El consum energètic provinent principalment dels recursos naturals no renovables, com són els carburants fòssils, ha generat dos grans problemes: El canvi climàtic produït per les emissions de diòxid de Carboni (CO2), causant de l’efecte hivernacle, i el davallament dels nivells de reserva del petroli. Per tant, les tendències actuals de subministrament i consum d’aquestes energies són clarament insostenibles, tant des del punt de vista ambiental, com de l’econòmic i social. 

Aquest fet ha generat la reorientació de la producció energètica vers energies renovables no contaminants, per a fer possible aquest creixement social i econòmic dins els marges d’una sostenibilitat mediambiental més adequada. 

El Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya , configura una estratègia energètica compromesa amb el desenvolupament sostenible, per tal de mitigar en lo possible els gasos d’efecte hivernacle generats per les energies d’origen fòssils.

La unió Europea l’any 2007 va adoptar una sèrie de mesures amb la que es comprometia a reduir les emissions de CO2 un 20% abans del 2020, mitjançant un augment del 20% de l’eficiència energètica i una 20% de fonts d’energia renovables en el mix energètic.

En la mateixa línia, la Diputació de Barcelona ha propulsat els diferents Plans d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) que es van desenvolupant en diferents llocs de la geografia catalana. Com és el cas del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Manresa, adherit i gestionat pels diferents òrgans de l’Ajuntament de Manresa.