Aquest web utilitza galetes (cookies) per a oferir una millor experiència de navegació. Si continua navegant pel web, considerem que accepta la seva utilització. [ Acceptar ]
Icona tornar al inici
La ciutat
L'Ajuntament
Serveis
Oficina virtual

Manresa homenatja els deportats als camps nazis en un acte carregat d'emocions a l'Ajuntament

Imatge de la notícia
26/01/2017

El Saló de Sessions ha quedat petit en l'acte d'homenatge als deportats manresans als camps nazis. Més d’un centenar de familiars de les víctimes i un nombrós públic han volgut participar en el sentit homenatge. El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha presidit l’acte.

 

Poques vegades es viuen emocions tan intenses com les d'avui al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Manresa. L'acte institucional de record als manresans deportats als camps de concentració nazis ha aplegat un centenar de familiars i un nombrós públic, en un acte presidit pel conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent. La intervenció del professor Jordi Pons, que ha repassat un per un els "itineraris vitals de l'horror" dels 29 manresans deportats als camps, i les paraules de Ferran Brunet, fill d'un deportat manresà, han estat els punts culminants d'un vespre molt emotiu.

 

L'acte ha tingut lloc amb motiu del Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust. Al llarg de la setmana, l'artista alemany Gunter Demnig ha col·locat 21 llambordes Stolpersteine a les cases on havien viscut els deportats manresans. La iniciativa va sorgir del treball de recerca d'Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, estudiants de l'institut Pius Font i Quer i autores d'un treball de recerca sobre els manresans deportats als camps nazis, i el seu tutor, Jordi Pons. L'Ajuntament de Manresa va entomar la proposta d'honorar els deportats, amb la col·laboració de l'entitat Memòria i Història, Òmnium Cultural, el Memorial Democràtic de la Generalitat i  Amical de Mauthausen.

 

La pluja ha obligat a modificar la primera part de l'acte, que s'havia de fer al carrer del Joc de la Pilota, on es va col·locar la llamborda en record del deportat més jove, Bernat Toran. Finalment, l'acte s'ha fet íntegrament al Saló de Sessions de l'Ajuntament. Allà, l'acte s'ha iniciat amb la lectura de textos del deportat manresà Jacint Carrió (en què es referia precisament a Bernat Toran), amb l'acompanyament al violí de Mel·lina Illa.

 

Posteriorment, Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano han explicat com van dur a terme al seu treball de recerca i, a continuació, el professor Jordi Pons ha volgut fer un repàs dels casos dels 29 deportats manresans als camps nazis, tot explicant detalladament els dies que van ser detinguts, traslladats i, finalment van morir o bé, els que van tenir més sort, van ser alliberats el 1945. Pons s'ha referit a la dificultat de sobreviure en aquests espais i la duresa de les vivències, com quan els soldats requisaven cartes dels familiars per “enfonsar encara més anímicament les persones i familiars”. Els oficials de les SS, ha recordat Pons, requisaven totes les cartes, però feien excepcions. Jacint Carrió, per exemple, només en va rebre una mentre va ser als camps: aquella en què li comunicaven la mort de la seva mare.

 

Jordi Pons i altres ponents a l'acte d'avui han denunciat també el silenci i l'oblit amb què van haver de viure els supervivents dels camps els anys, les dècades posteriors. A diferència dels que proveniene d'altres països, com França, que van ser homenatjats com pertocava, molts deportats catalans i espanyols no van poder tornar a casa o van fer-ho sense possibilitat de poder explicar la seva experiència, per por a represàlies de la Dictadura franquista. En tots els casos, a la terrible experiència viscuda s'hi va afegir l'estigmatització i la victimització de què van ser objecte per part de l'estat espanyol. Per aquest motiu, els actes de recuperació de la memòria, tot i que tardans, són una manera de fer justícia a aquesta doble derrota dels ciutadans que, com s'ha dit avui, "lluitaven per defensar una república legalment establerta, lluitaven per un món millor".

 

L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, s’ha encarregat de recordar el treball que s’ha dut a terme a Manresa per lluitar contra l’oblit i sobretot “gràcies a la tasca de dues estudiants de secundària, l’Alejandra i l’Ariadna, que han fet un excel·lent treball de recerca i investigació amb el guiatge del seu professor”. Junyent considera que "és precisament aquest treball el que ens ha de donar més esperances que Manresa continuarà sent una ciutat sensible i convençuda de la necessitat de recordar les víctimes d’aquell horror i de no oblidar el que va passar perquè no es torni a repetir”.

 

Junyent també ha tingut un record i ha demanat un aplaudiment pel delegat del govern de la Generalitat a Àustria, Adam Casals, qui ha estat víctima d'atacs a través de les xarxes socials.

 

Per la seva banda, el conseller Romeva ha volgut remarcar la “responsabilitat” de fer en actes com aquests. En un moment en què moviments d’extrema dreta reneixen a Europa, on la “plaga del feixisme” no ha desaparegut, actes de recuperació de la memòria històrica "són necessaris perquè hi ha el risc que la distància faci relativitzar aquests fets. I això, no ens ho podem permetre”.

 

En aquesta línia, Romeva ha volgut fer un paral·lelisme entre aquests fets i la situació extrema que han de viure els refugiats avui dia. Per això ha remarcat que, malgrat puguin semblar afers distanciats els uns dels altres, la situació és semblant, perquè “canvia el context però no el fet”.

 

Un dels moments més emotius ha vingut de la mà de Ferran Brunet, fill d’un deportat manresà. Visiblement afectat, ha recordat la figura del seu pare, i no ha dubtat a deixar clar que “el feixisme va arrabassar el marit a la meva mare, i em va robar el meu pare". Ell mateix, actualment resident a Barcelona, s’ha mostrat orgullós del projecte de les llambordes Stolpersteine: “visito sovint la família de Manresa però tindré un motiu més: visitar la placa”, situada on el seu pare visqué, al carrer Circumval·lació. Ha volgut finalitzar amb quatre frases: “Visca la democràcia Visca la llibertat! I mort al feixisme! Visca Catalunya!”.

 

Enric Garriga, president de l’Amical Mauthausen, ha remarcat que aquesta lluita “no és dels avis, és un tema actual, perillós, i la millor manera d’aturar l’extrema dreta és recollir la força dels nois i noies; ells construiran la trinxera per aturar el feixisme”.

 

L’acte ha acabat amb la interpretació de l’Emigrant, a càrrec de Marta Monrós i Maria Torres.

 

Una setmana d’homenatges

D’aquesta manera finalitza la setmana que la ciutat ha dedicat a homenatjar les víctimes del nazisme. Dimecres i dijous, l’escultor Gunter Demnig va col·locar les  21 llambordes Stolpersteine a diferents punts de la ciutat. Aquestes llambordes, fetes a mà, contenen informació personal com nom i cognoms, i s’han instal·lat davant dels domicilis on van residir les 21 persones que van ser deportades a camps de concentració nazis.

 

Igualment, dimecres també es va col·locar una placa commemorativa a la Plaça Sant Domènec en homenatge a les víctimes, i posteriorment es fa fer un col·loqui a l’auditori de la Plana de l’Om entre Demnig i alumnes de secundària, per reflexionar sobre la memòria històrica i també per conèixer més en profunditat la feina de l’artista alemany.

 

La iniciativa d’instal·lar-les va sorgir a partir d’una moció presentada per l'Associació Memòria i Història de Manresa i Òmnium Cultural del Bages, que va ser aprovada per unanimitat al ple municipal del mes de febrer del 2016. Abans, però, un treball de recerca efectuat per dues estudiants de batxillerat de l’institut Pius Font i Quer de Manresa, Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, amb la tutoria del seu professor d'història, Jordi Pons, van servir com a element impulsor de la instal·lació, gràcies a les indagacions dutes a terme.

 

El significat del terme Stolpersteine és “pedra que fa ensopegar” i té l’objectiu de recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. Actualment, n’hi ha més de 60.000 repartides a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França o Itàlia.

Destaquem
Banners anteriors
  • Opinió Grups Municipals
  • WC Publics
  • Síndic de Greuges
  • Ajuts per a la millora del Patrimoni Arquitectònic
  • Pla de Protecció Especial del Patrimoni de Manres
  • Banca ètica
  • Manresa ciutat civica
  • Banner PA ICAM
  • Municipis per la independència
  • Projecte simbiosi industrial
  • Banc ADN
  • Consulta del planejament vigent
  • Carrer del balç
  • Tracta'm bé 2
Banners següents
Logo del Cor de Manresa
Mapa web | Avís legal | Política de privacitat | Política de cookies | Accessibilitat
© Ajuntament de Manresa - Pl. Major 1 - 08241 Manresa - +34 93 878 23 00 - ajt@ajmanresa.cat