L'Ajuntament de Manresa presenta els resultats de la primera fase de la rehabilitació de la Torre Lluvià
La primera planta de l’edifici ha estat adequada per encabir un punt d’informació turística, un centre d’acollida de visitants, un centre d’interpretació de l’entorn natural de l’Anella Verda i un centre de promoció del productes agrícoles del Pla de Bages
La Torre Lluvià, una de les joies del patrimoni arquitectònic i cultural manresà, torna a lluir la seva bellesa en un espai idíl·lic com és el Camí de Rajadell i amb vistes magnífiques sobre una bona part del pla de Bages i les muntanyes de Montserrat. L’espectacular canvi d’aquesta icona modernista ja és un fet després de la finalització de la primera fase dels treballs de rehabilitació i reconstrucció que han estat presentats avui “in situ” per l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Jordi Serracanta; i l’arquitecte de l’obra, Pere Santamaria.
Un cop enllestits els treballs de la primera fase que han recuperat l’edifici gairebé de les runes, s’ha adequat la primera planta que encabirà un punt d’informació turística, un centre d’acollida de visitants, un centre d’interpretació de l ’entorn natural de l’Anella Verda i un centre de promoció del productes agrícoles del Pla de Bages.
Valentí Junyent ha mostrat la “satisfacció” per l’acabament d’aquesta primera fase d’obres “que culmina un treball que es va iniciar al 2012 amb l’adquisició d’un edifici en estat ruïnós i que gràcies als fons europeus i el Pla Xarxa de la Diputació avui podem dir que hem recuperat aquest edifici per a la ciutat”. L’alcalde ha afegit que el resultat “és altament positiu” i ha felicitat el treball realitzat per l’arquitecte Pere Santamaria i des de la regidoria de Medi Ambient per dotar de contingut aquest espai “emblemàtic” de l’entorn natural de Manresa.
“La ciutat ha recuperat la Torre”
Per la seva part, Jordi Serracanta ha manifestat que “la ciutat ha recuperat la torre, s’ha arribat a temps per salvar un edifici de gran valor arquitectònic, natural i cultural de la nostra ciutat”. Per al regidor de Medi Ambient “hem fet un primer pas necessari però hem de continuar treballant per avançar amb noves fases que dotin de més valor aquest espai”.
Serracanta ha explicat “que hem de treballar amb pas ferm però de forma molt meditada i a foc lent d’acord amb els recursos que podem anar disposant. En aquest moment, s’està treballant en diferents línies; en projectes arquitectònics per donar més valor a l’edifici –tines, cobertes i altres espais adjacents- i en el pla d’usos que serviran a per definir quin serà el full de ruta”. El regidor de Medi Ambient ha avançat que durant el “mesos de mar& ccedil; o abril es faran visites guiades per donar a conèixer el treball realitzat i engegar activitats que donin més valor a aquest espai, sempre comptant amb el suport de les entitats de l’Anella Verda i d’altres actors de la ciutat”.
Al seu torn, Santamaria s’ha mostrat “molt satisfet del treball fet i el resultat aconseguit , ja que per nosaltres era un autèntic repte recuperar un edifici pràcticament en ruïna total”. L’arquitecte de l’obra ha volgut tenir paraules d’agraïment a totes les persones que hi ha treballat ja que des del primer dia han mostrat “una gran complicitat i s’han fet seu aquest projecte”.
Santamaria ha explicat que “hem intentat donar el màxim de valor a l’obra, mantenint el màxim d’elements de l’edifici que ens ha estat possible com per exemple gran part de les façanes i la carcassa exterior”. Pel que fa als elements ornamentals s’ha hagut de refer gran part d’ells. Alguns dels elements interiors que hem pogut recuperar, els tenim preparats per instal·lar-los a mida que es vagin fet d’altres fases de rehabilitació”.
Pel que fa a la torrassa, que és un dels elements que dóna personalitat a l’edifici “l’hem reconstruït del tot a partir de dues fotografies que es conserven i el resultat ha estat molt bo i bastant fidel a la torre original que es va ensorrar”.
Un punt turístic i el centre d’interpretació de l’Anella Verda
El regidor Serracanta ha explicat els detalls dels treballs realitzats a la planta primera de la Torre i que servirà per donar a conèixer aquest espai així com l’Anella verda i d’altres atractius turístics que ofereix la ciutat .
El punt d’informació i el centre d’acollida tindran l’objectiu d’oferir informació al visitants sobre totes les activitats relacionades amb l’Anella Verda, itineraris, rutes de Sant Ignasi i Camí de Sant Jaume, entre d’altres; organització d’activitats dirigides, tast de productes i difusió i promoció del producte local.
Al centre de promoció del producte local hi haurà un espai propi de mostra del producte local, conreat ens els espais agrícoles de Manresa i comarca, i dels propis de les zones de regadiu i secà dels espais que formen l’Anella Verda, amb identificació dels productors i possible venda.
El centre d’interpretació preveu una exposició permanent d’identificació i aprenentatge de l’Anella Verda i dels seus espais representatius, amb identificació de les seves característiques físiques i morfològiques de cada espai, la seva fauna i els elements naturals singulars, els itineraris de descoberta, així com les activitats relacionades amb cadascun, reforçat amb la projecció de vídeo explicatiu.
Una joia patrimonial del 1896
L’edifici de la Torre Lluvià, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, va ser adquirit pel consistori el febrer de 2012 als seus antics propietaris i, de seguida, va iniciar el procés per aturar la seva degradació, evitar l’esfondrament i aconseguir la seva recuperació.
Coneguda també com Vil·la Emília, forma part d’una parcel·la àmplia, de 75.690,50 m2 de superfície, en un entorn rural d’alt valor paisatgístic. Es tracta d’un edifici senyorial, de caràcter residencial rural, envol tat de conreus. És una construcció modernista amb elements historicistes, dissenyada per l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, i que data de l’any 1896.
L’edifici disposa de planta quadrangular, formada per tres cossos: un de central, que és el més elevat i cobert a dues aigües, format per planta semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis; i dos de laterals i pràcticament simètrics, de planta semisoterrani, planta baixa, planta pis i sotacoberta.
Les cobertes dels cossos laterals són inclinades a un sol vessant. A l’extrem del carener del cos central s’aixecava una torre de planta octogonal acabada amb balaustrada i llanternó, que recordava els campanars de torre d’estil barroc.
La Torre Lluvià va ser qualificada com a Equipament Ambiental i de Lleure en el Pla d’Equipaments de l’Ajuntament de Manresa del 2010 i tamb& eacute; va ser inclosa en Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni de Manresa. Els autors del Pla de protecció del patrimoni destacaven el valor paisatgístic del conjunt alertaven que l’estat d’abandonament que havia patit des de fa anys l’immoble i havia provocat una degradació progressiva que el posava en estat de risc d’enrunament per manca de manteniment. I arribaven a la conclusió que la Torre Lluvià s’havia de considerar un referent històric que calia preservar en tots els seus valors: paisatgístics, arquitectònics i socials.
Una transformació espectacular
Les obres realitzades, seguint el projecte de l’ arquitecte Pere Santamaria, s’han plantejat amb l’objectiu de recuperar l’edifici principal amb la imatge original ja que es tracta d’un edifici modernista de finals del segle XIX, de gran valor arquitectònic i cultural per a la ciutat, en benefici del patrimoni modernista comarcal i català.
Els treballs s’han concentrat a consolidar l’estructura per fora i per dins i després de treballs molt delicats d’enderroc de les parts més malmeses i, posteriorment, la construcció d’una estructura metàl·lica interior amb nous forjats, la reconstrucció dels tancaments i cobertes així com la reconstrucció de la torrassa, que realça i dóna una gran personalitat a l’edifici.
La primera planta s’ha considerat com el centre neuràlgic de tot el projecte d’usos del recinte, amb l’objectiu de concentrar tots els espais més públic i d’accés a l’immoble. Un cop finalitzada la primera fase de rehabilitació, finançada al 50% per la Diputació de Barcelona i els Fons FEDER de la Unió Europea, l’Ajuntament de Manresa espera que es millori la situació econòmica per continuar les següents fases de l’obra, en les quals es procedirà a fer els paviments, les divisòries interiors i les instal·lacions de l’edifici, per tal de posar-lo completament en ús.
