Aquest web utilitza galetes (cookies) per a oferir una millor experiència de navegació. Si continua navegant pel web, considerem que accepta la seva utilització. [ Acceptar ]
Icona tornar al inici
La ciutat
L'Ajuntament
Serveis
Oficina virtual

Homenatge als manresans deportats als camps de concentració nazis

Homenatge als manresans deportats als camps de concentració nazis

Passejant per Manresa s’hi poden trobar unes plaques daurades al paviment, repartides per diversos punts de la ciutat. Es tracta d’un homenatge dut a terme conjuntament per l’Ajuntament de Manresa, el Memorial Democràtic i amb la col·laboració de l'Associació Memòria i Història de Manresa i dels Instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer, que pretén reconèixer els manresans deportats als camps de concentració nazis.

La iniciativa, sorgida d'una moció presentada per l'Associació Memòria i Història de Manresa i Òmnium Cultural del Bages, va ser aprovada per unanimitat al ple municipal del mes de febrer del 2016. Aquesta moció va ser presentada arran d’un treball d'investigació realitzat per Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, dues joves estudiants de batxillerat de l'Institut Pius Font i Quer de Manresa, amb la tutoria del seu professor d'història, Jordi Pons, també partícip de l’exhaustiva recerca realitzada.


Amb l’acord del ple de la corporació, l’Ajuntament va entomar el compromís amb la voluntat de promoure la memòria històrica i la lluita contra el feixisme i la xenofòbia a la ciutat en el marc del Programa Municipal de Memòria Històrica. 


Stolpersteine: un homenatge europeu a les víctimes dels camps de concentració nazis

Els dies 25 i 26 de gener de 2017 el creador de les plaques “Stolpersteine”l'artista alemany Gunter Demnig, va passar per Manresa per fer-ne la seva col·locació. Es tracta d'unes llambordes quadrades de 10 x 10 cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen al paviment, just davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades.

“Stolpersteine” significa en alemany “pedra que fa ensopegar” i vol servir per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 “Stolpersteine” a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.

A Manresa, inicialment es van identificar 29 persones deportades als camps de concentració nazis, dels quals 18 van ser assassinades i 11 alliberades, i es van localitzar 21 dels domicilis on hi vivien. El mes de gener de 2017 es van col·locar, doncs, 21 “Stolpersteine”. Molts dels deportats residien a la ciutat en el moment d’esclatar la guerra, d’altres n’havien marxat i d’altres no ha estat possible identificar-ne la localitat. D’entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la KL Reich, o també Jacint Carrió, que va ser regidor de l’Ajuntament anys després.

Durant la col·locació de les plaques, l'artista alemany Gunter Demnig va ser acompanyat pels alumnes dels instituts manresans Lluís de Peguera i Pius Font i Quer, que han treballat l'extermini  nazi en el marc del projecte Manresa-Mauthausen. A més de les plaques individualitzades per cadascun dels deportats, el mateix dia 25 es va inaugurar, a la plaça Sant Domènec, una placa que incloïa una frase d'homenatge acompanyada dels noms de tots els deportats manresans.

El mateix dia l'artista alemany i l'alumnat dels instituts van realitzar una trobada a l'auditori de la Plana de l'Om sota el títol “Fem memòria de l’extermini nazi”, allà van conversar amb l'artista per tal de conèixer l'origen del projecte “Stolpersteine”. Durant l'acte, els alumnes van presentar una audioguia que van elaborar i que recorre les diferents plaques col·locades a la ciutat. L'audioguia està disponible en una aplicació mòbil i en format de codi QR. Paral·lelament, i amb la col·laboració dels docents dels instituts i dels serveis didàctics del Memorial Democràtic, es van elaborar alguns materials perquè altres grups puguin seguir treballant la temàtica amb la intenció que el projecte segueixi viu i esdevingués un recurs permanent per a la recuperació de la memòria històrica i l’educació per la pau, la llibertat i el respecte a les persones.

L'homenatge va seguir el dia 27 amb un acte institucional d’homenatge als deportats manresans als camps de concentració nazis, en motiu del Dia Internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust. L'acte que va comptar amb la presència de més d’un centenar de familiars de les víctimes i un nombrós públic que va voler participar en aquest sentit homenatge. El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha presidit l’acte. 

La recerca continua:

Els historiadors de l'Associació Memòria i Història de Manresa i de l'Amical de Mauthausen continuen la recerca. Així, han identificat i documentat nous manresans que van ser deportats als camps de concentració nazis.

El dia 26 de gener de 2018, amb motiu del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, es van col·locar tres stolpersteine més dedicades a Àngel Sànchez López, al carrer de Folch i Torres, 18, i a Rossend Labara Andrés i Fèlix Labara Pena, pare i fill, al carrer del Bruc, 41.

L'acte es va fer amb presència de familiars i dels estudiants dels instituts que formen part del projecte Manresa-Mauthausen.

I el 2021 es va fer un nou reconeixement. L’acte es va fer 13 de maig, proper al dia 5 de maig, Dia d’homenatge als espanyols deportats i morts als camps de concentració i a totes les víctimes del nazisme. Al llarg del matí es van posar les quatre stolpersteine davant del que havia estat domicili de les quatre persones homenatjades, a les següents adreces:

Carrer Talamanca, 15, per Felip Díez Sada
Carrer Montserrat, 20, per Antoni Cano Martínez
Carrer Sant Bartomeu, 4, per Julià Commes Claros
Carrer Remei de Dalt, 54-56, per Antoni Meca Sánchez
Després de la col·locació de les llambordes, en cadascuna d’elles, un grup d’alumes de 1er de batxillerat dels instituts Lluís de Peguera, Pius Font i Quer i Lacetània van fer un acte de commemoració amb la lectura de la biografia de la persona deportada i unes lectures i interpretacions musicals. Els tres instituts formen part del Projecte Manresa-Mauthausen i de la Xarxa d’instituts Mai Més, contra el feixisme, impulsada per l’Amical de Mauthausen.

A les 11.30 es va fer un acte institucional a l’Espai 1522 amb presència de l’alcalde de Manresa, la regidora de Cultura i altres representants del consistori, la Directora General de Memòria Democràtica, el Director del Memorial Democràtic, representants de les entitats memorialistes de l’Amical de Mauthausen i l’Associació Memòria i Història de Manresa i amb familiars dels deportats identificats recentment i ara homenatjats.

En aquest acte, l’historiador Jordi Pons, autor de la recerca històrica, va fer una breu presentació de les biografies de les persones homenatjades enguany i els representants de les diferents entitats i institucions van tenir paraules de suport a les víctimes i de condemna absoluta dels feixismes i totalitarismes.

A continuació, es van dipositar flors a la Plaça de Sant Domènec, a la placa col·lectiva dels noms de tots els deportats, on es van afegir els noms de les persones identificades i homenatjades especialment enguany.

Es donà el cas que, a part de les quatre persones a qui es va dedicar una llamborda, també es van afegir  a l’homenatge dos deportats més. Un d’ells és Joan Lladó Mas, nascut a Manresa el 1914 i que va morir a Ravensbrück l’any 1945, tres dies abans de l’alliberament del camp, i que tindrà una placa a Calaf, on estava domiciliat. L’altre és Bonifaci Servitja Bernaus, també alliberat de Mauthausen. En aquest cas, si bé el seu darrer domicili va ser a Les Farreres, dins del terme municipal de Manresa, l’stolpersteine, de comú acord amb la família i l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola, es col·locarà al seu domicili natal, que es trobava en aquesta població. Per aquest motiu, l’alcaldessa de Sant Salvador de Guardiola també va ser present a l’acte.

La coneixença d’aquests nous deportats manresans es deu a l’historiador Juan Manuel Calvo, de l’Amical de Mauthausen, que va comunicar el resultat dels seus treballs sobre la deportació a l’Associació Memòria i Història de Manresa. A partir de la coneixença d’aquests nous noms, l’historiador Jordi Pons, membre de l’associació, va fer la recerca de les seves trajectòries vitals a diferents arxius europeus i n’ha publicat les biografies al web que ha dedicat l’associació als deportats: www.memoria.cat/deportats

Un projecte de país liderat pel Memorial Democràtic

Manresa va ser el segon municipi català i de l’estat on es va dur a terme aquest homenatge que ja és ben conegut arreu d’Europa. El primer va ser Navàs (on es van instal·lar cinc llambordes, totes juntes) i Palà de Torroella (una llamborda), i després de Manresa també s’instal·laran “Stolperteine” a Igualada i Castellar del Vallès, per iniciativa dels ajuntaments respectius.

El projecte de col·locació de Stolpersteine a Catalunya va ser impulsat i coordinat pel Memorial Democràtic i la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, que vetllava per eixamplar aquest acte d’homenatge que ha esdevingut popular a nivell europeu i per difondre’n els continguts i la significació històrica.

Avui hi ha molts ajuntaments catalans que se sumen a l'homenatge de les stolpersteine amb l'impuls i  la coordinació del Memorial Democràtic i de la Direcció General de la Memòria Democràtica.

La placa commemorativa que hi ha a la plaça Sant Domènec diu així:

En homenatge als manresans que patiren l'horror dels camps de concentració nazis. El seu compromís amb la llibertat els portà a combatre el feixisme durant la Guerra Civil i a patir l'exili a França. Capturats per l'exèrcit alemany, i amb l'acord del govern franquista, foren deportats als camps de la mort.

Que la seva lluita per la llibertat i la dignitat sigui per sempre exemple i objecte de record.

Morts

Josep Aparicio Sancho (Villanueva de Jiloca, Saragossa 1902 – Dachau 1944)

Pere Barrull Cuenca (Manresa 1897 - Hartheim 1941)

Pere Brunet Ferrer (Manresa 1916 – Flossenbürg 1944)

Josep Aparicio Sancho (Villanueva de Jiloca, Saragossa 1902 – Dachau 1944)

Pere Barrull Cuenca (Manresa 1897 - Hartheim 1941)

Pere Brunet Ferrer (Manresa 1916 – Flossenbürg 1944)

Miquel Camps Puiggròs (Manresa 1917 – Gusen 1942)
Antoni Camps Vives (Manresa 1899 – Gusen 1941)
Agapit Colom Armengol (Lluçars, La Noguera 1893 – Gusen 1941)
Bernat Comín Igualada (Mariana, Conca 1882 – Gusen 1941)
Jesús Dalmau Colom (Manresa 1916 – Hartheim 1942)
Josep García Pérez (Sta.Fe de Mondújar, Almería 1909 – Gusen 1941)
Joan Lladó Mas (Manresa, 1914 - Ravensbrück 1945)
Enric Munt Costa (Manresa 1906 - Gusen 1941)
Pere Parés Sans (Manresa 1911 – Hartheim 1941)
Maurici Ribas Pujol (Manresa 1908 – Gusen 1941)
Joan Sallés Oliveras (Manresa 1904 – Mauthausen 1942)
Ramir Sánchez Molina (Cartagena, Múrcia 1900 – Gusen 1941)
Joan Serarols Pons (Manresa 1910 - Gusen 1941) 
Isidre Serra (Manresa 1893 – Majdanek 1944)
Bernat Toran Martinez (Fígols 1918 - Gusen 1942)
Jaume Viladrosa Montraveta (Lloberola, La Segarra 1910 – Hartheim 1941)

Alliberats

Joaquim Amat-Piniella (Manresa 1913 – Barcelona 1974)

Antoni Cano Martínez (Tijola, Almeria 1918 - Carmaux, França 1992)

Jacint Carrió Vilaseca (Manresa 1916 - Manresa 2000)

Julià Commes Claros (Cañaveral, Càceres 1901 - ?)

Enric Cunill Marfà (Moià 1913 – Marsella 1994)

Felip Díez Sada (Terrer, Saragossa 1913 - Juvisy-sur-Orge, França 2001)

Rossend Labara Andrés (Candasnos, Osca 1900 – Châlon-sur-Saône, França 1962) 

Fèlix Labara Pena (Candasnos, Osca 1923 - Sennecey-le-Grand, França 1984) 

Antoni Meca Sánchez (Bédar, Almeria 1896 - Prats de Molló, França 1969)

Ignasi Planell Carrió (Manresa 1900 – Perigús, França 1974)

Francesc Playà Traserra (El Pont de Vilomara 1913 – París 1947)

Josep Pons Pérez (Manresa 1915 – París 1992)

Àngel Sánchez López (Calasparra, Múrcia 1919 – Annecy, França 1995)

Jaume Real Ventura (Solsona 1914 – París 2010)

Josep Señal Esclusa (Manresa 1912 – Manresa 1993)
Bonifaci Servitja Barnaus (Sant Salvador de Guardiola 1913 - Marsella 1995)


Accedeix a l'àudioguia a través d'aquest codi QR:

Amb el suport de:


Destaquem
Banners anteriors
  • Opinió Grups Municipals
  • App de seguretat per a comerços
  • WC Publics
  • Síndic de Greuges
  • Pla de Protecció Especial del Patrimoni de Manres
  • Banca ètica
  • Manresa ciutat civica
  • Banner PA ICAM
  • Municipis per la independència
  • Projecte simbiosi industrial
  • Banc ADN
  • Consulta del planejament vigent
  • Carrer del balç
  • Tracta'm bé 2
Banners següents
Logo del Cor de Manresa
Mapa web | Avís legal | Política de privacitat | Política de cookies | Política de seguretat | Accessibilitat
© Ajuntament de Manresa - Pl. Major 1 - 08241 Manresa - +34 93 878 23 00 - ajt@ajmanresa.cat