El Govern declara Bé d'Interès Cultural d'Interès Nacional la Casa Consistorial de Manresa

El Govern ha aprovat, a proposta del conseller de Cultura, declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de lloc històric, la Casa Consistorial de Manresa, i delimitar-ne l’entorn de protecció, en què s’inclou també el seu subsòl. 

  

L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha destacat la trascendència d'aquesta decisió del govern català sobre la casa consistorial i els entorns de la Seu i el Pont Vell "permetrà reforçar i garantir la protecció d’uns espais tan significatius per a la nostra ciutat i per la història del nostre país".

 

En el cas de l'edifici de l'Ajuntament, Junyent ha assenyalat que "és especialment significatiu que aquesta protecció es faci amb la categoria de 'lloc històric' pels fets rellevants que s’hi van produir ja que n’hi ha molt pocs d’aquest tipus a Catalunya". I ha afegit que "ens satisfà molt que aquest reconeixement coincideixi en el temps amb la commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa perquè va ser justament un d’aquests fets notables i importants per Catalunya que van tenir lloc a l’actual edifici consistorial de la nostra ciutat".

 

La Casa Consistorial de Manresa va ser construïda entre 1739 i 1777, després de l’incendi a la seu anterior provocat per les tropes borbòniques, l’agost de 1713, durant la Guerra de Successió. Des d’aleshores, ha estat la seu del govern de la ciutat i l’escenari de diversos esdeveniments cabdals en la història nacional de Catalunya, entre els quals en destaca un dels primers gestos de revolta contra l’invasor durant la Guerra del Francès: la crema, el 2 de juny de 1808, de paper segellat que l’administració napoleònica imposava com a paper oficial.

 

A finals d’aquell mateix segle, l’any 1892, la casa també va ser l’escenari on es va reunir la 1a Assemblea de la Unió Catalanista, formada pel consell de representants de diverses associacions catalanistes, que va presentar la declaració de Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa. Aquest text contenia 17 articles a tenir en compte per a la possible redacció d’una constitució per un govern propi i exclusiu de Catalunya. Les Bases de Manresa es van presentar, com a expressió de la voluntat de recuperar l’autogovern català, 175 anys després de la promulgació del Decret de Nova Planta.

 

La definició d’un entorn de protecció al voltant de la Casa Consistorial de Manresa, es presenta com el millor instrument per a garantir la pervivència dels seus múltiples valors històrics i culturals en les millors condicions possibles. En concret, la protecció inclou les finques que conformen la plaça Major (per la seva relació amb la façana principal de la Casa Consistorial que presideix la plaça), així com les finques que estan davant de les seves façanes laterals (a la Baixada dels Jueus i al carrer del Bisbe), i la finca de la part posterior de la Casa Consistorial, adjacent a aquesta.

 

 

El Govern també ha aprovat delimitar l'entorn de protecció de l’església de Santa Maria de l’Alba (la Seu), i del Pont Vell, equipaments també de Manresa declarats monuments historicoartístics des del juny de 1931 i des del desembre de 1955, respectivament.

 

 

La definició d’aquest entorn de protecció es presenta com el millor instrument per a garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals, paisatgístics i ambientals en les millors condicions possibles. Es tracta d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dóna suport ambiental als béns, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi dels monuments. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la correcta visualització dels monuments i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur.

 

 

Com a criteri general, s’han inclòs en l’entorn de protecció aquelles finques adjacents als monuments i les que tenen una relació visual conjunta amb aquests des dels carrers i espais públics.

 

 

La Casa Consistorial s'afegeix als elements patrimonials de Manresa declarats fins ara com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), que són els següents: el Pont Vell, la Seu, el Casino, el recinte emmurallat de la ciutat, les restes de la fortalesa al turó de Puigterrà o al Turó del Castell, la Culla, la Torre de Santa Caterina, Can Miralda (Els Panyos), Creu de terme de Coll Manresa, Creu de terme del Pont Vell, Torre dels Comtals, l’Antic Col·legi de Sant Ignasi, Creu de terme de la Culla, Torre Alberti, claustre de l’antic Convent de Sant Domènec a l’interior del teatre Conservatori.