Infraestructura ferroviària

Mirant un mapa de la xarxa ferroviària de Catalunya es podria tenir la impressió que la capital del Bages gaudeix d’una posició privilegiada dins el sistema de comunicacions ferroviari de Catalunya; però aquesta impressió es constata com a falsa tan bon punt que s’esdevé usuari d’algun dels trens que circula per Manresa. De fet, tan sols posant en relació els horaris amb les distàncies que els trens cobreixen, es desprèn que es tracta d’un servei ferroviari que presenta grans mancances. En termes de temps, de fet, la línia Barcelona – Manresa de la RENFE ha canviat ben poc des que fou inaugurada 150 anys enrere.

A Manresa coexisteixen dues operadores ferroviàries: RENFE i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). L’operadora estatal explota la línia de rodalies C-4 que uneix Manresa i Sant Vicenç de Calders i la línia de mitjana distància que realitza el trajecte entre l’Hospitalet de Llobregat i Lleida. A més, l’operadora estatal gestiona el servei de transport de mercaderies que arriba fins el port de Barcelona. L’operadora catalana gestiona el ramal R-5 de la línia Llobregat Anoia. Al mateix temps, aquesta operadora gestiona els dos ramals utilitzats pel transport de mercaderies que uneixen Manresa amb Súria i Manresa amb Sallent. Aquestes dues línies són la base del transport de sal i potassa que l’empresa Iberpotash extreu de Sallent i Súria amb destinació a Martorell i al port de Barcelona.

Vint-i-dos trens de la línia dels FGC surten a diari de Manresa amb destinació la plaça Espanya de Barcelona. Entre les sis i quarts de nou del matí surt de Manresa, en dies feiners, un tren cada vint minuts i, a partir de les nou hores del matí, surt un tren cada hora vers la ciutat comtal. Aquest servei ferroviari, si bé es caracteritza per la seva puntualitat, inverteix fins una hora i 29 minuts en cobrir el trajecte Manresa - plaça Espanya de Barcelona.

L’operadora estatal uneix Manresa i la Plaça Catalunya de Barcelona de forma més ràpida que no pas ho fan els FGC, però l’operador estatal incorpora unes dosis d’incertesa en el seu servei ja que aquest no es caracteritza per la seva puntualitat. La línia de la RENFE que enllaça Manresa amb Sant Vicenç de Calders conforma, de facto, dos ramals en una sola línia ja que pocs són els usuaris de Manresa que es desplacen més enllà de Barcelona i pocs són els viatgers que de Sant Vicenç de Calders van més enllà de Barcelona. Un tren cada mitja hora surt de Manresa direcció a Barcelona i des que surt de la capital del Bages fins que arriba a la plaça Catalunya de Barcelona passen entre 70 i 77 minuts.

Si bé, les deficiències de l’oferta ferroviària a Manresa semblaria quedar paleses quan es mostra que el tren més ràpid en cobrir els 64 quilòmetres que separen Barcelona de Manresa dedica 70 minuts en cobrir el trajecte; el paradigma de la ineficiència és la línia Manresa – Lleida. El tren més ràpid dels tres que diàriament cobreixen el trajecte entre Manresa i la capital del Segrià dedica dues hores i cinc minuts a recórrer l’itinerari que separa la capital del Bages i l’estació Lleida-Pirineus. Una estació de contrastos. Lleida Pirineus tant acull trens com el regional de Manresa que circula a una velocitat mitjana de 53 km/h com trens d’alta velocitat procedents de Madrid i Barcelona que circulen a 300 km/h.