Aquest web utilitza galetes (cookies) per a oferir una millor experiència de navegació. Si continua navegant pel web, considerem que accepta la seva utilització. [ Acceptar ]
La ciutat
Ajuntament
Serveis
Oficina virtual

'Jo soc aquell que va matar Franco', de Joan-Lluís Lluís, guanya el dinovè premi Amat-Piniella

19/02/2019

El premi, convocat per Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2017 i la tardor de 2018. El lliurament ha tingut lloc avui, 19 de febrer, a les set del vespre, a l’Auditori de la Plana de l’Om. L’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís, un dels narradors amb més renom de la literatura catalana actual, s’ha endut els 2000€ del premi i l’escultura de Ramon Oms que fa de guardó.

 

L’obra Jo soc aquell que va matar Franco (Proa, 2018), de Joan-Lluís Lluís, ha resultat guanyadora de la dinovena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per tretzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.

 

L’acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om. El lliurament del guardó ha estat precedit per l’actuació musical de Celeste Alías, que ha interpretat boleros comentats per Teresa Pàmies (de qui enguany se celebra el centenari) en el llibre Coses de la vida: a ritme de bolero.

 

Acte seguit s’ha fet públic el veredicte del jurat format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha decidit, per majoria, atorgar el premi a l’obra Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís. L’escriptor de Perpinyà s’ha endut els 2000€ del premi i l’escultura del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d’enguany on, a més de la guanyadora, hi havia Retorn, de Carles Casajuana, Els anys de la serp, de Joan Rendé, i El camí de les Aigües, de Carme Martí. Totes les obres han estat molt ben valorades pel jurat, que una vegada més ha destacat la dificultat d’haver-ne d’escollir una.

 

El guanyador

 

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és llicenciat en Història de l’Art i treballa a la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Ha traduït obres del francès i de l’occità. Des de fa temps, és un dels principals activistes que té la cultura catalana a la Catalunya Nord. Ha publicat una quinzena de títols des que es va donar a conèixer el 1993, entre els quals hi ha Els ulls de sorra (1993), El dia de l’ós (2004) Premi Creixells, Aiguafang (2008) Premi de la Crítica Serra d’Or, Xocolata desfeta (2010), El Navegant (2016) Premi de la Crítica Serra d’Or. Amb Jo soc aquell que va matar Franco va guanyar el Premi Sant Jordi de l’any 2018.

 

‘Jo sóc aquell que va matar Franco’

 

És un relat ucrònic que demostra, a banda d’una amor incondicional per la llengua, una gran capacitat fabuladora. Planteja la història d’una mena de filòleg solsoní que fuig de la guerra, un heroi humil que, després d’haver patit un suposat bombardeig franquista sobre el camp d’Argelers, decideix matar franquistes i s’incorpora al maquis. Què hauria passat si Franco hagués declarat la guerra als aliats i hagués atacat la Catalunya Nord? La novel·la especula sobre aquesta possibilitat i acaba fent una ucronia que té molt a veure amb l’actualitat del país.

 

Història del premi

 

L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

 

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l’obra guanyadora.

 

 

Palmarès

 

Primera etapa (obra inèdita):

 

2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.

2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.

2003: Desert

2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.

2005: Desert

2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna

 

Segona etapa (obra publicada):

 

2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna

2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa

2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa

2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984

2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries

2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels, L’Albí

2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino

2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa

2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa

2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries

2017: Martí Domínguez, La sega, Proa

2018: Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, Proa

2019: Joan-Lluís Lluís, Jo soc aquell que va matar Franco, Proa

 

 

Nota biogràfica de Joaquim Amat-Piniella

 

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini autríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experència viscuda per l’autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l’any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.

 

A causa de la celebració, el 2013, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, es van reeditar diverses obres de l’autor, i se’n van publicar algunes d’inèdites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel·la La clau de volta.

Destaquem

Notícies

Agenda

Directori

Plànol guia


Mapa web | Informació i Crèdits | Política de privacitat
© Ajuntament de Manresa - Pl. Major 1 - 08241 Manresa - +34 93 878 23 00 - ajt@ajmanresa.cat