L'Ajuntament de Manresa aprova el nou Reglament de Participació Ciutadana per fer-lo més obert i accessible
El ple municipal de l’Ajuntament de Manresa va donar ahir llum verd, per àmplia majoria, al nou Reglament que promou la millora dels canals de participació per fer-los més accessibles, oberts i transparents i, al mateix temps, fomenta la utilització de mitjans presencials i digitals que permetin augmentar la participació i facilitin la màxima diversitat de participants.
El Ple Municipal de l’Ajuntament de Manresa va aprovar ahir al vespre el nou Reglament de Participació Ciutadana, que té per objectiu regular els canals de participació amb la finalitat de fer-los més accessibles, ordenats, oberts i transparents. El nou reglament va ser aprovat amb el vot favorable de 22 regidors (els de CDC, ERC, PSC, DM i el regidor Miquel Davins) i 3 en contra (CUP).
Un cop aprovat inicialment aquest nou Reglament, ara s’inicia un període de 30 dies d’informació pública perquè els ciutadans i ciutadanes puguin presentar al·legacions, reclamacions o suggeriments, abans no sigui aprovat definitivament.
L’Ajuntament de Manresa es va dotar del primer reglament de Participació Ciutadana l’any 1993, ara fa 25 anys. Posteriorment es va anar revisant. L’últim reglament, amb alguna actualització posterior, data de 2009. I el 2016 va engegar tota la maquinària per fer-ne una nova actualització, amb la voluntat de revisar algunes qüestions no prou ben desenvolupades i d’incorporar les diverses novetats en qüestions de participació.
Huguet: “Un reglament fruit del treball conjunt”
El regidor de Participació, Pol Huguet, en la seva intervenció ahir davant del Ple va subratllar que el nou reglament és el fruit del treball conjunt, que va agrair, i del debat constructiu realitzat entre un centenar de persones -a través de l’organització de quatre sessions participatives per a la recollida d’idees- de tècnics municipals, que han estudiat les darreres tendències i innovacions en el camp de la participació- i dels representants de grups municipals a través d’una comissió política.
El regidor va assegurar que “ens dotem d’un bon reglament de participació ciutadana, però no n’hi ha prou amb això. Ara la ciutat disposarà d’unes bones eines participatives. Utilitzar-les és qüestió de voluntat: de la ciutadania, dels tècnics i dels polítics. Ens esforçarem perquè la ciutadania conegui les possibilitats d’aquest reglament. De fet, ja hem començat a treballar per traduir aquest reglament jurídic en una publicació en paper, de lectura fàcil i molt entenedora, i en un assistent informàtic que ajudi qualsevol ciutadà amb ganes de participar a trobar i utilitzar la millor eina per respondre a les seves inquietuds. En resum, volem que el màxim de persones pugui incidir en les decisions que ens afecten a tots, perquè creiem que una ciutat feta entre tots serà una ciutat millor”.
Novetats del nou reglament
El nou reglament –format per un preàmbul, 5 títols i 49 articles- prioritza el desenvolupament les eines que vehiculen la participació per millorar-ne l’efectivitat. També s’ha incorporat un títol nou sobre el Registre Ciutadà de Participació, per promoure encara més la participació dels ciutadans a títol individual. Així mateix, s’ha creat un títol sobre Processos participatius, que va més enllà dels drets reconeguts per la legislació vigent.
Entre les principals novetats hi ha diversos canvis generals i d’estil. S’eliminen del reglament punts que ja estan recollits en altres reglaments o ordenances, per tal de simplificar-lo i treure’n parts supèrflues. Es parla menys de drets i més d’eines per a exercir-los. També s’incorporen, de forma tranversal, “l’ús de les eines de participació telemàtica” en els processos participatius on sigui adequada.
Pel que a la participació al Ple Municipal, el nou reglament indica que a partir d’ara no només es permet la participació al Ple de les “entitats ciutadanes” inscrites al Registre Municipal, sinó a qualsevol entitat sense afany de lucre que tingui condició d’interessada en qualsevol punt de l’ordre del dia, estigui inscrita o no al registre, tingui la seu o no a Manresa. També s’introdueix que les entitats que intervinguin podran demanar que l’assumpte objecte de debat sigui posteriorment informat pels serveis tècnics municipals.
El Reglament inclou per primer cop el concepte “Voluntariat” i manifesta que l’Ajuntament l’ha de fomentar i facilitar, així com l’associacionisme. També s’incorporen el Consell d’Infants i el Consell d’Adolescents: dos òrgans nous que queden recollits al reglament. Altres incorporacions destacades són el nou “Registre Ciutadà de Participació”, per promoure la participació dels ciutadans no associats, no només de les entitats; i el nou Títol VII dedicat a “Processos participatius i foment de les metodologies participatives”, que explica quins fases ha d’incloure un procés participatiu, qui en pot demanar la convocatòria (ajuntament, consells i iniciativa ciutadana) i que qualsevol projecte transcendent o pla sectorial haurà d’incloure un procés participatiu.
Millores en els òrgans de participació
El nou reglament inclou millores adreçades a un millor funcionament de xarxa de Consells de Participació: especificant que les sessions dels consells són públiques i estaran obertes a tots els ciutadans i ciutadanes i que l’Ajuntament es compromet a fer-ne la màxima difusió per garantir-ne el seu coneixement. També s’especifica com es dissolen i es poden donar de baixa els membres dels consells amb l’objectiu de fomentar el relleu dels seus membres i evitar-ne problemes de quòrum.
Pel que al Consell de Ciutat, s’adapta el text del reglament a la realitat, fent que a partir d’ara qualsevol representant dels consells sectorials o consells de districte en puguin formar part. A més, qualsevol ciutadà podrà participar al Consell de Ciutat com a oient.
Es desenvolupen les eines per exercir els drets ciutadans
Pel que fa als referèndums i consultes, fins ara, el reglament només contemplava referèndums (per a les quals eren necessàries 6.000 firmes); ara a partir llei de consultes, també “consulta no referendària”, es podran realitzar promogudes pel Ple municipal, mitjançant un acord adoptat per majoria simple, a proposta de dues cinquenes parts dels regidors i les regidores; per l’Alcaldia, per iniciativa pròpia o a proposta de dues cinquenes parts dels membres de la corporació local; o també per iniciativa ciutadana per demanar una consulta popular no referendària a Manresa, cal un nombre de signatures vàlides, establerta per aquest Reglament en l’article 16.3. (2%, vora 1.400).
El nou reglament transforma completament la Iniciativa ciutadana. Fins ara, la iniciativa ciutadana descrivia com les entitats podien proposar una activitat a l’Ajuntament. Ara s’entén que és la via que tenen els ciutadans, recollint firmes, per demanar que l’Ajuntament engegui referèndums, consultes, processos, audiències. El nou reglament desenvolupa com es fa, com es recullen i es verifiquen firmes. Una iniciativa ciutadana pot conduir a una consulta popular referendària o no referendària, a un procés participatiu, a una audiència pública, o altres.
Pel que fa a l’Audiència pública, fins ara la podia proposar l’Ajuntament o els Consells; ara hi s’hi afegeix el Ple i una iniciativa ciutadana. També s’afegeix un article nou que desenvolupa el funcionament de les audiències, per garantir-ne la qualitat participativa i fer més entenedor què són, ja que actualment aquest instrument no s’utilitza o es fan coses semblants sense dir-ne així. També s’inclou l’opció telemàtica.
