’altres, una moció per estudiar la creació d’un Servei d’Atenció a Homes (SAH) per a la promoció de relacions no violentes. La moció, presentada per Fem Manresa, s’ha treballat posteriorment amb la regidoria de Feminismes i LGBTI, i ha rebut el suport de la resta de grups municipals. Així, finalment tots els grups signaran una esmena que modifica l’original amb l’objectiu de concretar que l’estudi per la creació del SAH es dugui a terme en el marc de l’elaboració del III Pla d’Igualtat, aquest 2021. 
  
  L’objectiu de la moció és dotar d’eines el Consistori per combatre la violència masclista, oferint un servei no judicialitzat destinat als homes per comprometre’ls amb la lluita contra el masclisme i les relacions sanes i equitatives. A dia d’avui Manresa ja compta amb SIAD, SIE i SAI propis, i es vol que aquest nou servei sigui una eina més a disposició de la ciutadania per lluitar transversalment contra la violència masclista i la transfòbia, i qualsevol forma de patriarcat, però en aquest cas adreçant-se directament i exclusivament als homes. Actualment aquest servei ja s’ofereix a Barcelona, i hi assisteixen maltractadors amb sentències judicials, i també homes de forma voluntària que volen canviar comportaments masclistes. 
  
  Mentre aquest servei no es pugui implementar a la ciutat, la moció també es compromet a intensificar la realització de campanyes de sensibilització i prevenció adreçades a homes, a  diversificar els cursos i tallers que aprofundeixin en la conscienciació dels homes en la lluita contra el patriarcat, i a organitzar més accions amb la finalitat de combatre les violències masclistes i que ajudin a la desconstrucció de les masculinitats hegemòniques.
  
  A més d’aquesta moció, Fem Manresa també n’ha presentat una altra per a la creació d’un servei d’atenció psicològica a la ciutadania. En ella s’hi demana que el departament de salut de la Generalitat de Catalunya ampliï els serveis de psicologia per a la integració total d’aquest servei a la cartera de serveis de CatSalut i que, mentre això no sigui així, es posi en marxa un servei municipal d’atenció psicològica a la ciutadania, de caràcter públic i que sigui econòmicament sostenible. En un moment fortament marcat pels efectes psicològics provocats per la pandèmia i les limitacions imposades a causa d’aquesta, Fem Manresa considera que és d’especial rellevància parlar sobre la necessitat d’oferir aquest servei de forma pública i universal. 
  
  Al Ple també es debatrà, també a petició de Fem Manresa, la moció de suport a Adrián Sas, el jove vilafranquí acusat per les mobilitzacions de l’1 d’octubre de 2018 i a on la Generalitat fa d’acusació particular, fet pel qual també es demana que es retiri del procés judicial i de totes les acusacions particulars que porta a terme.
  
  Finalment, al Ple es votarà la moció per garantir el compliment del dret universal als serveis bancaris amb consideració a les capacitats i necessitats de la clientela, que presenten tots els grups municipals conjuntament a iniciativa de la Plataforma en defensa de les pensions públiques i els drets de la gent gran de Manresa. [ Resum ]

• Comunicat de Fem Manresa respecte la roda de premsa de l'Ajuntament per "donar resposta" a la crisi de la Covid-19

  07/01/2021 [ Llegir més ]

  Des de Fem Manresa no hem assistit a la roda de premsa que l’Ajuntament de Manresa ha fet avui 7 de gener per “donar resposta” a la greu situació epidemiològica que pateix la ciutat perquè creiem que demanar únicament més responsabilitat individual als ciutadans, avui, no és el que tocava. 
  
  Compartim la preocupació pels alts índex de contagi actuals, però com ja hem dit en altres ocasions al Ple Municipal no estem d’acord en seguir apel·lant, únicament, a la responsabilitat individual per fer-hi front. En la roda de premsa hi ha hagut  zero autocrítica i cap proposta per part de l'administració ni cap posicionament per demanar mesures clares a la Generalitat.
  
  No s’ha fet autocrítica a la nefasta gestió que ha fet la Generalitat de la pandèmia durant aquesta segona onada i que ha provocat un inici de tercera onada en què Manresa és la primera ciutat dels Països Catalans amb més risc de rebrot i amb una major taxa de contagiats.
  
  S’han comès els mateixos errors que a l’estiu. L’intent de salvar la campanya de Nadal i l’aplicació de mesures més restrictives just el dia després que aquesta acabés, demostra que segueix prioritzant-se el capital per sobre la salut pública. I això ens ha portat a una situació de màxima tensió hospitalària.
  
  Hi ha  hagut  una greu falta de planificació i una comunicació totalment inefectiva amb un procés tan crític com és la vacunació. Només s’ha administrat el 10% de les 60.000 dosis que ha rebut el Departament de Salut. I el Departament d'Educació farà el cribratge massiu a les escoles per  automostra entre l’11 i el 29 de gener i no abans de la represa de les classes. 
  
  El director general d'Althaia, Manel Jovells, ha insistit en l'agraïment al personal sanitari i ha recordat que la fundació assistencial treballa per donar respostes a les afeccions habituals a banda de la lluita contra la Covid i això tensiona el sistema sanitari. Des de Fem Manresa lamentem que l’Atenció Primària i Comunitària hagi estat i segueixi sent l’ase dels cops de tots els governs, i que s’hagi retallat de manera sistemàtica. El que necessita el personal sanitari ara mateix no són agraïments, sinó recursos, mans i que es respectin els seus drets laborals. 
  
  Per tot això Fem Manresa no hem participat avui a la roda de premsa. Però no deixarem de treballar per fer propostes que contribueixin a superar la crisi epidemiològica, i també l’econòmica i social que n’ha derivat i que seguirà agreujant-se. 
  
  És necessari apostar pels cribratges massius a la població, i també molt especialment a la població més vulnerable. És imprescindible una campanya informativa sobre la vacunació, perquè tothom estigui suficientment informat i no tingui por a vacunar-se. Cal fer inspeccions laborals als centres de treball, focus de contagis importants, i reforçar i ampliar les inspeccions als establiments oberts al públic, per assegurar que totes compleixen amb les mesures de seguretat sanitàries adequades. I cal destinar tots els recursos de la privada al servei de la salut pública I, evidentment, cal destinar ajudes adequades a tothom que es vegi afectat econòmicament per la pandèmia. 
  
  I cal que el govern municipal, del mateix color que el Govern de la Generalitat, exigeixi assumir responsabilitats a l’alçada de la situació. El dia que el govern faci una roda de premsa en aquesta línia hi serem. 
  [ Resum ]

Ciudadanos (Cs)

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any

• No hi ha cap article d'opinió per aquest any