La Generalitat inclou la Festa de la Llum en el catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya
El regidor de Cultura, Joan Calmet, manifesta que amb aquesta designació, la Festa de la Llum obté el merescut reconeixement, atesa la seva llarga trajectòria en el calendari festiu nacional així com la seva singularitat i personalitat pròpia.
La Festadela MisteriosaLlumja forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya després quela DireccióGeneraldeCulturaPopular, Associacionisme i AccióCulturals dela Generalitatde Catalunya hagi aprovat l’expedient de sol·licitud presentat el febrer de l’any passat per l’Ajuntament de Manresa en col·laboració amb l’Associació Misteriosa Llum.
En data 23 de juliol l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha rebut la notificació signada pel director general deCulturaPopular, Associacionisme i AccióCulturals del departament deCultura, Lluis Puig i Gordi, en la qual es comunica la catalogació oficial de la festa manresana.
El regidor deCulturade l’Ajuntament de Manresa, Joan Calmet, ha manifestat que amb aquesta designació la festa manresana per excel·lència,La Llum, obté el merescut reconeixement que li correspon, atesa la seva llarga trajectòria en el calendari festiu nacional català, la singularitat del seu origen i la personalitat pròpia de la festa, que gaudeix d’unes característiques en el seu desenvolupament i organització que li donen una personalitat diferenciada dins aquest gran conjunt de festes tradicionals i populars del país.
Uns festa arrelada a la història de la ciutat
La Festadela Misteriosa Llumde Manresa se celebra la segona quinzena de febrer, entorn el dia 21 (que és el dia central). La ciutat commemora el Misteri dela Llumque es va produir l’any 1345 quan un raig de llum des de Montserrat van entrar a l’església del Carme de Manresa. Aquest fet és va interpretar com un senyal diví per posar fi a l’entredit entre la ciutat i el bisbe de Vic i donar continuïtat a la construcció de la sèquia, de la que el rei Pere III n’havia concedit el permís. La finalització definitiva d’aquest conflicte van venir amb la redacció, aprovació i signatura dels capítols i condicions de la concòrdia entre el bisbe i la ciutat, document que va obtenir la confirmació papal.
La primera referència documental de la festa és de l’any 1534. En el seu origen, era una festa bàsicament religiosa, tot i que al llarg dels segles XIX i XX va adquirint una vessant més cívica, incorporant un ampli ventall d’actes culturals, esportius, lúdics i, en ocasions, també reivindicatius
Durant el segle XX la festa va viure moments de davallada i de grans canvis, en especial a la dècada de 1980, amb la democràcia acabada d’encetar. A partir d’aleshores va arribar la redefinició de l’estructura, i el desenvolupament de la festa que va viure un continuat creixement i avui compta amb la participació activa i la implicació del teixit associatiu de la ciutat.
