L'Ajuntament de Manresa presenta la diagnosi del sistema alimentari de la ciutat amb l'objectiu d'avançar en la transició ecològica

---

Tuiteja

El document és el punt de partida per definir el pla d’acció per promoure la transició ecològica a la ciutat. La diagnosi constata que la compra directa a productors ha augmentat en un 7% durant els darrers i que la majoria de pagesos de Manresa entraran en edat de jubilació els propers 10 anys, entre altres aspectes.

L’Ajuntament de Manresa, a través de la regidoria de Ciutat Verda, ha presentat la Diagnosi tècnica del Sistema Alimentari de Manresa, un treball que s’ha elaborat com a punt d’inici d’un procés de participació ciutadana que haurà de definir el pla d’acció per promoure la transició ecològica a la ciutat.

La diagnosi, elaborada per la cooperativa ‘Arran de terra’ a petició de l’Ajuntament, ha estat presentada recentment a representants del sector alimentari de la ciutat. El document ha estat elaborat amb el suport de la Diputació de la Barcelona, que ha finançat un 75% de l’estudi.

El treball pretén examinar i comprendre com funciona el sistema alimentari a Manresa des de diversos punts de vista (productiu, d'indústria alimentària, logística, comercialització, restauració, dret a l'alimentació...) i fer-ho a partir no només de dades quantitatives, sinó també amb entrevistes qualitatives a diversos agents.

Durant la presentació del pla, que es va dur a terme a la sala d’actes del Casino, es van donar algunes dades rellevants, com per exemple el fet que un 73% dels pagesos de Manresa estaran en edat de jubilació els pròxims 10 anys; que els habitants del Bages fan un 43% de les compres de producte fresc a les grans superfícies; que la compra directa a productors ha augmentat en un 7% entre el 2017 i 2019 o que el Bages és un entorn amb una riquesa important en projectes i entitats amb un enfocament agroecològic.

La presentació d'aquesta diagnosi és el punt d'inici d'un procés de participació més ampli per tal de definir el pla d'acció per promoure la transició ecològica a Manresa. El pla d'acció es farà de manera participada a través de jornades de treball temàtiques, on es presentaran experiències d'èxit i on s'obrirà un espai de  treball per definir les línies de treball i les accions per complir els objectius estratègics.

Principals conclusions de la Diagnosi del Sistema Alimentari de Manresa

Sector de la producció

• A Manresa, el setembre de 2022 hi havia 40 persones que cotitzaven al règim general al sector de l’agricultura i 80 més que ho feien al règim d’autònoms. Es tracta, no obstant això, d’un sector força envellit. La mitjana d’edat dels caps d’explotació és de 64,86 anys. Això significa que el 73% del total estaran en edat de jubilació en els pròxims 10 anys. 

• El 21% de les persones caps d’explotació són dones a Manresa, percentatge per sota de la mitjana catalana (23,9%) i de l’estat (28.6 %). 

• Les terres llaurades estan destinades principalment a cereals per a gra, amb 710 hectàrees dedicades a aquest cultiu (un 64% de la superfície total llaurada), seguit dels altres cultius herbacis que ocupen 163 hectàrees (15%). En tercer lloc, hi ha la vinya, amb 77 hectàrees. cultivades (7%). 

• Segons dades de la Diputació de Barcelona, el sòl agrari actual només garanteix un 6,5% de l’autosuficiència alimentària, tenint en compte les terres disponibles i la població de la ciutat. 

• Hi ha 17 operadors en producció ecològica certificats, dels quals 8 són productores agrícoles. En percentatge sobre la producció total, destaca especialment la producció ecològica de cereals i la vinya. A més, hi ha 1 ramader de pollastres, 2 cellers, 1 elaborador de condiments i 1 de preparats carnis i 4 es dediquen a la comercialització i/o distribució. Cal destacar una demanda i sensibilització creixent favorable als productes ecològics i de
  proximitat. 

• Hi ha 10 espais d’horts urbans, entre horts socials, comunitaris i municipals, que treballen en la seva coordinació. Cal posar èmfasi en la seva dimensió social i de sensibilització a més del seu aspecte productiu.

Sector de la indústria alimentària
 

• La indústria alimentària del Bages factura un 1,92% del total del sector a Catalunya i n’ocupa el 2,25% de les persones treballadores. El 81% de la facturació es deu als productes carnis (a Catalunya, és el 30% del total de la indústria alimentària). També destaca el Celler Cooperatiu de Salelles i els cellers de vi, els quals formen part de la DO Pla de Bages.

• Hi ha presència d’infraestructures compartides, tant en el passat com en l’actualitat, com l’Obrador compartit.

Distribució i logística
 

• Malgrat que la distribució és un sector fortament globalitzat, les polítiques municipals poden afavorir l’adopció de sistemes alimentaris localitzats.

• El transport que ocorre entre la producció i la venda d’aliments suposa al voltant del 6% de totes les emissions de gasos amb efecte hivernacle vinculades al producte alimentari. Per tant, apostar per aliments de proximitat és important per reduir l’impacte climàtic del sistema alimentari. 

• MengemBages realitza una feina de logística i distribució de producte de proximitat i ecològic a la comarca des de fa més de 11 anys, tot comercialitzant a particulars i a col·lectivitats mitjançant el treball amb productors locals. 

• Dos dels grans grups empresarials vinculats a la gran distribució alimentària, Supermercats Llobet i Supermercats Roges, es van fundar a Manresa. Actualment tenen la seu en altres poblacions properes.
  
  

Comercialització i abastiment
 

• Igual que en el sector primari, la manca de relleu generacional també es constata en el sector del petit comerç. 

• Al Bages, el 2019 les compres d’alimentació fresca es van fer majoritàriament als
  supermercats o hipermercats, centres comercials i grans magatzems (43,04%). A la
  vegada, les compres directes al pagès productor van augmentar en un 7% i, als mercats de
  venda no sedentària, en un 5%, entre 2017 i 2019. 

• A Manresa, hi ha un mercat municipal central  i un de privat. A més, la ciutat compta amb 3 mercats de proximitat: el mercat agrari de la plaça Puigmercadal, el mercat agrari de la plaça Major i el mercat de la Font de les Oques, i 3 mercats no sedentaris on hi ha parades
  d’alimentació. També hi ha 4 cooperatives o grups de consum, 1 agrobotiga i 1 supermercat cooperatiu amb més de 700 sòcies.
   
• Dins del pla d'acció de l'Anella Verda 2011-2014 es contemplava “la promoció de nous espais i canals de comercialització” i s'han fet campanyes de comunicació i promoció dels productes de proximitat i hi ha un cercador de botigues amb productes locals.
  
  

Restauració col·lectiva 

• Des de 2022 l'Associació Bages Impuls! treballa amb un grup de 22 restaurants de la comarca, 11 d'ells situats a Manresa, per promocionar els productes de proximitat.­­

• Hi ha diverses activitats que dinamitzen el sector de la restauració col·lectiva, com les Temporades gastronòmiques del Bages, la Fira ViBa, la Festa del Tomàquet o les trobades d’enxarxament entre productors i cuiners. 

• A Manresa hi ha 13 centres públics d'educació infantil i primària amb servei de menjador escolar obligatori i, per tant, susceptibles d'incorporar-hi productes de proximitat. 

• A Manresa hi ha 2 menjadors escolars, amb un projecte de servei integral que inclou tot el procés: des de la compra del producte de proximitat a l’elaboració, fins a l’hora de servir-lo i d’aportar tot el procés educatiu que comporta el treball als menjadors dels centres escolars.

Dret a l’alimentació
 

• Elaboració de l'Estratègia local pel Dret a l'Alimentació de l'Ajuntament de Manresa, que s’ha fet de forma participativa i que intenta adreçar el dret a l’alimentació des d’una visió integradora. 

• Es constata l'opció de poder anar incorporants productes de proximitat en els ajuts a famílies vulnerables que s'atorguen des dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa i des del Banc d'Aliments.

Espais de la recerca, formació, dinamització i difusió del sistema agroalimentari i dinamització agroecològica
 

• A Manresa, l’ecosistema vinculat als sistemes alimentaris sostenibles és ric i variat, amb diverses entitats que treballen per la transició agroecològica i enfocament d’economia social i solidària. 

• Les iniciatives institucionals amb suport de la societat civil organitzada són les que gestionen pressupostos més elevats. En aquest sentit, destaca l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que gestiona un pressupost d’1,1 milions d’euros per un període de 3 anys, o la Comunalitat de Manresa (349.000 euros per dos anys). 

• Cal destacar la feina de coordinació que fa la DO Pla del Bages, que agrupa tots els cellers del territori i fa tasques de certificació i promoció del producte, però també de recuperació de varietats tradicionals i del patrimoni cultural vinculat a la vinya i el vi. 

• Existeix certa col·laboració entre els diferents projectes amb visió agroecològica tot i que manquen espais formals de trobada i coordinació. 

• Recentment, s’ha creat la iniciativa Proper, que promou els productes de proximitat. 

• Manresa ha estat la primera ciutat catalana que ha rebut el segell de Ciutat pel Comerç Just una distinció atorgada pel programa internacional Fair Trade Towns recentment (desembre de 2022).