Els experts destaquen la gran significació política de les Bases de Manresa i la vigència d'algunes de les seves reivindicacions
Els catedràtics Jordi Cassassas i Ferran Requejo i el professor Jaume López protagonitzen l’acte acadèmic del programa commemoratiu dels 125 anys de les Bases a la sala Simeó Selga i Ubach de l’Institut Lluis de Peguera.
Una revisió de les Bases de Manresa des del moment de la seva proclamació, el març de 1892, fins al moment actual i quines perspectives de futur ens ofereixen. Aquest va ser l’eix conductor de l’acte acadèmic que amb títol de “Les Bases de Manresa, del passat al futur. Les constitucions en la història” ha tingut lloc dijous al vespre la sala d’actes Simeó Selga i Ubach de l’Institut Lluis de Peguera.
Els protagonistes de l’acte, que s’emmarca en la commemoració dels 125 anys de la proclamació de les Bases de Manresa, han estat els experts universitaris Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra; i Jaume López, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra. El director del diari Regió7, Marc Marcè, ha estat l’encarregat de conduir el debat. Cassassas, Requejo i López han coincidit en assenyalar en les seves intervencions la gran significació política de les Bases i la vigència d’algunes de les reivindicacions que es plantejaven en el seu articulat, tot i el pas del temps.
Las sessió s’ha obert amb una intervenció de Jordi Rodó, comissari de la commemoració juntament amb Francesc Comas, que ha fet una breu presentació en la qual ha destacat l’especial significació de la sala que acollia aquesta interessant sessió acadèmica sobre les Bases de Manresa.
Jordi Cassassas ha iniciat les intervencions dels experts aportant la seva visió històrica sobre els fets que van tenir lloc a Manresa del 25 al 27 de març de 1892 i sobre l’aprovació del document “Bases per a la Constitució Regional Catalana”, més conegudes com les Bases de Manresa. En la seva opinió, cal posar en valor les Bases perquè la història del catalanisme polític no s’entén sense aquesta assemblea que la Unió Catalanista va celebrar a Manresa del 25 al 27 de març de 1892.
Per a Cassassas, l’etapa històrica de la Renaixença va ser clau perquè el catalanisme s’organitzés políticament i s’elaboren les Bases de Manresa perquè l’única sortida d’aquell moviment cultural va ser polititzar-se. “El que hi havia darrera de les Bases era el repte del catalanisme de constituir-se en partit i de crear un moviment polític”, ha afirmat.
Ferran Requejo, per la seva part, ha analitzat les implicacions polítiques del document aprovat a Manresa fa 125 anys i ha arribat a la conclusió que, tot i que partia d’uns plantejaments moderats, tenia alguns aspectes que avui poden semblar sorprenents en relació a qüestions com la llengua, el dret o els impostos. Segons ha apuntat el catedràtic de la UPF, un altre aspecte significatiu de les Bases era que -tot i tenir un punt de vista regionalista- ja plantejava aleshores que “Catalunya era un subjecte polític diferenciat d’Espanya”.
Per últim, Jaume López ha comentat els aspectes de les Bases que es poden considerar més actuals i ha arribat a la conclusió que “la diagnosi sobre Catalunya no ha canviat molt en aquests 125 anys i continuem amb una permanent insatisfacció amb l'estat”. Per al professor de la UPF, en la història del catalanisme polític hi ha hagut tradicionalment dos moviments enfrontats i només s’han fet salts endavant quan aquests moviments han aparcat les diferències en favor d’una transversalitat que permet defensar amb més força el fet nacional. En la seva opinió, el dret a decidir seria actualment aquest punt de trobada on conflueixen els diferents corrents i que es tradueix en la demanda d’un referèndum i d’un procés constituent.
Després de les intervencions, ha tingut lloc un enriquidor debat amb les aportacions dels tres experts. En acabar, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha fet un breu parlament de cloenda.
