Rècord d'ocupació l'any 2022 de les caixes niu d'ocells instal·lades a Manresa
- De les 67 caixes niu instal·lades a diversos sectors de la ciutat, l’Ajuntament de Manresa n’ha constatat ocupació en 47 d’elles. El projecte va arrencar l’any 2017 i té l’objectiu d’afavorir la reproducció d’espècies d’ocells insectívors per combatre la processionària a la ciutat de Manresa.
Les caixes niu instal·lades per l’Ajuntament de Manresa a diferents punts de la ciutat per afavorir la presència d’ocells insectívors han registrat més ocupació que mai, segons recull l’informe municipal de resultats de l’any 2022. De les 67 caixes nius que hi ha distribuïdes enguany per la ciutat, en 47 d’elles hi ha hagut ocupació d’ocells, és a dir, en un 70,2% del total. Es tracta del percentatge més alt des que es va iniciar el projecte, l’any 2017, fruit principalment de la tasca de seguiment que se n’ha fet.
Les caixes niu estan instal·lades a diversos sectors de la ciutat: Cal Gravat, Parc del Cardener, Parc de Puigterrà, Turó de Puigberenguer, Parc de Sant Ignasi i la Balconada. La col·locació d’aquestes caixes és una de les accions del programa de millores de la biodiversitat de l’Ajuntament de Manresa en zones verdes de la ciutat. L’objectiu de les caixes niu és afavorir la presència d’ocells insectívors perquè ajudin, de forma natural, a reduir les poblacions de processionària del pi.
Aquest 2022, les caixes niu instal·lades a Cal Gravat han estat les que han registrat més ocupacions d’ocells, seguides de les del Parc del Cardener (Pont Nou), al llarg del passeig que segueix el riu. Són els dos sectors que concentren la major part de caixes. A les dues zones, la major part dels ocells són del pardal xarrec Passer montanus, una espècie granívora però també insectívora.
Tot i que aquesta espècie mostra un lleuger declivi a Catalunya al llarg dels darrers anys, a Manresa la tendència poblacional és positiva, fins al punt que enguany ha ocupat 35 caixes en total. En total, han volat un mínim de 140 pollets de pardal xarrec Passer montanus, 15 pollets més de mallerenga carbonera Parus major, 37 pollets de mallerenga blava Cyanistes caeruleus i 11 pollets de mallerenga no identificada.
Beneficiar les poblacions d’ocells insectívors a Manresa
Els resultats exposats en aquest informe mostren, doncs, com l’ocupació a les caixes-niu ha augmentat de forma clara, tot complint l’objectiu principal del projecte: beneficiar les poblacions d’espècies d’ocells insectívores a Manresa, i que poden desenvolupar un paper important en el control biològic de determinades espècies de plagues, com per exemple la processionària del pi Thaumetopoea pityocampa.
L’informe també assenyala que les millores que s’han fet en la gestió de la vegetació del riu Cardener també ha afavorit la reproducció d’aquestes aus, circumstància que també es vincula amb altres estratègies dutes a terme, com els criteris del nou contracte de jardineria, que afavoreixen la biodiversitat, i el Pla Estratègic del Cardener 20230, que preveu reservar espais del riu per a la biodiversitat.
Tallers escolars
La realització de tallers d’anellament científic al mateix Parc del Cardener ha permès capturar alguns dels exemplars de mallerengues anellats a les caixes-niu, cosa que confirma que s’han establert per la zona. Durant l’any s’han organitzat setze tallers, que han implicat 850 alumnes en total.
A mesura que s’ha desenvolupat el projecte, s’ha incorporat també el grup dels ratpenats (importants depredadors d’insectes nocturns i amb un paper de control biològic molt important), i s’espera que l’ocupació de les caixes-refugi destinades a aquestes espècies també doni uns resultats positius.
L’informe també recull punts a continuar tenint en compte de cara a l’any vinent: reduir i eliminar les espècies de plantes exòtiques (sobretot aquelles que es reconeguin com a espècies amb caràcter invasor); afavorir la presència d’espècies de plantes autòctones (amb les quals la biodiversitat local pot interactuar de forma natural); mantenir les caixes-niu i caixes-refugi en bon estat; i anar divulgant els beneficis de millorar la biodiversitat de l’entorn urbà i periurbà.
(*) Fotografia: Exemplar de pollet de pardal xarrec d’uns 10-15 dies d’edat, anellat al Parc del Cardener.
