Aquest web utilitza galetes (cookies) per a oferir una millor experiència de navegació. Si continua navegant pel web, considerem que accepta la seva utilització. [ Acceptar ]
La ciutat
Ajuntament
Serveis
Oficina virtual

L'Ajuntament de Manresa inicia dilluns vinent la renovació d'un terç dels punts de llum de la ciutat, que seran de tecnologia LED

06/03/2020

El regidor de Qualitat Urbana, Via Pública i Ciutat Intel·ligent, Josep Gili, ha anunciat que a partir de dilluns de la setmana vinent i durant cinc mesos es procedirà a substituir 3.722 lluminàries de vapor sodi per tecnologia LED a uns 150 carrers de la ciutat.  Aquesta actuació suposarà un estalvi anual de més d’un milió de Kwh i una reducció d’emissions a l’atmosfera de 390 tones de Co2. La inversió supera els 1,2 milions d’euros


 

L’Ajuntament de Manresa iniciarà la setmana vinent l’execució de la renovació de lluminàries d’un terç de la ciutat finançada amb un préstec reemborsable del Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE), per la substitució de lluminàries de vapor de sodi per tecnologia LED. L’arrencada d’aquesta actuació ha estat presentada avui pel regidor de Qualitat Urbana, Via Pública i Ciutat Intel·ligent, Josep Gili.

 

Aquesta substitució es farà progressivament en els propers cinc mesos, i es preveu que de cara a l’estiu (final de juliol, aproximadament) ja estarà completada. En total, es renovaran un total de 3.722 lluminàries d’uns 150 carrers de Manresa, que representen aproximadament un terç de les lluminàries de la ciutat.

 

La mesura suposarà un estalvi anual de 1.267.337,81 kWh

 

Aquesta actuació s’emmarca dins l’acció 4 del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima aprovat el Febrer del 2019, que preveu la substitució progressiva de les lluminàries de l’enllumenat públic a LED per tal d’estalviar energia i reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera, limitant així el canvi climàtic.

 

Les lluminàries LED consumeixen aproximadament un 40% menys que les equivalents de vapor de sodi, i aquest estalvi energètic de més d’un milió de Kwh suposa evitar llançar a l’atmosfera i una reducció de 390 tones de CO2. A banda de al reducció d’emissions, l’estalvi en el consum generarà un important estalvi econòmic que permetrà retornar el préstec concedit en un termini de 10 anys, sense cost per a l’Ajuntament.

 

Un cost de manteniment molt menor

 

La vida útil d’una lluminària LED es calcula per sobre dels 10 anys, a diferència de les làmpades de sodi , que tenen una vida útil de quatre anys. Això fa que, a banda del seu menor consum elèctric, calgui tenir en compte els estalvis en manteniment que suposa no haver de fer tan sovint canvis de làmpades. A més, els punts de llum estan comunicats amb l’Ajuntament i poden detectar i avisar d’errors de funcionament de manera automàtica, permetent que es reparin ràpidament, motiu pel qual esperem que les incidències amb l’enllumenat es redueixin.

 

Una qualitat lumínica molt superior

 

La tecnologia LED te alguns avantatges que li permet proporcionar una qualitat lumínica molt superior a les làmpades de vapor de sodi.

 

D’una banda, el LED és molt direccional, i això vol dir que es pot enviar la llum allà on calgui. Això permet millorar dos aspectes. El primer és la uniformitat de la llum al carrer. Per l’adaptació de l’ull a la foscor, la llum que percebem no només depèn de la que hi ha efectivament, sinó també de la quantitat de llum que hi ha al voltant. Això vol dir que una mateixa zona la veurem molt ben il·luminada si l’entorn és fosc, o fosca si a l’entorn hi ha molta llum. Per això és molt important que la llum sigui uniforme i permeti veure-hi adequadament sense deixar punts foscos, i en això el LED proporciona una distribució de la llum molt millor. L’altre element que es millora amb la direccionalitat de la llum LED és l’anomenada “llum intrusa”, que és aquella que, provinent de l’enllumenat públic, entra per les finestres als habitatges. Aquesta llum suposa una molèstia important per als que la pateixen i era molt difícil de corregir amb les lluminàries de sodi.

 

Un segon aspecte de millora del LED respecte al vapor de sodi és el color de la llum. El vapor de sodi fa una llum ataronjada que no permet distingir gaire bé els colors, i això provoca la sensació de mala il·luminació encara que el nivell lumínic sigui prou alt, mentre que el LED emet llum blanca que permet una reproducció dels colors molt bona i permet distingir detalls que podrien ser imperceptibles amb llum de sodi.

 

El nivell lumínic de cada carrer es defineix en funció de la circulació de cadascun d’ells, establint tres nivells (alt, mig i baix). Aquests nivells que ja estaven definits amb l’enllumenat de vapor de sodi es mantenen per a l’enllumenat amb LED, amb la diferència que aquest darrer permet controlar molt millor que el nivell lumínic real sigui el desitjat.


Una tecnologia que permet el control individual de cada lluminària

 

Fins fa uns anys, les làmpades de l’enllumenat públic eren fonamentalment de descàrrega, en les que la llum prové de la ionització de les molècules dels gasos interns de la lluminària. Aquestes làmpades necessiten d’una reactància i un arrancador, com els fluorescents. La primera tecnologia de vapor de Mercuri va ser substituïda pel vapor de sodi, molt més eficient. Actualment la tecnologia és completament diferent. Enlloc de provenir de la ionització de gasos, la llum es genera en dispositius electrònics anomenats LED (de les sigles angleses Light Emitting Diode). Aquests dispositius son molt eficients, però també necessiten una font d’alimentació especial – anomenat driver – que al ser electrònic, pot ser programable, de manera que es pot controlar la potència de la lluminària de manera independent de les altres.

 

Amb les lluminàries s’instal·larà una xarxa de comunicacions bidireccionals entre els punts de llum que permetrà controlar individualment la potència de cada lluminària i ajustar-la a la necessitat de cada moment. Així, es pot variar la programació dels punts de llum que il·luminin un acte festiu un dia concret, sense variar els nivells lumínics dels carrers del voltant o canviar en temps real la il·luminació d’una zona.

 

El fet de ser comunicacions bidireccionals permet que els punts de llum també puguin enviar informació sobre el seu estat, generant alarmes en cas de que es detecti que el punt de llum no està funcionant correctament. D’aquesta manera es podrà detectar avaries de manera automàtica.

 

Una licitació complicada que ha generat importants retards

 

Inicialment estava previst fer la substitució de les lluminàries l’any 2019, però l’empresa que va presentar la millor oferta no va ser capaç d’acreditar la qualitat de les lluminàries que proposava (Cal tenir en compte que a les bases de l’ajuda del IDAE es defineixen uns nivells de qualitat mínims que han de complir les lluminàries, i que cal justificar amb certificats), per la qual cosa va ser exclosa del procés. Aquesta exclusió va ser impugnada al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, que va acabar donant la raó a l’Ajuntament de Manresa.

 

La licitació del canvi de lluminàries no proposava fabricants concrets, sinó que va valorar la qualitat lumínica obtinguda. Per això, els licitadors havien de presentar estudis lumínics que, un cop adjudicat el contracte, calia verificar. Per això s’estan instal·lant grups de tres lluminàries de prova consecutives en molts carrers, per a contrastar els resultats obtinguts amb l’estudi teòric presentat. Un cop fetes aquestes verificacions, l’empresa ja pot començar la substitució de lluminàries, que és l’estadi en el que es troba el lot 2 del contracte.

 

Una licitació dividida en lots

 

Per tal de permetre l’entrada a proveïdors de mida més reduïda, es va decidir dividir el contracte en quatre lots:

 

 

Color al plànol

Lluminàries

Termini

Import

Lot 1

Vermell

1.031

15 setmanes

593.429,17 €

Lot 2

Verd

1.034

15 setmanes

578.871,59 €

Lot 3

Groc

882

13 setmanes

440.443,96 €

Lot 4

Blau

775

11 setmanes

377.373,88 €

Total

 

3.722

 

1.990.118,60 €

 

Finalment, l’adjudicació s’ha fet per un valor de 1.243.562,25 euros (amb una reducció de 746.556,25 euros respecte l’import de licitació, el 37,5%).

 

El lot 1 (Vermell) inclou les carreteres de Cardona i Vic, l’Avinguda Bases de Manresa, Carrer Barcelona i Bruc, així com alguns carrers propers.

 

El lot 2 (Verd) Inclou el passeig del riu, i les carreteres de Santpedor i Pont de Vilomara, així com alguns carrers propers.

 

El lot 3 correspon a la resta de carrers del costat sud de la ciutat, incloent els Trullols, la carretera de Viladordis i el Xup, principalment.

 

El lot 4 inclou la resta de carrers del costat nord de la ciutat, al Poblenou, Mion i els Dolors, principalment.

 

Per cada tipus de carrer, l’empresa adjudicatària de cada lot ha d’instal·lar tres punts consecutius (3 lluminàries / tipologia de carrer), a efectes de dur a termes les mesures pertinents respecte a la potència mitjana, la uniformitat i la llum intrusa. Per a fer això, cal treure els elements que puguin afectar a les mesures, i per això en alguns punts es prohibirà l’estacionament els dies que es facin mesures.

 

Un cop revisades les mesures, ja es pot procedir a la instal·lació de les lluminàries, que es farà en horari diürn per a permetre que l’enllumenat funcioni de nit, i s’intentarà minimitzar les afectacions al trànsit on sigui possible.

 

Un cop finalitzada l’obra de cada lot es procedirà a mesurar el consum de la instal·lació per comprovar que s’assoleixen els estalvis proposats.

 

A causa de la divisió en lots, el termini de finalització de les obres és diferent per a cada zona.


Cronograma


 

Instal·lació lluminàries de prova

Mesures lumíniques

Inici obres

Finalització obres

Lot 1

Fet

En curs

16 de  Març

26 de Juny

Lot 2

Fet

Fet

9 de Març

29 de Maig

Lot 3

Fins 27/3

1 d’Abril

13 d’Abril

10 de Juliol

Lot 4

Fins 27/3

1 d’Abril

13 d’Abril

26 de Juny

 

 

 

 

Destaquem

Mapa web | Avís legal | Política de privacitat | Política de cookies | Accessibilitat
© Ajuntament de Manresa - Pl. Major 1 - 08241 Manresa - +34 93 878 23 00 - ajt@ajmanresa.cat