Aquest web utilitza galetes (cookies) per a oferir una millor experiència de navegació. Si continua navegant pel web, considerem que accepta la seva utilització. [ Acceptar ]
Icona tornar al inici
La ciutat
L'Ajuntament
Serveis
Oficina virtual

"Allò que va passar a Cardós", de Ramon Solsona, guanya el divuitè Premi Amat-Piniella

Imatge de la notícia
21/02/2018

El premi, convocat per Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2016 i la tardor de 2017. El lliurament, fet enguany en el marc de Manresa com a Capital de la Cultura Catalana, s’ha celebrat avui dijous, 22 de febrer, a les set del vespre, a l’Auditori de la Plana de l’Om. L’escriptor barceloní Ramon Solsona, un dels narradors més reconeguts de la literatura catalana actual, s’ha endut l’escultura de Ramon Oms que fa de guardó.

 

L’obra Allò que va passar a Cardós (Proa, 2017), de Ramon Solsona, ha resultat guanyadora de la divuitena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per dotzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.

 

L’acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om. El lliurament del guardó ha estat precedit per l’actuació musical dels germans Arnau i Ferran Barrios, que han interpretat peces dels anys 30.

 

Acte seguit s’ha fet públic el veredicte del jurat format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha decidit, per majoria, atorgar el premi a l’obra Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona. L’escriptor barceloní s’ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d’enguany on, a més de la guanyadora, hi havia Argelagues, de Gemma Ruiz, La sorra vermella, de J N Santaeulàlia, i L’últim passatge de Walter Benjamin, d’Enric Umbert. Totes les obres han estat molt ben valorades pel jurat, que ha destacat la dificultat d’haver-ne d’escollir una.

 

Aquest any, a més, s’ha comptat amb la presència d’alguns guanyadors d’edicions anteriors, com Pep Coll, Antoni Pladevall o Jordi Estrada.

 

El guanyador

 

Ramon Solsona (Barcelona 1950) és una de les veus consolidades de la narrativa catalana actual. Traduït al castellà, al francès i al romanès, a banda de l’obra guanyadora del Premi Joaquim Amat-Piniella, és autor d’un parell de volums de relats, Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006), i de mitja dotzena de novel·les: Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993), DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004) i L’home de la maleta (2011). Amb aquesta darrera, va obtenir el prestigiós Premi Sant Jordi i un gran èxit de públic.

 

Com a divulgador de la llengua, és conegut per les seves col·laboracions a TV3, Catalunya Ràdio i RAC1. També va col·laborar durant molts anys al diari Avui, com a articulista, i ha fet de guionista en sèries com Estació d’enllaç (1996).

 

"Allò que va passar a Cardós"

 

Es tracta d’una novel·la coral, escrita amb una barreja de realisme, fina ironia i humor domèstic, que retrata, amb una gran varietat de registres, una vall del Pirineu trasbalsada per la construcció de pantans i galeries subterrànies, on l’assassinat d’un guàrdia civil, l’hivern de 1965, en ple franquisme, ho remou tot. Monòlegs, diàlegs, relats periodístics, confessions... cada capítol és una peça del trencaclosques absorbent que xucla el lector des de la primera fins a la darrera pàgina.


Allò que va passar a Cardós no explica tan sols allò que passa als personatges (variats i diversos) que es passegen per les seves pàgines a partir de l’assassinat d’un guàrdia civil, sinó també el que va passar a la vall durant els anys 60, quan la societat i l’orografia es van veure radicalment transformades a causa de les grans obres hidroelèctriques i els forasters que hi van anar a treballar. És el relat d’un crim que ho lliga tot, però sobretot és la història de la gent dels pobles ancestrals de la vall, i la història dels andalusos qui hi arriben en autocars a la recerca d’una vida millor.

 

Història del premi


L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

 

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l’obra guanyadora.

 

El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d’escultura, obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.

 

Palmarès


Primera etapa (obra inèdita):

2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.

2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.

2003: Desert

2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.

2005: Desert

2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna


Segona etapa (obra publicada):

2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna

2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa

2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa

2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984

2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries

2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels, L’Albí

2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino

2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa

2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa

2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries

2017: Martí Domínguez, La sega, Proa

2018: Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, Proa

 

 

Nota biogràfica de Joaquim Amat-Piniella

 

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini autríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experència viscuda per l’autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l’any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.

 

A causa de la celebració, el 2013, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, es van reeditar diverses obres de l’autor, i se’n van publicar algunes d’inèdites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel·la La clau de volta.

Destaquem
Banners anteriors
  • Opinió Grups Municipals
  • App de seguretat per a comerços
  • WC Publics
  • Síndic de Greuges
  • Pla de Protecció Especial del Patrimoni de Manres
  • Banca ètica
  • Manresa ciutat civica
  • Banner PA ICAM
  • Municipis per la independència
  • Projecte simbiosi industrial
  • Banc ADN
  • Consulta del planejament vigent
  • Carrer del balç
  • Tracta'm bé 2
Banners següents
Logo del Cor de Manresa
Mapa web | Avís legal | Política de privacitat | Política de cookies | Política de seguretat | Accessibilitat
© Ajuntament de Manresa - Pl. Major 1 - 08241 Manresa - +34 93 878 23 00 - ajt@ajmanresa.cat