-
Inici 
-
La ciutat
-
Història i patrimoni
-
Programa Municipal de Memòria Històrica de Manresa 
- Espai Memòries. Laboratori del segle XX
- Itineraris dels Espais de Memòria de Manresa
- Homenatge als manresans deportats als camps de concentració nazis
- Homenatge a la Lleva del Biberó
- 80 anys dels bombardejos i fi de la Guerra Civil a Manresa
- Projecte Manresa-Mauthausen
- La memòria de la ciutat industrial
- Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
Itineraris dels Espais de Memòria de Manresa
Actualitat
Novetat!!!
Es presenta el nou itinerari audioguiat dels espais de memòria de la ciutat:
"Els bombardeigs de l'aviació franquista sobre Manresa"
Realitzat per l'Associació Memòria i Història de Manresa, promogut per l'Ajuntament de Manresa i amb el suport de la Diputació de Barcelona
Durant la Guerra Civil, l’aviació franquista, ajudada per les de Hitler i de Mussolini, va executar bombardeigs sistemàtics contra una població civil indefensa, que van provocar més de 5.000 morts a Catalunya. Manresa va ser bombardejada el 21 de desembre de 1938 i el 19 de gener de 1939. Les accions van provocar la mort d’un mínim de 35 persones. El 24 de gener les tropes franquistes van entrar a la capital del Bages.
Amb el nou itinerari es proposa un recorregut pels diferents espais que conserven la memòria de la Manresa bombardejada i també dels diferents esforços que els manresans i les manresanes van realitzar per protegir-se de les bombes.
A través de la plataforma izi.travel es proposen 24 localitzacions i, per cadascuna d’elles, una extensa informació històrica que permet conèixer els fets i les seves conseqüències.
Paral·lelament, s’han instal·lat nou plaques identificatives i informatives dels refugis i espais bombardejats col·locades en diferents indrets del recorregut. Totes elles contenen informació escrita i una imatge de documentació antiga o de l’interior dels refugis i un codi QR que remet a l’audioguia.
L’enllaç a l’audioguia el podeu trobar aquí o a través del codi QR:
Els Espais de Memòria de Manresa
La recuperació de la memòria de la
ciutat té una plasmació directa en el seu patrimoni material amb la
posada en valor d'espais memorials i d'indrets singulars que són
escenaris de la memòria col·lectiva.
Són els espais de la
ciutat que conserven una càrrega simbòlica per a la població,
llocs on succeïren fets i experiències vitals de la nostra
història.
A partir de la recerca històrica i l'aportació de
testimonis s'han identificat i posat en valor amb l'objectiu de
contribuir a la difusió de la història, sobretot pel que fa a la
recuperació dels fets viscuts durant la Guerra Civil i el
Franquisme, i per la restitució de la dignitat històrica i
l'educació en els valors que fonamenten la societat democràtica.
A
través de la senyalització i de les audioguies que hem creat es
poden resseguir aquests Espais de Memòria de la ciutat i conèixer
la seva història. Les audioguies us
les podeu descarregar al mòbil a través dels codis QR que us oferim
a continuació o les podeu consultar des del vostre ordinador a
través dels enllaços que hi ha al lateral dret d'aquesta pàgina.
Espai Memòries
L'Espai Memòries. Laboratori del segle XX és un projecte centrat al Museu Comarcal de Manresa i que s’articula per tota la ciutat. Té com a objectiu la recuperació de la memòria històrica del segle XX a Manresa des de la recerca històrica i de la creació artística, tot posant al centre del procés la participació ciutadana i la col·laboració interdisciplinària.
L'Espai Memòries busca convertir la recuperació de la memòria en un procés de producció democràtica: repensar el passat en termes col•lectius és una invitació a restablir el diàleg com una eina de treball en el present. És un projecte obert que es va configurant i creixent a mesura que s’avança en la recerca, la reflexió i la participació.
El projecte va néixer l'any 2009 promogut pel Museu Comarcal de Manresa i l’Ajuntament de Manresa amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Des de llavors s'hi han treballat temàtiques com les pedagogies al segle XX, la destrucció del patrimoni, l’exili o la memòria de les modistes i dels naixements a la ciutat. També ha estat l’escenari d’activitats del projecte Manresa-Mauthausen dels instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer.
Xarxa d'Espais de Memòria
La memòria de la Guerra Civil
Durant la
Guerra Civil, Manresa va ser una ciutat de la reraguarda. Va patir la
violència dels primers moments després de l’aixecament militar en
contra de la República. Més tard, va acollir 2400 refugiats de
guerra i la ciutat es va convertir en el centre dels hospitals
d’evacuació de l’Exèrcit republicà de l’Est. També va ser
objectiu dels bombardeigs i metrallaments aeris de l’aviació
franquista que van matar almenys 35 persones.En aquest
itinerari de memòria visitarem els espais més significatius a la
ciutat durant la Guerra Civil: la caserna militar, la seu del comitè
revolucionari, les esglésies enderrocades, els refugis antiaèris i
els espais bombardejats on hi va haver víctimes mortals o la fossa
militar del cementiri on hi ha enterrats 296 soldats víctimes de
Guerra Civil, entre altres indrets significatius.
La destrucció del patrimoni, les esglésies enderrocades
Després del cop d’Estat del
general Franco contra la República, el juliol de 1936, un intens
ambient anticlerical es va apoderar de molts municipis a la
rereguarda republicana fomentat pel poder secular de l’Església. A
Manresa també va esclatar la violència en forma d’assassinats,
saquejos, incendis i atacs als principals edificis religiosos de la
ciutat.
Els primers dies després de l’inici
de la Guerra Civil es tractava d'atacs descontrolats, però van
acabar donant peu a un pla organitzat pel Comitè Revolucionari
Antifeixista per enderrocar les esglésies de la ciutat i així donar
feina a obrers en atur. Set esglésies i convents, alguns
d’origen medieval, van ser derruïts pedra a pedra.Amb aquest itinerari resseguirem els
indrets que ocuparen els edificis avui desapareguts i els que es van
salvar de la destrucció, com ara la Basílica gòtica de la Seu, que
es va salvar pels esforços de l'Ajuntament i de la Generalitat i per
la forta campanya civil.
Les stolpersteine: homenatge als deportats manresans al camps de concentració nazis
La col·locació d’una placa commemorativa general i la instal·lació de stolpersteine per tota la ciutat, vol ser un homenatge permanent als manresans deportats als camps de concentració nazis, víctimes de l’horror del feixisme. L’itinerari comença a la plaça Sant Domènec on hi ha una placa amb el nom de les 29 persones identificades de Manresa que foren deportades als camps nazis. Tot seguit podrem recórrer les 21 plaques Stolpersteine col·locades davant dels domicilis on vivien en el moment d'esclatar la Guerra Civil aquestes persones que, per les seves idees o filiacions, van haver de fugir a l’exili i, en un periple vital fatídic, van ser enviats als camps de treball i d’extermini nazis com Mauthausen, Gusen, Hartheim, Dachau o Buchenwald. Les stolpersteine són unes llambordes quadrades de 10x10cm cobertes d’una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada. Són una iniciativa de l’artista alemany Gunter Demnig, que fa anys que col·loca aquestes peces arreu d’Europa en un projecte que permet copsar la magnitud del terror nazi que va arribar a tots els confins d’Europa. Entre els deportats manresans hi ha l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, que va escriure la novel·la KL Reich per deixar el testimoni de l’horror viscut en primera persona, i Jacint Carrió, que també va escriure les seves memòries i va ser regidor de l’Ajuntament anys després. La iniciativa va ser duta a terme per l’Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic amb la col·laboració de l'Associació Memòria i Història de Manresa i dels Instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer.
