Aquest web utilitza galetes (cookies) per a oferir una millor experiència de navegació. Si continua navegant pel web, considerem que accepta la seva utilització. [ Acceptar ]
Icona tornar al inici
La ciutat
L'Ajuntament
Serveis
Oficina virtual

La 21a Fira Mediterrània de Manresa explorarà la relació entre rituals i creació artística

Imatge de la notícia
11/07/2018

La Seu de Manresa serà centre neuràlgic d’aquesta edició i acollirà la inauguració amb els bascos Kukai Dantza i Sharon Fridman i l’obra Erritu (ritual). Jordi Savall i Carlos Núñez, Eva Yerbabuena, Kepa Junkera, Ji Hue Chung, Juan Carlos Lérida, Bombino, Jim Black & Vox Bigerri, Chano Domínguez i Paolo Fresu... principals noms propis d’aquesta edició. Amb cinc projectes en residència artística, la Fira connectarà més que mai la tradició amb altres escenes: el circ, la dansa, el jazz o la performance. La Fira Mediterrània dedicarà el Focus d’enguany al patrimoni immaterial de les Illes Balears. Avui la fira s’ha presentat a la Seu de Manresa, i també a Barcelona

 

La Fira Mediterrània de Manresa proposa dedicar la seva 21a edició, que se celebrarà del 4 al 7 d’octubre, als rituals. I més concretament, a explorar la relació entre cultura popular, espiritualitat i comunitat i com aquesta connexió pot inspirar la creació escènica contemporània.

 

La presentació de la fira s’ha fet avui, en dues parts. A Manresa, s’ha fet un acte de a la cripta de la basílica de la Seu, on els assistents han arribat després d’un breu itinerari per la nau central, conduïts per la cantant Celeste Alias, que ha interpretat un brillant Cant de la Sibil·la que ha ressonat per la basílica. A la presentació hi han assistit la directora general de Cultura Popular de la Generalitat, Àngels Blasco; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, Anna Crespo; i el director artístic de la fira, David Ibáñez. Més tard, a Barcelona, s’ha fet una altra presentació als mitjans nacionals, amb la presència també de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent.

 

El director artístic ha fet una presentació detallada de bona part del programa, mentre que la directora general ha recordat que la Mediterrània és una de les sis fires estratègiques per al departament de Cultura, i ha remarcat la tasca del certamen per afavorir la internacionalització de la cultura popular catalana. Una bona mostra ha estat la participació recent a l’Smithsonian Folklife Festival de Washington, la mostra de cultura popular més important del món.

 

L’alcalde, Valentí Junyent, ha remarcat que després de la celebració del 20è aniversari, la 21 fira Mediterrània manté alt el llistó de qualitat, i ha destacat “la importància de les col·laboracions, tant a nivell artístic (hi ha múltiples maridatges i col·laboracions entre artistes de disciplines diverses) com també institucional”. També ha posat en valor la incorporació d’espais com La Seu i Món Sant Benet, i ha afirmat que la fira “és un extraordinari aparador de la ciutat, enguany especialment pel fet que Manresa és Capital de la Cultura Catalana”.

 

La regidora Anna Crespo també ha afirmat que “el ritual, l’eix temàtic d’aquesta fira, se’ns revela generós, i acull al seu sí creacions molt diverses, i molts “contraris” que sumen i són enriquidors: propi/forani; natura/cultura; Antic/modern, religió/paganisme”. Per a la regidora “novament és un privilegi poder gaudir de tantes manifestacions de gran nivell a la ciutat”, i ha recordat també que,¡ enguany, en el marca de la capitalitat cultural “establim oints entre persones de diversos països disciplines, generacions.. Això la Mediterrània ho fa absolutament evident, i enguany hem fet arribar els ponts més lluny que mai, amb la participació a la fira de Washington i la presència a la fira d’artistes fins i tot de llocs llunyans com Àsia”. La regidora ha explicat també que en el marc de la fira s’acolliran 17 persones en el marc del projecte “Europa Creativa”, que visitaran la ciutat durant els dies del certamen.

 

Les cultures són el resultat de la suma del llegat dels avantpassats, que fan que cada arrel sigui única, amb un llenguatge comú i uns ritus que la identifiquen. Tant si es tracta d’una cerimònia antiquíssima com de noves formes de comportament contemporani, els rituals col·lectius destaquen sovint per la seva força estètica, uns codis depurats i una implicació comunitària que els converteix en una potent font d’inspiració per als artistes. La Fira d’enguany presentarà un bon nombre de propostes que incideixen en aquesta idea. Des de la inauguració, amb l’espectacle Erritu de Kukai Dantza sobre els rituals de pas, fins a la performance col·lectiva d’Ada Vilaró sobre l’arrel i el desarrelament, passant per la proposta de la coreògrafa Eva Yerbabuena, que tendeix ponts entre les tradicions flamenca i japonesa, o la recerca del bailaor Juan Carlos Lérida, que el portarà a captar l’espiritualitat dels oficis en un taller mecànic de Manresa, entre moltes altres.

 

La imatge de la 21a Fira Mediterrània, que torna a ser obra de l’Estudi Miquel Puig, recull aquesta voluntat amb un disseny inspirat en tres de les possibilitats infinites que abasta el concepte dels rituals. Així, el cartell de la 21a té tres models diferents amb imatges que connecten amb els rituals de pas (una calavera), els rituals més festius i/o de lluita entre el bé i el mal (un dimoni ballant) i els rituals de connexió amb la natura (amb la silueta d’un arbre poderós). La imatge ha estat elaborada amb les textures de la tela d’un camall amb picarols, típic de molts balls dels seguicis populars.

 

LA PROGRAMACIÓ ARTÍSTICA

 

L’arrencada de la 21 Fira: inauguració a la Seu i pòrtic a Món Sant Benet

 

Pel que fa a la programació, el tret de sortida oficial serà el dijous 4 d’octubre i, fidel al leitmotiv de la Fira d’enguany, anirà a càrrec de la companyia basca Kukai Dantza i el prestigiós coreògraf israelià Sharon Fridman, que portaran, en primícia a Catalunya, el seu espectacle Erritu (ritual) a la nau central de la Seu de Manresa. És l’espai ideal a la capital del Bages per aquest viatge pels diferents estats de la vida mitjançant els ritus de pas individuals i col·lectius. En l’any dedicat als rituals, la Fira Mediterrània ha volgut aprofitar la gran força simbòlica de la Seu de Manresa, l’edifici històric i religiós més representatiu i emblemàtic de la ciutat, i l’ha triat com a escenari de cinc espectacles que involucren la nau central, la cripta, l’escalinata i la façana.

 

Prèviament a la inauguració, els rituals ja hauran estat els protagonistes al Pòrtic de la Fira, amb la performance PAS per la PAU, que portarà l’artista Ada Vilaró a creuar caminant la comarca del Bages durant sis dies, en silenci absolut i portant un missatge de pau i esperança, per reflexionar sobre els exilis de l’ànima, dels desplaçaments i les fugides. El seu recorregut començarà al Pòrtic de la Fira, el 30 de setembre a Món Sant Benet, amb un itinerari per diferents espais del Monestir de Sant Benet de Bages. Vilaró aprofitarà el recorregut per recollir testimonis per la pau, acompanyada d’altres caminants i voluntaris fins arribar el 5 d’octubre davant la Seu de Manresa, en una cerimònia final a la qual intervindran nombrosos artistes i col·lectius de cultura popular.

 

Els rituals i les arts escèniques

 

Els rituals també estaran presents a la proposta de la bailaora i coreògrafa de flamenc Eva Yerbabuena, millor intèrpret femenina de dansa a la darrera edició dels Premis Max, Cuentos de azúcar, en que uneix dos universos tan diferents com el del flamenc i el de la cultura japonesa, de la mà d’Anna Sato, la cantant tradicional de l’illa d’Amami. També la Societat Doctor Alonso, habituada a trencar barreres escèniques, buscarà la connexió entre allò popular –la pandereta- i allò espiritual -en aquest cas, la poesia de San Juan de la Cruz-, a Estudi per a pandereta.

 

La Fira també programarà dues coproduccions amb el Mercat de les Flors que, en forma de residències de creació d’una setmana, segueixen el fil dels rituals. Per una banda, a El moviment de les coses que prenen temps, la prestigiosa ballarina coreana Ji Hye Chung i un grup multidisciplinar d’artistes reflexionaran sobre la llibertat d’expressió, partint de la força de la tradició i la dansa col·lectiva. I de l’altra, l’estada del ballarí i coreògraf Juan Carlos Lérida en un taller mecànic de Manresa, que sota el títol Máquinas Sagradas, iniciarà la creació de la seva nova aventura artística. En aquesta primera fase Lérida se centrarà en el món dels oficis i buscarà al Bages el ritme i el so del dia a dia al taller. La trapezista Júlia Farrero també farà una residència artística a la Fira, en ple procés de creació de l’espectacle Teia, inspirat en l’ancestral tradició pirenaica de les falles.

 

Finalment, en connexió amb el concepte dels rituals, Carles Dénia, el cantant valencià, estrenarà a Catalunya el seu homenatge al poeta del segle XV Ausiàs March amb l’adaptació del poema Cant espiritual.

 

La cultura popular, motor de les arts escèniques contemporànies

 

La Fira proposa més espectacles que mostren com la tradició i la cultura popular són eines poderoses per a la creació escènica contemporània:

 

En l’àmbit del circ destaquen Animal Religion i Fang, basat en la transformació del cos i el fang mitjançant l’acrobàcia; Circ Pistolet, que amb Quan no tocàvem de peus a terra, reflexiona, amb la música evocadora de l’Elèctrica Dharma, sobre la importància de l’amistat; l’univers fascinant de l’hispanofrancès Yifan, farcit de poesia i sentit de l’humor, a Gritando sin hacer mucho ruido; els francesos Cirque Rouages, que tornen a Manresa ficant-se en la pell de dos persones migrants a la Mediterrània per convidar els espectadors a acompanyar-los en la seva odissea, i Quixote dels hispanoargentins Puja! Teatro Aéreo, un muntatge de gran format que, a partir del mite de la Manxa, combina teatre, dansa i acrobàcies aèries amb música en viu i enginyeria.

 

En dansa destaquen Sa mateixa, la proposta que ha unit sobre l’escenari a la cantant manacorina Joana Gomila i a la coreògrafa i ballarina barcelonina Lali Ayguadé, una reflexió sobre la creació de la memòria col·lectiva; i també la peça guanyadora de la darrera edició del Premi Delfí Colomé, Pilar de dos, un joc de dansa contemporània inspirat en el món casteller creat i interpretat per Clàudia Gómez i Raquel Viñuelas.

 

Pel que fa al teatre, Fira Mediterrània tornarà a comptar amb la programació off proposada per Xarxa Alcover, el circuit teatral en català que uneix les Illes Balears, Catalunya, Andorra, la Franja de Ponent i el País Valencià. La proposta de Xarxa Alcover per a la Fira d’enguany inclou les peces per a públic familiar Kàtia, de Teatre Nu, i En els núvols, la primera producció de la companyia La Negra, i Carinyo, de la companyia Pérez-Disla, i La classe, de El Somni Produccions, per a públic adult.

 

LA MÚSICA DE LA 21a FIRA MEDITERRÀNIA

 

Savall i Carlos Núñez: el pòrtic musical de la Fira

 

A banda de la jornada de pòrtic que encapçalarà Ada Vilaró a Món Sant Benet el 30 de setembre, enguany la Fira comptarà amb una actuació de luxe que servirà com a aperitiu dels actes centrals. Es tracta de l’homenatge a la música celta del nord i el sud d’Europa que faran el virtuós viola de gamba Jordi Savall i el gaiter Carlos Núñez a Diàlegs celtes. Serà l’1 d’octubre a les 21h, a la sala gran del Kursaal, en un concert organitzat per D’Arrel i Manresana d’Equipaments Escènics.

 

Jazz & folk

 

L’actuació de Savall i Núñez és la primera de les propostes musicals de la Fira d’enguany. En aquest àmbit, la Fira ha programat quatre concerts que apunten a una direcció ja habitual al certamen manresà: la connexió entre la improvisació contemporània i les músiques tradicionals. Per una banda, hi ha el projecte comú entre el pianista andalús i personalitat fonamental del flamenc jazz Chano Domínguez i el destacat trompetista sard Paolo Fresu. També combinen de forma magistral les dues disciplines musicals el cor d’homes de polifonia occitana Vox Bigerri i el bateria novaiorquès Jim Black, una de les figures clau del jazz contemporani, que presenten el fruit de dos anys de coneixença mútua sota el títol de Tiò. El brillant violinista polonès Janusz Prusinowski ha convidat a l’intrèpid graller català Manu Sabaté a formar part de la seva banda i explorar junts sofisticades possibilitats tímbriques i rítmiques a mig camí entre Polònia i Catalunya. I, finalment, la Megacobla dels Za!, un experiment que, a partir de la improvisació lliure, vol portar el so de la cobla a territoris encara desconeguts. Sens dubte, ningú millor que els libèrrims Za!, un dels grups catalans més inclassificables i transgressors per aconseguir-ho.

 

Escena internacional, músiques del món

 

La presència de les músiques del món al programa de la Fira d’enguany va més enllà, amb propostes com les de Bombino, màxim exponent de la guitarra tuareg, i que presenta en primícia a Catalunya el seu nou disc Deran; els anglojordans 47Soul, un dels fenòmens emergents més prometedors de l’Orient Mitjà, que fusionen música tradicional i ritmes electrònics i influències del funk, el hip-hop i el rock; Sirventés, amb tres grans de l’escena mediterrània –Manu Théron, Gregory Dargent i Youssef Sheish-actualitzant la poesia occitana medieval, o Kepa Junkera presentant com a espectacle de cloenda el seu aclamat FOK, un autèntic tour de force per la música dels territoris de parla catalana. A més de la presència de la coproducció Galeuscat, punt de trobada de les cultures musicals de Galícia, el País Basc i Catalunya, i d’artistes com la gallega Uxía o els portuguesos Torga, la presència de música internacional a la Fira s’ampliarà durant les properes setmanes amb la incorporació del cicle off Estepa Mediterrània, que organitza la Casa de la Música de Manresa.

 

Ball Folk

 

Una de les activitats clàssiques en l’àmbit musical de la Fira és la Nit de Ball Folk, que tornarà ocupar la Taverna de la Fira, al pati del Casino, durant la nit de dissabte. Enguany, el cartell compta amb les actuacions de 21 BOuTONS i el seu repertori de tradicions valona i catalana; la proposta de polifonia tradicional, dansa popular i percussió de les occitanes Cocanha, i l’orquestrina de festa major amb aromes vuitcentistes Aires del Montseny.

 

Novetats de l’escena catalana d’arrel

 

La Fira presenta com és habitual les principals novetats de l’escena catalana de música d’arrel. Aquest és el cas dels premiats amb el Teresa Rebull d’aquest any, Arnau Tordera, líder dels Obeses, i el tenora Magí Canyelles, que estrenaran la proposta Les cançons seran sempre nostres, explorant noves fronteres per a la cançó tradicional. També destaca l’estrena de (d)ones, el nou projecte de Les Anxovetes, grup revelació per la seva aproximació fresca i femenina al món de l’havanera, i la presència de Jonatan Penalba, una jove revelació de l’escena del cant tradicional valencià.

 

Concerts familiars

 

En l’àmbit familiar, destaquen les propostes musicals que també connecten amb el món tradicional, de Samfaina de colors, amb la seva versió de la Caputxeta Vermella, farcida de cançons sobre els mesos de l’any; el Somni del drac, que amb L’Agència Secreta de Paraules acostarà el món de la glossa als més menuts, i el concert didàctic dels castellans Fetén Fetén a El mágico planeta de los instrumentos insólitos.

 

Tradició, territori i comunitat

 

La Fira continua apostant per la presència al seu programa de la cultura popular de base, pel seu valor patrimonial, de treball comunitari i arrelament al territori. Enguany la Mediterrània dedicarà a les Illes Balears el Focus, la finestra que cada edició s’obre a una regió o municipi especialment ric pel que fa al seu patrimoni immaterial. En col·laboració amb el Govern de les Illes Balears, els carrers de Manresa s’ompliran amb una mostra viva d’algunes de les manifestacions més representatives de Ses Illes.

 

Una altre de les activitats clàssiques, la jornada castellera de dissabte a la tarda, comptarà enguany amb l’actuació de quatre colles: els Tirallongues de Manresa, colla amfitriona, els Minyons de Terrassa, sens dubte una de les principals del país, els Nyerros de la Plana, la colla de Manlleu, i els Castellers de Santpedor, la més jove de les quatre formacions, constituïda el 2105.

 

Destaca també la presència al programa dels Armats de Manresa, de la processó de Setmana Santa de la capital del Bages, que estrenaran una proposta amb vocació de permanència: la baixada solemne de les escales de la Seu al so d’una composició musical encarregada a Manel Camp i interpretada per la banda de música Unió Musical del Bages.

 

La presència de manifestacions de cultura popular i tradicional a la Fira es completa amb una trobada de bèsties de foc encapçalada pels manresans Xàldiga; la presència del Ball de Valencians de Tarragona, origen del castells i un dels més populars als seguicis del Camp de Tarragona; el concert de banda que, perllongant l’acord de col·laboració amb la Federació Catalana de Societats Musicals, anirà a càrrec de l’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès, i l’espectacle Tornar a casa de l’Esbart Joaquim Ruyra, un recital de danses que veu dels rituals pagans i catòlics i que es representarà a la Seu de Manresa.

 

Totes les entrades per als espectacles de pagament de la Fira Mediterrània es posaran a la venda avui a partir de les 14h a www.firamediterrania.cat.

 

Trobareu tota la informació del programa en aquest dossier de premsa

Destaquem
Banners anteriors
  • Opinió Grups Municipals
  • App de seguretat per a comerços
  • WC Publics
  • Síndic de Greuges
  • Pla de Protecció Especial del Patrimoni de Manres
  • Banca ètica
  • Manresa ciutat civica
  • Banner PA ICAM
  • Municipis per la independència
  • Projecte simbiosi industrial
  • Banc ADN
  • Consulta del planejament vigent
  • Carrer del balç
  • Tracta'm bé 2
Banners següents
Logo del Cor de Manresa
Mapa web | Avís legal | Política de privacitat | Política de cookies | Política de seguretat | Accessibilitat
© Ajuntament de Manresa - Pl. Major 1 - 08241 Manresa - +34 93 878 23 00 - ajt@ajmanresa.cat