El POUM rep l'informe de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central per tal de ser aprovat provisionalment
La Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central ha emès aquest matí l’informe urbanístic del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Manresa, el pas previ per a l’aprovació provisional. L’informe apunta algunes consideracions que caldrà seguir treballant per tal de concretar el document definitiu. A la tarda, l’alcalde de Manresa i el regidor de Planejament han exposat les principals línies del document, que es preveu que es porti a aprovació al Ple Municipal del proper mes de març.
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que va començar a caminar el juny de 2012 i que va ser aprovat inicialment al ple de març de2015, harebut aquest matí l’informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, un pas previ per a la seva aprovació provisional, que l’equip de govern preveu portar al Ple Municipal del mes de març de 2017 per a la seva aprovació provisional, un cop s’hi hagin incorporat els suggeriments, observacions i recomanacions de la Comissió.
Aquesta tarda, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el regidor de Planejament i Projectes Urbans, Marc Aloy, han comparegut davant la premsa per explicar les principals modificacions del POUM des de la seva aprovació inicial fins al moment actual.
L’alcalde Valentí Junyent ha remarcat que “volem que sigui un document amb el màxim consens de la societat civil, de les entitats, els ciutadans i els partits polítics” i ha assegurant que aquesta recerca del consens “n o s’acaba avui, sinó que ho continuarem treballant fins que el Ple Municipal debati i votiu el document”.
L’alcalde ha afirmat que “aquest no és un POUM per créixer”, sinó que pretén ajustar el planejament a “a la realitat actual de la ciutat, 20 anys després de l’aprovació de l’anterior planejament”. Així, el document no preveu grans sectors de creixement, sinó “un desenvolupament sostenible, d’acord amb les característiques de la ciutat mitjana que tenim”. L’alcalde ha remarcat que “el creixement físic ha d’anar compassat amb el creixement poblacional, ha de ser digerible i sostenible”.
Per la seva banda, el regidor de Planejament i Projectes Urbans, Marc Aloy, ha explicat amb detall algunes de les modificacions, i ha remarcat que totes han estat fruit del treball dut a terme a les comissions de seguiment del POUM, amb tots els grups municipals, als quals ha agraït la implicació.
Marc Aloy ha remarcat les paraules d’aquest matí del director general d’Urbanisme, Agustí Serra, qui ha qualificat el POUM de “molt bon pla. Un document amb vida pròpia que no s’emmiralla en el planejament territorial, actualment descontextualitzat. Un planejament que augmenta el sòl no urbanitzable i fa un gran esforç per reduir els creixements. Un pla que sap entendre el moment i les noves necessitats i treballa amb molta cura la rehabilitació urbana i la transformació dels teixits urbans obsolets per tal de recosir la ciutat”.
En la sessió d’aquest matí, tant el document com l’informe han estat presentats àmpliament aquest matí pels Serveis Territorials d’Urbanisme i ha comptat, també, amb les intervencions del director del POUM, Mauro Mas, i el regidor Marc Aloy.
La tramitació des de l’aprovació inicial
Després de l’aprovació inicial, el març del 2015, el document va estar en exposició pública durant gairebé cinc mesos, període en el qual entitats, partits i ciutadans hi van poder fer les al·legacions que van creure oportunes. Durant el període d’exposició pública i també posteriorment s’hi van presentar un total de 335 al·legacions.
Entre octubre de 2015 i gener de 2016, les al·legacions van ser classificades i agrupades segons la seva tipologia, per tal de tenir una radiografia clara d’aquells aspectes que calia revisar. Totes van ser estudiades minuciosament per l’equip director del POUM i els serveis tècnics municipals. De la seva valoració se’n van desprendre modificacions que han estat incorporades al document que s’ha sotmès a informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central.
El resultat de la valoració de les al·legacions es resoldrà amb l’aprovació provisional del POUM al Ple Municipal i es comunicarà als interessats individualment.
Després de l’aprovació provisional al Ple Municipal, només quedarà el tràmit de l’aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, que té un termini màxim de quatre mesos.
Un participació intensa
Des de l’aprovació inicial fins a data d’avui, els mecanismes de participació del Pla –molt ambiciosos des de l’inici dels treballs– s’han intensificat. S’han dut a terme 21 reunions de seguiment interna, 8 comissions de seguiment del pla amb tots els grups municipals, s’han atès 194 visites i consultes referents a sectors i 159 referents a al·legacions de caràcter general, a més d’una quinzena de visites particulars amb el regidor. Aquesta participació també s’ha estès a altres administracions, com la Direcció General d’Urbanisme, la Secretaria d’Infraestructures i Mobilitat, la Direcció General de Bombers, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i ajuntaments veïns. I també a altres ens i entitats, com la Cambra de Comerç, el Col·legi d’Arquitectes, la Taula de la Construcció i associacions empresarials i veïnals.
A més, des de l’estiu, l’equip de govern ha intensificat el treball amb els grups municipals per tal d’obtenir un document àmpliament consensuat, una tasca que es continuarà duent a terme fins a l’aprovació provisional.
Estat de la tramitació del document
El mes de juliol, l’Ajuntament de Manresa va presentar l’esborrany per a l’aprovació provisional del POUM a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central per tal que en fes l’informe preceptiu. El document incorporava el gruix de les al·legacions ja resoltes, totes elles compartides i debatudes a les comissions de seguiment del pla, amb el conjunt de grups municipals.
De les 335 al·legacions presentades, el 20 % corresponen a temes de sòl urbà, el 12 % a sòl no urbanitzable, el 5 % a sistemes i el 60 % a àmbits de desenvolupament. El 3 % restant correspon a al·legacions de caràcter general que incideixen en tots els temes del Pla.
De les 335 al·legacions es proposa estimar-ne 131 (39,1 %) de manera íntegra, i 110 (32,8 %) parcialment. Només es proposa desestimar-ne 94 (28,1 %).
Els àmbits de desenvolupament del Pla
Del conjunt d’al·legacions presentades, un gruix important (202, un 60%) han fet referència a àmbits de planejament derivat o gestió, i sobretot posen en qüestió la seva viabilitat econòmica. Les 202 al·legacions s’han centrat en 91 del total de 178 àmbits delimitats. 10 d’aquests àmbits han concentrat més 3 al·legacions, amb la qual cosa són els que han concentrat més el debat. En són exemples els sectors de Sol i Aire-Bellavista-Tres Creus, el dels Trullols, el del carrer Súria, el Joncar, el camí dels Trullols o el camí de la Cova.
De l’anàlisi de les al·legacions en relació als àmbits es desprèn sobretot la necessitat de garantir la seva viabilitat tenint en compte el context econòmic en el que el Pla s’inscriu, a partir de:
-Ajustar els mòduls dels valors en venda dels productes immobiliaris
-Ajustar els costos de transformació urbanística a aquells que puguin suposar una major seguretat en el desenvolupament dels sectors
-Preveure unes indemnitzacions realistes
Per aquest motiu, s’ha ajustat el preu de venda del sostre residencial lliure als indicadors i estadístiques del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat per als municipis no inclosos en l’àrea metropolitana per a l’any 2014. De la mateixa manera, s’ajusten els preus d’activitat econòmica i es rebaixen els preus de l’habitatge concertat per equiparar-los als de l’habitatge protegit general.
Per altra banda es proposa la reducció d’un 20% de les despeses d’urbanització en relació als fixats a l’aprovació inicial, atès que, en el context actual, és el preu que s’ajusta a la baixa de les licitacions, que s’aproxima al 24%.
D’aquesta manera s’assegura la viabilitat dels àmbits, un dels temes més recurrents en les al·legacions, i que queda justificada en el document d’avaluació econòmica i financera del Pla de manera detallada per a cadascun d’ells. Així, pels àmbits situats en sòl urbà s’assegura un valor residual del sòl brut de com a mínim 100€/m2, a excepció d’alguns àmbits d’iniciativa pública on el valor és menor i altres on es preveuen usos principals diferents del residencial: activitats econòmiques o serveis comunitaris.
D’altra banda, amb la finalitat de facilitar la gestió dels diferents àmbits s’han fixat ajustos en la seva delimitació o superfície o bé s’ha millorat el seu règim transitori.
1. Supressió de sectors
S’ha establert la supressió d’àmbits on el grau de consolidació dels terrenys que afectaven (amb nombroses preexistències) limitaven el seu desenvolupament. És el cas del pla de millora urbana a l’entorn del carrer Súria o bé els àmbits previstos amb l’única finalitat de garantir la urbanització de determinats carrers, cosa que ha suposat la supressió de set àmbits, dels quals destaquen Arquitecte Montagut o Puigterrà.
2. Divisió d’àmbits
S’ha previst la divisió de diferents sectors en àmbits de superfície més reduïda, de tal manera que es puguin desenvolupar segons els ritmes i la voluntat dels propietaris.
3. Nova delimitació dels àmbits
En alguns sectors, s’han exclòs determinades finques, tenint en compte les preexistències, per tal de facilitar-ne la gestió. És el cas de l’avinguda Pirelli o Montcau.
4. Millora del règim transitori
En determinats àmbits de transformació on les preexistències són molt intenses, es fixa un règim transitori a la normativa que permet mantenir les activitats existents en els immobles situats dins l’àmbit, mentre no es desenvolupin les determinacions del planejament. És el cas de Sant Cristòfol, Sant Joan d’en Coll o Passeig del Riu.
Finalment, alguns àmbits s’han replantejat en la seva totalitat, atès que s’han modificat els objectius del Pla. És el cas del Centre Hospitalari, que manté en gran part la qualificació d’equipament, o de l’hipermercat Carrefour (als Trullols), que manté els paràmetres d’edificació actuals. Aquestes decisions s’han pres després del gran nombre d’al·legacions rebudes.
El Centre Històric
El document que es preveu aprovar provisionalment també incorpora canvis en la regulació del Centre Històric, amb la finalitat de fer més efectiva la voluntat del POUM d’incidir d’una manera clara i directa en la millora de les possibilitats de rehabilitació del patrimoni edificat existent. Així, la normativa que afecta aquesta zona de la ciutat facilita la intervenció en edificis, pel que fa a tota la tipologia d’obres que s’hi poden dur a terme: manteniment, rehabilitació, reconstrucció o ampliació.
L’estructura dels espais públics
D’acord amb els arguments exposats en algunes al·legacions de caràcter general, el POUM que es preveu aprovar provisionalment suposa una millora de l’estructuració dels espais públics.
Per una banda, es mantenen i s’amplien els recorreguts de vianants i passeigs existents. Per altra banda, es mantenen com a equipaments públics determinats terrenys que es preveien en l’aprovació inicial com a zones d’aprofitament privat. Aquests canvis han significat un augment de 30.000 m2 de sòl destinat a equipament respecte de l’aprovació inicial, en sectors com els terrenys d’equipament de Bases de Manresa, Trullols o part del Centre Hospitalari.
El creixement de la ciutat
Un dels principals objectius del POUM és assolir un desenvolupament urbanístic sostenible, el qual es preveu a partir sobretot de compassar el creixement físic de la ciutat amb el poblacional, prioritzant la renovació del teixit urbà existent i la posada en servei d’habitatges buits o pendents de rehabilitació. Per aquest motiu, com a complement del que es fixa a l’agenda del POUM, es proposa limitar el desenvolupament dels sectors de planejament de creixement al compliment d’uns determinats percentatges de desenvolupament dels àmbits situats en les zones consolidades.
Les comunicacions
En relació a les comunicacions, el POUM continua apostant per la millora del transport públic, amb especial incidència en la integració urbana de la xarxa de ferrocarril, així com a fixar el marc per a la seva possible ampliació. D’altra banda, manté la previsió del POUM aprovat inicialment, ja previst des del Pla de 1997, d’un nou pont sobre el Cardener a la carretera de Cardona, si un estudi més aprofundit determina que millora la relació de la ciutat amb la zona del Congost.
Igualment, el nou POUM aposta per una futura connexió de la ronda nord amb l’autopista a l’alçada del nus del Guix, en el cas que s’hagués de desdoblar l’actual enllaç de Viladordis. Aquest desdoblament generaria un seguit de disfuncionalitats en el regadiu d’aquest sector, un dels sectors d’activitat econòmica que el POUM preveu potenciar.
