La senyora Cervilla Galera, en el ple del mes de setembre, ens proposa retirar els espais reservats als vianants durant la Covid. això significa fer molts passos enrere, tornar al passat, tornar a l’estil de ciutat del segle XX. 

Des d'ERC, apostem per una ciutat del segle XXI. Recollint l’impuls dels anteriors mandats volem seguir tirant endavant accions que millorin el dia a dia dels nostres ciutadans.

Les accions de pintar algunes calçades de color groc buscaven, en primer lloc, donar
més espai als vianants durant la pandèmia. Però també, aquestes intervencions
buscaven una transició a futures actuacions d’ampliació de voreres previstes dins del
Pla de Millora de voreres i calçades.

Aquests són els principals arguments de perquè impulsem aquest tipus d’accions:

• Perquè l’espai públic sigui més segur, confortable i saludable, en un nou model de
  mobilitat compromès amb la lluita contra la crisi climàtica que situa els
  desplaçaments a peu al centre de les polítiques.
• Perquè els vianants siguin els protagonistes de la mobilitat a la ciutat a través de la
  transformació de l’espai públic en un entorn més amable, menys contaminat i més
  segur.
• A través de la pacificació dels carrers per a la ciutadania, millorar la seva salut,
  l’increment dels espais de convivència i de joc i l’impuls de la mobilitat sostenible.
• Perquè visibilitzem els usos alternatius que pot tenir l’espai públic.
• Perquè es planteja un canvi d’hàbits pel que fa a la mobilitat, amb la promoció del
  transport públic o els desplaçaments a peu o en bicicleta i la reducció de l’ús del
  transport privat.
• Reafirmem el nostre compromís per l’assoliment dels objectius de l’Agenda 2030, per tal de fer front als principals reptes climàtics i mediambientals, i garantir la prosperitat i l’activitat econòmica responsable del nostre municipi.

El ple de març ha aprovat el primer pla de l’Economia social i solidària (ESS) per impulsar i promoure polítiques que fomentin l’economia social i solidària a Manresa, i per extensió i com a capital de comarca que som, al Bages.

Es un pas endavant pel reconeixement de l’ESS, com un actor socioeconòmic de valor amb un fort arrelament al territori. Un model econòmic que afavoreix el desenvolupament econòmic local d’una forma responsable i justa, que genera riquesa però també benestar. On es busca l’interès col·lectiu per davant de l’individual, amb una vessant social implícita, de sostenibilitat i viabilitat a llarg termini.

L’objectiu de l’ESS no és maximitzar els beneficis, sinó satisfer les necessitats de les persones amb una distribució justa, inherent a l’ESS. Així doncs els excedents que generen es reinverteixen en la creació i manteniment de llocs de treball, en el desenvolupament d’activitats d’acord amb l’objecte social que tenen o, si es el cas, es distribueixen col·lectivament en funció de la contribució personal dels seus membres.
En definitiva, un model que posa l’economia al servei de les persones i no les persones al servei de l’economia.

Ja teníem un cert bagatge amb el foment de l’ESS, però ara amb l’aprovació d’aquest pla, fem un pas ferm i decidit al procés per fer créixer i consolidar l’ESS, facilitant els mecanismes i l’entorn favorable per desenvolupar-se. Per tant, volem contribuir a posar el model en igualtat de condicions a d’altres alternatives econòmiques.

Vull agrair a totes les persones que han col·laborat amb l’elaboració d’aquest pla, primer de tot a la nostra tècnica, a la Liz Massip, a tot el personal tècnic que hi ha contribuït, a l’equip de Govern, als grups municipals, i com no, a l’expertesa que ens ha proporcionat l’ateneu cooperatiu de la Catalunya Central i a les entitats d’ESS que han enriquit aquest pla i ens han ajudat a definir de manera conjunta, per primera vegada en la història, un document de planificació estratègica. Un full de ruta per les actuacions dels propers 3 anys.

Satisfetes del Procés participatiu amb la col·laboració de la regidoria participació.
S’hi recullen elements tan rellevants com els principis i valors que compleix l’economia social i solidària que són: el compromís amb les persones i el planeta, la interdependència, la igualtat, la inclusió, la transparència i rendició de comptes, la creació d’oportunitats i de treball digne (més resilient i amb menys risc de deslocalització).

També la seva relació amb els ODS i l’agenda 2030, amb qui comparteix objectius i aspectes claus implícits amb els valors que acabo d’anomenar de l’ESS. Així doncs, des d’aquest àmbit, es pot contribuir a estructurar i accelerar el desenvolupament sostenible (econòmic, social i ambiental).

El document, fruit de totes les aportacions, té 5 objectius clars (23 actuacions o objectius específics)

• Impregnar de l’ESS el conjunt de l’Ajuntament i els projectes. De portes en dintre. Objectiu ambiciós. Noves dinàmiques, treball transversal i cooperació entre serveis. Dota de coherència el propi pla i l’impuls de les polítiques d’ESS i el compromís de l’ajuntament en l’ESS. 
• Promoure i sensibilitzar en ESS (mapatge, difusió i divulgació ESS, Festa del Riu)
• Fomentar el creixement i la consolidació de l’ESS
• Promoure el consum responsable que va estretament relacionat amb el comerç just.
• Acostar l’ESS al món educatiu a tots els nivells (cartera de serveis d’ESS) 

Es proposa impulsar un balanç ecosocial municipal, amb el mentoratge de la XMEES per valorar l’impacte de les actuacions fetes.

Incorpora la necessitat d’actualitzar la diagnosi de l’ ESS a Manresa tot i que es posa en valor el pes de l’ESS tant a la ciutat com a la comarca en comparació a d’altres territoris.

La necessitat de fer formació al personal tècnic.

A més, ens ha de permetre avançar en la contractació pública responsable, en la utilització de la banca ètica, en la implementació de pràctiques més sostenibles en sentit ampli en la gestió interna de l’ajuntament (consum responsable, estalvi energètic...).

Es proposen accions per l’enfortiment de l’ESS, per intensificar l’enxarxament d’iniciatives i la intercooperació, i per millorar les vies de finançament de les entitats i empreses ESS, que es un aspecte clau de qualsevol empresa.

És un document viu i adaptable a les necessitats que es vagin detectant i als resultats obtinguts i amb el que volem fer palès la voluntat política i el compromís de l’Ajuntament envers la promoció d’aquestes polítiques.

S’ha detallat el cronograma pels 3 anys. 

S’ha detallat el pressupost: que s’ha calculat amb una previsió de les despeses externes (de tot l’Ajuntament) i de tècnics. Pels tècnics s’ha calculat dues jornades (1 de la tècnica d’ESS, i l’altre de suma de tots els altres tècnics participants).

S’ha desenvolupat  el model de execució i seguiment.

Aquest és, doncs, el punt de partida que ens ha de fer avançar per promoure el canvi de model econòmic i difondre el de l’economia social i solidària. Un model que, de ben segur, farà créixer i consolidar una economia més plural, democràtica i transformadora a Manresa i comarca.

Cristina Cruz Mas
Regidora delegada d’Ocupació, Empresa i Coneixement

El ple d'aquest mes de febrer hem aprovat un nou paquet de cartes de serveis. El mes de desembre del 2021 vam aprovar el primer paquet de tretze cartes composades, bàsicament, per serveis interns de l’Ajuntament. El mes de juliol de l’any passat n’aprovàvem onze més i ara presentem una nova fornada d’una dotzena de cartes vinculades, bàsicament, al servei a les persones (Serveis Socials, Acció comunitària inclusiva, Cooperació i justícia global, Ciutadania, Barris, Habitatge, Feminismes, LGTBI, Joventut, Persones grans, Promoció de la salut i Protecció de la salut).

Inclouen informació sobre la identificació del servei, els horaris d'atenció al públic, els requisits d'accés, els costos associats si escau i els mitjans per sol·licitar-los, la normativa aplicable, etcètera.

Les cartes de serveis tenen com a objectiu principal millorar la qualitat dels serveis i ajudar a comprendre millor els serveis disponibles i les seves característiques. També són una eina important per a l’ajuntament, ja que permet avaluar la qualitat dels serveis i identificar les àrees que poden millorar.

Les cartes de serveis són rellevants per diversos motius:

• Transparència i informació: Les cartes de serveis ofereixen informació clara i detallada sobre els serveis que l'administració posa a la seva disposició, els drets i deures que tenen les persones usuàries en relació amb aquests serveis. Això ajuda a millorar la transparència i la comunicació entre l'administració i la ciutadania.
• Orientació a l'usuari: Les cartes de serveis són un instrument que orienten els serveis que ofereixen cap a les necessitats de la ciutadania i millorar-ne la qualitat. Això es tradueix en una millora de la satisfacció de les persones usuàries i una millora en la seva percepció de l'administració.
• Millora de la gestió: Les cartes de serveis també permeten avaluar el rendiment dels serveis i establir indicadors per mesurar la seva eficàcia i eficiència. Això ajuda a la millora contínua dels serveis i a l'optimització dels recursos.
• Participació ciutadana: Les cartes de serveis poden ser una eina per promoure la participació ciutadana en la definició dels serveis que ofereix l'administració i en la seva millora contínua. Això contribueix a fomentar la implicació de la ciutadania en la gestió pública i a millorar la seva percepció de l'administració.

En resum, les cartes de serveis són una eina fonamental per millorar la gestió pública, fomentar la transparència i la participació ciutadana, i orientar els serveis cap a les necessitats reals de la ciutadania.

Amb aquests paquet, doncs, arribem a les trenta-sis cartes de serveis publicades.

Montserrat Clotet i Masana
Regidora de Recursos humans i Govern obert

M’agrada pensar que potser tota la cultura n’és, de transformadora. Perquè mai no sortim igual que hem entrat després d’una obra de teatre, de tocar un instrument en un grup, de participar en una ballada, de reunir-nos amb companys que vetllen pel patrimoni i organitzen sortides per visitar-lo... Però certament hi ha accions dins la cultura que volen fer les coses d’una manera alternativa, més vivencial, amb menys murs i jerarquies.

Transformar implica ser i fer d’una forma diferent. I això no és fàcil, perquè tendim a perpetuar models que més o menys “funcionen”. Però per a qui funcionen? Segurament no per a tothom: no funcionen per a aquell que ho veu diferent, no funcionen per a aquella que no s’hi sent cridada, no funcionen per a aquells que ni saben que hi tenen dret...

La Cultura Transformadora ve a donar respostes i no defuig la diversitat: abraça i es barreja. No li fa por la incomoditat ni la dissidència, perquè, obrint-se, sap que potser hi haurà divergències. Però el producte final ens enriquirà a tots plegats. Dona molta importància al procés, a voltes més que al resultat. I així veiem projectes sensacionals de teatre social, cursos on conviuen tots tipus de diversitats funcionals, artistes que elaboren una proposta singular. La Cultura Transformadora busca empoderar les persones per tal de crear una ciutadania que, participant, s’enforteix intel·lectualment, socialment i humanament, perquè, en darrera instància, l’objectiu final és una millor qualitat de vida. L’administració i el sector privat han de donar-hi suport. Esperem que l’espai que s’hi dedicarà a l’Anònima de Manresa pugui esdevenir, amb el temps, una seu referent al país.

Tot i que feia temps que hi treballàvem, va ser al mes de setembre de l’any 21 que vam proposar als representants sindicals del personal funcionari i laboral la necessitat d’actualitzar el conveni i els acords laborals per la seva antiguitat (període 2004-2007). El fet que la legislació havia canviat en alguns aspectes i que el contingut del text del conveni s’havia reformat incorporant diverses modificacions que no havien estat publicades en diaris oficials i tampoc existia un text refós, feia que es plantegessin dubtes interpretatius  que podien generar situacions d’inseguretat.

Amb aquest objectiu i per tal de resoldre aquesta situació (clarificar les condicions vigents) el mes de gener de 2022 es va constituir la Mesa General Negociadora per a la redacció del nou pacte regulador de les condicions de treball del personal públic de l’Ajuntament de Manresa.

En aquesta Mesa hi participaven:

• representants municipals (concretament la regidora Mariona Homs com a presidenta, el regidor Josep Gili i jla regidora Montserrat Clotet), 
• personal tècnic del servei de recursos humans, el cap de servei de presidència i la coordinadora general a partir de a seva incorporació a l’Ajuntament el mes de setembre
• representants de les centrals sindicals: tres representants d'USPAC-PL, quatre de CCOO i dos d'UGT, a part del personal assessor de les diferents parts.

En aquesta primera mesa es va acordar que els principis que regirien el procés de negociació serien:

• El principi de la bona fe negociadora, manifestant la intenció sincera d'arribar a un acord 
• El respecte mutu
• L’interès general o bé comú al centre de la negociació
• El principi d’equitat, procurant  les mateixes oportunitats per a e tothom i prevenint desavantatges que es puguin evitar

També es va acordar que no es farien negociacions parcials (aprovant i aplicant pactes parcials com s’havia fet fins ara) sinó que s’havia de negociar i acordar un document únic. Ens donàvem de termini fins al mes de novembre de 2022 i, arribat aquest punt, si no s’havia assolit un acord, les negociacions es congelarien fins al mes de juny de l’any següent.

El resultat d’aquesta Mesa ha estat la redacció del document que portem a aprovació avui, en el qual, a més d’actualitzar totes les incorporacions que calia fer al text anterior, també ha promogut amb les seves propostes: 

• la modernització de la funció pública i l’adaptació als nous temps, incorporant l’avaluació per objectius i aprovant una paga de productivitat, plantejant la modalitat de teletreball (caldrà redactar un reglament específic)
• la incorporació d’una mirada de gènere: s’incorpora el permís per dol gestacional, el permís d’absència per situacions de violència de gènere o lgtbifòbiques, el reconeixement dels fills no comuns de la parella (tant si es tracta d’un segon matrimoni com d’una parella de fet) 
• la millora dels aspectes socials i de conciliació: establint una major flexibilitat horària, mesura alineada directament amb la conciliació, una borsa d’hores de permís per conciliació, s’incorpora una reducció de jornada per estudis de fins a un 20% amb una reducció proporcional de retribucions, els ajuts especials per a fills i filles discapacitats s’actualitzarà amb l’IPC nacional, es regula un fons d’ajuts econòmics del 0.4€ de la massa salarial

Aquests són alguns dels canvis, alguns dels que considerem més rellevants. 

Agrair a tothom qui ha participat en aquest procés, des dels que ho hem fet activament en les meses, el personal tècnic, els assessors, fins a totes les persones que han votat, en un o altre sentit, aquest document. Cadascú, des de la nostra situació, hem reflexionat en com podíem millorar i actualitzar les condicions laborals del personal de l’Ajuntament de Manresa.

La participació política és un dret que tenen les persones. Però Espanya no reconeix aquest dret. Les persones migrants que viuen a les nostres ciutats i als nostres pobles no poden exercir-lo, excepte els comunitaris i uns quants ciutadans amb conveni recíproc amb els països d’origen. 

No podem parlar d’una integració d’aquestes persones a les nostres societats mentre, al mateix temps, els deneguem el seu dret a la participació política. Em sembla difícil justificar democràticament que milers de persones que viuen amb nosaltres, que compleixen els seus deures, que paguen impostos... no puguin decidir sobre qui ha d’influir sobre les seves vides, sobre la seva feina, sobre l’educació dels seus fills... És una greu desigualtat respecte a les persones autòctones. 

El dret a vot hauria d’anar associat a la residència i no a la nacionalitat. En cas contrari, estem relegant les persones migrants a una condició inferior, mentre que, mentrestant, anem proclamant la igualtat dels drets humans.

L’estat del benestar no pot ser només per a una part de la societat. L’accés de tota la ciutadania al vot és un fet que ens beneficia a tothom, perquè és l’única forma per conèixer totes les opinions i perquè així es podrà actuar en benefici de tots.

Hem d’assumir que l’única alternativa per assolir un desenvolupament just, humà i solidari és treballar per suprimir qualsevol forma de discriminació d’algunes persones i de col·lectius que formen part de la nostra societat, i fer-los partícips de tot allò que ens afecta com a ciutadans i ciutadanes de Manresa.

Aquest tardor s’han fet públiques dues iniciatives molt potents que feia anys que estàvem treballant per accelerar la transició energètica. 

La primera és la creació d’una energètica pública, dins l’empara d’Aigües de Manresa. Aquest octubre s’han instal·lat les primeres plaques solars, a la seu d’Aigües, a la Plana de l’Om. Ara, l’empresa pública podrà fer estudis, executar i mantenir instal·lacions d’energies renovables en equipaments públics i per a iniciatives público-privades. Amb això, tenim feina per anys, però el projecte té voluntat de créixer i arribar a altres municipis i a particulars.

La segona iniciativa és la constitució de la primera comunitat energètica empresarial de l’Estat, Manresa Il·lumina, una cooperativa que arrenca amb 31 empreses del polígon de Bufalvent i que vol créixer a tots els polígons de Manresa, per tal de generar, compartir i consumir energia renovable a un preu raonable, fet que millora la competitivitat de les empreses i n’assegura la viabilitat. Com a Ajuntament, vam sembrar la llavor, gestant la idea i obtenint subvencions per estudiar i assessorar la creació de la comunitat energètica. I l’Associació d’Empresaris de Bufalvent ha fet néixer aquesta llavor, que creixerà i donarà tants bon fruits! És un fet ben singular, l’enveja de molts municipis on les empreses dels seus polígons ni tan sols estan associades.

Amb aquestes eines, lluitem decididament contra el canvi climàtic i posem el bé comú per davant dels interessos depredadors de l’oligopoli energètic espanyol.

Aquesta tardor Manresa torna a viure el projecte CulturaMent, que busca oferir activitats (música, arts plàstiques, tallers de memòria...) a les persones grans amb inicis de deteriorament cognitiu i afectacions lleus de salut mental. Vam començar l’any passat i la satisfacció per part de tothom (les persones grans participants, persones cuidadores, familiars, residències, els i les artistes...), així com els resultats del procés, ens han esperonat a continuar. I també a obrir l’experiència a altres col·lectius i edats, com les persones joves, que a voltes no troben resposta adequada a neguits propis de l’edat i de les pressions i circumstàncies que els envolten. Perquè, si estem d’acord que la salut no és només absència de malaltia, sinó també un estat complet de benestar físic, mental i social, la cultura i les arts ens poden ajudar, sobretot quan l’amenaça de l’alteració de la salut mental truca a la porta.

La pandèmia ha agreujat sensacions d’aïllament i soledat i ha incrementat problemes d’ansietat i depressió. Quan ens envaeix el malestar emocional, és bo saber que la cultura i les arts poden ser un revulsiu que eviti o minimitzi l’actuació farmacològica. És per això que la Prescripció Social, estratègia que pretén la millora del benestar amb la prescripció ?des de l’Atenció Primària? d’activitats culturals, socials o relacionades amb la natura, pot donar resposta. A la Jornada que hem organitzat el 3 de novembre parlarem d’aquest exitós binomi: “Salut-Cultura: una recepta per a la cohesió social”.

Si des dels Ajuntaments proposem “actius” (recursos d’entitats, activitats, clubs, biblioteques...) ampliem els recursos terapèutics i els donem una eina de suport. Tinguem cura de la cultura, perquè la cultura cura!

31 empreses de Manresa van signar aquest dimecres 2 de novembre la constitució de la comunitat energètica empresarial ‘Manresa Il·lumina’. La nova cooperativa, formada íntegrament per petites i mitjanes empreses industrials del Polígon Industrial Bufalvent, neix amb la voluntat d’aportar serveis per a la millora de la gestió energètica, ecològica i econòmica als seus socis, que podrà ser qualsevol empresa dins dels polígons d’activitat econòmica del municipi de Manresa.

Es tracta d’una iniciativa pionera en el món empresarial a Catalunya i a l’estat per la seva envergadura i potencial. La comunitat energètica no té ànim de lucre. Tots els beneficis es traduiran en estalvi per als socis i funcionarà amb un règim totalment democràtic: un soci, un vot. Les instal·lacions energètiques seran propietat de la cooperativa, que s’encarregarà de construir, mantenir i gestionar les instal·lacions i l’energia produïda.

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha subratllat que la comunitat energètica de Bufalvent és la segona iniciativa que s’ha anunciat en pocs dies “per accelerar la transició energètica a la ciutat de Manresa”, després que el passat 17 d’octubre l’Ajuntament de Manresa i Aigües de Manresa fessin públic l’acord per crear una energètica pública.

Es tracta, ha dit, de dos passos molt importants per fer front al model energètic vigent, basat “en els combustibles fòssils i en uns recursos que són finits” i que comporta “una forta dependència de les grans empreses productores i comercialitzadores”: “Ho estem veient ara, amb uns preus de l’energia altíssims que estan posant al límit moltes famílies i també les empreses, que perden competitivitat”.
 Al seu torn, el president de l’Associació d’Empresaris de Bufalvent, Bernat Ladrón de Guevara, també ha assegurat que “urgeix un canvi de model en moltes de les estructures que hem conegut fins avui, i el de l’energia n’és un” i ha afirmat que la nova cooperativa “posa les bases i vol ser un mirall per a cooperatives futures”.

Un procés iniciat amb el suport de l’Ajuntament de Manresa

Els antecedents a la creació de la comunitat energètica s’inicien el 2016 amb el projecte ‘Manresa en simbiosi’, una iniciativa que pretenia maximitzar l'eficiència en l'ús dels recursos disponibles per iniciar el camí cap a l'economia circular. Va ser impulsat per l'Ajuntament de Manresa, conjuntament amb l'Agència de Residus de Catalunya, i amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de l'Associació d'Empresaris del Polígon Industrial de Bufalvent i la Fundació CTM. Posteriorment, s’hi va afegir el Consell Comarcal del Bages com a ens coexecutor i en els darrers temps els Ajuntaments de Sallent i Sant Fruitós de Bages.

Al 2020, es va iniciar el servei de gestió energètica com a part del servei de simbiosi industrial al polígon de Bufalvent, sempre amb el suport de la Diputació de Barcelona, per assistir als empresaris i decidir sobre l'estalvi de despesa en consums energètics. Així, es va encarregar a l’empresa Simbiosy una diagnosi del potencial de generació d’energia solar fotovoltaica a les cobertes de tot el polígon de Bufalvent i es van estudiar els consums de les empreses.

L’any 1993 va haver-hi una modificació normativa que establia que el personal de les administracions que el 31 de març estigués inclòs en el camp d’aplicació del Règim Especial de la Seguretat Social dels Funcionaris de l’Administració Local (MUNPAL), quedaria integrat, amb efectes de l'1 d'abril, en el Règim General de la Seguretat Social.

La mateixa norma, va preveure que el personal actiu de les corporacions locals que a la data d’integració estigués rebent l’assistència sanitària mitjançant concert amb una entitats privades, entre d’altres supòsits, podria continuar rebent-la amb la mateixa modalitat sempre que ho decidís el Ple de la Corporació.

El Ple de l’Ajuntament de Manresa va acordar continuar prestant l’assistència sanitària per mitjà d’entitats privades per al personal que venia de l’antic règim, mentre que el personal de nova incorporació ja va passar tot al règim general. 

Un dels requisits per poder passar del règim especial al règim general, era que passés tot el col·lectiu sencer (no odien passar persones a títol individual, ja que no es tracta d'un dret individual subjectiu de cada funcionari).

Vist que la sanitat pública dona molt bon servei, especialment en aquelles qüestions més especialitzades i sensibles i, vist també que moltes de les persones afectades demanaven reiteradament quan es podria fer el pas al règim general de la seguretat social.

De fet, era potestat del ple decidir si es passava tot el col·lectiu al règim general, però, amb la intenció de respectar la voluntat del col·lectiu, s’han realitzat diverses consultes a les persones afectades que, fins a l’actual, sempre havien determinat el desig de mantenir-se en el règim especial. Ara, abans de que vencés l’actual contracte, s’ha realitzat una nova consulta aprofitant la finestra d’oportunitat.

El resultat d’aquesta consulta, amb un 92% de participació sobre un cens de 86 persones, ha estat de 55% dels vots a favor del canvi enfront un 45% de mantenir l’assistència amb mútua privada. 

Aquesta proposta, el pas del col·lectiu al règim general, ha estat objecte de negociació a la Mesa General de Negociació en la sessió celebrada el dia 10 d’octubre de 2022.

Finalment, pel que fa a l’afectació econòmica d’aquest canvi en el pressupost municipal, caldrà ingressar a la seguretat social el mateix import que s’ingressava fins ara per a aquest col·lectiu. El que variarà és l’import destinat a despeses farmacèutiques i assistència mèdica que a partir d’ara anirà a càrrec de la seguretat social (estimem que serà de l’ordre del mig milió d’euros). L’ajuntament també s’haurà de fer càrrec del pagament de les baixes per incapacitat temporal d’aquest col·lectiu. 

Així, vist els beneficis que suposa per al personal afectat pel que fa a l’accés als servei sanitari públic, presentarem la sol·licitud a la Tresoreria General de la Seguretat Social per a la prestació de l’assistència sanitària del Règim General al personal funcionari de l’Ajuntament de Manresa que, a data 1 d’abril de 1993, estigués inclòs al camp d'aplicació del Règim Especial i que actualment està rebent l’assistència sanitària a través d’una entitat privada, amb efectes de l’1 de gener de 2023.

En el ple municipal del mes d'octubre es va debatre el "Dictamen sobre aprovació inicial, si escau, del canvi de forma de gestió del servei d’aparcament en superfície sota temps limitat". Un dictamen amb un dels enunciats més breus i, alhora, contundents, .... ni més ni menys que el canvi de mans de la gestió de la zona blava de la ciutat. Quin gran tema, quina gran qüestió, quanta tinta i converses ha generat, posant de manifest la seva importància.

Fa més de 17 anys (des de l'any 2005) que es gestiona la zona blava d’'una forma relativament rígida. Amb la situació actual tenim  poc marge de maniobra per treballar, per reorientar polítiques de mobilitat sostenible. Ha passat massa temps amb la mateixa manera de fer i de treballar. No obstant, en el seu moment, aquest fórmula, va complir una funció.

Els temps han canviat, la gestió de la via pública ha canviat, la mobilitat sostenible ha canviat, la ciutat ha canviat, .... tot ha canviat molt en 17 anys. 

Ara ens cal un canvi

Durant, aquest període, els dos principals objectius de la gestió indirecta de la zona blava han estat: en primer lloc, fomentar la rotació a l'àrea central de la ciutat (promoció econòmica, comercial i de serveis) tant important que tenim. I, en segon lloc, destinar una part important de la recaptació al finançament d'una única obra, la de la Reforma (una obra, per altra banda, força incompresa).

Tant la rotació de l'aparcament, com la recaptació són dues qüestions molt importants, i tenen, a priori,  una finalitat positiva per a la ciutat. Ara bé, com deia, toca un canvi del model de planificació i de gestió.  

Afortunadament, la fórmula actual de gestió de la zona blava arriba  a la seva fi (maig de l'any 2023). I no tenim cap intenció de prorrogar-la. 

La memòria tècnica que acompanya el Dictamen és clara. Els avantatges tècnics de la gestió directa son clars. 

Efectivament, és una gestió directa relativament fàcil i econòmicament beneficiosa. Destaco tres punts o aspectes de la memòria tècnica que acompanya el dictamen:

1. Gestionar la zona blava de forma directa per part de l'Ajuntament no hauria de ser una tasca excessivament complexa. És un servei relativament senzill que gira al voltant d'un equip humà d'onze persones que supervisen uns 56 expenedors i controlen més d'un miler de places d’'aparcament amb eines informàtiques i tecnològiques.
2. Evitem aplicar l'IVA. (tant a la persona usuària del servei, tarifa, com pagar-ho a la concessionària). 21%. I també evitem aplicar el benefici industrial.
3. Les despeses d'inversió, les despeses de gestió, són substancial ment inferiors a les de recaptació. Dades provisionals, variables any darrer any, amb un horitzó d'un milió d'euros anuals.

S'obren nous escenaris: de política tarifaria, nou mapa de zones regulades (blava, verda) Nous i quantiosos recursos per a noves inversions.

M'aturo en aquest darrer punt: fins ara es destinaven els recursos a un únic projecte (el de la Reforma) i ara ho podem fer a varis projectes (entorns escolars, ampliació d'illes de vianants, millores de servei de transport públic, etcètera. Els que decidim per a una mobilitat sostenible). 

Segur que tenim idees per a nous escenaris, i podem construir des de l'interès general propostes per a una nova ordenació i gestió de l'aparcament a la via pública, que també contemplin un clar retorn a la ciutat de la recaptació econòmica. 

Em sembla que ens hem de proposar, a partir d'ara, que 'aparcament al carrer pagant, sigui percebut com més beneficiós, per a la ciutat.

En aquest sentit, el vent bufa a favor, i durant el propers mesos hem de fer propostes per a una mobilitat sostenible, en el marc del Pla de mobilitat, que estem treballant. Tindrem una gran oportunitat per definir línies estratègiques de l'aparcament en superfície a la via pública, al centre de la ciutat i als barris i, alhora, disposar d’'importants recursos provinents de la gestió directa de la zona blava que podrem destinar a una mobilitat sostenible.

Tenim temps i espai polític per reformular el model en el sentit ampli de la paraula. No es tracta només de substituir una empresa privada per l'Ajuntament.

Tenim una gran oportunitat de transformació de la ciutat i està davant nostra. Agafem-la!!    

Finalment, i sobretot, sobretot, el que considerem molt important, pel repte de la gestió directa, és el repte de la MAJOR CAPACITAT DE DECISIÓ I VELOCITAT PER TRANSFORMAR LA CIUTAT.

Aquesta frase tan contundent va ser pronunciada pel regidor manresà de Ciutat Verda Pol Huguet a l’últim ple d’aquest any. Huguet també va posar èmfasi en el fet que el gran progrés material que hi ha hagut a bona part del món aquests últims 200 anys ha estat gràcies a l’augment de consum energètic possibilitat pels combustibles fòssils. En efecte, si fins el segle XIX les principals fonts d’energia de la humanitat havien estat les renovables la Revolució Industrial liderada per Anglaterra va encimbellar el carbó a la posició de primera font energètica. Aquest predomini del carbó va durar des de principis del segle passat fins a la dècada dels 60 d’aquell segle quan el petroli el va destronar. I malgrat que el subministrament de petroli no ha estat mai estable o fàcil aquesta hegemonia s’ha mantingut fins avui en dia. Una màquina com el motor Diesel és considerada per experts com Vaclav Smil com un pilar bàsic de la nostra civilització, sense ell difícilment podríem tenir tant comerç a tanta distància. I no cal dir que majoritàriament el motor Diesel funciona cremant combustibles de petroli. Veurem si el petroli podrà mantenir la seva hegemonia o si serà aviat destronat pel carbó com apunta el científic italià Ugo Bardi però en qualsevol cas s’està veient que substituir els combustibles fòssils no és gens fàcil.

I aquesta dependència dels combustibles fòssils ens situa davant del doble desafiament de la crisi climàtica i de la crisi energètica. Per una banda els gasos d’efecte hivernacle que aquests combustibles generen estan alterant greument el clima planetari i per altra banda ens enfrontem a la seva escassetat ja que les seves reserves disminueixen cada vegada més depressa. Combinació d’efectes ja prevista a l’estudi dels LÍMITS DEL CREIXEMENT publicat fa 50 anys i també al ple. És per això que estem veient la fi del mite del creixement sostenible o creixement verd. No hi ha creixement verd i probablement la nostra economia deixarà de créixer aquests propers anys.

Què podem fer davant d’això ? Penso que el camí iniciat per l’ajuntament de Manresa és el correcte: democratitzar la gestió de l’energia a través d’empreses públiques com Aigües de Manresa. És la manera de plantar cara al neoliberalisme més cruel, aquell que vol deixar la gestió dels recursos en mans privades. Només avançant cap a un sistema econòmic pensat per a la ciutadania i no per a l’accionariat podrem evitar anar augmentant les diferències de riquesa i crear una societat dual de privilegiats i d’exclosos, societat que òbviament posaria en perill la democràcia.

Desitjo per tant el millor per a Aigües de Manresa. En aquests temps difícils del seu èxit en dependrà la prosperitat de tothom. Endavant!

Jofre Oliveres Sala, secretari de transició ecològica d’ERC Manresa.

Aquest mes de setembre passat, una jove kurda de vint-i-dos anys, la Masha Amini, va ser assassinada per la policia de la moral iraniana quan va ser detinguda per no portar "com cal" el hijab que tapava els seus cabells. 

Aquest cas ha significat per a moltes dones a l'Iran un abans i un després. Ha estat la guspira d'una revolta que ha fet sortir en massa a moltes dones al carrer, en contra de la violència que pateixen cada dia per un sistema patriarcal que ha tallat d'arrel tots els seus drets. Una revolta contra un règim fonamentalista, extremadament misogin, que va arribar al poder amb el cop d'estat islàmic del 1979 i que ha repercutit en un canvi radical en una societat, la iraniana, que havia conegut la llibertat i la igualtat entre dones i homes.

Les imatges de dones tallant-se els cabells i cremant els seus hijabs com a reacció de protesta ens han remogut a totes. Sabem que s'hi juguen la vida i no podem fer més que sumar-nos a la seva causa, que és també la nostra: la lluita contra tota opressió patriarcal, ja sigui per obligar-nos a tapar el nostre cos, com per obligar-nos a ensenyar-lo, si no ho volem. Les dones hem de poder decidir sempre.

Les diferents protestes i manifestacions ciutadanes arreu del país contra la violència d'aquest règim patriarcal, han estat durament reprimides amb detencions de periodistes com la Nilufar Hamedi. Arreu del mon també s'han organitzat protestes i accions de suport com a mostra de solidaritat amb les dones iranianes. Amnistia internacional ha sol·licitat una investigació de la mort de Masha i fan palès que l'obligatorietat de l'ús del vel és abusiva, degradant i discriminatòria.

És per això que volem traslladar tota la nostra solidaritat, força i coratge a la revolta liderada per dones de l'Iran, que sota l'opressió del règim iranià s'alcen i lluiten pel seus drets, també el dret de vestir-se com vulguin. Les seves queixes i reivindicacions ens les fem nostres. Ens manifestem contràries a la imposició del vel o de portar qualsevol vestimenta de manera obligada, va en contra de drets fonamentals. 

També volem manifestar el nostre rebuig a totes les agressions que pateixen les dones i les nenes a qualsevol tipus d'opressió. Les dones són les que pateixen més violències islamofòbiques i que són un tipus de racisme. 

Es indiscutible que la millor alimentació per al nadó es la llet materna, es així, es la llet fabricada expressament pels infants. Sovint parlem molt dels beneficis que té pel nadó, que en té, i no tant dels beneficis per la salut de les mares a nivell físic i a psicològic per la mare, a banda que les ajuda a recuperar-se molt millor del part. 

L'alletament matern és una qüestió de salut i per tant un dret i per això cada cop són més les lluites feministes per que aquelles persones que desitgen maternar, ho puguin fer com desitgin i sigui més satisfactori per elles. Això inclou la lactància. Per tant s'han crear les condicions per respectar aquesta voluntat i per impulsar-la.

Algunes dades dels parts a Manresa:
1924 parts el 2019
1742 parts el 2020
1703 parts el 2021

L'any 2019, segons l'informe d'Indicadors de salut perinatal a Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, el 90,7% de les mares fan pit en néixer el seu nadó, (a Manresa aquesta dada es inclús més alta, del 94%), Per tant, són moltes dones que cada any lacten als seus nadons. Ara bé, només el 29% segueix mantenint la lactància materna més enllà dels sis mesos a Catalunya, que es el mínim que recomanen l'OMS i altres organismes.

S'ha fet una bona feina per fomentar la lactància materna durant molts anys però ara el repte es poder mantenir-la durant més temps. És evident que la persona pot decidir deixar de lactar si així ho desitja en qualsevol moment. Reivindiquem una maternitat respectuosa, que vol dir respectar-se i cuidar-se a una mateixa i decidir sobre el propi cos.

Però les dades en demostren que tot i que hi ha la intenció de moltes mares a lactar en un inici, aquest índex de lactància materna baixa moltíssim i denota el poc suport social que té donar el pit, tot i que ja hem comentat la importància envers la salut de mare i fill, l'alletament es pot trobar amb molts impediments i, sobretot, el més rellevant és que el model socioeconòmic actual dificulta exercir lliurement la criança, tenint en compte que als quatre mesos cal reincorporar-se a la feina.

Per tant, el que volem és comprometre'ns com a comunitat:

• A protegir, promocionar i donar suport a la criança i a la lactància materna.
• A visibilitzar i normalitzar la lactància materna per prevenir l'aïllament social de les mares que volen alletar a Manresa.

Per tant, a ocupar l'espai públic amb la criança. I per fer-ho, volem crear una xarxa d'espais adequats i respectuosos on poder alletar, que no calgui fer un intercanvi econòmic. Realitzarem doncs la campanya de sensibilització perquè s'hi adhereixin locals públics i privats i elaborarem el material necessari per fer-ho.

També volem reivindicar, des de una perspectiva feminista, la millora del permís de maternitat. Estem contentes que s’hagin augmentat els permisos de paternitat, per veure si, ara sí, millorant drets es comparteix la criança entre mares i pares. Sembla evident que quan més temps passa el pare amb un nadó, més implicats estan en la cura de fills i filles al llarg de la vida. Però fa més de tres dècades que no es toca el permís de maternitat i sabem que des del ministeri d’igualtat del Govern espanyol es comparteix aquesta demanda.

Per últim, i no menys important, voldria agrair l’acompanyament que es fa a les mares des de “Fem pit” i altres grups de criança de la ciutat. Un bon acompanyament pot salvar una lactància i el poder compartir experiències, tècniques per alletar... és un gran suport per elles.

Animem a les mares a participar-hi. És molt important fer xarxa amb persones que estan en la mateixa situació o que ja hi han passat, i la pressió social de què ho has de fer superbé i de què tothom en sap més que tu es més que rellevant.

El proper mes de desembre circularan per la ciutat vuit busos 100% elèctrics, és a dir, amb zero emissions, que transportaran usuaris de les principals línies urbanes. Aquest nombre de vehicles suposa pràcticament la meitat de la flota. La resta de vehicles són híbrids.

Fa més d’un any que vàrem prendre aquesta decisió, que ara ens situarà al capdavant de les ciutats que treballen per la reducció de contaminants a l’aire urbà que tots respirem. Aquesta decisió és transversal, és a dir, és beneficiosa per a tothom. Tothom en treurà profit (usuaris i no usuaris) de la modernització del nostre servei de transport públic.

La qualitat de l’aire és un dret i una obligació universal. Malauradament i per diverses circumstàncies, globalment estem reaccionant tard, però localment no deixarem de treballar. La crisi climàtica i energètica és una realitat i amb aquest horitzó planifiquem altres mesures de mobilitat sostenible per la ciutat. Així, la revisió del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible continua avançant. Ben aviat es farà el retorn tècnic del procés de participació ciutadana i s’iniciarà la darrera fase del nou document. Una fase propositiva que ens ha de dibuixar un nou escenari ambiental a la totalitat del terme municipal. Les propostes han de servir per afrontar nous reptes per nosaltres i perquè les noves generacions es trobin un entorn en les millors condicions possibles. En aquest sentit, hem de ser responsables i generosos.

El mes de desembre passat, el ple municipal va aprovar el compromís de l'Ajuntament de Manresa de lluitar contra el frau i impulsar el sistema d’integritat i adhesió a les mesures antifrau. Avui portem a consideració diverses mesures per materialitzar aquest compromís i que se sumen a les ja existents:

• El registre de grups d'interès (estem adherits al registre de la generalitat)
• L’aprovació del codi de conducta dels alts càrrecs de l’Ajuntament de Manresa i del seu sector públic
• La bústia ètica 
• Una pàgina web de transparència i dades obertes. 
• Divulgació i formació en valors i ètica pública
• Exigència de la declaració d'Absència de Conflictes d'Interessos (DACI) en les persones que participen en tribunals de selecció i/o oposicions i en determinats processos de contractació.

Utilitzant la metàfora que va exposar el Cap de Servei de Cooperació en l'administració electrònica, la transparència i la protecció de dades, en Lluis Granero i Vilarasau, a la comissió informativa de serveis generals, l’Ajuntament fins ara conduïa un vehicle amb les prestacions bàsiques, però l’objectiu és conduir un vehicle d’altes prestacions amb la finalitat de reforçar els mecanismes de prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d'interessos.

Per millorar el pla antifrau que es va presentar el mes de desembre, s’ha considerat fonamental incorporar a tots els Serveis existents a l’Ajuntament per tal de realitzar conjuntament:

• Una anàlisi i avaluació dels riscos: identificant i analitzant els riscos dels processos clau, avaluar la probabilitat de cadascun d’ells i l’eventual impacte.
• L’establiment d’indicadors d’advertència o marcadors de risc per detectar que poden estar produint-se activitats fraudulentes, les anomenades banderes vermelles
• Definir mesures preventives per a què el risc residual sigui tolerable, adequades a la situació de risc concreta i proporcionals a la probabilitat i la gravetat del risc, incloent procediments relatius a la prevenció i gestió de situacions de conflictes d’interès.
• Una peça clau ha estat la implementació de la recollida de les DACI (les declaracions d’absència de conflicte d’interès) mitjançant una eina informàtica que en facilita el seu seguiment i auditoria.
• Aquest Pla d’integritat institucional, està configurat per un conjunt d’eines i mecanismes, instruments de caràcter essencialment preventiu, afecta a tota la gestió de l’Ajuntament i estan dirigits a millorar la infraestructura ètica, a prevenir la corrupció i les conductes públiques inadequades i, en conseqüència, a consolidar la confiança ciutadana.

Tot això per donar resposta als principis de bon govern que han d’assegurar que els interessos públics s’assoleixen amb objectivitat, neutralitat i imparcialitat

Estem en plena revisió del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Manresa. Un llarg i complex procés de diagnosi, reflexió i presa de decisions. Ara, s’està acabant el procés de participació ciutadana.

Volem i/o podem canviar les rutines de la nostra mobilitat? Tu vols fer-ho? Aquestes i altres preguntes són clau per afrontar la transformació de la ciutat. Els nous temps fan canviar molt més ràpidament les coses, i la mobilitat de la ciutat i la comarca no en són una excepció. Si volem una Manresa més acollidora, saludable i avançada hem de repensar del tot l’ús que fem de l’espai públic per moure’ns. Un espai públic que, d’altra banda, és molt limitat. 

La transformació de la ciutat amb la mirada des de la mobilitat s’accelerarà. Haurem d’afrontar canvis de xip en la manera de moure’ns per poder assolir un nou model més clar i entenedor, que ens faci atractius i competitius.

Desplaçar-se a peu, en transport públic, a dues rodes o a quatre rodes, tenint en compte que, tot alhora, no podrà ser. Caldrà triar, prioritzar, definir la imatge de ciutat saludable i continuar la transformació.

Necessitem disposar d’un pla nou que, conjuntament amb altres estratègies, ens prepari per als canvis socials, econòmics i ambientals que ja tenim a sobre.

Ens en sortirem. Planificarem les millores de la mobilitat respecte de la comarca, enfortirem la cohesió dins del terme municipal, reforçarem el paper del nucli urbà de la ciutat i farem dels barris uns espais on s’ha de percebre que arriba de forma directa la millora de la qualitat global dels desplaçaments.

Ja fa temps que estem immersos en una situació de post-pandèmia que ens ha deixat a les ciutats mitjanes i grans una sensació d'incivisme, de manca de seguretat i de conflicte en l'espai públic generalitzada. Les dades, ens diuen que estem a nivells de delinqüència del 2019, però malgrat la dada, el que és cert es que tots plegats som molt menys tolerants i ens incomoda profundament sentir que la situació es pot agreujar. Inclús quan les dades milloren i la sensació també ens diem: “Bueno, Bueno, però ja veurem d'aquí un temps”.

Políticament hem estat treballant de valent per revertir una situació que certament fa un any no era agradable. Hi va haver baralles al carrer i la sensació que alguna cosa havia canviat era evident. L'operació Tremall que persegueix delinqüents multireicidents que fa patrulles conjuntes de Policia local, mossos i policia nacional ens ha ajudat a detenir unes quantes persones que ja feia temps que entraven i sortien de les dependències policials i de les sales dels jutjats. Juntament amb l'augment de les patrulles mixtes a peu, la instal·lació de càmeres que ens permeten dissuadir i perseguir en cas de delicte i una comissaria de proximitat al centre per poder atendre totes les demandes de la ciutadania ha estat les mesures que des del govern de la ciutat, juntament al el departament d'interior hem proposat.

Però no n'hi ha prou. La sensació que les coses estan canviant segueix present i ens neguem a  fer-nos a la idea que a partir d'ara haurem de viure sempre més així. 
Molts col·lectius que fins abans de la pandèmia vivien a la ciutat amb un cert nivell d'inclusió social (parlo de famílies d'origen migrat) es veuen ara mirades amb rebuig, com si fessin nosa. O por. I la por fa mal perquè és totalment irracional i ens fa veure perills on només hi ha persones diferents.

Per això cal dir que No tot s’hi val. Els primers interessats en acabar amb la delinqüència al carrer i les màfies son les pròpies persones migrades que volen tornar a treballar per construir una societat inclusiva i cohesionada que pugui mirar de manera decidida cap al futur. No podem barrejar naps amb cols o l'extrema dreta farà queixalada forta entre els que analitzen les situacions des de l'estómac.

Que hem de dir prou a la impunitat amb segons quines situacions? Ja hi estem d'acord. Hauríem de poder treballar per un bé comú més cooperatiu i fet entre tothom. Les darreres dècades d'accés d'individualisme ens han dut a aprimar les entitats cíviques i associatives. L'estima per allò que compartim com a veïns i venies, que son places i carrers hauria d'estar cuidat entre tots i totes. 

També hauríem d'apostar per modificar les lleis en relació als delictes actuals. Perseguir les màfies i les organitzacions criminals amb més eines i potser fer efectives algunes ordres d'expulsió que l'Estat per desídia o per alguna altra raó que se m'escapa no fa. Això no només ens ajudaria als manresans de tota la vida, com en diuen alguns, sinó a tota aquella població que ha vingut a construir-se un futur a Manresa i que té nom propi, cognoms i ganes de treballar i aportar i que s'estima la ciutat.

Mariona Homs Alsina

El moviment independentista ha sigut víctima del cas d’espionatge il·legal més massiu de la història, la vulneració dels drets individuals i col·lectius dels qui el lideren, el defensen o, simplement, en formen part. Es tracta de fets d’una gravetat extrema, unes pràctiques d’espionatge que s’haurien produït absolutament al marge de la legalitat.

Fa poc, el mitjà nord-americà ‘The New Yorker’ a través d’un informe de Citizen Lab de La universitat de Toronto, publicava que entre els afectats del Catalangate hi ha presidents de Catalunya, polítics independentistes catalans, advocats, membres d'organitzacions de la societat civil, etc. Més de seixanta persones –sense comptar les que no ho saben o que no ho han pogut verificar– han vist vulnerats els seus drets fonamentals i han estat víctimes de delictes. 

No ens estendrem en els detalls del programari utilitzat, Pegasus, un programari que només pot ser adquirit pels estats, sinó en les conseqüències que es deriven del fet que un estat pugui impunement, exclusivament pel seu pensament, sense cap justificació més enllà de defensar unes determinades idees polítiques, accedir als mòbils, correus, xats, converses, fotografies ... de persones innocents.

S’imaginen com se sentirien si s’assabenten que han intervingut les seves comunicacions? Coneguin què és el que han parlat amb les seves parelles? Mirat les fotografies dels seus fills i filles? Llegit les converses amb les seves amistats?,...? I, és més, no només els haurien estat escoltant a vostès, també s’haurien vist implicades totes aquelles persones amb qui haurien interactuat.

En el cas que s’ha destapat, el fet és molt més greu perquè, a més de la violació del dret a la intimitat, la revelació de secret de les comunicacions, la intromissió en els debats polítics dels adversaris, fins i tot s’han intervingut i escoltat, vulnerant el dret de defensa, escoltant converses especialment delicades mantingudes amb els advocats.

Quines explicacions ha donat el govern espanyol? Quan es va preguntar al Ministeri de Defensa sobre el Catalangate i si havia utilitzat el sistema Pegasus, van assegurar que «amb total contundència» podien dir que «el Govern d'Espanya sempre actua d'acord amb el dret i en estricte compliment de la legalitat». És a dir, negar-ho tot. També van desacreditar els mitjans internacionals que ho van fer públic i qüestionar el rigor de la investigació de Citizen Lab.

A la roda de premsa del Consell de Ministres, la portaveu del Govern i titular de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va assegurar que «el Govern no té res a veure ni res a amagar». I seguia: a Espanya només es poden dur a terme tasques d'espionatge «a l'empara de la llei i del dret». «La ciutadania espanyola, que tingui l'absoluta tranquil·litat que estem en un Estat democràtic i de dret i, per tant, aquí no es poden limitar drets i llibertats individuals si no és en l'àmbit i l'empara de la llei».

Per la seva part, la ministra Robles va admetre-ho implícitament al Congrés, defensant que el Govern i el CNI «sempre actuen d'acord amb la legalitat vigent a Espanya» i, justificant l’actuació sobre els independentistes, ha manifestat que el CNI havia actuat amb autorització mentre el tribunal suprem ho negava.

En només dues setmanes el govern de l’estat ha passat de negar Pegasus i dir que sempre s’actua dins de la legalitat, a reconèixer que l’han utilitzat, a justificar-ne l’ús i, finalment, a anunciar que també n’han estat víctimes d’espionatge.

Així i tot, el PSOE s’ha sumat a PP, Vox i Cs per vetar la comissió d'investigació al Congrés sobre l'escàndol sol·licitada per Esquerra Republicana, Junts, CUP, PDeCAT i els Comuns.

Si volem viure en una democràcia plena, cal fer tot el necessari perquè la justícia investigui qui en són els responsables i reclamar-ho a totes les instàncies possibles perquè aquests fets són gravíssims i intolerables.

La Moncloa pot dir i pot repetir que Espanya és una democràcia plena i que no s’han espiat il·legalment els telèfons dels adversaris polítics, però les evidències demostren tot el contrari. En paraules del nostre president Pere Aragonès, l’ha qualificat com el cas d’espionatge més injustificable, greu i escandalós de la història.

Per garantir que la ciutadania no serà espiada exigim donar explicacions a l'opinió pública:

• Transparència, que es desclassifiquin els documents que van avalar l'espionatge
• Responsabilitats polítiques, conèixer qui n’estava al cas, qui ho havia ordenat i amb quins diners ho ha pagat, qui ha permès l'espionatge, qui té les dades robades, 
• Garantia de no-repetició. L'espionatge és una vulneració de drets fonamentals i calen garanties que no es tornarà a repetir. 

Sense transparència, l’assumpció de responsabilitats i garanties de no-repetició, ningú podrà donar la crisi de Pegasus per resolta.
És per tot això que considerem necessari que l’ajuntament de Manresa alerti de la gravetat d’aquests fets, condemni la vulneració de drets fonamentals, digui no al ciberespionatge, reclami una investigació profunda i l’assumpció de responsabilitats a qui li pertoqui.

La llei 20/2021 de 28 de desembre de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública suposarà, a més de la millora laboral -pel que fa a estabilitat- de les persones que estan treballant de forma interina a la nostra administració, també la millora dels serveis prestats en aquells casos que s'han vist forçats a desenvolupar les polítiques a partir de programes sense poder donar continuïtat a la prestació dels serveis provocats pels canvis de personal que no podia estabilitzar. Fonamentalment, ens referim a programes de desenvolupament local.

A Manresa, aquest canvi va iniciar-se l’estiu de l’any passat quan va entrar en vigor el reial decret llei d’estabilització.  En aquell moment acabàvem d’engegar un procés per cobrir vuit places d’auxiliars tècnics d’equipaments. Algunes de les places convocades complien els requisits d’estabilització (finalment han sigut totes perquè els requisits han canviat). Es va incoar la nul·litat del procés selectiu, amb audiència als interessats i resolució d’al·legacions, podent-se incorporar en l'oferta pública d'ocupació d'aquest any.

Després d'un estudi jurídic molt minuciós de totes les places ocupades de forma interina amb l’objectiu d’estabilitzar el màxim de places, es va portar a negociació i la Mesa de funció pública, amb totes les forces sindicals que l’integren, va aprovar per unanimitat els criteris d’incorporació de places a l’oferta. 

L’esperit de l'ajuntament ha estat el d’anar a màxims a l’hora d’estabilitzar totes les places possibles i no crear desigualtats entre treballadors i treballadores que es podrien beneficiar del procés extraordinari d’estabilització.

Quines places han passat a estabilització l’empara de la llei 20/2021:

• Les places que han estat ocupades de forma temporal i ininterrompuda almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020
• Les places que han estat ocupades amb caràcter temporal amb anterioritat a 1 de gener de 2016
• Les places ocupades per persones que amb anterioritat a 2016 ocupaven temporalment places de naturalesa estructural diferents de l’actual, encara que fossin d’altra categoria, amb relació continuada.

Així, doncs, l’Oferta Pública d’Ocupació de l’Ajuntament de Manresa per a l’exercici 2022 està formada per:

• 35 places per procés ordinari: places que resulten del càlcul de la taxa de reposició d’efectius i les que es poden oferir d’acord amb la normativa pressupostària, incloses les de promoció interna. 
• 59 places per procés extraordinari d’estabilització: places que es preveuen a l’empara de la Llei 20/2021, de 28 de desembre de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. 

En total, 94 places, 27 de personal laboral i 67 de funcionaris 

Hi ha dictàmens que són transcendents perquè, tot i ser molt tècnics, ajuden a marcar la diferència.

L’any 2020, la Generalitat va aprovar per primera vegada la gestió delegada per a la gestió de les residències públiques. Aquest concurs/licitació, modificava substancialment l’essència de les externalitzacions perquè lluny del que s’ha fet en moltes ocasions de ponderar la licitació en el plec econòmic per sobre del tècnic, sortia amb un preu fix, sense subhasta i puntuava estrictament el projecte. I no només això, demanava a les entitats estar prèviament acreditades dins la xarxa pública de serveis socials i, per tant, haver passat un filtre qualitatiu i documental exhaustiu. 

El desembre del 2020 l'Ajuntament de Manresa va sol·licitar acollir-se a aquest nou procediment i utilitzar el mateix model per impulsar l’aprovació del contracte de SAD. També vam demanar a la generalitat que obrís el procés d’acreditació a la xarxa pública de serveis socials de les entitats del servei d’ajuda a domicili que ho sol·licitessin, alhora que vam començar a treballar per tenir un canvi de model en la contractació d’aquest servei a la ciutat.

Després d’un any i mig de feina, l'Ajuntament de Manresa treu a concurs la gestió delegada del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) de Manresa, la contractació més gran que es farà al llarg del mandat a la regidoria ’Acció i Inclusió Social i en el conjunt de servei. 

En el marc del pla estratègic l’envelliment i la dependència de la ciutat, es recull el desig que les persones volen envellir a casa i el servei d’ajuda a domicili és el servei clau que ho ha de poder garantir.

D'altra banda, en l’acord que l'Ajuntament va aprovar amb la Plataforma de les pensions públiques i els drets de la gent gran es comprometia, l'any 2023, a arribar a una cobertura de 48.000 hores de SAD a Manresa. No obstant això, després de la pandèmia ha augmentat significativament la demanda del servei i es va acordar un augment que estarà al voltant de les 55.000 hores el 2022.

És per això que el pressupost de la gestió delegada que es proposa és d’1.379.552,29 euros, IVA no inclòs. Anual,  Considerant un volum de 60.000 hores anuals de treball efectiu i amb un preu per hora de 22,99 euros, IVA no inclòs. Unes hores que aquest nou contracte no limita i que, per tant, es podran anar ampliant en relació amb les necessitats que vagin sorgint en els pròxims anys. Com a resultat, passem d’un pressupost de SAD l'any 2019 de 766.893,82 i 38.000 hores a l’actual, d’1.379.552,29 euros, amb 60.000. Un augment econòmic del 79,89%. Una gran aposta que ha de permetre garantir que les persones que ho demanin puguin ser ateses al més aviat possible.

Manresa serà la primera ciutat a Catalunya a utilitzar aquest sistema en el servei d’ajuda a domicili, tot i que sabem que hi ha altres ciutats interessades a replicar el mateix model.

Quins són els aspectes centrals,

1. En primer lloc, que es modifica la forma de selecció dels proveïdors, només aquells que estiguin prèviament acreditats podran optar a participar.
2. Fins ara les licitacions tenen criteris de selecció, els tècnics i l’econòmic. En aquest model de gestió delegada l’oferta econòmica NO ES té en compte i el 100% de la valoració és tècnica, i com que prèviament s’ha acreditat els proveïdors, aquests compleixen dues condicions: qualitat de servei i també proximitat.
3. Tots els proveïdors de la xarxa que siguin aprovats seran llistats de forma ponderada i això permetrà, per tant, fer una taula de proveïdors.
4. La gestió delegada té una durada inicial de quatre anys, i després es poden fer pròrrogues de dos anys, fins a deu anys.
5. Quan hi hagi necessitat, aquest sistema permet incrementar les hores sense un topall màxim.

En relació amb el projecte tècnic disposa de moltes clàusules socials i té en compte les necessitats en relació amb l’atenció a les persones com a les professionals.En relació amb l’atenció, apliquem un sistema de treball per equips de professionals per zones, el que a BCN anomenen “superilles” que comporta treballar més d’una persona amb cada cas, cosa que  permet fer treball comunitari, facilita la relació i el vincle (per possibles substitucions) així com evita la solitud de la treballadora familiar. S’aposta per garantir un nivell alt de formació de les professionals i per una coordinació i seguiment intensiu dels casos. També disposa de clàusules de control i seguiment de l’execució, de manera que es garanteix la qualitat del servei i els drets de les treballadores.

Estem convençudes que aquesta proposta ha de garantir mantenir el projecte de vida al domicili de les persones grans de Manresa cobrint les seves necessitats i preferències.

Ens diu Joan Tronto que per aconseguir una veritable democràcia cuidadora l'obligació dels governs és detectar necessitats i repartir responsabilitats. Això vol dir no donar l’esquena a una realitat que ens cal abordar d’una manera integral i des de tots els prismes de complexitat.

Les cures són encara un espai de treball dividit per la meitat entre les cures formals i les informals, però tenen una realitat comuna, tant si és remunerat com si no, és exercit en la seva pràctica totalitat per dones. I encara més, 9 de cada 10 dones que treballen en l'economia de les cures són dones migrades. Per tant, la llei d’estrangeria juga un paper clau en la invisibilització i la precarització d’aquestes dones que a més estan subjectes a uns nivells de risc altíssims i poquíssim suport social i polític. 

Des de les polítiques laborals ens cal establir itineraris que no tanquin portes a les dones en el camí cap a la seva regularització, capacitació i inserció. Encara no hem establert un itinerari solvent que condueixi a aquestes dones per un camí cap a la regularització de la seva situació, o en tot cas, el camí és llarguíssim. 

L’acreditació de la professió d’auxiliar d’atenció a les persones en situació de dependència implica tenir una formació regularitzada a la qual no es pot accedir si no hi ha una situació de regularització administrativa i, per tant, els ens locals, sensibles a la problemàtica estableixen programes de “llars i cures” que formen a les dones per cuidar persones grans i en algunes ocasions inclús dona suport a la seva contractació per part de les famílies, però que continua relegant les dones a una contractació de serveis de neteja quan en realitat estan produint tasques de major valor. 

És cert que és un primer pas, que permet a aquestes dones a regularitzar la seva situació, això no obstant, no els dona opcions de contractació en el mercat laboral, i en el cas que vulguin fer el salt, han de repetir la formació. Una formació que moltes no poden acabar precisament per la necessitat d’haver de treballar de forma continuada i alhora tenir cura de la seva pròpia família. 

Ens cal posar-ho més fàcil. Ens ho diu la demanda social, la demografia i el mercat laboral. Per tant, fins quant tanta precarietat?

Mariona Homs i Alsina
Regidora d’Acció i Inclusió Social 

Des que ERC Manresa ha accedit a l’alcaldia, hem treballat molt per dur a terme projectes estratègics per dinamitzar la ciutat, fer-la referent de la Catalunya Central, i orgull de manresanes i manresans. 

• Fàbrica Nova: Amb l’adquisició de l’antic complex fabril, hem desencallat el gegant adormit de Manresa i, juntament amb la UPC, volem construir un pol de concentració de tecnologia per atraure i retenir talent local i internacional; que ofereixi un itinerari formatiu tecnològic complet; que contribueixi a la regeneració urbana, social i econòmica de Manresa i l’entorn de la Catalunya Central. 
• Soterrament dels Ferrocarrils Catalans i metro comarcal: hem aconseguit l’acord per iniciar una de les transformacions més grans de la ciutat, el soterrament de la via dels Catalans des de la carretera de Santpedor i el perllongament de la via cap al centre de la ciutat. Volem que aquesta sigui la primera d’un conjunt d’actuacions per disposar d’un metro comarcal. La següent, la creació de noves parades a La Parada i al Parc de l’Agulla.
• Nova seu de la Generalitat: aquest projecte implicarà un salt enorme pel que fa a la capitalitat de Manresa respecte al conjunt de la Catalunya Central, a la vegada que serà una gran contribució a la dinamització del Centre Històric.
• Avinguda dels Països Catalans: hem iniciat la construcció d’aquest nou vial que connectarà la carretera de Vic amb els Trullols i permetrà descongestionar i repensar la mobilitat a l’interior dels barris orientals de la ciutat.
• El Museu del Barroc de Catalunya: les obres han agafat velocitat de creuer i ja tenim tot el finançament lligat per dotar la ciutat d’un equipament referent a nivell català, símbol de la nostra història i identitat, i un motor de canvi a cavall del Barri Antic i Escodines.
• Redacció i aprovació del Pla estratègic del Cardener 2030, de forma participada, per tal d’acordar quin riu volem, i com aconseguir-lo, amb una distribució d’usos per a ciutadania (itineraris, espais de gossos, espais de joc) i per a la biodiversitat, amb transformacions ja fetes com l’enderroc d’una discoteca vora el riu, l’eliminació de grans extensions de canya, i substitució per bosc de ribera i prats d’ús públic.

Hem deixat enrere la pandèmia i les dades dels Cercles de Comparació Intermunicipal 2019 - 2020 entre ciutats de 75.000 a 100.000 habitants demostren que a Manresa, Ajuntament, entitats i persones, hem fet una aposta decidida per mantenir l’activitat, conscients de la importància cabdal que té.

Aixada vint-i-cinc anys!
Per celebrar el 25è aniversari de la Festa de l’Aixada, l’edició d’enguany ha estrenat nous guions (amb més presència femenina en les històries), nous espais (plaça del mercat de Puigmercadal) i nous formats (com la cançó de l’Aixada, l’escenari al mig de la plaça o la presència de pirotècnia). Els carrers han tornat a omplir-se! El Misteri de la Llum abandona l’església del Carme i surt al carrer amb un espectacle multidisciplinari que l’apropa a tothom.

Jardins de Llum ha estrenat imatge i s’ha consolidat com a festival que explora la relació genuïna de la ciutat entre la Llum, l’aigua i l’art durant tot el cap de setmana. Això ha permès l’ampliació de l’experiència, posant en valor les obres artístiques dialogant amb el patrimoni del Centre Històric.

Estem redactant el pla de mobilitat, que implicarà grans canvis, però mentrestant, ja hem compromès la compra de 8 autobusos elèctrics que, sumats als híbrids que ja tenim, constituiran un 100% de flota híbrida o elèctrica.

Hem fet nombroses ampliacions de voreres, i reducció de l’espai destinat als cotxes. Hem fet un plànol de Manresa a peu molt exitós, i el gran projecte és la singular proposta, des d’aquest gener, d’inventar-nos i distribuir un títol propi gratuït, la T-jove18 perquè els joves de 17 i 18 anys puguin utilitzar el bus urbà de franc.

El bus urbà de Manresa supera els viatgers d’abans de la pandèmia durant el mes de març amb 206.264 viatgers mensuals, el que suposa un 3,6% d’increment respecte al mateix mes de l’any 2019, que va ser un any de record de viatgers, en el que es van superar els 2.218.000 viatgers anuals. Si durant el mes de gener hi va haver 9.851 viatges amb T-jove 18, durant el mes de març ja han arribat a 16.247 viatges.

El conflicte al Sàhara és una situació cronificada. Ens trobem davant d’una vulneració continuada dels drets humans més fonamentals: el dret a gaudir i decidir sobre el propi territori, el dret a viure dels propis recursos i el dret a recuperar els vincles familiars.

Tot i que el dret internacional ha legislat de forma clara el camí per a resoldre aquest tipus de situació i determina que la solució per als territoris descolonitzats és un referèndum d’autodeterminació perquè cada poble pugui decidir el seu futur, Nacions Unides i la comunitat internacional en general, no han aconseguit que es compleixin els acords. Per això, el poble sahrauí espera una resposta encara avui, 46 anys més tard de veure ocupat el seu territori.

No es pot oblidar tot el patiment d’una població que fa dècades que viu desplaçada del seu territori, la majoria als campaments ubicats a Algèria, sense condicions que permetin viure amb autonomia i desenvolupant una vida digna i plena. Moltes persones sahrauís no han pogut trepitjar mai la seva terra, ja que han nascut i viscut tota la vida al desert i en dependència de l’ajuda humanitària, tot i que el seu origen és un territori ric en recursos i tradicions culturals.

Sobren les raons tant històriques, com humanitàries i legals per trobar una via pacífica per resoldre el context actual que garanteixi la descolonització del Sàhara Occidental i la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. En aquest sentit, l’estat espanyol té un deute històric amb el territori del Sàhara des que l’any 1975 es va retirar i va deixar a l'excolònia a la seva sort i ha de treballar a favor del compliment de la legalitat internacional.

Lamentem que una vegada més, els interessos econòmics i geoestratègics passen per davant del dret fonamental a gaudir del propi territori i que partits que quan des de l’oposició fan manifestos a favor del Sàhara, i que canviïn de discurs quan ocupen el Govern ignorant informes internacionals com el d’amnistia internacional. Ens preocupa que els drets humans i comunitaris d’un poble es sotmetin al xantatge d’estats que fan servir com a moneda de canvi el control de les fronteres. 

Per tots aquests motius donem suport a la declaració de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí juntament amb la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí en suport al dret d'autodeterminació del poble sahrauí.

Text de la declaració

El Govern de Manresa va aprovar per unanimitat el Pla Estratègic de l'Envelliment i la Dependència, un document que marca 40 accions per dur a terme en els pròxims cinc anys amb l'objectiu de millorar el benestar integral de les persones i d'avançar cap a un model de societat i de ciutat pensat per a tothom. El Pla parteix d'un compromís municipal aprovat en sessió plenària el 2017, com a resposta a una proposta formulada pel sindicat de Comissions Obreres (CCOO), però que a causa de la pandèmia s'ha posposat, per raons òbvies, fins al darrer ple. La regidora d'Acció i Inclusió Social, Mariona Homs i Alsina, ens resumeix aquest pla: "Que les persones grans no se sentin soles, que puguin viure el major temps possible a casa seva i s'hi sentin còmodes, que els serveis que se’ls ofereixin siguin de qualitat, i que hi hagi més places públiques a les residències".  El document preveu 40 accions dins les quatre grans línies estratègiques. Cada una d'aquestes accions queda definida dins del Pla: se'n descriu el desplegament, el pressupost assignat, els responsables de tirar-la endavant i l'any previst d'implementació o execució. Cada acció compta també amb indicadors, a fi de poder efectuar un correcte seguiment i una avaluació final. En aquests moments, les accions compten amb un pressupost assignat global d'un milió d'euros, "que s'anirà augmentant a mesura que vagin sortint les necessitats", assegura Homs.

De la diagnosi n’han sortit accions que s’estructuren en quatre línies estratègiques. Una d’elles és donar impuls a la inclusió social comunitària per evitar, sobretot, que les persones grans se sentin soles i detectar riscos socials. Una segona actuació se centra en dur a terme accions per procurar que la gent gran s’estigui el màxim temps possible a casa seva. Aquí hi entra en joc el Servei d’Atenció Domiciliària, que aquest 2021 ha incrementat el seu pressupost en més de 440.000 euros fins a arribar als 1,2 milions. "En un any hem augmentat 17.000 hores, de 38.000 a 55.000 hores. Això implica una cobertura molt més gran", explica la regidora d'Acció i Inclusió Social.  La tercera línia estratègica consisteix en tenir el màxim de places públiques en residències. S’hi inclou la cessió a la Generalitat dels terrenys del Xup on hi hauria d’anar una residència 100 % pública. «Necessitem més places públiques», demana Homs. Finalment, el pla preveu garantir la qualitat dels serveis que es presten.

Per últim, Homs explica que es tracta d'un pla parcial: "La nostra idea és ajuntar la Ciutat amiga de les persones grans i aquest Pla d'Envelliment i fer un gran Pla per les persones grans des del pla de jubilació fins al final de la vida".

Per a més informació, aquí teniu el Pla d'Envelliment i Dependència. 

Vídeo de l'entrevista

L’associació Al Noor i Conxita Parcerisas rebran el Premi Maria Casajuana 2022, que des del 2002 atorga la secció local d’ERC de Manresa i el Jovent Republicà amb motiu del Dia Internacional de la Dona. El guardó vol significar la lluita, l’esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del nostre país. Les premiades s’han donat a conèixer aquest divendres 4 de març en una roda de premsa que s’ha fet al local d’Esquerra Manresa. Els guardons s’entregaran el pròxim 10 de març a les 19 hores a la Sala Els Carlins en un acte obert a tothom.
Entre el 2002 i aquest 2020 s’ha reconegut la trajectòria de 20 manresanes. Des del 2019, també es distingeix una entitat per tal de donar valor i visibilitzar la tasca que realitzen. Va presentar la roda de premsa la regidora de Feminismes i LGTBI de Manresa, Cristina Cruz i Mas, que va agraïr la feina feta per les premiades. Conxita Parcerisas va explicar que “és un honor guanyar aquest premi. Primer per les dones que m’han precedit i per la Maria Casajuana, la dona de la República amb qui vaig poder parlar més i era una dona amb els seus ideals intactes”. Khadija El Bachiri, en representació de l’Associació de Dones Al Noor va donar les gràcies per ser l’entitat premiada dels Premis Maria Casajuana 2022.

Manresa: drets socials i pobresa energètica

Convertir una cosa en una altra, canviar. Si consultem el terme transformar al diccionari ens adonem que és un terme que s’escau literalment amb el que és el projecte de la nova Fabrica Nova.
Des d’un recinte, ara fa ja un grapat d’anys, que va ser una de les fàbriques tèxtils més importants de Catalunya i símbol de progrés i prosperitat de Manresa, fins a un itinerari de formació tecnològica al llarg de la vida en les diferents etapes i pol de recerca, innovació i transferència tecnològica. 
El projecte va més enllà d’allò local, comarcal o de la Catalunya Central, perquè neix amb l’esperit de poder trencar barreres i ser referent a nivell internacional tant pel projecte arquitectònic com per l’activitat tecnològica que s’hi podrà desenvolupar en poc temps.
Però centrant-ho a nivell local, el projecte pretén transformar la Manresa vella en la Manresa bella. Amb l’execució del que a hores d'ara només és un projecte molt ben endreçat i redactat, i quan l’activitat ja estigui en plena marxa més enllà de la seva finalitat, suposarà un desenvolupament del centre de la ciutat com mai s’ha vist fins ara amb un augment significatiu de l'activitat econòmica, la rehabilitació d’habitatges i locals comercials a l’entorn del recinte i, el que és més important, omplir de jovent i vida aquesta zona de la ciutat.

Alhora, amb la creació del pulmó verd que connectarà amb el que tots coneixem com a parc de la piscina, serà un fantàstic punt de trobada per la relació de les gents dels barris que hi connecten, Escodines, Barri Antic, i Sagrada Família. 

Des de la vessant més tècnica, el projecte permet convertir la zona amb una àrea de transformació econòmica amb la implementació d’empreses basades en el coneixement, la recerca, la innovació i el suport a l’empresa local. En definitiva el suport a l’emprenedoria per poder incrementar el nombre d’empreses que vulguin instal·lar i desenvolupar el seu negoci a Manresa. 

Sense dubte, i tenint en compte tot el que he comentat, el projecte és molt engrescador. Tots sabem que el trajecte fins a posar-ho en marxa no serà gens fàcil i serà més assolible quanta més gent s’hi sumi fins a convertir-lo en realitat. Una realitat que converteixi Manresa en referent i pol d’atracció de noves oportunitats de feina i realització d’estudis que a hores d'ara no es poden realitzar a la ciutat.

Miquel Leon i Pardo, president d'ERC Manresa

El procés per a la transformació del carrer Guimerà està fent aflorar un debat sobre les prioritats de la ciutat. Unes prioritats, desinteressades o interessades, en funció de la posició de partida. Si ens situem en l’òptica del millor per a la ciutat, sempre hem manifestat que per a la futura illa de vianants tant el model A com el B (amb el pas del bus o sense) són equivalents i indistintament bons. L’un resol millor unes problemàtiques i l’altre en resol unes altres. No existeix una opció A+B perfecta. Hem d’estar tranquils pel que fa a la decisió final. La ciutat, la comarca, tots guanyarem una illa de vianants i comercial, un projecte pendent de fa dècades i que es farà realitat, indistintament del model.

Amb raó o sense raó, si la ciutat té capacitat de participació, debat, reflexió i, finalment, decisió, la maduresa democràtica brillarà com una estrella. Tothom ha d’opinar. Tot és important. Ara bé, en clau positiva, en clau constructiva. En clau imaginativa. Sí, imaginativa, perquè no és el mateix desacreditar que defensar amb arguments positius el model A o el model B. Proposeu debat? Benvingut serà. D’això es tractava!

L’Ajuntament de Manresa ha posat en marxa un procés participatiu, amb sessions obertes a tothom (àmpliament difoses per tots els mitjans) i amb enquestes a la ciutadania, treballades pel conjunt de l’equip de govern, que es poden respondre per Internet i presencialment, amb enquestadors al carrer Guimerà. No estem fent un referèndum. Des del primer dia, els objectius han estat inamovibles: recollir l’opinió de la ciutadania, que serà important i es tindrà en compte per prendre la decisió final. Demanar l’opinió, tenir-la en compte per prendre decisions. Des del moment zero. S’ha de desmentir rotundament que hi hagi hagut cap canvi de criteri ni de sistema a mig procés. Llegiu, si no, la informació que es va emetre des de l’Ajuntament de la presentació inicial, escolteu el vídeo que vam publicar i que corre per les xarxes.

Malauradament, el procés s’ha posat en qüestió per part d’alguns agents de la ciutat. S’han emès judicis de valor sense mesurar, o potser sí, els efectes que tenen sobre la maduració de decisions compartides per a la millora de la ciutat. Uns quants volen decidir sense la resta? Trobo a faltar sortir al carrer a demanar i defensar, òbviament amb raons (sense no s’hi val) com vols el teu entorn, i que hi hagi el retorn i l’explicació raonada de la decisió que es pren. Potser no serà del grat de tothom. No passa res, per això estem. Però si en un procés de participació hi ha un posicionament d’un col·lectiu que desacredita el procés, i no està fonamentat, només es pot entendre com una campanya de desactivació i de contaminació del resultat. Penso, sincerament, que el que cal és defensar postures constructives: endavant els defensors del model A o B, amb arguments i no desqualificacions.

Per als que em classifiquen en el model A o B. Perquè ja m’han col·locat a tot arreu. No perdeu el temps. Desacreditar és un dels recursos polítics... I aquí recordo la gent més propera a mi que em desaconsella que participi en política. I els responc amb tot l’amor del món que tranquils, efectivament em desacrediten a mi, però també a tu, a ells i a tothom. Desacreditar gratuïtament és destruir el nostre sistema. Així que seguiré sent constructiu. Sempre. Perquè aquesta és la meva manera de ser. L’enquesta que s’està fent a peu de carrer és per a tothom, també al servei del comerç. Els comerciants disposen dels qüestionaris i els poden retornar als enquestadors abans del dia 30. I sí, l’enquesta és rigorosa. És clar que parla de l’illa de vianants i del bus: d’això parlem, oi? Recordeu que les primeres qüestions de l’enquesta són per identificar el perfil de l’enquestat. Tindrem enquestes on s’identifica veïns, vianants, usuaris de bus, comerciants, transportistes, i altres, cosa que ens permetrà situar el valor i la proporció de les respostes. I tal com ens hem compromès, els resultats detallats es faran públics.

No sé si soc capaç de fer dubtar a un govern o a un alcalde, però sí que dubto d’algunes actituds de comunicació i participació democràtica. He estat present en totes les presentacions del procés, totes. He escoltat moltes opinions i he gaudit del silenci i la mirada de qui escolta, del discurs de qui defensa A o B, de les preguntes, dubtes, incerteses i d’altres sensacions que trobo a faltar tancat en un despatx. Està sent un procés ric que ha d’alimentar un canvi en les maneres de prendre decisions. Alguns de nosaltres creiem que les coses no són binàries. Tampoc la decisió sobre el carrer Guimerà. I que cal fomentar que la ciutadania comparteixi la complexitat i prengui consciència que la decisió afecta el conjunt de la ciutat, i més enllà.

David-Aaron López i Martí
Regidor delegat d’Urbanisme i Mobilitat

Ara fa dos anys, des d’ERC ens vam presentar a les eleccions municipals amb l’objectiu de transformar Manresa posant per davant les persones. Després de guanyar les eleccions i amb vuit regidors i regidores, vam fer un acord de coalició amb Junts per Manresa per tal de formar un govern fort a la ciutat amb una mirada republicana i d’esquerres. Així, al cap d’un any, ERC Manresa, de la mà de Marc Aloy i Guàrdia, va recuperar l’alcaldia 84 anys després de l’últim batlle republicà. A la meitat d’aquest mandat, doncs, des d’ERC estem convençuts que estem avançant en bona part dels nostres objectius i propostes electorals i reiterem el nostre compromís amb la ciutat i amb tots vosaltres, manresanes i manresans. Un compromís que també ho és de país: plegats construïm una nova República.

Us convidem a llegir l'entrevista a l'alcalde Marc Aloy i Guàrdia en l'article següent.

Ara fa dos anys ens vam presentar amb un compromís de treball: quinze propostes per transformar la ciutat i tres compromisos de país. Per això, dos anys després, ens agrada passar comptes...

15 propostes

#CiutatDeTrobada

1. Escola integradora - avançat
   Aplicarem totes les mesures per combatre la segregació escolar. I farem un pla de xoc per al manteniment dels edificis per frenar-ne el deteriorament i incrementar-ne la qualitat.
2. Envellir amb dignitat – en procés
   Ampliarem l’atenció a domicili, l’adaptació de les llars i la teleassistència per tal de viure més anys a casa. Aconseguirem 90 places per a persones dependents.
3. Ciutat feminista i diversa - avançat
   Farem efectius els drets de les dones en tots els àmbits i no tolerarem discriminacions de sexe, gènere, orientació sexual, edat, malaltia, llengua, cultura, ètnia, opinió o religió. Inclourem la perspectiva de gènere i la diversitat afectiva i sexual en totes les polítiques.
4. L’esport, eina de cohesió social – avançat
   Millorarem l’estadi d’atletisme i, progressivament, faré camps de gespa artificial als barris, com a motors d’activitat veïnal. Fomentarem l’activitat física en totes les edats com a eina de salut i cohesió social, fent costat a les entitats i donant suport als múltiples esdeveniments que impulsen.
5. Facilitarem l’accés a l’habitatge – en procés
   Incrementarem el parc d’habitatge de lloguer assequible, doblarem els pisos d’emergència social, pressionarem els grans tenidors perquè cedeixin els pisos buits i augmentarem els ajuts a la rehabilitació, especialment al Centre Històric. Continuarem apostant per la masoveria urbana i les cooperatives d’habitatge.
   
   #CiutatVerda
6. Un Guimerà per a la gent – en procés
   Volem un Guimerà que doni valor al comerç de qualitat i afavoreixi el passeig. Que se sumi a l’illa de vianants del Passeig, ben connectat amb Sant Domènec i el Centre Històric.
7. Parc del Cardener – avançat
   Completarem l’obertura de la ciutat cap al riu per transformar el Parc del Cardener en un corredor de nou quilòmetres amb nous espais per al lleure, l’esport, la salut i tota mena d’activitats.
8. Parcs infantils de qualitat – avançat
   Volem espais d’oci a l’aire lliure, diversos, innovadors, ben cuidats i repartits per tota la ciutat. Atractius per als infants i també agradables per a les persones grans.
9. La Bonavista, nou centre – en procés
   La plaça Bonavista ha d’esdevenir un nou centre per a la ciutat. Completarem la plaça enderrocant les edificacions que queden pendents i ampliant el parc per millorar el seu entorn.
10. Per una ciutat sostenible i contra el canvi climàtic – en procés
    Implantarem un nou model de recollida de residus, mitjançant contenidors intel·ligents, per doblar el percentatge de recollida i arribar al 60%. I planificarem la instal·lació de tecnologies per aprofitar les energies renovables. Perquè volem una ciutat compromesa amb la sostenibilitat.
    
    #CiutatDinàmica
11. Per un nou Desenvolupament Local – avançada
    Crearem un servei que lideri les polítiques d’ocupació i promoció econòmica. Un servei que faciliti que les persones que busquen feina i les que en volen crear es trobin. Una nova eina que ha de posar el focus en aspectes tan estratègics com el comerç i l’economia social i cooperativista.
12. Un polígon que generi riquesa – en procés
    Desenvoluparem el polígon del Pont Nou per aconseguir sòl industrial de qualitat i ben connectat amb l’eix Transversal. Volem atraure empreses que generin llocs de treball. Al mateix temps, farem d’aquesta zona una nova porta d’entrada a la ciutat.
13. Creació a l’Anònima – en procés
    Transformarem l’Anònima en un centre de creació artística i de cultura emprenedora. I convertirem el seu entorn en un gran espai de lleure per al Centre Històric de la ciutat.
14. Fàbrica Nova i Museu – en procés
    Completarem la reurbanització de la Via Sant Ignasi i el Museu del Barroc de Catalunya. I treballarem per guanyar un gran parc urbà a la Fàbrica Nova que relligui els barris de l’entorn.
15. Més coneixement – en procés
    Treballarem per desencallar el Parc Tecnològic, per atraure empreses que el facin referent en tecnologia, recerca i innovació. Fomentarem la comunicació entre universitats i empreses.
    

Ara fa dos anys ens vam presentar amb un compromís de treball: quinze propostes per transformar la ciutat i tres compromisos de país. Per això, dos anys després, ens agrada passar comptes...

Tres compromisos

1. Amb la Catalunya Central
   Lluitarem per tal que Manresa exerceixi la capitalitat, en cooperació amb els municipis veïns. I vetllarem que es faci efectiva la nova seu de la Generalitat a la Catalunya Central a l’edifici dels antics jutjats.
2. Amb les infraestructures
   Cal arribar a Barcelona en transport públic en menys d’una hora. No descansarem fins que Renfe doni un servei segur i eficient. I aconseguirem ampliar les bonificacions de l’autopista C-16 les 24 hores del dia.
3. Amb la República
   Per una societat més justa i lliure. Participarem en les iniciatives que n’examplin el suport ciutadà, començant per la sobirania fiscal i energètica, i la llibertat i el retorn dels presos polítics i exiliats.

Ara fa dos anys ens vam presentar amb un compromís de treball que podríem definir en tres grans àrees: #CiutatDeTrobada, #CiutatVerda i #CiutatDinàmica

#CiutatDeTrobada

Una ciutat per a les persones 
Com que les persones són al centre de la política, hem incrementat el pressupost per cobrir les necessitats bàsiques dels infants i de les persones grans, amb més atenció domiciliària i teleassistència per allargar la vida a casa. 
Hem eixugat la llista d’espera de la teleassistència que té 2.000 persones. 
Hem seguit amb els arranjaments de la llar 
Hem augmentat el nombre d’usuàries del xec servei i hem triplicat el servei de menjar a domicili per a persones grans. 
També hem creat un projecte estratègic PECT BAGESS, conjuntament amb diverses institucions, que ha de servir per a fer una diagnosi de les necessitats d’atenció a la dependència i la cronicitat, un observatori de la dependència i generar recursos més idonis a nivell d’accessibilitat, tecnologia i ajudes tècniques per garantir que les persones puguin viure al màxim a casa seva. 
Abans de la pandèmia vam fer l’estudi arquitectònic i econòmic per a la construcció i gestió d’una residència per a persones grans i un centre d’atenció diürna i actualment estem avaluant l’impacte de la pandèmia en les residències amb l’objectiu d’augmentar el nombre de places públiques de residència a la ciutat. 
Seguim treballant perquè Manresa sigui ciutat amiga de la gent gran. Vam aprovar una moció en contra de l’atenció que ofereixen els bancs a les persones grans.
Hem publicat un nou protocol d’actuació contra el maltractament a la gent gran conjuntament amb el Consell Comarcal del Bages. 
L’habitatge és un dels drets fonamentals de les persones, per això lluitem per oferir les millors prestacions a la nostra ciutadania. 
Hem incrementat un 60% els habitatges socials, hem creat un alberg social per a persones sense llar amb 18 places concertades a Tomàs Canet i estem adquirint pisos mitjançant tanteig i retracte per a ús social. També estem implementant incentius a petits tenidors per a mobilitzar parc d’habitatge buit per a lloguer social i/o assequible. Mantenim el compromís amb la masoveria urbana i amb les cooperatives d’habitatge. 
Hem estandarditzat tots els departaments de l’Ajuntament amb un sol sistema de baremació que ens permet unificar les dades i els criteris per a la bonificació o subvenció de serveis. 
Hem posat 200 comptadors d’aigua solidaris i hem aconseguit una sentència estratègica en relació als comptadors solidaris i el dret a l’habitatge. 
Hem creat un Consell per a l’Acció i la Inclusió Social que treballa els reptes socials més estratègics de la ciutat. 
Hem fet una diagnosi sobre la situació dels joves migrats sols a Manresa i la comarca i hem desplegat el projecte Sostre 360 i un programa de borsa d’habitatge per a joves migrats sols que pretén treballar per a la seva futura emancipació i autonomia. 

Una ciutat feminista i diversa 
Treballem intensament per incorporar la perspectiva de gènere i de diversitat afectiva i sexual en totes les polítiques municipals i celebrem l’obertura de la Unitat de Trànsit per acompanyar les persones transexuals de la Catalunya Central. 
Hem fet formació per incloure la perspectiva de gènere a serveis com el CIO, CEDEM, l’oficina d’atenció a la ciutadania o la policia local i s’han coordinat accions amb tots els serveis de l’ajuntament per portar a terme les accions del Pla d’Igualtat; com programes per afavorir la inserció laboral de les dones i l’emprenedoria femenina, formacions específiques, la visibilització de la perspectiva de gènere en la prevenció i promoció de la salut, ajudes socials, el foment de l’esport femení o la promoció de vocacions científiques i tecnològiques com el Premi Dona i Ciència Rosa Argelaguet. 
Seguim el pla de ruta que ens marca el Pla d’Igualtat LGBTI. Hem fet diverses formacions sobre diversitat afectiva i sexual i formacions específiques al CIO i CEDEM. També hem impulsat les següents iniciatives: 
-Inclusió de criteris de discriminació positiva per a persones del col·lectiu LGTBI com a plans d’ocupació. 
-Creació de l’espai IRIS: espai de trobada per a joves LGTBI. 
-Impulsar grup de Trans-famílies. 
-Adaptar els formularis de l’Ajuntament per incloure l’opció no binària en els seus formularis i el nom sentit per garantir els drets de les persones trans i no binàries. 
-Hem fet efectiva la Unitat de Trànsit molt reivindicada pel col·lectiu. 
Tenim el gran repte de crear el Nou Pla d’Igualtat de Manresa i LGTBI un cop feta la valoració que ens planificarà les polítiques per avançar cap a una igualtat real i efectiva.

Espai públic, lloc de trobada 
Hem iniciat transformacions notables de l’espai públic, fent de carrers i places un lloc de trobada, amb la nova Via Sant Ignasi, l’enderroc de la Carpa del riu, la peatonalització de les Escodines, nous i més atractius parcs infantils, i hem iniciat el projecte per a la transformació del carrer Guimerà en illa de vianants. 
- Via Sant Ignasi i Plaça del Remei: s’ha capgirat la imatge i la funcionalitat d’una de les entrades principals a la ciutat, posant el vianant al centre, amb voreres amples i arbrades que ens connecta el riu amb la carretera del Pont de Vilomara.
- Passeig del riu: amb l’enderroc de la Carpa del riu hem recuperat un gran espai central del parc del Cardener per al lleure. 
- Escodines: s’han repavimentat els carrers Escodines i Sant Bartomeu i s’han convertit en illa de vianants d’acord amb la proposta del veïnat. I el passatge Aiguader ha deixat de ser un cul de sac i s’ha connectat a Sant Bartomeu. Un exemple de com eliminar barreres i lligar carrers i barris. 
- Pla de millora de l’espai urbà: seguim fent un esforç econòmic, amb un milió anual, per posar al dia voreres i calçades, però on s’ha fet un salt qualitatiu més gran és en la conservació i millora dels parcs infantils, amb espais nous i jocs més variats.
-Anònima: Ja s’ha aprovat el projecte per crear una nova zona verda de prop de 3.000 metres quadrats entre l’Anònima i els carrers Puigterrà de Dalt, Llussà i Sant Salvador, que permetrà esponjar el nucli antic, proporcionar al veïnat més espai de lleure i a més, facilitarà el recorregut dels vianants cap a la plaça Hospital.

La cultura és segura 
Durant la pandèmia hem estat un referent de programació cultural, tant amb quantitat com en seguretat i s’han tirat endavant diversos projectes. En destaquem els següents: 
- Espai MM2, una extensió del Museu de Manresa, al lapidari de la Reforma. La intervenció “El que diuen les pedres callen els arbres” de l’artista Jesús Galdón museïtza les restes de les esglésies enderrocades el 1936 i fa visitable l’espai. Un punt important per a la memòria històrica de la ciutat i la preservació del patrimoni. 
- Microscopies. Projecte de land art a l’Anella Verda de Manresa, amb obres efímeres i altres de definitives. -Festival VIBRA. Gestat en la seva primera edició en plena pandèmia amb Casa de la Música, encara la segona temporada amb 10 concerts de primer nivell al Palau Firal i vocació de capitalitat.
-Espais Amics. Transformem els centres cívics i les biblioteques de Manresa en espais on la ciutadania pot acudir quan necessita un suport puntual per ajudar en la manifesta dificultat que la pandèmia ha fet més evident: l’escletxa digital. 
-Contemporanis. Projecte que impulsa els nostres joves artistes d’arts visuals. Amb la TAV-CC. 

Esports i renovació d’equipaments 
Hem invertit 450.000 euros en la renovació de la pista d’atletisme del Congost i 420.000 euros més en la col·locació de gespa artificial al camp de la Mion-Puigberenguer, estem a punt de posar-ne al camp de la Balconada i hem apostat per l’activitat fisicoesportiva segura a l’aire lliure per a persones grans. Perquè l’esport és una gran eina d’inclusió social. Estem fent un espai per a l’esbarjo de gossos al passatge Dante i hem invertit 436.000 euros en obres de manteniment i millores d’escoles així com l’increment de la neteja dels equipaments per a poder fer front aquest curs escolar.

Ocupació
Hem digitalitzat els serveis per donar resposta a les persones usuàries arran de l’estat d’alarma. I durant aquest mandat, hem aconseguit el següent: 
-5.200 persones ateses al CIO i 1.300 noves usuàries que busquen feina o millorar la que tenen 
-600 ofertes de treball gestionades d’empreses 
-1.525 persones inserides
-Hem donat feina a 140 persones com a plans ocupació i a 21 persones més amb ajudes directes a les empreses per la contractació de persones a l’atur.
-Hem creat 18 programes d’ocupació destinats principalment a persones amb dificultats d’inserció laboral com joves, persones majors de quaranta-cinc anys a l’atur o amb capacitats reduïdes. 

Ara, tenim els següents projectes:
- Llar i cures. Projecte per dignificar el treball de les cures i la llar, Es fa formació, orientació, assessorament per la contractació de les treballadores i ajudes per la seva contractació. 
- Bages treball, talent i tecnologia. Invertirem 570.000 euros en la creació d’un programa d‘ocupació concertat a nivell comarcal per afavorir l’ocupació de persones i l’adaptació de les empreses a l’economia 4.0. 
- Creació de Suport pagès, el nou servei d’acompanyament integral de la pagesia local. 
-Creació de “CEDEM Talent”, un nou programa per treballar les competències de les persones emprenedores.

Desenvolupament econòmic 
- Manresa Mobile Week 2021. Aquest any som per primer cop seu de la Mobile, una iniciativa que vol apropar la tecnologia a la ciutadania i a la vida quotidiana i que situa Manresa en el mapa d’esdeveniment tecnològics. 
- Hem ofert assessorament sobre línies d’ajudes a autònoms, pimes i empreses 
- Hem donat microcrèdits per impulsar nous projectes emprenedors 
- Hem creat ajudes per dinamitzar l’activitat econòmica al centre històric 
- Programa Reactiva. Hem creat un servei d’acompanyament a les empreses post-covid. 
- Hem fet accions per dinamitzar el turisme 
 -Hem adaptat els mercats municipals a les restriccions de la pandèmia per garantir el servei a la ciutadania 
- Hem dinamitzat el comerç de proximitat i local amb una campanya de bons per comerços, bars i restaurants 
- La supervivència de les empreses que s’ha ajudat a crear des del CEDEM és del 80%, la millor dada de tots els serveis locals d’empresa de la província de Barcelona. 
- Hem assessorat a 168 empreses 
- Hem organitzat al voltant de 150 formacions per a emprenedores/es 
- Hem donat suport a 11 empreses de més de 50 treballadors per elaborar plans d’igualtat.
Hem creat l’Àrea de Desenvolupament Local a l’Ajuntament on hi ha ocupació, emprenedoria i empresa, comerç i mercats, innovació i recerca i turisme i estem treballant per agrupar tots els serveis en un mateix sostre per coordinar i potenciar els recursos per atendre a les persones que busquen feina i les que en generen. 

Economia social i solidària 
- Festa del riu. Trobada anual que vol donar visibilitat a l’economia social i solidària i de la cultura transformadora, generar espais de debat per una Manresa més equitativa i respectuosa amb el medi ambient, amb l’entorn i les persones. 
- Hem contribuït a fer realitat projectes cooperatius com el mercat cooperatiu SuperCoop, situat dintre del mercat Puigmercadal, i la Raval, que és una cooperativa d’habitatge també situada al Centre Històric de la ciutat. 
- Estem treballant en un pla estratègic per l’economia social i solidària.

Capitalitat i grans equipaments 
Estem construint la Manresa d’avui, i la del demà, amb projectes ambiciosos i complexos, que han de permetre dinamitzar la ciutat, fer-la referent de la Catalunya Central, i orgull de manresanes i manresans. Amb pocs anys, tindrem la nova seu de la Generalitat a la Catalunya central, el Museu del Barroc de Catalunya, i l’embrió d’un metro comarcal ben integrat a la ciutat, amb el soterrament dels Ferrocarrils i noves parades. Grans projectes per a una gran ciutat. 
- Nova seu de la Generalitat: aquest projecte, com pocs, implicarà un salt enorme en quant a la capitalitat de Manresa respecte al conjunt de la Catalunya Central, facilitant la vida a la ciutadania i a tota la comarca, a la vegada que serà una gran contribució a la dinamització del Centre Històric. 
- El Museu del Barroc de Catalunya: les obres han agafat velocitat de creuer i ja tenim tot el finançament lligat per dotar la ciutat d’un equipament referent a nivell català, símbol de la nostra història i identitat, i un motor de canvi a cavall de Barri Antic i Escodines.
- Soterrament dels Ferrocarrils Catalans i metro comarcal: hem aconseguit l’acord per iniciar una de les transformacions més grans de la ciutat, el soterrament de la via dels Catalans des de la carretera de Santpedor (obrint connexions sorprenents entre Passeig, Poble Nou i les Bases) i el perllongament de la via cap al centre de la ciutat, a plaça Espanya o les Oques. Volem que aquest sigui la primera d’un conjunt d’actuacions per disposar d’un metro comarcal. La següent, la creació de noves parades en diversos barris de la ciutat, així com al Parc Tecnològic, el Parc de l’Agulla i Santpedor.
- Fàbrica Nova: estem treballant incansablement per desbloquejar el desenvolupament d’aquesta gran peça, per tal que irradiï dinamisme a tota la ciutat i especialment als barris propers

Que el racisme és un mal estructural i endèmic és un fet: cal lluitar per erradicar-lo de les institucions i del conjunt de la societat. L'Ajuntament de Manresa s'ha posicionat sempre i ha treballat per erradicar qualsevol mostra de racisme i ho continuarà fent.
El suport al personal de Serveis Socials per part del govern municipal (que també han expressat altres entitats, organismes i persones) és un reconeixement a una tasca professional que exerceixen en unes condicions molt dures, agreujades encara per la pandèmia. En un context social complex, amb una legislació injusta i recursos sempre insuficients, la feina de Serveis Socials és gestionar diàriament situacions greus de vulnerabilitat i vetllar pel bon tracte i la no discriminació per raó d'origen. Per tant, es fa amb criteris de professionalitat, equitat, justícia social i no discriminació.
La tasca compromesa i professional del personal del servei no és incompatible amb una voluntat de seguir millorant l'atenció a les persones usuàries i detectar i gestionar possibles incidències. Oferir la millor atenció social és l'objectiu amb el qual ens llevem cada dia. Lluitarem per dotar-nos encara de millors eines i estratègies per fer-ho i així ho hem dit sempre.
Estic convençuda que el debat que hem tingut aquests dies ens ofereix diferents oportunitats: ens serveix per posar en valor la tasca professional dels Serveis Socials; per posar de manifest que ens calen més eines i més recursos; i també per reconèixer discrepàncies, més enllà dels titulars, i també objectius comuns, espais de col·laboració amb els col·lectius que sempre han existit, i que mantenim, encara que no sempre sigui fàcil, com tampoc no ho són els reptes que compartim.
Totes les institucions en podem aprendre molt, encara, d'acompanyar la diversitat de persones que conformen la societat. Mai no hem dit que no vulguem conèixer ni gestionar les queixes o problemàtiques. Existeixen mecanismes i protocols per fer arribar queixes, per diferents canals i de diferents formes, i mai no hem dit que no hi hagi la voluntat de revisar o ampliar aquests protocols si cal. Avui podem dir que gestionem les incidències, les responem i les resolem. Totes i cadascuna. En tenim l'obligació, com a administració pública, però també ho fem per convenciment. Només faltaria!
Ho vam fer en el cas que s'ha exposat aquests dies, i ho seguirem fent. Des del respecte a les persones usuàries i a la professionalitat de les treballadores, i amb voluntat, repeteixo, de millora contínua, que no és incompatible. I hem de seguir parlant, analitzant i millorant com a institució. Em de tenir clar, però, que els temes antics, endèmics i complexos, com ara el racisme, s'han d'abordar amb molta calma, cura i respecte per a tots els actors. Entenent que hi ha diferents camins que poden portar a un mateix lloc. Posant el diàleg, la paraula i la serenor per davant. Aquesta és l'actitud que creiem més adequada per caminar cap a aquest repte compartit: acompanyar tothom amb igualtat i justícia i eradicar el racisme de la nostra societat. 

Mariona Homs i Alsina
Regidora delegada d'Acció i Inclusió Social

Els últims dies s'ha parlat molt de l'enderrocament de la Carpa del Riu, una de les discoteques més emblemàtiques de Manresa. Una actuació important que permetrà millorar la connectivitat en aquest entorn i impulsar la millora del Parc del Cardener, un dels grans objectius recollits en el pacte de govern i al Pla d’Actuació Municipal (PAM), aprovat recentment. El Parc de Cardener, entre el pont Nou i el pont Vell, forma part de l'anomenada Anella Verda de Manresa, que engloba un conjunt d'espais lliures al voltant de la ciutat amb grans valors socials, ambientals, productius agraris i paisatgístics. Aprofitar els marges del riu Cardener per a l'ús lúdic i de passeig compatibilitzant-ho amb la recuperació de la vegetació de ribera és un dels reptes de l’Ajuntament per als propers anys. 

El regidor de Ciutat Verda d'ERC Manresa Pol Huguet i Estrada ens explica les millores que des de l'Ajuntament s'estan realitzant al Parc del Cardener i a l'entorn natural de Manresa. Enllaç al vídeo.

JOSEP HUGUET I BIOSCA

Tornem a tenir unes eleccions atípiques al Parlament de Catalunya marcades pels tribunals. Des de Esquerra Republicana vam creure que el més adient era posposar aquestes eleccions fins el 30 de maig per fer-ho amb les millors condicions sanitàries possibles, però una vegada més els tribunals van passar per sobre de la política de consens.

La data està fixada i no la podem canviar. Votem doncs. El país necessita un govern fort per poder començar a construir de nou. Cada vot independentista que no arribi a l’urna serà una victòria pels partits del 155.

Emocionalment, vull anar a votar el 14 de febrer, racionalment, em plantejo si efectivament serà segur. Ens diuen que els protocols per anar a votar i ser a les meses són segurs, tant o més que d’altres activitats quotidianes que fem cada dia, i estic convençuda de què amb la col·laboració de tothom totes les mesures previstes seran efectives. No vull deixar que la por em faci renunciar al meu dret de vot. Si no ho veiem clar, per evitar haver d'anar presencialment al col·legi electoral, encara es pot sol·licitar el vot per correu fins al divendres dia 5 de febrer i així garantir que podem exercir el dret a vot amb total tranquil·litat.

Jo aniré a votar presencialment el 14 de febrer i així ho explico a tothom que em vol escoltar: amb mascareta, respectant la distància, estant el mínim temps possible dins del col·legi electoral, utilitzant el gel hidroalcohòlic i respectant la franja horària recomanada. I votaré per què Catalunya torni a tenir un president republicà.

El 14 de febrer, que cap vot es quedi a casa.

Montserrat Clotet i Masana
Regidora delegada de Recursos Humans i Govern Obert

Des de fa uns mesos l’Ajuntament de Manresa ha contractat a 5 joves extutelats per la Generalitat, mitjançant un prova pilot que ha posat en marxa el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i en el que hi ha participat també el consell comarcal. En total a Catalunya han sigut 50 joves que han pogut accedir a aquest programa que els ofereix, per una banda, orientació laboral, formació i un contracte laboral durant un any. Aquesta contractació també comporta la regularització de la seva situació i suport per a la seva emancipació al finalitzar el projecte. Les feines que faran a l’ajuntament són variades i ofereixen suport a serveis municipals que tenen més activitat arrel de la de la pandèmia de la COVID: a l’oficina d’atenció a la ciutadania, a l’acollida de serveis socials, a l’espai jove Joan Amades, al CIO i al Congost.
Manresa som una ciutat d’acollida i el nostre objectiu és que els joves que han vingut a viure-hi i que volen quedar-se a Catalunya puguin construir un projecte de vida i sentir-se integrats on resideixen. Per això és molt important iniciatives com aquesta, o com els tastets d’oficis que fem conjuntament les regidories d’ocupació, de joventut i de serveis socials, o com els pisos d’emancipació juvenil i promoció de l’autonomia que té la Generalitat de Catalunya en la que viuen els joves una vegada s’ha acabat la tutela de la Generalitat on a banda de proporcionar-los habitatge es facilita la inserció social i laboral.
Seguirem apostant per unes polítiques d’inclusió social i de no-discriminació que ens han de permetre construir una Manresa més rica i diversa, lliure de racisme i amb propostes per evitar el risc d’exclusió social i on tothom pugui exercir la plena ciutadania amb el màxim grau d’integració, en condicions d’igualtat i responsabilitat.

Mariona Homs i Alsina
Regidora delegada d’Acció i Inclusió Social

Fa pocs dies del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència masclista contra les dones. Han passat molt anys de la primera trobada feminista llatinoamericana, l'any 1981 a Bogotà, on es va marcar aquesta data en record a les 3 germanes Mirabal, 3 dones valentes, activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960. Durant tot aquest temps no s'han aturat els esforços i la lluita de moviments socials i feministes per eradicar les violències masclistes. Potser ja és hora de reivindicar que parlem de violències, en plural, per fer més visibles tots els tipus de violències masclistes que podem patir les dones, i els diferents àmbits en els que es poden produir. 

Perquè durant segles les violències masclistes han sigut silenciades, invisibilitzades i no compartides. I quan en vam començar a parlar, les violències cap a les dones es van anomenar de gènere, per no parlar de violència masclista, per vincular la violència a una relació afectiva, es a dir, només en l'àmbit de la parella. I les violències masclistes van molt més enllà. Què passa quan la violència l'exerceix un desconegut, o un company de feina, o els poders judicials, o les institucions o els poders socioeconòmics? Si no tenim en compte tots aquest tipus de violència no es pot entendre el sistema que les provoca, que és estructural i que va més enllà de l'àmbit privat. El sistema patriarcal. I això es molt important a l'hora de pensar en el seu abordatge, per què hem d'aconseguir que realment ens fem càrrec que la lluita contra les violències masclistes és una responsabilitat col·lectiva i compartida i que sí, que “si ens toquen a una, ens toquen a totes”. 
Les violències masclistes no tenen classe social, ni ideologia, no tenen perfil, ni ofici, ni nacionalitat, ni llengua. Ara bé, la forma amb la que s'hi enfronten les dones si que depèn, a banda dels recursos personals que cadascuna té, del seu entorn i també dels recursos econòmics per poder-hi fer front. La seva reparació tindrà molt a veure amb això. I aquest fet, arrel de la pandèmia, s'ha posat més en relleu. 
La COVID ha tingut un impacte brutal per a tothom, però plou sobre mullat en el cas de les dones que conviuen amb la violència masclista i encara més si tenen canalla i no tenen independència econòmica. Ens hem adonat que la casa particular no és un espai segur per moltes dones i que aquesta nova crisi evidencia i agreuja les desigualtats existents. Aquesta crisi econòmica i social, com totes les crisis, té un biaix de gènere, doncs ha empitjorat les condicions laborals i econòmiques amb un impacte més gran per a les dones. I encara més si la seva feina era a l'economia informal, i més si són racialitzades. 
Amb tot, hem de posar en valor tot el treball en xarxa i la cooperació que hi ha hagut per ajudar en aquests moments tant complicats, sobretot durant l'estat d'alarma, per part de persones a títol individual, a entitats i moviments socials així com de totes les professionals que formen part del circuit per l'abordatge de les violències masclistes de Manresa i comarca. Perquè cal fer front comú, i perquè mica en mica la comunitat es va adonant que les violències masclistes i l'itinerari per sortir d'elles són una qüestió social i d'interès comunitari.
I per tot això ens comprometem, el 25 de novembre, i tots els dies de l'any, a donar veu als silencis de moltes dones i, per tant, posar damunt de la taula les violències masclistes. A seguir combatent el masclisme en totes les seves formes i àmbits, a denunciar i senyalar les discriminacions que patim les dones i a seguir a treballant fermament per una igualtat, no formal, que aquesta les lleis ja diuen que la tenim, sinó efectiva de les dones.

Cristina Cruz Mas, regidora de feminsimes i lgtbi i portaveu del grup municipal

Les obres per transformar el Museu Comarcal de Manresa, un gran equipament del segle XVIII, en el futur Museu del Barroc de Catalunya donen un nou pas endavant. Després que s'hagi executat la part estructural dels nous volums d'accés —que convertiran la mitgera oest en la façana principal de l'edifici, ocupant l'espai on hi havia hagut la Sala Ciutat i, anteriorment, l'antiga església de Sant Ignasi—, s'inicien ara obres per valor de prop d'un milió d'euros. Aquest paquet d'actuacions inclou treballs també en aquesta mitgera oest, la consolidació dels sostres de les ales nord i oest, una intervenció a la coberta de l'escala històrica i la instal·lació dels elements que permetin posar en funcionament la climatització de les dues noves sales polivalents de l'ala sud del claustre. En paral·lel a les obres, s'ha iniciat a licitació del concurs de projectes per a la redacció i direcció del projecte museogràfic.

La Fira Mediterrània de Manresa, que es celebrarà del 13 al 18 d'octubre, manté l'aposta per la presencialitat. Amb la voluntat de mantenir l'essència de ser un mercat estratègic de la música d'arrel, oferirà tots els espectacles i concerts en viu. 

Seran la meitat que l'any passat, 46 espectacles i concerts en viu, dels quals 34 seran estrenes- 23 absolutes, tres a Catalunya, quatre a l'Estat i quatre en procés de creació. Hi participaran 56 companyies -41 catalanes, 10 de l'Estat i 5 internacionals- que actuaran en 13 escenaris i es faran un total de 60 funcions. Za! & La Transmegacobla inauguraran la Fira en viu. Prèviament, del 13 al 15, es realitzaran les activitats professionals, totes elles a través d'una llotja virtual. 

La programació, en una edició marcada per l'excepcionalitat del moment, mantindrà la tendència de 2019 i girarà entorn de tres grans eixos: mirades, on artistes del món contemporani incorporen la mirada a l'arrel entre els ingredients de les seves propostes; joves, on artistes emergents que parteixen de l'arrel com a matèria prima; i present, centrat en el territori i el desenvolupament sostenible.

El ple de l’Ajuntament de Manresa, en una sessió extraordinària dimecres 1 de juliol, va aprovar el nou cartipàs municipal que incorpora una Junta de Govern més paritària i passa de sis a vuit tinences d’alcaldia

El ple de l’Ajuntament de Manresa, en sessió extraordinària, va donar dimecres 1 de juliol llum verd al nou cartipàs municipal, que ha patit lleugeres modificacions després que es fes efectiu el canvi d’alcalde. El gruix del govern municipal no sofreix variacions, i gairebé tots els regidors i regidores tindran les mateixes delegacions que el primer any de mandat. El govern, però, passa de sis a vuit tinences d’alcaldia, amb l’objectiu que totes les àrees estiguin representades a la Junta de Govern, en un moment especialment crític pel fet que cal gestionar els efectes de la pandèmia del coronavirus. Fins ara, la d’Acció Social i la de Recursos Humans no hi tenien presència. Així, en el nou organigrama, presidit per l’alcalde Marc Aloy Guàrdia (ERC), el primer tinent d’alcalde serà Valentí Junyent Torras (JxM), que alhora mantindrà les funcions de regidor d’Hisenda, que ja ha ostentat aquest darrer any, i assumirà també la regidoria de Presidència, que en aquest primer tram de mandat ha recaigut en Marc Aloy Guàrdia. La segona tinent d’alcalde serà Cristina Cruz Mas (ERC); tercer, Joan Calmet Piqué (JxM); quart, David-Aaron López Martí (ERC); cinquè, Antoni Massegú Calveras (JxM); sisena, Montserrat Clotet Masana (ERC); setena, Núria Masgrau Fontanet (JxM); i vuitena, Mariona Homs Alsina (ERC). El pas de sis a vuit tinents d’alcalde no implicarà un increment del cost del govern pel que fa a retribucions, ja que es farà una actualització a la baixa dels salaris de tots els membres del govern per tal que es mantingui el cost global actual. Amb aquests moviments, s’equilibra la balança en el número de dones i homes dins la junta de govern.

En la sessió extraordinària del 27 de juny, Marc Aloy i Guàrdia va ser escollit alcalde de
Manresa. En virtut del pacte de govern subscrit ara fa un any, el nostre company agafa la vara d’alcalde fins al 2023. En una perspectiva històrica, ERC recupera l’alcaldia de la ciutat després de 84 anys, aleshores que Francesc Marcet era al capdavant de l’Ajuntament. Però, sobretot, Manresa té des d’aquest mes de juny un alcalde jove i decidit, que s’ha pogut preparar a consciència per a aquesta comesa. I que té la il·lusió per combustible. 

Com cada any, la ciutat de Manresa commemora el 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+ per continuar caminant cap a una societat lliure de discriminacions relacionades amb la diversitat afectiva, sexual i de gènere. Aquest any, amb motiu del dia de l’Orgull LGTBI, s’ha realitzat la pintada d’un mural participatiu i reivindicatiu que gira entorn dels conceptes de l’alegria, de l’orgull i de la diversitat. El mural està ubicat al carrer de la Mel i ha esta dissenyat per l’artista manresana Montse Forradelles amb el lema ‘Més diversa, més Manresa, +LGTBI+’. El mural ha estat impulsat per la regidoria de Feminismes i LGTBI i per la regidoria d’Infància, Joventut i Persones Grans i s’ha emmarcat dins del projecte del Consell Comarcal del Bages +Art i ha estat la primera activitat programada dins de l’Estiu Jove en coordinació amb el Servei d’Atenció Integral (SAI) LGTBI de Manresa. També, amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+ i com cada any, l’Ajuntament de Manresa encapçalat pel nou alcalde Marc Aloy, va penjat la bandera irisada a la façana de la Casa Consitorial.

La Sala Gran del teatre Kursaal acollirà el proper dissabte 27 de juny, a les 12 del migdia, la sessió extraordinària d’elecció del nou alcalde. En compliment del pacte subscrit entre els dos grups que formen govern, ERC i JxM, Marc Aloy Guàrdia agafarà la vara d’alcalde, que ostentarà fins al 2023, en substitució de Valentí Junyent Torras, qui ha ocupat el càrrec des del 2011 i durant el primer any de mandat.

El necessari compliment de les mesures de seguretat, distanciament i higiene decretades amb motiu de la pandèmia de la Covid-19 fa que l’aforament al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa quedi molt reduït. Per aquest motiu, els dos grups han acordat que el ple extraordinari tindrà lloc a la Sala Gran del teatre Kursaal, que permetrà més assistència de públic i un desenvolupament més còmode de la sessió. Pel que fa a la data escollida, malgrat que el pacte subscrit ara fa gairebé un any fixava el 20 de juny com a data màxima per al ple d’elecció de nou alcalde, s’ha acordat que finalment tingui lloc el dia 27, per complir els terminis legals que hi ha d’haver entre la renúncia de l’alcalde actual i la investidura sense necessitat de canviar la data del ple ordinari de juny, que tindrà lloc el dia 18. El calendari acordat per al relleu de l’alcaldia és el següent: El dijous 18 de juny, a les 5 de la tarda, tindrà lloc el ple ordinari del mes de juny, al final del qual és previst que l’actual alcalde, Valentí Junyent, presenti la renúncia.

Manresa segueix ampliant i milorant la seva Anella Verda. I això és gràcies a l’existència de la nova passera de Can Poc Oli. La nova infraestructura, que es va
acabar de construir a mitjans març —just dies abans d’iniciar-se el confinament— permet arribar en només mitja hora al tram baix de la riera de Rajadell i gaudir, així, del patrimoni de pedra seca que acumula, dels gorgs i d’altres valors que aquest curs fluvial reuneix.

El projecte va ser escollit en el pressupost participatiu del 2016, a proposta de l’Escola Agrària de Manresa, la Institució Catalana d’Història Natural, Meandre, el Centre Excursionista Comarca de Bages i L’Era Espai de Recursos Agroecològic.

El Geoparc de la Catalunya Central, en col·laboració amb l’Ajuntament de Manresa, ha senyalitzat dos itineraris per l’Anella Verda de Manresa: un (Ruta M4) que va des de la riba del Cardener fins al riu Llobregat, i un altre (Ruta M5) que va des del barri de Viladordis fins al pont Foradat de les Arnaules. 

Es tracta de dues rutes que uneixen al mateix temps geologia, natura, cultura i història, oferint una gran riquesa d’elements i espais d’interès per als manresans que les recorrin. Els itineraris s’han indicat amb senyals direccionals, i s’han identificat amb tòtems informatius alguns indrets d’interès geològic del Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central. Els tòtems inclouen un codi QR que permet accedir a més informació sobre la vàlua geològica d’aquests espais. A més a més, s’han editat digitalment fullets informatius en català, castellà, anglès i francès, que expliquen de manera detallada els recorreguts i els diferents punts pels quals transcorre el trajecte.

Des d’ERC Manresa també vivim la pandèmia des del confinament. Des que l’11 de març vam desconvocar el sopar del premi Maria Casajuana, hem transformat les reunions de l’executiva en xats d’ordinador, i hem posat tots els nostres esforços a facilitar les coses, a difondre informació fiable i a col·laborar amb les institucions o aquelles iniciatives populars que busquen la participació solidària de tots i cadascun de nosaltres.

Aprofitem per manifestar el nostre agraïment més sincer a tots aquells que cada dia d’aquesta crisi treballen en hospitals, residències o centres assistencials. A tots els que en un súper o al volant d’un autobús garanteixen la mobilitat i els proveïments indispensables. Però no ens podríem quedar tampoc en els aplaudiments o la música als balcons: tota l’angoixa que aquesta epidèmia desperta —sanitària i també econòmica— l’hem de respondre amb canvis que vagin més enllà de les polítiques habituals.

La gestió de la crisi des de les institucions estatals només es pot qualificar de desencertada, inspirada per un ideal centralitzador, de formes castrenses, i amb
un discurs tronat que recupera el tòpic de la unitat espanyola i avala actituds cada cop més autoritàries. Encara més: impedir un confinament a mida de la intensitat local de l’epidèmia segurament no ha fet sinó incrementar l’actual xifra de morts. I amb tot, aquest exercici crític ja el farem més endavant.

Avui només us podem demanar que respecteu el confinament, que extremeu les mesures d’higiene i que ens tinguem a tots per compartir els neguits: als que heu conegut la malaltia, als que dissortadament heu tingut familiars difunts.

Per nosaltres, la resposta es fonamenta, més que mai, en els ideals republicans: només ens en sortirem pensant en tothom, si sabem posar el bé comú davant de l’individualisme, si sabem avançar en la governança de la cooperació. I, de retruc, si aconseguim la sobirania necessària com a país per afrontar aquesta crisi i la recessió que inevitablement l’acompanyarà. Diuen que fa molt temps que vam sobrepassar els nostres límits naturals. Que haurem d’aprendre a viure diferent, i segurament amb menys. Es tracta, doncs, que aquest esforç sigui el de tots, no pas dels de sempre. Que de la crisi no en sortim més desiguals encara. A Manresa, la gent d’Esquerra, ens hi sentim vivament compromesos.

l’Ajuntament, a través del Servei d’Atenció i Informació a la Dona (SIAD) i amb la col·laboració del Consell Municipal de la Dona, organitza un any més una campanya per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Sota el lema de «la sororitat» (agermanament que reforça la unió i suport entre dones) s’han programat prop de cinquanta actes amb el suport d’entitats, col·lectius i associacions de veïns de la ciutat.

Trobareu tots els actes a l'espai web manresa.cat/dona

Carles Mundó, Conseller de Justícia del govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, cessat pel 155, presentarà a Manresa el seu llibre ‘El referèndum inevitable. Del judici endavant’ (Grup 62). Serà el 29 de gener, a les 19.30 hores, a l'Espai Òmnium de Manresa (carrer Sobrerroca, 38). Mundó estarà acompanyat per Marc Aloy, tinent d'alcalde de Presidència de l'Ajuntament de Manresa, i per la directora teatral Sílvia Sanfeliu.

Des del banc dels acusats, Mundó explica de forma àgil i directa l’experiència viscuda al Tribunal Suprem amb els companys de govern, la presidenta del Parlament i els líders de les entitats sobiranistes, fa una valoració de la sentència i dels seus efectes, exposa una visió del camí recorregut i d’uns fets que marcaran la nostra història, fa una diagnosi de l’estat de la qüestió i, finalment,  planteja les condicions necessàries per a un projecte polític sobiranista guanyador. En temps de desorientació, aquest és un llibre que permet mirar el futur amb optimisme, donant valor a la part del camí que ja s’ha recorregut.

Diu Mundó: «És imprescindible mantenir una moral de victòria; si en lloc de flagel·lar-nos per allò que encara no hem aconseguit som capaços de donar valor al camí que sí que hem recorregut, segur que sabrem trobar la manera de mantenir l’ànim i les forces per continuar treballant»

El ple del 19 de desembre va aprovar —amb els vots de l’equip de govern d’ERC i JxC i els del grup a l’oposició del PSC— un pressupost de 90,99 milions d’euros per al 2020, en el qual destaca el capítol d’inversions —que se situa per sobre dels 10 milions—, però també l’augment de les partides destinades a la despesa social, als projectes d’ocupació, al manteniment o a l’habitatge.

Tal com remarca el tinent d’alcalde de Presidència, Marc Aloy, es tracta del pressupost més elevat de la darrera dècada, que permet començar a complir amb un programa electoral que demanava una ciutat més verda i més dinàmica, per convertir Manresa en una ciutat de trobada, agradable per viure-hi i conviure-hi.

Entre les inversions més destacades trobem la nova avinguda dels Països Catalans —que finança majoritàriament la Generalitat—, la urbanització del carrer del Balç, l’enderroc de la Carpa del Riu i la urbanització de l’espai resultant o reivindicacions històriques, com la urbanització del carrer Germà Isidre, a la Font dels Capellans, o del passatge dels Predicadors. A banda, s’eleva la partida del Pla de Xoc de manteniment de la via pública fins als 1,25 milions i, en habitatge, se sumaran 150.000 euros als 50.000 euros de microcrèdits de l’any passat per a la compra i reformes d’habitatges destinats al lloguer social, i 50.000 euros més per a millores d’eficiència energètica en habitatges socials.

Pel que fa a equipaments, la inversió estrella, amb més d’1,5 milions d’euros, correspon a la finalització dels nous accessos del Museu Comarcal, que acollirà el futur Museu del Barroc de Catalunya. També es destinaran 308.000 euros a la renovació del tartan de l’estadi d’atletisme del Congost; 280.000 (el doble que l’any anterior) a millorar centres educatius; i 265.000 a l’edifici del mercat Puigmercadal.

La sentència sobre la violació en grup d’una menor a Manresa, la jornada eWoman i la commemoració del 25N han marcat l’agenda d’aquest novembre de la regidoria de Feminismes i LGTBI, que lidera la republicana Cristina Cruz.

La sentència diu que no va ser una violació.
És una violació d’una menor que estava inconscient. Són uns fets molt greus. Crèiem que la sentència de la Manada de Pamplona crearia un precedent i no hauríem de tornar a viure això. Cal una revisió urgent del codi penal. Donem tot el suport a la víctima i a la família i exigim que es reconsideri la sentència.

S’avança cap a la igualtat real?
El masclisme hi és, només hem de veure Vox, però ara hi ha més consciència de la discriminació i neix una necessitat de treballar per una societat més igualitària, que és la base del feminisme. Les lleis ja diuen que hi ha igualtat formal, però falta treballar-ho perquè així sigui al carrer. I hem de tenir present que tothom té poder per fer-ho. Les institucions hem de donar exemple, però des de tots els estaments hem de posar el nostre gra de sorra perquè això sigui possible.

El Pla d’Igualtat de l’Ajuntament preveu accions en Ocupació i Emprenedoria, l’altra regidoria que lideres.
En fem moltes: promovem mesures perquè les emprenedores puguin obrir el seu negoci, facilitem formació a empreses perquè dissenyin plans d’igualtat, fomentem vocacions industrials entre les dones i donem valor a experiències de dones del sector tecnològic, entre moltes altres.

Els grups d’Esquerra Republicana, Junts per Manresa i Fem Manresa van presentar en el ple del 26 de setembre una moció de suport a la Llei de Pobresa Energètica (24/2015) que es posiciona clarament en contra de l’amenaça que ha llançat Endesa de tallar el subministrament a famílies vulnerables si els ajuntaments no es fan càrrec del 50% del deute d’aquests usuaris.

En concret, a Manresa, hi ha 486 famílies en situació de vulnerabilitat a qui Endesa amenaça de tallar la llum. La companyia elèctrica reclama a l’Ajuntament de Manresa 449.000 euros. A tot Catalunya hi ha més de 400 ajuntaments afectats. Endesa els reclama, en el seu global, 21 milions d’euros (que és la suma del deute de 63.000 famílies en situació de pobresa energètica). Aquesta xifra representa menys d’un 0,3% dels beneficis anuals de l’empresa.

La moció exigeix la condonació del deute d’aquestes famílies, que estan protegides per llei des del 2015, i demana a les administracions afectades que utilitzin vies sancionadores de manera contundent en el cas que les subministradores elèctriques realitzin els esmentats talls. També s’insta a la Generalitat a prendre el lideratge polític en defensa dels drets energètics.

La regidora d’Acció i Inclusió Social, la republicana Mariona Homs, va defensar la moció i va assegurar que en cap cas l’Ajuntament pagarà. També va afirmar que, si la companyia executa talls a aquestes famílies, l’Ajuntament enviarà els informes de vulnerabilitat que acrediten la seva situació i que, en cas que no es restableixi el servei, l’Ajuntament —com demana la moció— multarà la companyia.

Més mocions

Durant el ple, Esquerra també va donar suport a la moció contra la crisi ecològica i climàtica i a una altra moció de suport a les ONG que treballen rescatant persones al mar Mediterrani. Com a sobrevinguda, es va entrar una moció de suport als membres del CDR detinguts i acusats de terrorisme, que va tenir els vots en contra del PSC i de Ciutadans.

Esquerra Republicana i Junts per Manresa han signat aquest divendres 14 de juny l'acord de govern per al mandat 2019-2023. La signatura ha tingut lloc al parc de la Seu i ha comptat amb la presència del cap de llista d'Esquerra, Marc Aloy, del cap de llista de Junts per Manresa, Valentí Junyent, i de les altres 14 persones de les dues formacions que seran regidores de govern.

Els resultats de les eleccions municipals del 26 de maig de 2019 han refermat el lideratge a la ciutat de les dues formacions polítiques que han governat en coalició des de febrer de 2016. Els 9.119 vots aconseguits per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i els 9.109 vots de Junts per Manresa (JxM), 18.228 en total, representen més del 56% del suport dels manresans, i els 16 regidors i regidores aconseguits entre totes dues formacions suposen el 64% dels 25 que formen la corporació municipal. Tot plegat constitueix un aval més que notable a la feina feta en el mandat anterior.

Per aquesta raó, i amb la finalitat de donar a la ciutat un govern estable i efectiu, que treballi en favor dels manresans i les manresanes, que sigui capaç de culminar els projectes compartits des del govern de la ciutat, d’afrontar nous reptes i de tirar endavant les propostes programàtiques amb què les dues forces polítiques es presentaven a les eleccions, les dues formacions han decidit subscriure aquest acord de govern per al mandat 2019-2023.

Les línies bàsiques de l’acord, que dona un nou impuls al que ja es va signar per al període 2016- 2019, se centren en la necessitat de seguir fent realitat projectes, programes, actuacions i iniciatives que permetin potenciar Manresa com una ciutat verda i sostenible, dinàmica, acollidora, cívica i propera, i com una capital compromesa amb les llibertats, la justícia social i el futur del nou país.

Per aconseguir aquesta finalitat, ERC i JxM han acordat compartir l’alcaldia de la ciutat durant el mandat 2019-2023, de manera que en el Ple de Constitució del proper 15 de juny, els regidors i regidores de tots dos grups votaran a favor de la investidura de Valentí Junyent com a alcalde de Manresa. 

Posteriorment, es convocarà un Ple Extraordinari, que se celebrarà com a màxim el 20 de juny de 2020, en el qual tots dos grups votaran a favor de la investidura de Marc Aloy Guàrdia com a alcalde de Manresa per a la resta del mandat.

En el període comprès entre l'inici del mandat i el relleu a l'alcaldia, Marc Aloy i Guàrdia exercirà les funcions de Primer Tinent d'Alcalde i regidor de Presidència. 

*Consulta els acords

En l’apartat individual, la 18a edició del guardó s’ha atorgat a la manresana Montse Roldán

L’associació Lilium, que des de fa 10 anys lluita contra la violència masclista i dona suport a les víctimes, ha estat reconeguda amb el primer premi Maria Casajuana que s’atorga a entitats. En l’apartat individual, el guardó ha estat atorgat a Montse Roldan en reconeixement a una trajectòria vital motivada sempre per l’esperit d’ajuda a les persones.

El premi —instaurat el 2002 per la Secció Local d’Esquerra i de les JERC de Manresa amb motiu del Dia Internacional de la Dona— vol significar la lluita, l’esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del nostre país. Entre el 2002 i aquest 2019 s’ha reconegut la trajectòria de 18 manresanes. A més, enguany, i per primera vegada, s’ha decidit també guardonar una entitat per tal de donar valor i visibilitzar la tasca que realitzen.

Les premiades s’han donat a conèixer aquest dimarts 26 de febrer en una roda de premsa que s’ha fet al local d’Esquerra Manresa, en la qual hi han assistit les premiades Montse Roldán i Conxita Almarcha (com a presidenta de Lilium); la premiada del 2018, Paqui Borjas; la regidora de la Dona de Manresa, Cristina Cruz; la secretària de la Dona d’Esquerra Manresa, Mariona Homs, i d’altres membres d’Esquerra i del jurat d’enguany.

Cristina Cruz ha lloat la “tasca de formigueta” que fan dia a dia les premiades del 2019, així com la “xarxa que creen amb el seu treball”. Mariona Homs ha explicat que s’ha volgut distingir també una entitat per tal de premiar “el treball col·lectiu, que és molt important”. Tant Roldán com Almarcha s’han mostrat molt emocionades.

Els guardons s’entregaran dijous 7 de març en un sopar que tindrà lloc a l’Espai Gastronòmic del Kursaal de Manresa (per assistir-hi cal reservar plaça al 93 872 63 52 o a bages@esquerra.cat; el preu del sopar és de 20 euros).

Més sobre les premiades

L’associació Lilium es va crear fa deu anys per un grup de dones que havien patit violència masclista. A través del SIAD Montserrat Roig van poder iniciar el seu projecte amb l’objectiu de conscienciar la societat de la necessitat de lluitar contra la violència masclista, de donar suport a les dones víctimes i de realitzar accions de sensibilització.

Des de l’associació s’ofereix suport individual i grupal, així com orientació en tots els aspectes que afecten les dones que pateixen violència masclista. L’entitat també du a terme una tasca d’informació i prevenció a través de xerrades a instituts i de debats en espais com els centres cívics. Participen en el Consell Municipal de la Dona i realitzen activitats lúdiques i culturals per visibilitzar els estralls que provoca la violència masclista. En els seus deu anys de vida, han ajudat multitud de dones a refer la seva vida i a poder començar de nou.

Pel que fa a Montse Roldan, va néixer el 1943 a Tiedra (Valladolid) i va arribar a Manresa amb 11 anys. Amb només 15 va començar a treballar als magatzems de Can Jorba i va descobrir també l’excursionisme i l’escalada de la mà del Centre Excursionista del Bages. Ha estat professora d’educació física durant més de 20 anys i la seva vida s’ha caracteritzat per una motivació d’ajuda als altres.

Activista social i cofundadora de l’associació sociocultural Club Gavines, fa més de 30 anys que és voluntària a presons (primer a la Model i ara a Lledoners) on organitza esdeveniments culturals, xerrades, classes, tallers, sortides i a tot allò que contribueixi a la reinserció dels presos. És membre del Consell Municipal de la Dona de Manresa gairebé des del seu inici, l’any 1997, i des del 2000 col·labora amb el Centre de Dia Mosaic per a persones amb problemes de salut mental, així com amb la Plataforma d’Aliments. Actualment forma part del programa Lèxic de l’Ateneu Les Bases, on ajuda a llegir als nens.

Més sobre el guardó

El premi va ser instaurat l'any 2002 per la Secció Local d’ERC i de les JERC de Manresa amb motiu del Dia Internacional de la Dona. És un guardó que cada any premia una manresana i amb el qual es vol significar la lluita, l’esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del nostre país. El guardó porta el nom de Maria Casajuana perquè el seu nom simbolitza tots aquests atributs. Com a novetat, aquest 2019 s’introdueix un premi que reconeix les entitats.

Maria Casajuana i Oncins (Manresa, 1912-2011) va ser una activista social i política d’ideologia republicana i militant històrica d’ERC de Manresa. Nascuda el 23 de febrer de 1912 en una família treballadora de Manresa, va treballar des dels 14 anys a les fàbriques de Cal Roca, Cal Torres i a la Fàbrica Nova. Als dinou anys es va incorporar a ERC i va viure amb intensitat el període republicà. Va ser una de les impulsores de la creació de l'espai d'emancipació de la dona arran de la proclamació del sufragi universal en la Constitució republicana del 1931. Casajuana també va treballar per al sindicat CNT durant la República i la Guerra Civil des d’on va lluitar aferrissadament per la dignitat de les dones i el reconeixement del seu treball. La Guerra primer, i la cruenta dictadura franquista després, van estroncar una època d’esperances i de llibertat. Però malgrat haver de viure amagada i treballar de minyona per guanyar-se la vida, va mantenir ben viva la flama de la lluita pel nostre país. Pel seu compromís polític i social, ERC i les JERC de Manresa van decidir homenatjar-la creant un premi que duu el seu nom i que cada any, amb motiu del 8 de Març, s'atorga a una manresana de trajectòria compromesa amb la societat.


El jurat del 2019

El jurat d’enguany ha estat format per Cristina Cruz, regidora de la Dona a l’Ajuntament de Manresa; Àngels Santolària, regidora d’Acció Social a l’Ajuntament de Manresa; Àdria Mazcuñan, secretària de Polítiques d’Igualtat d’Esquerra Bages; Clara Llorens, vocal de l’executiva de Jovent Republicà de Manresa; Mariona Homs, secretària de la Dona d’Esquerra Manresa; Alba Baltiérrez, membre d’Esquerra Manresa i coordinadora del Premi Maria Casajuana; Núria Soler, vicepresidenta de l’Agrupació Cultural del Bages; Teresa Bosch i Imma Serra, secretària i vocal respectivament de l’Associació d’Ajuda Mútua i Lluita Contra el Càncer de Mama L’Olivera; Josep Sallent, periodista de Regió7; i Paqui Borjas, Premi Maria Casajuana 2018.

L’Espai Òmnium de Manresa —situat al carrer Sobrerroca 38— acollirà aquest dijous 7 de febrer (19.30h) la presentació del llibre ‘Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures’ (Ara Llibres). L’acte es planteja com un homenatge al president d’Esquerra —que dijous farà 462 que està empresonat— i també a totes les persones preses i exiliades a causa de la repressió de l’Estat espanyol. Se celebrarà en un moment clau: faltaran molt pocs dies per a l’inici del judici als presos polítics independentistes.

La presentació comptarà amb l’autor del llibre, Sergi Sol, un dels principals col·laboradors de Junqueras. Estarà acompanyat per l’alcaldable per Esquerra a Manresa, Marc Aloy; per l’humorista Peyu; per l’activista i amic personal del vicepresident empresonat Maxi Calero, i pel músic Pep Picas.

El llibre de Sergi Sol analitza i contextualitza, des de la perspectiva del nucli de col·laboradors més íntim del vicepresident Oriol Junqueras, el rerefons que va determinar les dures decisions de la tardor catalana: la precipitació del 20-S, la celebració del referèndum de l’1-O, el desconcert posterior a la proclamació de la República, l’ingrés en centres penitenciaris dels presos polítics, l’aplicació del 155, l’estratègia d’Esquerra per eixamplar la base de l’independentisme, la celebració de les eleccions del 21-D i els entrebancs per configurar un nou Govern. Però, més enllà del relat apassionat i de la informació inèdita d’aquest període transcendental, hi ha la voluntat manifesta de reivindicar i fer justícia a la figura i el treball d’Oriol Junqueras. El llibre vol ser també un homenatge i un nou clam per exigir el seu alliberament.

L’acte de presentació està organitzat per l’editorial Ara Llibres i, a Manresa, compta amb la col·laboració de la Llibreria Parcir. Des d’Esquerra Manresa us convidem a assistir-hi.

L’actual primer tinent d’alcalde de Manresa i candidat a l’alcaldia, Marc Aloy, explicarà el model de ciutat d’Esquerra Republicana per Manresa en un acte que comptarà amb la presència de Pere Aragonès, vicepresident del govern, de Najat Driouech —primera diputada musulmana al Parlament—, de Gabriel Fernández —regidor sabadellenc d’origen uruguaià— i de la senadora sallentina Mirella Cortès.

L’acte es farà aquest dissabte 19 de gener a les 12 del migdia al parc de la Font del Gat, a la zona coneguda com ‘la gespeta’, a les Bases de Manresa, i serà el primer d’altres que vindran en els quals Esquerra es mourà per promoure el seu leitmotiv del projecte que està construint per arribar a l’alcaldia de Manresa: trobar-se amb tothom i arreu de la ciutat per fer de Manresa una ciutat verda, una ciutat dinàmica i una ciutat de trobada.

Una ciutat que, com diu l’alcaldable Marc Aloy, és de tots i l’hem de fer entre tots: “L’eix fonamental del projecte d’Esquerra no pot ser cap altre que la ciutadania. Amb tota la seva diversitat de cultures i de creences. Amb tota la seva complexitat i amb tota la seva riquesa. Hem de fer una Manresa amb igualtat d'oportunitats, de comunicació entre persones diferents. Una ciutat diversa i plural, de persones nascudes aquí o vingudes d’arreu; l’aposta d’Esquerra passa per treballar des de la realitat social perquè tots els manresans se sentin partícips de construir la Manresa que tots volem”.

En cas de pluja, l’acte es traslladaria a la sala d’actes de l’Ateneu Les Bases.

El Grup Municipal del PSC ha fet públic un comunicat en el qual considera “insuficients, inconcretes i, sobretot, fetes amb certa desgana” les “escasses” explicacions donades a la resta de grups municipals per part del Govern d’ERC i JxM davant la possibilitat que s’hagués sobrevalorat el currículum de l’empresa barcelonina SLP Croquis Dissenys Muntatges i Realitzacions, guanyadora del concurs de projectes per a la redacció del projecte museogràfic del Museu del Barroc de Catalunya i la direcció de la seva execució, inclòs en un ajut, en el marc del programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020.
Per al PSC, un cop feta la tria d’aquesta empresa, i després que s’hagin conegut dades complementàries aportades per l’empresa local SLP Produccions Culturals Transversal (que va quedar en el segon lloc de l’esmentat concurs), “hi ha prou raons per, com a mínim, fer una revisió de l’avaluació que va fer el Jurat”. I fer-ho, sobretot, abans de contractar (que segons les bases s’ha de fer per procediment negociat sense publicitat) per un cost de 109.323,50 € (IVA inclòs).
L’Equip de Govern de l’ajuntament s’ha escudat fins ara en el fet que les al·legacions presentades per Transversal van entrar fora del termini legal previst i que l’empresa guanyadora havia presentat la seva declaració responsable segons la qual es garanteix que tota la documentació que va aportar la guanyadora és verídica.
“És això suficient?” es pregunta el portaveu del Grup del PSC, Felip González. “Creiem que no, i ho comprovarem un cop el nostre grup obtingui l’autorització que ja ha demanat per escrit a l’alcalde per mitjà d’escrit lliurat aquest mateix dilluns a Secretaria General”.
Paral·lelament, el PSC ha presentat una proposició per ser debatuda al proper Ple Municipal d’aquest dijous en la qual demana textualment que l’Ajuntament de Manresa ajorni la tramitació del contracte un mínim de 45 dies per tal es pugui fer aquesta revisió acurada de tot l’expedient.
Al PSC li sembla que en la polèmica selecció de l’empresa guanyadora hi ha massa coses “que grinyolen”. L’ha fet un jurat triat per l’equip de govern, l’ha aprovat en Junta de Govern de caràcter reservada el mateix equip de govern i, quan es demana a l’equip de govern que doni explicacions sobre l’ombra de dubte actual, resulta que la regidora de Cultura, Anna Crespo, es referma en la extemporaneïtat dels recursos de Transversal i “en afirmar textualment que no ens interessa gens aturar, perquè aturar significaria tornar a començar, i l’Ajuntament de Manresa no podem donar crèdit a això”.  La regidora Crespo també va dir divendres en Comissió Informativa als grups municipals que estava segura de l’avaluació dels currículums que havia fet el jurat perquè “en aquest món hi ha moltes coneixences i ningú no es pot adjudicar la Torre Eiffel” i pensar que el jurat ho donarà per bo.
“Hem vist poca disposició a l’autocrítica sobre el procediment del jurat que la mateixa regidora Crespo presidia, i fins i tot un cert menysteniment al fet que aquesta qüestió pugui acabar als tribunals de justícia, un fet que, sens dubte podria ser molt més perjudicial que donar-nos ara uns pocs dies de temps i revisar-ho tot en condicions”, conclou González.

Més d’una trentena de persones s’han reunit divendres al vespre a la seu del PDeCAT a Manresa per fer una valoració del pacte amb ERC, que acorda, entre altres coses, que Valentí Junyent serà alcalde durant un any, i després deixarà pas a Marc Aloy dels republicans.

Els simpatitzants i els associats de Junts per Manresa han valorat positivament l’entesa entre les dues formacions i el gest del partit de cedir l’alcaldia tres anys a ERC per tal de desencallar la negociació i arribar a un acord per un govern fort i estable que sigui beneficiós per al futur de la ciutat.

Els representants de Junts per Manresa en la negociació, Valentí Junyent, Joan Calmet i Toni Massegú, han explicat detingudament com s’havien dut a terme les negociacions amb ERC i els acords principals que havien reeixit, després de l’empat tècnic dels dos partits en les eleccions municipals del 26 de maig.

Les línies bàsiques de l’acord, que dóna un nou impuls al què ja es va signar per al període 2016- 2019, se centren en la necessitat de seguir fent realitat projectes, programes, actuacions i iniciatives que permetin potenciar Manresa com una ciutat verda i sostenible, dinàmica, acollidora, cívica i propera, i com una capital compromesa amb les llibertats, la justícia social i el futur del nou país.

És Nadal a l’Ajuntament: El regal a La Caixa. Per Jordi Trapé Úbeda, regidor de Fem Manresa. 

El passat ple municipal de desembre, celebrat el dia 23 desembre, l'equip de govern de la ciutat va decidir fer els regals el dia abans de començar les festivitats nadalenques, concretament a La Caixa. En un arravatament nadalenc van decidir que, encara que la Caixa no presentés la millor oferta econòmica, el préstec de 5.836.316,90€ per comprar les parcel·les de la Fàbrica Nova seria per la propietària actual del terreny, és a dir, la mateixa Caixa.

Vegem, però, com s'ha embolicat aquest regal: aquesta és la primera vegada en què l'Ajuntament canvia els barems de puntuació, que fins a dia d'avui sempre s'havien fet segons la millor oferta econòmica. En aquest cas s'han modificat els barems perquè sigui el 60% d'oferta econòmica i l'altre 40% siguin "projectes d'interès per a la ciutat de Manresa".

Si revisem què vol dir això de "projectes d'interès per a la ciutat de Manresa" veurem el perquè està fet a mida: són pisos que tenen les entitats bancàries, són aportacions de patrocini a les festivitats de la ciutat i són donacions a entitats privades, entre d'altres.
Interès per la ciutat seria que la gran banca tornés el rescat que vam pagar tots, interès per la ciutat és que no aprofitessin les nostres festivitats per blanquejar-se, interès per la ciutat és que no desnonin a manresans i manresanes de les seves cases.

El més greu d'aquest concurs és que per primera vegada Caixa d'Enginyers presentava una oferta econòmica bastant més bona que no pas La Caixa. 0,4% d'interès anual de Caixa d'Enginyers versus 0,58% de CaixaBank. Això, en interessos, significa pagar 30.000€ de més a La Caixa. Però el problema més gran és que si Caixa d'Enginyers ens hagués deixat la totalitat dels diners a interès 0, seguiria guanyant la Caixa! Regalar els diners públics, concretament més de 30.000€, a La Caixa és una autèntica vergonya.

El més gros de tot això és que l'any 2017 la CUP va presentar una moció titulada “Manresa municipi compromès amb la Banca ètica” on, entre d’altres punts, es demanava estudiar la viabilitat d'incloure clàusules que afavorissin la banca ètica en les licitacions de contractes de l'Ajuntament i de les empreses municipals. La moció es va aprovar per unanimitat.

Aquest punt mai s'ha arribat a complir, i quan demanàvem explicacions del perquè, se'ns deia que si no es contemplava la millor oferta econòmica podríem arribar a prevaricar. I ara, per aquest concurs, es fa una modificació que en lloc de donar impuls a les banques ètiques i cooperatives s’apuntala a la gran banca que desnona i inverteix en guerres.
Després d’interpel·lar a l'equip de govern sobre si a partir d'ara les puntuacions per a la concertació d'operacions de crèdit seran sempre així no van respondre més enllà d'un "segur que podem millorar-ho". Però hi ha una cosa clara: si és puntual, és a dir, que només es fa ara, encara canta més que és un concurs a mida de La Caixa. Però el problema més gran ve si es fa de forma habitual a partir d'ara, ja que faria que La Caixa guanyés sempre els concursos, independentment de l’oferta econòmica que presentin, fent que el regal sigui molt més gran i molt més preocupant del que ens pensàvem.

Fem Manresa veu preocupant el concurs "a mida" de la Caixa pel crèdit que ha de servir per comprar les parcel·les de la Fàbrica Nova

La candidatura municipalista veu amb preocupació el procediment per concertar l'operació de préstec a llarg termini per import de 5.836.316,90 euros que ha de servir per adquirir les parcel·les de la Fàbrica Nova.

Constaten que és la primera vegada que es realitza un canvi en els barems de puntuació, que fins a dia d'avui sempre s'havien fet segons la millor oferta econòmica. En aquest cas, s'han modificat els barems perquè sigui el 60% d'oferta econòmica i l'altre 40% siguin "projectes d'interès per a la ciutat de Manresa".

La candidatura d’esquerres exposa que aquest tipus de concurs beneficia especialment a la gran banca, ja que dins els "projectes d'interès per a la ciutat de Manresa" s’inclouen pisos que tenen les entitats bancàries, aportacions de patrocini a les festivitats de la ciutat i donacions a entitats privades, entre d’altres.

Des de Fem Manresa creuen que no és casualitat que aquest canvi s'hagi portat a terme quan es compren uns terrenys propietat de la mateixa Caixa per un alt cost econòmic i pensen que pot representar un precedent perillós, ja que, segons apunten, si se segueixen aplicant aquests criteris a la resta de concursos, la Caixa els guanyarà sempre.

En aquest cas, La Caixa tenia la segona millor oferta econòmica però més puntuació en el nou criteri de projectes, fet que significa que en condicions habituals no hagués guanyat la concertació del préstec.

IBI, pisos buits, responsabilitat i populismes. Per Jordi Trapé Úbeda, regidor de Fem Manresa. 

El desembre de 2020 després de diverses trobades amb el govern municipal vam aconseguir el compromís polític d'aplicar un recàrrec del 50% de la quota de l'IBI als pisos buits de la ciutat. Aquesta mesura persegueix la finalitat de posar al mercat aquells pisos permanentment desocupats i que, per tant, no tenen cap mena d'ús social. A més a més de fer pagar un recàrrec anual a aquells propietaris que no ho facin.

Amb l'aprovació d'aquesta ordenança es dona compliment a una demanda històrica del moviment per l'habitatge, i compartida, també, per l'esquerra transformadora.

De fet el recàrrec de l'IBI aplicat a habitatges buits es tracta d'una possibilitat ja contemplada per llei des de l'any 2004. Pel que podríem dir que anem disset anys tard.

El problema és que aquesta mesura no ha pogut desenvolupar-se, fins fa ben poc, per la falta d'una definició homogènia a escala estatal del concepte d'habitatge desocupat, i evidentment també per la falta de voluntat política de governs municipals anteriors per tirar-ho endavant. El text de la llei es refereix genèricament a "immobles d'ús residencial que estiguin desocupats amb caràcter permanent". Però no especifica el temps de desocupació, ni la quantitat d'habitatges buits en mans de cada propietari. I hem hagut de ser nosaltres com a Ajuntament qui ho especifiqui, en aquest cas dos anys de desocupació permanent i tres o més pisos buits en propietat. Cal remarcar que sempre parlem de pisos buits en propietat, no de pisos en propietat.

Tot i ser una bona mesura per tal de mobilitzar l'habitatge buit de la ciutat, una flor no fa estiu i encara tenim un llarg camí per recórrer per poder pal·liar la greu problemàtica d'accés a l'habitatge que tenim a la ciutat, però poder destinar els recursos extres que es recaptin a polítiques públiques d'habitatge és un primer pas.

Des de Fem Manresa volíem anar una mica més enllà i vam presentar una esmena per abaixar el nombre de pisos buits per propietari de 3 a 2. Fixant la quantitat d'immobles buits a 3 o més per propietari no arribem a atacar ni el 10% de la totalitat del parc d'habitatge que tenim buit a la ciutat (7.352 pisos buits), en canvi fixant-lo a 2 ho haguéssim fet en un 12,6%, passant d’una afectació de 605 pisos a 930 i de 109 a 270 propietaris amb una recaptació estimada de més 200.000 euros. L'esmena va ser desestimada per l'equip de govern.

Actualment, després de la no acceptació de la nostra esmena, el recàrrec se centrarà en 109 titulars de 3 o més habitatges buits. Des de la bancada del PSC se'ns va dir que erràvem d'adversari i que aquest dictamen afectava de forma important a la ciutadania de Manresa, però la realitat és tossuda i per molt populisme que es vulgui fer amb el tema les dades són clares: seran 54 persones físiques, 46 persones jurídiques i 9 entitats financeres les que estaran subjectes al gravamen. Fet que significa que es gravarà al 0,07% de la població de Manresa amb aquest recàrrec, 54 persones físiques de 78.245 manresanes. Populismes a banda, la premissa ha de ser clara: que pagui qui acumula.

El preu de la llum ja és d'escàndol: batent rècord rere rècord el mes d'agost va tancar-se com el més car de la història de l'Estat Espanyol, marcant un nou preu amb més de 130,53 euros/MWh. Però aquest increment no ha fet més que seguir pujant de forma meteòrica en aquesta primera quinzena de setembre, arribant a 170 euros/MWh. Quatre vegades més car que el mateix període de l'any passat (40,39 euros/MWh).

Mentrestant, què fa el Govern "més progressista de la història"? Riure's a la cara de la ciutadania.

La setmana passada vam veure com la vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va descartar del tot una intervenció pública per a fixar preus màxims o mínims en el mercat majorista. No fos cas que molestéssim als oligopolis del règim i féssim enfadar a l'amo.
Però ara ve el millor: en la seva intervenció va acusar les elèctriques de no tenir "empatia social". Afegint que "encara que soni de broma l'empatia social cotitza en borsa". La broma s'explica sola. El sistema elèctric espanyol està controlat majoritàriament per l'oligopoli de grans empreses elèctriques que viuen de fer sangrar a la classe treballadora i els recursos naturals per tal d'obtenir la màxima quantitat de beneficis que sigui possible. Per tant, demanar empatia a aquesta màfia és burlar-se de tot i de tothom.

Després de més d'una dècada de la liberalització del sector elèctric, 3 companyies tenen el 83% de tots els clients a l'estat (Endesa, amb el 34,7%; Iberdrola, amb el 34,1%; i Naturgy, amb el 14,2%). Ens trobem, per tant, davant d'un sector estratègic que té una importància crucial per la vida de classe treballadora, però que està totalment liberalitzat i que permet aberracions com per exemple que empreses com Iberdrola i Endesa, en plena pandèmia, obtinguin uns beneficis de 3.611 milions i 1.394 milions d'euros respectivament.

A casa nostra, però, el ple del Parlament va aprovar el passat mes de juliol una moció de la CUP per a la creació d'una empresa energètica pública catalana aquest 2021 i basada en fonts renovables, iniciativa que va tirar endavant amb els vots favorables de PSC, ERC, Junts, CUP i Comuns, i els més que evidents vots en contra de Vox, Cs i PP.

La creació d'una empresa energètica pública és un pas molt necessari per fer un canvi de model. Cal per això que també disposi d'una comercialitzadora, per donar una cobertura i un servei democratitzat, lluny dels interessos econòmics, amb un sistema de governança participat per la ciutadania i amb una planificació estratègica basada en la transició ecològica, amb un model descentralitzat, renovable i autosuficient.

Però com ja ha passat infinitat de vegades, el ple del Parlament pot instar al Govern en tot allò que cregui convenient, però si el govern vol no mourà un sol dit. Esperem que això no sigui així, perquè en moments com l'actual, la inacció surt molt cara.

En l'àmbit manresà, com a Fem Manresa vam presentar el passat mes de juny una moció de rebuig a la pujada del preu de l'electricitat que no es va aprovar, ja que la resta de grups municipals hi van votar en contra. No vam entendre aquesta oposició frontal a la proposta de condemna i a hores d'ara encara l'entenem menys.

La proposició en qüestió acordava no situar el pes de la transició energètica exclusivament sobre la responsabilitat de la ciutadania, impulsar un pla "Manresa verda" -de la mateixa manera que es compta amb un pla de mobilitat o amb un pla d'habitatge- que permetés, entre moltes altres coses, definir un model energètic més just, més social i ecològicament responsable, participat i controlat per la ciutadania. A més a més, treballar per municipalitzar la xarxa de distribució elèctrica, com a únic garant d'una transició energètica justa i que beneficiï a la ciutadania. Una proposició de mínims si el que es busca és deixar de fer postureig i plantar cara als oligopolis elèctrics.

Al final és el que té la socialdemocràcia, tant la d'aquí com la d'allà: jugar a gestionar el capitalisme sense tocar les estructures de poder que perpetuen les desigualtats s'acaba quan s'ha de passar a l'acció i deixar enrere els discursos.

Però no tot són males notícies. Una notícia que va passar desapercebuda per a molta gent va ser el canvi de l'objecte social d'Aigües de Manresa, l'empresa 100% pública d'aigües, per fer possible, també, la gestió de l'energia en la pràctica totalitat del seu cicle (producció, generació, intermediació...). Si bé per veure els fruits d'aquest canvi important hauran de passar alguns anys i que els canvis es produeixen a una velocitat bastant menor a la que alguns desitjaríem, sembla que ens anem encarant cap a una bona direcció.

També és cert, però, que una flor no fa estiu i que la situació actual requereix respostes polítiques a curt termini i que estiguin a l'altura i això passa per no demanar ni clemència ni empatia a qui ens espolia. És per això que seguint les petjades de l'ajuntament de Batres, proposarem com a grup municipal que l'Ajuntament de Manresa deixi de pagar les factures elèctriques fins que cessi l'extorsió de les elèctriques. Les institucions locals han de fer política i no només dedicar-se a la gestió de les molles, i fer política significa anar sempre més enllà, significa no mirar cap a un altre costat quan la ciutadania té problemes i significa sobretot confrontar, tant políticament com tècnica a aquells estaments o poders que actuen com a perpetuadors de les nostres misèries.

El preu de la llum o com posar-se de perfil.

En l’últim Ple de l’Ajuntament de Manresa, el passat 14 de juny, es va produir un fet insòlit. Quatre dels cinc grups municipals es van negar a condemnar la pujada de preus de l’electricitat i apostar per una transició energètica justa, causant estupefacció entre les veïnes i veïns que seguien la sessió, així com en moviments socials i grups municipals diversos d’arreu del país que havien seguit amb atenció la proposta de Fem Manresa i se l’havien fet seva. Però no correm tant, què coi passa amb l’energia i el preu de l’electricitat?

Les darreres setmanes ha saltat la polèmica amb l’encariment de les tarifes de l’electricitat i l’establiment d’unes franges horàries que pressuposen que els treballadors i treballadores ens podem dedicar a posar i estendre rentadores durant la nit i a carregar flamants cotxes elèctrics en les hores vall (spoiler: la gent normal no ens podem pagar els cotxes elèctrics). I no, aquest canvi en les tarifes no és part d’una estratègia pública per reduir el consum d’electricitat i canviar el model productiu i de consum. Doncs llavors, què és?

La pujada del preu de la llum és el resultat d’un model polític i econòmic que ha deixat en mans privades el sector energètic i que cap Administració està qüestionant (tampoc el Gobierno Más Progresista de la Historia). Els governs del PSOE a finals dels 80 i principis dels 90 van començar la privatització de la companyia Endesa, que després va culminar els governs d’Aznar i els seus successors; tot demostrant una vegada més que hi ha mesures econòmiques que pels dos grans partits del règim són quasi com una religió.

Vist amb perspectiva, ens cal constatar que després de més d’una dècada de la liberalització completa del sector elèctric, 3 companyies tenen el 83% de tots els clients a l’estat (Endesa, amb el 34,7%; Iberdrola, amb el 34,1%; i Naturgy, amb el 14,2%) i que en lloc d’abaixar preus, aquests només han fet que pujar. Així mateix, Iberdrola i Endesa, en plena pandèmia, van obtenir uns beneficis de 3.611 milions i 1.394 milions d'euros, l’any 2020, respectivament. No és l’objectiu d’aquest article demostrar que el lliure mercat només busca el benefici d’uns pocs i ens perjudica a la majoria, però és que a vegades els números parlen per si sols.

Davant tot plegat ens cal preguntar-nos com afrontem la crisi climàtica, sobre quines esquenes s’ha de recolzar el pes del canvi de model i si les Administracions pensen assumir el seu deure de gestionar públicament el sector energètic en totes les seves fases, o si per contra prefereixen seguir vivint de bones paraules i de mesures cosmètiques. En lloc d’afrontar aquesta pregunta i ser conscients que fer política local també és preocupar-se per tenir un model de país i apostar per millorar les condicions de vida de la gent, assumint el lideratge des dels ajuntaments, i entenent que al govern de Manresa no només s’hi fa gestió sinó que s’hi va a fer política, amb totes les lletres i amb majúscules, hi ha qui s’hi posa de perfil. 

Interessos privats i silencis públics: La residència del Xup.

Durant el mes de novembre de 2019 es va presentar el projecte de la residència municipal de gent gran al barri del Xup. Es tractava d'un edifici d'uns 2.000 metres quadrats i un espai verd de més de 3.000 m², amb una zona de jardí i també horts. Això sí, de gestió totalment privada.

I parlo d'aquest projecte amb imperfet d'indicatiu perquè tot apunta a que no es tirarà endavant després de veure certes declaracions i certs silencis.

Aquests últims dies hem pogut veure com Manel Valls, director General de la Fundació Sant Andreu Salut deia que “construir ara una residència pública al barri del Xup és un error perquè hi havia dos projectes privats que aportaran 350 places a la ciutat en 2 o 3 anys.”
Però ben mirat que ha de dir un director general que fa 33 anys que gestiona una fundació que viu de la concertació de places de les residències i que actualment gestiona les residències privades Sant Andreu i Montblanc a Manresa i la Sant Sadurní de Callús, i que fa res s'ha fusionat amb IBADA, que té les residències privades de Navarcles i Castellgalí. La conclusió és clara: No hi ha voluntat real de servei públic en allò privat.

Tampoc va deixar passar l'oportunitat de menystenir a aquells que creiem amb la necessitat de crear places públiques i de qualitat a les residències per a gent gran a la ciutat amb perles com: «només des del desconeixement del sector no es pot veure el sotrac que representaran aquestes dues iniciatives primer per al Bages i, després, per a Manresa». En relació a les futures 195 places de l'empresa d'assegurances de salut Sanitas al sector Concòrdia i les 150 places a la Culla de la navarresa Idea, totes elles de caràcter 100% privat.

Algú hauria d'explicar a aquests gestors que no tothom viu com ho fan ells i que la construcció de moltes places privades no canvia de cap manera la manca de places públiques perquè la majoria de pensionistes continuaran sense poder pagar les quotes tan increïblement elevades que costen les residències privades. (El preu mitjà d’una residència privada és de 2.000 euros, mentre que la mitjana de les pensions és de 1055 euros).

Aquestes declaracions no serien preocupants si no haguessin obtingut com a resposta de l'equip de govern, els quals també participen en el patronat de Sant Andreu Salut, un absolut silenci. Cap rectificació, puntualització, ni esmena a les paraules del director general. En un exemple més de col·laboració publicoprivada on l'administració es doblega als designis dels privats.

Sembla que des de l'equip de govern només es creguin el seu propi PAM quan ho consideren oportú, ja que la proposta de tot el PAM que més suports havia rebut, amb molta diferència, era la construcció d'una residència pública.

Actualment Manresa està molt per sota de la mitjana de Catalunya pel que fa a places en residències per a gent gran amb 2,87 places per cada cent persones de més de seixanta-cinc anys, tenint en compte que la recomanació de l'OMS és que sigui, com a mínim, de 5 places per cada cent persones de més de seixanta-cinc anys, la deficiència és molt important.

Però el problema no només rau en el nombre de places per habitants, el problema està en el fet que tenim més dos anys de llista d'espera per accedir a una residència concertada, el problema també està en un sobreenvelliment per sobre de la mitja de Catalunya i ,també, en el fet que l'única residència pública que teníem, la residència Catalunya, la van tancar l'any 2018.

Ara amb l'excusa dels incontestables efectes de la COVID-19 sobre les residències, el projecte que havia de començar a caminar aquest any 2021 està paralitzat per "repensar-ne" el model.

Espero que durant aquesta pausa per repensar la residència serveixi per canviar el model de gestió de privat a públic. Ja que si alguna cosa indiquen els estudis fets sobre l'afectació de la pandèmia a les residències és la relació directa entre el percentatge de places privades i mortalitat per Covid-19. Quan el lucre s'avantposa a la vida, sempre ho acabem pagant els mateixos.

La residència del Xup ha de tirar endavant i ha de ser 100% pública. Per justícia amb la nostra gent gran i per justícia amb un barri que s'ha vist menystingut i oblidat per governs de tots els colors.

Esperem resposta, Marc Aloy. 

Quan es reunirà el Patronat d’Althaia? Aquesta és la pregunta que des del desembre del 2020 estem realitzant a l’alcalde de la nostra ciutat i que, fins avui, s’ha negat a contestar. El passat mes de desembre es va aprovar la moció presentada per Fem Manresa que perseguia l’objectiu de garantir el dret a l'avortament a la Catalunya Central. Per contextualitzar, cal recordar que a Manresa només es pot interrompre voluntàriament l’embaràs farmacològicament fins a les 11 setmanes i que a l’Hospital Sant Joan de Déu no es realitzen avortaments quirúrgics sinó que es deriva a les persones gestants que volen interrompre el seu embaràs a clíniques privades de fora del territori, en la majoria de casos a Barcelona.

Ha estat el mateix orde religiós de Sant Joan de Déu qui ha reconegut públicament que en els “seus” centres no es realitza ni es realitzaran interrupcions voluntàries de l’embaràs. És a dir, reconeixen sense embuts que aquesta vulneració de drets al propi cos de les persones de la Catalunya Central ve motivada per motius religiosos. Aquest mateix orde religiós forma part del Patronat de la Fundació d’Althaia, que és l’òrgan de govern i del qual l’alcalde Marc Aloy n’és el president.

Des de Fem Manresa hem sol·licitat al Sr. Aloy que informi de quan serà la pròxima reunió del Patronat, que sabem que ha de tenir lloc aquest mes de juny, però l’alcalde s’ha negat a donar aquesta informació: no responent als correus electrònics que les regidores li hem enviat, negant-se a respondre la pregunta que li vam formular al Ple del mes d’abril (arribant  a afirmar que “vosaltres podeu fer les preguntes que vulgueu, jo responc allò que crec que he de respondre. I si vull no hi responc”) i, fins i tot, amb l’únic objectiu de negar-nos aquesta informació, amagant aquesta reunió fins i tot de l’agenda pública de l’alcalde, a diferència del que havia passat amb les anteriors.

Des de Fem Manresa no comprenem aquesta protecció del Patronat d’Althaia, dels interessos de l’Església, sobretot perquè estem plenament convençudes que tant l’alcalde com la regidora de Feminismes i polítiques LGTBI, com tot el govern municipal estan plenament a favor de garantir el dret a l’avortament a la Catalunya Central. Aleshores, per què  un alcalde d’ERC posa per davant els interessos d’un orde religiós enfront dels drets de les persones gestants de Manresa i territori? Des de quan els interessos institucionals són més importants que els drets de totes? Per què protegir el Patronat fins i tot arriscant-se a que s’acusi el govern de manca de transparència?

És per això que fem aquesta petició pública a l’alcalde Marc Aloy perquè ens respongui a la pregunta que li portem realitzant des del passat mes de desembre: que concreti el dia i l'hora de la reunió del Patronat, que ens respongui i demostri el seu ple compromís amb el moviment feminista i la lluita per garantir plenament el dret a l’avortament a la Catalunya Central.

Comunicat de Fem Manresa arran del comunicat del govern municipal de ple suport al personal de Serveis Socials. 

Dimecres passat l’Ajuntament de Manresa va creure necessari fer un comunicat defensant la
feina que fan les treballadores socials de la ciutat. Aquest comunicat es va publicar després de la participació de membres de la PAHC en un programa de Radio4 en què plantejaven que havien detectat actituds racistes puntuals d’algunes treballadores socials i que en alguns casos es vulnerava el dret de les persones que van a Serveis Socials a ser acompanyades.

Reclamen poder fer un acompanyament a les persones ateses per Serveis Socials per donar-los suport moral i també perquè no té un servei de traducció per a les persones amb dificultats de comunicació. L’Ajuntament respon a tot això dient que des de Serveis Socials tothom ho fa tot correctament, sense deixar cap espai per l’autocrítica ni per a la revisió del funcionament d’aquest servei de l’administració municipal.

Des de Fem Manresa estem convençudes de l’esforç de l’equip de Serveis Socials per donar
resposta, amb pocs recursos, a les greus situacions en les quals es troben les persones que
atenen. Som conscients que vivim en una societat on el racisme és un element estructural
generalitzat i, per tant, entra dins allò esperable que en algun moment o altre totes puguem dir o fer alguna cosa que és percebuda com a racista o discriminatòria. En aquest sentit, cal ser conscients que una de les actituds bàsiques per aprofundir en l’antiracisme és que quan una persona racialitzada o d’origen estranger manifesta sentir-se discriminada el que s’ha de fer és demanar disculpes i preguntar com fer-ho millor, focalitzant en la millora del protocol de treball que ho eviti.

A una treballadora social que té davant una persona en situació de vulnerabilitat li pot semblar normal, fins i tot pot estar dins els protocols d’actuació definits, preguntar a una persona estrangera per què no torna al seu país d’origen. Però no li demanaria mai a una persona autòctona per què no emigra. Des de Fem Manresa creiem que cal que tots plegats ens revisem els prejudicis i les idees preconcebudes. Correspon a l’Ajuntament assumir un paper protagonista en aquest sentit, especialment, en la formació i acompanyament a les treballadores dels serveis públics de l’Administració, i dotar-les dels recursos necessaris per prestar una bona atenció.

Des de Fem Manresa creiem que s’ha perdut l’oportunitat per parlar de racisme i de com es combat. Que t’acusin de racisme no és una acusació gravísima. És una oportunitat per revisar-te i aprendre i així és com s’ho hauria d’agafar l’Ajuntament. Qualsevol actuació de l’Ajuntament ha de poder ser analitzada i criticada i és responsabilitat de la institució donar comptes de l’activitat i mostrar la feina que es fa de forma transparent. Qualsevol ciutadana té el dret de denunciar qualsevol fet i l’administració té l’obligació de treballar per resoldre-la.

Des de Fem Manresa demanem al govern municipal que faci autocrítica i rectifiqui el seu posicionament davant d’aquesta situació.

La candidatura municipalista denuncia que del pressupost destinat a habitatge pel 2020, 1,3
milions d’euros, tan sols se’n va gastar el 61%, és a dir, 800 mil euros. La formació
considera que davant la necessitat i l’emergència d’habitatge amb què es troben moltes
manresanes i manresans, és inadmissible que el Consistori no destini tots els recursos
consignats per aquesta finalitat. I més tenint en compte que la situació s’ha vist agreujada
per la triple crisi provocada per la Covid-19.

Fem Manresa considera que no invertir 500.000 euros en polítiques d’habitatge, tal i com
havien estat pressupostat, és una irresponsabilitat. En aquest sentit, des de Fem Manresa,
han realitzat una infografia explicant els percentatges d’execució de diverses partides
relacionades amb la regidoria d’habitatge que passa des de les ajudes per a la cessió de
pisos a lloguer social fins a microcrèdits, passant per partides destinades a estudis i treballs
tècnics.

Els anticapitalistes demanen al govern de la ciutat que com a mínim compleixin amb allò
que s’havien compromès i els insta a incorporar aquest romanent de 500.000 euros no
executats a les partides d’habitatge d’aquest any 2021.

Carta a les entitats de la Taula de Seguiment del Pla de Reconstrucció Social i Econòmic

Benvolgut, benvolguda,

Ens posem en contacte amb vosaltres des de Fem Manresa com a entitat o col·lectiu
present a la Taula de Seguiment del Pla de Reconstrucció Social i Econòmic de Manresa.
Com potser sabreu fa uns dies vam anunciar que deixàvem de formar part del Pla. I
volem traslladar-vos els motius i reflexions al voltant d’aquesta decisió, ja que com a part
activa que n’érem, creiem que us els hem de fer extensius.

El passat mes de maig vam decidir firmar el Pacte per la Reconstrucció Social i
Econòmica conjuntament amb la resta de grups municipals de l’Ajuntament, per la
urgència de la situació generada per la Covid-19 i per responsabilitat política. Vam
considerar que formant-ne part activament podíem aportar propostes transformadores per
aquells sectors o col·lectius més afectats. Enteníem que la nostra mirada permetia una
aposta decidida per buscar solucions reals a les necessitats diàries de les manresanes.

Durant les primeres setmanes vam treballar en comissions amb la resta de grups
municipals, en tots els àmbits: sanitari, fiscal, retributiu, social, cultural, urbanístic, etc.
D’entrada va semblar que tots els grups podíem aportar-hi per igual, però ben aviat vam
veure que aquest no era un espai de treball real, i les reunions es van convertir en espais
on el govern ens informava de les propostes previstes i nosaltres hi podíem donar la
nostra opinió o crítica corresponent.

Des del mes de juny, a cada Ple, es donava compte de l’informe del Pla, recollint les
accions dutes a terme en totes les regidories i àmbits, i ja llavors vam dir que aquests
informes no ens semblaven representatius de la feina que es duia a terme de forma
conjunta. Des de llavors, hem repetit a cada ple aquesta crítica: manca d’espais reals
de debat i treball, i manca de retorn de com s’han valorat les propostes que hem
traslladat, tant nosaltres com les entitats. És més, els informes i el Pla han acabat
incloent tota l’acció del Govern, fos directament vinculada a respostes concretes de la
pandèmia o no, recollint propostes que no compartim o amb les que estem en contra, com
són les ordenances fiscals i el pressupost municipal pel 2021.

El mes de juliol, com sabreu, es va constituir la Taula de Seguiment del Pla, de la que
forma part la vostra associació o entitat. Creiem que va ser una bona aposta per tal de fer
que el Pla fos transversal i tingués en compte opinions de la ciutadania de primera mà. Enaquest moment encara crèiem que es podia fer un treball conjunt.
Els següents mesos, degut a les restriccions d’aforament per a trobades presencials, les
reunions que s’havien de convocar de la Taula es van anar postposant a l’espera que es
poguessin celebrar de forma presencial. I encara que al principi, que no sabíem com
s’arribarien a allargar aquestes restriccions, ho vam comprendre, ben aviat vam reclamar
que es convoqués de nou. També durant aquest temps hem demanat que se’ns fes un
retorn de les propostes que havíeu formulat les entitats, i tampoc se’ns ha respost
mai la petició.

Veient tot això teníem clar que el nostre paper al Pla era del tot inútil i que al no
representar-nos el que s’estava duent a terme, no tenia cap sentit seguir formant-ne
part. Més encara tenint en compte que tenim altres espais mensuals de trobada amb la
resta de grups i que podíem seguir fent una feina de seguiment, fiscalització i propositiva
com ja féiem anteriorment.

Amb tot, vam marcar-nos com a data límit per prendre la decisió la segona reunió de la
Taula de Seguiment, que es va celebrar el 25 de març passat, de forma telemàtica. I,
com veieu, el desenvolupament d’aquella reunió ens va reafirmar que havíem de deixar de
prendre-hi part. D’entrada, el retorn que es va fer aquell dia de com s’havien treballat o
valorat les propostes d’entitats i col·lectius, va ser el primer que en rebíem nosaltres.
Bàsicament la reunió va ser un monòleg de l’alcalde Marc Aloy i regidors de l’equip de
govern per explicar què s’havia fet. I de com, des del govern, es volia reconduir a
partir d’ara el Pla, vinculant-lo als projectes del Next Generation financiats amb els Fons
Europeus, i als Objectius de Desenvolupament Sostenible que vinculen al projecte Manresa
2030 (que no hem d’obviar, tampoc, que enllacen directament amb el PAM, el Pla Acció
Municipal creat pel govern).

Evidentment aquest fet per nosaltres és molt exemplificador i clarificador del paper
que se’ns atribueix als grups municipals que no som govern d’aquest ajuntament:
relegats a un segon pla com a mers coneixedors de la feina que està fent el govern
d’ERC i JxM. Podem entendre que el Govern vulgui exposar a la ciutadania a través
d’associacions i col·lectius com té prevista l’acció de govern, per un tema de transparència i
democràcia, però el que no podem compartir és que s’utilitzi un espai conjunt de treball per
fer pública la seva acció política. La trobada no es va preparar conjuntament ni els grups a
l’oposició teníem cap espai previst per parlar o dir-hi la nostra. D’alguna manera va ser la
gota que va fer vessar el got.Així doncs, el dilluns següent vam fer públic que abandonàvem la participació activa del Pla i els espais de treball, pràcticament inexistents ja a dia d’avui (us compartim les notícies al final de la carta). Evidentment això no vol dir que la situació actual de crisi sanitària, social i econòmica no ens preocupi, i molt, i que no vulguem seguir
treballant per aportar la nostra mirada a les polítiques municipals i fiscalitzar les
polítiques del govern de l’Ajuntament. Com fèiem ja abans, seguim i seguirem treballant
per fer que totes les manresanes i manresans puguin tenir una vida digna.

Finalment, no volem acabar aquesta carta sense fer-vos un agraïment sincer a la tasca
que des de diferents entitats i col·lectius de la ciutat esteu fent per fer de Manresa
una ciutat millor. És necessari que totes hi sumem i hi aportem des del nostre lloc,
confrontant o acompanyant en allò necessari a l’Ajuntament. Moltes gràcies per tota
l’entrega i esforç, i esperem retrobar-nos en altres espais properament.
Per qualsevol dubte o consulta, restem a la vostra disposició (podeu posar-vos en contacte
amb nosaltres a través d’aquest correu electrònic).

Salutacions cordials,

Roser Alegre Fontanet, Gemma Boix Pou i Jordi Trapé Úbeda.
Regidores de Fem Manresa.

Manresa, 8 d’abril de 2021.

Avui, dia 27 de març, fa 100 dies que Fem Manresa, juntament amb el moviment feminista organitzat de la ciutat, vam portar al ple de la corporació una moció per tal de garantir l’avortament lliure, gratuït i prop de casa de més de 200.000 persones del Bages, Solsonès i Moianès arran de destapar la impossibilitat d'avortar quirúrgicament a Sant Joan de Déu, l’hospital de referència de la Catalunya Central i gestionat per Althaia.

Fa 100 dies que l’equip de govern de l’Ajuntament de Manresa, que té dos representants dins el Patronat d’Althaia, i que un d’ells, l’alcalde, el presideix i disposa de vot de qualitat, no es pronuncia més enllà del “se’n va parlar”. Fa 100 dies que reclamem un compromís ferm per part dels partits que formen l’equip de govern, ERC i Junts per Manresa, per tal que a Manresa i arreu de la Catalunya Central es pugui avortar. També fa 100 dies que els exigim que representin els interessos de les habitants de Manresa davant del Patronat. I fa 100 dies d’un silenci absolut.

Tradicionalment es dóna com a treva un període de 100 dies al Govern, a fi d’organitzar-se, prenent des de l’oposició una posició expectant i moderadament crítica. Un cop se supera aquesta fita, la treva s’acaba.

L'origen d’aquests 100 dies és incert, alguns ho remunten al govern dels 100 dies de Napoleó. I altres creuen que va ser arran de què el president Franklin D. Roosevelt demanés a la premsa que, si us plau, li donessin un marge de temps per revitalitzar l'economia esbotzada per culpa de la crisi de l'any 1929, el gran crac del 29. Aquesta condescendència vigilant davant d'un nou Govern o davant d’un afer d’alta transcendència era una pràctica habitual en els països democràtics, que ha anat a menys, tanmateix alguns la reclamen com un gest amable i caritatiu. A Manresa, i arreu de la Catalunya Central, aquesta treva s’ha acabat.

Venim d’uns llargs 100 dies d’espera i expectació, on l'única resposta que hem rebut per part del Patronat d’Althaia ha estat decebedora, però gens sorprenent. Aquesta resposta s’ha limitat a una carta oberta al diari Regió7, que també se’ns va enviar a les regidores de Fem Manresa, on a través d’un gran exercici de retòrica s'aconsegueix no dir res concret i tangible en tot el text. Cap mena de compromís amb res i cap mena de voluntat de començar a treballar per poder realitzar avortaments. 

Senyors del Patronat d’Althaia, la treva ha vençut: ja n’hi ha prou de preses de pèl. Volem i farem que feu efectiu el dret a l’avortament. I si l’església, a través de l'orde religiosa de Sant Joan de Déu, segueix obstaculitzant, com porta fent durant segles, els nostres drets reproductius, exigim que siguin convidats a marxar del Patronat. 

Ni Manresa ni la Catalunya Central es pot permetre que una orde religiosa dicti, a través de postulats retrògrads, l’agenda en matèria de drets sexuals i reproductius de tot un territori.

Roser Alegre Fontanet, Gemma Boix Pou i Jordi Trapé Úbeda. Regidores de Fem Manresa. 

Al darrer Ple Municipal, a petició de l’Associació de la Gent Gran de la Font dels Capellans, els grups a l’oposició de l’Ajuntament vam presentar una moció per debatre l’afectació que patirà el jardí de la Residència de la Font dels Capellans. Arran de les obres de la nova avinguda dels Països Catalans es veurà retallat el contorn actual i el carrer Granollers passarà ben a prop de la paret del centre.

Les queixes i el rebuig per part d’entitats, associacions i usuàries de l’espai ha quedat palès a través de sengles comunicats. Però la disconformitat que s’expressa no es centra només en l’afectació tècnica, sinó també amb el govern municipal: «aquest Ajuntament que tant li agrada parlar de participació ciutadana la defuig sistemàticament quan es plantegen qüestions que no són del seu grat».

I és que davant d’aquesta moció, el govern va respondre amb una esmena de substitució. Un text que parteix d’un posicionament completament diferent i que fa que en primer lloc es voti aquesta esmena, i si rep la majoria de vots (com passa sempre amb els 16 del govern), la moció original es tomba.

Des del govern del Consistori han parlat sovint de participació ciutadana, dient que és necessària i que la tenen en compte a l’hora de decidir les polítiques a desenvolupar. Però no ens equivoquem. El que el govern d’ERC i Junts fan és, com a molt, validar de manera participada les accions que plantegen (i deixeu-me dubtar que ni tan sols això). Els darrers processos de participació que han dut a terme han partit, sempre, d’un model prèviament definit, d’una particular visió. És un model de participació controlat, de participació encoberta, perquè explicar el que es fa o es vol fer, donar comptes, és cultura democràtica, no participació. En tenim exemples. 

Amb el PAM, el Pla d’Acció Municipal, es van dur a terme sessions de treball que partien d’un llistat d’accions enumerades, i que en la majoria de casos eren un simple titular que no permetia saber a què es referia concretament, en què com a molt només s’influïa en l’ordre en què es farien les coses que ja havien decidit fer. 

Pel que fa al nou model de gestió de residus, es va parlar amb sectors econòmics de la ciutat per exposar, ja d’entrada, el model que es preveia implementar. Així mateix se’ns ha explicat sempre a la resta de grups municipals: venent els avantatges i beneficis del sistema de recollida a través de contenidors amb control d’accés i identificació d’usuari. Mai no ens han demanat propostes.

I, finalment, amb el Pla de Reconstrucció Social i Econòmica arran de la pandèmia. El mes de juliol passat se’n va constituir la taula de seguiment, amb representants de les entitats del teixit social i cultural de la ciutat. Algunes van aportar propostes i representa que s’han seguit treballant en el si dels consells sectorials (deixo per un altre dia parlar sobre la dubtosa participació que representen aquests també). A dia d’avui, no en tenim cap retorn.

Que a l’oposició se’ns vengui fum dient que participem de determinats processos de presa de decisions, és una cosa (i que podem assumir com a part del joc). Però que es faci creure a la ciutadania que està participant activament en definir les polítiques municipals, és pervers. I el que va passar a l’últim ple amb la moció presentada pel col·lectiu organitzat de les persones grans de la ciutat, frega la burla.

Al passat Ple de gener, Fem Manresa vam presentar una moció en que sol·licitàvem la creació, a Manresa, d’un servei d’atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes. La proposició va ser aprovada amb els vots favorables de tots els grups municipals, tot i que amb una esmena que ho condicionava a l’elaboració del proper pla d’igualtat. Vull aprofitar aquesta aprovació per explicar els motius pels quals aquest servei és necessari.

A Manresa existeixen, des de fa anys, serveis que són extremadament necessaris per pal·liar i acompanyar les dones que han viscut situacions de violències masclistes. Aquesta tasca es va assumir en el seu moment des del SIAD, que encara continua realitzant-la, i des del febrer del 2020 la ciutat disposa també del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE). A més, el SAI (Servei d’Atenció Integral LGTBI) assessora i acompanya les persones LGTBI que hagin o puguin patir discriminació per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. La major part de la tasca d’aquests serveis (no tota, per descomptat) és donar resposta a una situació de violència un cop ja ha estat viscuda. El servei que hem proposat crear entraria a formar part del circuit contra les violències masclistes, fent un funció de sensibilització i prevenció de conductes abusives i agressions masclistes i també, fins i tot, treballant i ajudant a qui està exercint aquestes violències. Així, no només contribuiria a combatre i aturar la violència masclista, sinó també el racisme i altres formes de dominació i opressió derivades del patriarcat.

Som les dones i les persones amb identitats dissidents qui patim les conseqüències més dures del patriarcat i les qui a través del feminisme ens hem empoderat per combatre aquestes opressions i violències. No obstant, el sistema patriarcal afecta també als homes, ja que la masculinitat no és una característica que es crea individualment en cada home sinó que s’alimenta d’un sistema social concret. En general, però, els homes encara no s’han responsabilitzat prou del problema, que com deia no és sols individual sinó col·lectiu. A nivell institucional, pràcticament no existeixen ni espais ni serveis públics amb la finalitat de promoure el compromís personal i social dels “homes” en la construcció d’una societat més justa i equitativa per a tothom.

La creació d’aquest servei a Manresa, que seria la segona ciutat amb un servei d’aquestes característiques del Principat de Catalunya, ens permetria fer un canvi de mentalitat en l’abordatge de les violències masclistes, responsabilitzant els homes i a la vegada, proporcionant des de l’Administració Publica els mecanismes per comprometre’ls en la lluita per canviar l’actual societat patriarcal, capitalista, racista i heteronormativa. Perquè les dones ens hem empoderat i ara és hora de posar les eines perquè els homes canviïn el paper que juguen a la societat per aconseguir que sigui igualitària i justa.

Actualment ens trobem a cavall entre la segona i la tercera onada i a les portes d'un calendari de festes en perfecta sincronització amb els períodes de més poder infectiu del virus. El binomi de 6-7 dies entre Nadal i cap d'any i entre cap d'any i reis sumat als 6-7 dies que tarda a aparèixer la simptomatologia derivada de la COVID-19 ens porta a preveure un mes de gener molt complicat. Amb tot, l'inici de les vacunacions massives sembla que està al caure i encara que ens repeteixin que la llum al final del túnel està a prop, aquesta seguirà estant lluny si no som capaços d'afrontar una altra pandèmia que assola casa nostra, la desigualtat social.

La veritat és que no importa com sigui d'eficaç un tractament o quin percentatge d'efectivitat presenti una vacuna, la recerca d'una solució per a la COVID-19 purament biomèdica, sense tenir en compte els determinants socials de la malaltia, fracassarà. No ho dic jo, ho diu Richard Horton, redactor en cap de la prestigiosa revista The Lancet.

Durant aquests mesos hem pogut observar com la covid-19 interactua amb una varietat de condicions preexistents, com poden ser: la diabetis, càncer, problemes cardíacs, hipertensió, mala higiene bucal entre molts d'altres factors, i hem pogut veure també un impacte molt més gran en comunitats empobrides, de baixos ingressos i minories ètniques. En definitiva, hem vist com aquella gent que patia la desigualtat social inherent a aquest sistema, es contagiava més i presentava més complicacions.

Per capgirar aquesta situació cal entendre la crisi de salut que estem travessant des d'un marc conceptual més ampli que obri el camí per buscar solucions més adequades a la realitat social de la nostra població. És hora de canviar el paradigma, passar de gestionar una pandèmia a gestionar una sindèmia. El terme sindèmia (un neologisme que combina les paraules sinergia i pandèmia) no és nou. Va ser encunyat per l'antropòleg metge nord-americà Merrill Singer als anys 90 per explicar una situació en què "dos o més malalties interactuen de manera que causen un dany més gran que la simple suma d'aquestes dues malalties". Per frenar l'avanç i l'impacte del coronavirus és crucial posar atenció a les condicions socials que fan que certs grups siguin més vulnerables a la malaltia.

Les estratègies actuals han obviat la inequitat en salut que pateixen les persones vulnerables i han mirat cap a una altra banda, però la realitat és tossuda i la covid i la desigualtat estructural en el si de les societats capitalistes tenen un efecte sinèrgic, on les conseqüències d'ambdues pandèmies lluny de ser una simple suma, es multipliquen.

Un d'aquests exemples d'acarnissament de la covid en població vulnerable, la trobem aquí Manresa. Durant els cribratges massius fets a la població de la ciutat vam poder observar com en les dues ocasions que s'han portat a terme, el percentatge d'infectats estava al voltant de l'1% mentre que quan s'han fet cribratges selectius a població vulnerable aquest percentatge s'ha disparat fins al 3,5%. En altres paraules 1 de cada 28 persones vulnerables té la COVID-19, mentre que la relació al total de la població de Manresa és 1 de cada 100.

Ara és més necessari que mai que dissenyem polítiques i programes per revertir aquestes profundes desigualtats socials. O acompanyem les polítiques de vacunació massiva d'un pla de xoc contra la pobresa que tracti d'arrel les desigualtats en habitatge, educació, treball, alimentació, accés a la sanitat i medi ambient o mai estarem suficientment blindats contra la COVID-19.

Benvolguts/des membres del Patronat d’Althaia, 

Ens dirigim a vostès com a membres del patronat d’Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, per traslladar-los el nostre desconcert, malestar i oposició al fet de no practicar avortaments a l’hospital del qual són patrons. 

La legislació reconeix el dret a l’avortament durant les primeres catorze setmanes d’embaràs, sense que l’embarassada hagi d’al·legar cap raó per dur-lo a terme. Excepcionalment, es pot interrompre un embaràs més enllà d’aquest termini si hi ha complicacions mèdiques. Aquests són un drets que, tot i ser limitats al nostre entendre, a Althaia no s’estan complint, privant d’aquest dret a les dones del Bages, Moianès i Solsonès.

Com sabran, els avortaments es realitzen seguint dos procediments. Un d’ells és el farmacològic, que només es pot seguir dins de les primeres deu setmanes de gestació. Les altres tècniques són quirúrgiques. Les persones que desitgen interrompre el seu embaràs i no han complert les nou setmanes de gestació tenen dret a triar lliurement si prefereixen fer-ho amb un procediment farmacològic o quirúrgic. A partir de les deu ha de ser necessàriament quirúrgic.

A l’hospital de Sant Joan de Déu de la Fundació Althaia, l’hospital de referència per a més de 200.000 persones, no és possible avortar-hi. Els avortaments en aquestes tres comarques són duts a terme per l’ASSIR del CAP Bages gestionat per l’ICS, però existeixen limitacions. Només és possible avortar farmacològicament i dins de les primeres nou setmanes de gestació.

Els avortaments farmacològics entre la novena i desena setmana són derivats al Consorci Sanitari de l’Anoia. Mentre que els avortaments quirúrgics, amb independència de la setmana de gestació, es deriven a clíniques de caràcter privat i amb seu a Barcelona.

Tenim constància que des d’Althaia s’han practicat avortaments en casos excepcionals, només en aquells en què existeix un clar risc per la vida de la mare o malformacions severes del fetus. Demostrant que es disposa de personal, infraestructura, formació i instrumental per realitzar avortaments.

D'ençà de l’any 2009 el motiu esgrimit pel qual no s’ofereixen avortaments voluntaris és perquè el comitè d’ètica de la institució “ha invertit temps i especialització en altres àmbits”. Deixant clar que es tracta de manca de voluntat. En aquest sentit cal recordar que un metge pot fer objecció de consciència, però una institució no té aquest dret.

Per tant, la situació actual obliga a les dones que volen avortar a traslladar-se a altres punts del territori, obligant-les a fer un desplaçament innecessari, allunyant-les del seu entorn proper i espai de seguretat.

Per tot això ens hem vist amb l'imperatiu ètic i moral d’adreçar-nos al conjunt del Patronat per fer-los coneixedors que el pròxim 17 de desembre, com a Fem Manresa presentarem una proposició al Ple de la Corporació, com a part integrant d’aquest Patronat, per sol·licitar la convocatòria d’un Patronat extraordinari amb un únic punt a l’ordre del dia: garantir el dret a l’avortament de les dones del qual som hospital de referència.

Davant d’aquesta proposició, instem a cadascun de vostès, com a màxims responsables de la institució que representen, que es posicionin a favor de garantir els drets reproductius de les dones del nostre territori, tal i com exigeix la llei.

Tindran sobre la taula l’oportunitat de triar, l’oportunitat de garantir drets reproductius o de denegar-los, l’oportunitat d’estalviar un patiment innecessari o d’allargar-lo en el temps.

Atentament,

Roser Alegre Fontanet, Gemma Boix Pou i Jordi Trapé Úbeda. 
Regidores de Fem Manresa.

Han passat uns dies del 25N, Dia Internacional per a l’eliminació de les violències contra les dones, on com cada any, hem denunciat i ens hem alçat contra les violències envers les dones, lesbianes i trans. La lluita contra el masclisme imperant, però, és una feina diària on cal lluitar tant per millorar les condicions materials de les persones com contra les opressions, la inferioritat, la desigualtat i la discriminació de dones, lesbianes i trans, que perpetuen la dominació hegemònica dels homes.

Malgrat és important que cada dia es treballi per la igualtat real de totes les persones, fins que aquesta no sigui una realitat serà necessari reivindicar el 25N i recordar que encara hi ha dones, lesbianes i trans que són assassinades o pateixen diferents tipus de violència pel sol fet de ser-ho. I no ens cansarem de fer-ho, malgrat n’estiguem molt fartes.

En aquest 25N no podem oblidar tot el que s’ha viscut els darrers mesos, amb una crisi sanitària que ha portat confinaments, mesures restrictives i una crisi econòmica que tindrà en les de sempre, en les persones que es troben en situació de més vulnerabilitat, les seves víctimes predilectes. Aquests darrers mesos s’ha parlat molt de la COVID, però massa poc de les conseqüències que tindrà per a les dones. Per exemple, entre el 16 de març i el 30 d’abril, amb el primer confinament, a Catalunya es van incrementar en un 88% les trucades per violència masclista.

Una de les raons més evidents d’aquest augment és l’aïllament social que suposa el confinament. Aquesta mesura no té en compte que en alguns casos això pot comportar conviure únicament amb els agressors i agreujar encara més situacions de violències. La possibilitat de mantenir una xarxa de relacions socials i un teixit amb la comunitat són sovint l’única possibilitat de poder escapar d’aquestes situacions.

La crisi econòmica que ha seguit a la sanitària ha fet augmentar la precarietat de moltes dones, un fet que fa més difícil trencar amb el maltractament. I és que si no tens una feina digna i amb prou feines arribes a final de mes o no pots accedir a pagar un lloguer sense dependre d’un altre sou; o si a més hi sumem la possibilitat de no tenir papers o que la teva situació administrativa depengui del teu maltractador, pots veure’t obligada a seguir en aquesta relació de violència. Cal que siguem conscients que aquest factor és present en la vida de moltes dones, condicionant-les. Necessitem, doncs, perquè és urgent, perquè és qüestió de vida o mort, garantir vides dignes per a totes.

I això ho hem de tenir present durant el 25N, però sobretot també quan d’aquí uns mesos aprovem uns pressupostos municipals on es garanteixi, com a mínim, el manteniment de les partides per fer polítiques per combatre les violències contra les dones, les lesbianes i les trans, i a la vegada es doti de recursos per fer polítiques feministes transversals, garantint coses tan bàsiques com l’habitatge o la inserció laboral, entre d’altres. I no només això, sinó en el dia a dia, en el desenvolupament d’absolutament totes les polítiques públiques, que han de tenir una visió feminista (igual que antiracista o de classe) perquè són les que garanteixen que aquesta violència econòmica del sistema capitalista i patriarcal no es perpetuï.

Per tot això cada 25N ens fem nostre el lema de la convocatòria feminista de la nostra ciutat: ENS VOLEM VIVES I AMB VIDES DIGNES!

El mes d’abril de l’any passat ens deixava Neus Català a l’edat de 103 anys. Moltes persones la tindreu present, la Neus va sobreviure al camp de concentració nazi de Ravensbrück i va dedicar la seva vida a combatre el feixisme. Ella, que ens deia “la lluita no és agafar una arma, és unir-se per defensar una idea", és un referent per a molta gent, també per nosaltres. La Neus Català és un exemple de lluitadora incansable, de militant per la igualtat i la justícia social i és per això que les dues ens hem trobat per escriure plegades i fer pública aquesta proposta. 

Neus Català va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2005 i va ser escollida Catalana de l’any el 2006, però a nosaltres ens agrada recordar-la com aquella infermera, filla de camperols, que va prendre el compromís de defensar la classe treballadora ja de ben jove, al poble de Guiamets, que es convertí en una militant comunista decidida i constant. Una dedicació que la va portar a cuidar infants a la rereguarda republicana, a marxar a l’exili per participar de la resistència francesa contra el nazisme, a ser deportada al camp d’extermini per a dones i nens de Ravensbrück i, un cop alliberada, a involucrar-se a la lluita antifranquista i feminista.

La Neus va ser militant comunista fins al darrer dels seus dies i això ens dona un exemple com a dones, com a treballadores i com a ciutadanes que ens deixa el llistó molt alt però també ens aporta la confiança necessària per seguir treballant per un demà més just. Aquest exemple ens emplaça a tota la ciutadania, per batallar per la justícia en aquesta greu crisi a què ens aboca la pandèmia i els poders del règim, així com a desemmascarar i fer front a l'extrema dreta.

Nosaltres dues, humilment, us volem traslladar un missatge des dels barris de Manresa però també des de tot el país. Com a cares visibles de dos projectes, la cap de llista Fem Manresa, candidatura de les esquerres transformadores de la ciutat, i la líder de Comunistes de Catalunya, el partit de Neus Català, del qual en tenia el carnet número 1 i n’era membre d’honor del seu Comitè Central, volem compartir una reflexió. El llegat de la Neus, com la de tants altres militants anònims, posa sobre la taula l’obligació ètica de retre homenatge a qui ens ha ensenyat el camí. La ciutat de Manresa ha de ser valenta en molts sentits, i un d’ells, simbòlic però necessari, és dedicar un carrer a Neus Català, en detriment de noms heretats de monarquies i dictadures. 

Per part de Fem Manresa, el programa electoral ja recollia que cal “dedicar el nom d’un carrer a Neus Català i Pallejà, lluitadora antifeixista recentment desapareguda” i “auditar tots els noms de carrers i places que provinguin d’orígens feixistes, espanyolistes, bèl·lics, masclistes o vinculats a l’explotació de treballadores”. És per això, que fa mesos que reflexionem sobre el canvi de nom del Carrer Alfons XII pel de Neus Català, una proposta a la qual se suma la direcció nacional de Comunistes de Catalunya per seguir estenent-la com una taca d’oli arreu del país. 

Compartim plenament la campanya “Coronaciao” realitzada per Òmnium Cultural i reivindiquem l’acord del Ple de l’Ajuntament de Manresa per estudiar el canvi de nom del Carrer Alfons XII. Així doncs, emplacem al consistori manresà i a la comissió del nomenclàtor a fer seva la proposta de dedicar un carrer a la Neus i treballem il·lusionades perquè Manresa segueixi l’exemple de ciutats com París, per tal que el 13 d’abril de l’any 2022, el dia que farà tres anys de la seva mort (complint els terminis normatius), s’inauguri la placa amb el nom Neus Català i Pallejà on ara hi ha la d’Alfons XII. 

Roser Alegre Fontanet (regidora de Fem Manresa) i Nora Sànchez Oussedik (Secretària d’Organització de Comunistes de Catalunya).

«S'està normalitzant la retallada de drets i llibertats com a pretext sanitari, sense
fer ni un sol pas per revertir la privatització i retallades que ens han dut fins aquí»
El toc de queda va entrar en vigor diumenge a Catalunya, i amb aquest, ningú podrà circular
pels carrers del Principat entre les 22.00 h i les 6.00 h, en una nova restricció, que segons
s'apunta des del govern de la Generalitat, es fa per intentar reduir els contactes i l'expansió del coronavirus.

Popularment s'han utilitzat diverses expressions per referir-se a la reclusió obligatòria a casa
durant aquesta franja horària nocturna: "cobrefoc", "hora del seny", "seny del foc" o "el seny del lladre". Però totes vénen a referir-se al mateix: és el toc de campana que es fa al vespre, just abans de l'hora de sopar, a partir d'aquell toc, s'alerta a la població que tothom s'ha de quedar a casa, i que qualsevol persona que sigui vista pel carrer serà considerada un lladre, i conseqüentment serà detinguda.

I la veritat és que si ho mirem bé, l'expressió "seny del lladre" fa bastant justícia a la situació
actual, a com s'ha gestionat la pandèmia, i sobretot, a com s'ha culpabilitzat a la individualitat d'un problema estructural. Les mesures aplicades d'un temps a ençà, tenen poc seny i bastant de lladre.

Tenen poc seny perquè malgrat que estem submergits de ple a la segona onada de la Covid-19, amb una situació epidemiològica greu i amb la necessitat imperativa de prendre mesures per frenar la pandèmia, salvar vides i evitar un nou col·lapse sanitari, del qual ens trobem a prop, veiem com el govern de la Generalitat està suplint la manca de recursos públics amb què es troba el país, conseqüència directa de les infames retallades, per fer front a la Covid-19 amb limitacions i escapçament dels drets fonamentals, traslladant la responsabilitat de l'augment dels contagis directament a la població, donant l'esquena a les arrels dels focus de contagis.

Poc seny perquè s'insisteix a estigmatitzar la utilització de l'espai públic i l'activitat a l'aire
lliure quan tota l'evidència indica que el risc de contagi és molt menor que en els espais tancats i la malaltia avança ara principalment entre les edats laborals. On són les inspeccions laborals? On són els reforçaments del transport públic a les hores punta per evitar aglomeracions de camí a la feina? Quan s'han assegurat els testos i els EPIs als nostres centres de treball? 

I dic poc seny, també, perquè actualment s'està tractant exclusivament els símptomes de la
pandèmia, però no les seves causes. Perquè les mesures sanitàries siguin realment efectives
s'ha d'actuar sobre els determinants socials de la malaltia i traçar un pla específic pels sectors més precaris i vulnerables de casa nostra. A no ser que es dissenyin i planifiquin polítiques i programes per revertir les desigualtats estructurals a les quals ens ha abocat el sistema capitalista, o difícilment podrem sortir de la crisi de la Covid-19 sense enviar milions de persones a la pobresa i l'exclusió social.

L'editor de The Lancet, Richard Horton, poc sospitós de ser un esquerranista radical, va ser
taxatiu dient: "No importa com sigui d'efectiu un tractament o com és de protectora una vacuna, la recerca d'una solució per a la Covid-19 purament biomèdica fracassarà".
Estem davant d'una lluita contra dues pandèmies: una vírica i una altra, silenciosa, sovint
invisible, que ve de lluny i que és conseqüència d'un sistema econòmic desbocat, que és
l'estructuralista de les greus desigualtats socials i si no entenem això estem destinats a repetir la història, una vegada i una altra. Però no tot és falta de seny, i aquí els lladres de serveis públics, els austericides i els mercantilitzadors hi tenen molt a veure.

El nostre sistema sanitari públic s'està enfrontant a una pandèmia totalment debilitat perquè tots els governs de la Generalitat han volgut afavorir els interessos privats, a costa d'externalitzar serveis i de retallar recursos a la sanitat pública, i aquests encara avui no s'han recuperat. El resultat és que hem perdut qualitat assistencial, han aconseguit que la sanitat pública funcioni pitjor i que el personal treballi en pitjors condicions. I ara, a més, tenim un personal totalment exhaust després d'haver estat a primera línia contra la Covid-19 pràcticament desprotegits i veient els seus drets laborals totalment vulnerats.

Estem davant un déjà-vu, tornant-nos a situar a la casella de sortida de l'anterior crisi
econòmica: la injecció de milers de milions d'euros en rescats per a un sistema econòmic en fallida que provocarà el saqueig de tot allò públic i un endeutament massiu. Els somnis de l'Íbex-35 d'una nova onada d'austeritat, privatitzacions i retallades de drets socials, civils i polítics agafa forma. Institucions, mitjans i partits, siguin del color que siguin, tanquen files amb el règim en els moments clau.

Malgrat compartir l'òbvia necessitat de restriccions contundents a activitats que puguin
esdevenir vectors de contagi i fomentar la distància física i la profilaxi, el toc de queda nocturn és una mesura poc justificada, que presenta una lògica de control social i que pot criminalitzar certs sectors socials que es troben en situació d'exclusió, en un temps on l'activitat està ja limitada a aquelles hores amb múltiples restriccions.

I un es preguntarà, quines mesures prenem en lloc de fer un toc de queda amb caràcter
finalista? Doncs bé, la resposta no és nova, i rau a aprendre de les lliçons de 7 mesos de gestió de la pandèmia i de l'evidència científica que hem anat acumulant, posant la salut de les persones al centre: assegurar la subsistència a totes les persones obligades a deixar de treballar, prohibir els acomiadaments, aturar l'economia rendista, planificació econòmica, intervenir els recursos de la sanitat privada, reforçar els centres d'Atenció Primària, reforçar els sistemes de rastreigs amb contractació pública, millorar les condicions laborals pels professionals sanitaris i pels estudiants de Medicina i Infermeria que hagin de reforçar el sistema sanitari públic, reduir les ràtios als centres educatius, augmentar la freqüència del transport públic per fer-lo segur, reforçar les inspeccions laborals per garantir que es compleixen els protocols sanitaris als centres de treball, establir el control públic directe de les residències de gent gran i establir un servei d'infermeria de 24 hores, reforçar del Servei d'Atenció Domiciliària, aturar els desnonaments, suspendre el pagament dels  subministraments, entre moltes d'altres.

Tenint alternatives a l'abast, s'ha optat per l'aplicació d'un toc de queda que sembla una
mesura final, on no veiem més mesures més enllà del possible confinament de cap de setmana en un futur pròxim i un possible confinament domiciliari en un futur una mica menys pròxim.

S'està normalitzant la retallada de drets i llibertats com a pretext sanitari per frenar la corba
de contagis, sense fer ni un sol pas per revertir aquelles polítiques de privatització i retallades que ens han dut fins aquí i que afecten directament a la sanitat, a l'educació pública i a la precarització present als centres de treball.

En definitiva, el toc de queda sembla ser una cortina de fum per tapar la desinversió i la
manca de mesures reals i planificació, més que no pas una mesura efectiva per reduir la corba de contagis. Estem a les portes de reviure la situació viscuda al març, o es prenen mesures que assegurin la vida o tornarem a reviure les escenes d'aquells dies de confinament, ens hi juguem molt.

Més seny, menys lladres i menys seny de lladre. Perquè hi ha una altra manera de viure i
perquè hi ha, també, una altra manera de gestionar la pandèmia.

Des de FEM Manresa consideren necessari revaloritzar el nom 1 d'Octubre 
en el si del nomenclàtor municipal.

La candidatura municipalista ha entrat una moció al ple municipal, que se celebrarà aquest dijous dia 24 de setembre, en commemoració del tercer aniversari de la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre, per tal d'obrir un procés participatiu per poder reubicar el nom 1 d'octubre del nomenclàtor manresà, podent dotar així a totes les manresanaes i manresans de la capacitat de decidir la reubicació en el nomenclàtor d'una fita històrica tant per a la ciutat, com pel conjunt del país.

La candidatura rupturista veu que l'espai actual, la rampa i el pla d'accés als jutjats, no és un espai que faci valdre un dels moments més transcendentals de la història del nostre país; una de les expressions d'apoderament ciutadà, de resistència civil no-violenta i d'exercici de la democràcia més importants a l'Europa Contemporània.

Des de FEM Manresa apunten que l'espai que actualment  s’anomena 1 d'octubre no és realment una plaça i ni tan sols té cap placa identificativa ni commemorativa dels fets ocorreguts a la ciutat durant l'1 d'octubre, i en sí de la moció demanen que un cop triada la nova ubicació en el nomenclàtor, es faci efectiu el canvi col·locant la senyalització corresponent i es posi una placa commemorativa en record del referèndum d'autodeterminació celebrat en aquesta data.

Tot i entrar la moció en solitari, des de la candidatura d'esquerres transformadores han emplaçat a l'equip de govern de la ciutat a negociar per arribar a un acord. Asseguren haver tingut un primer contacte avui al matí per abordar la qüestió i esperen poder seguir trobant-se per poder aconseguir un consens ampli entre els partits i les organitzacions pro-república catalana. 

Aquesta setmana, per fi, els nens i nenes han pogut tornar a l’escola. Els infants d’aquest país han hagut de fer grans renúncies en una edat en què la societat sencera és responsable de protegir-los. Els infants tenen dret a sentir-se segurs, a tenir una llar i els recursos necessaris per desenvolupar-se, a poder aprendre i jugar, a socialitzar-se... I no és un dir. Aquests drets estan recollits a la Convenció Internacional sobre els Drets dels Infants que ens obliga a totes.

Es van tancar les escoles i ens van confinar a tots per intentar que no col·lapsés el sistema de salut i guanyar temps. Els governs i administracions públiques havien de parar el cop tan bé com es pogués i planificar i dotar de recursos suficients als diferents sectors econòmics i socials per poder tornar a la vida normal.

Es tractava que durant l’estiu les administracions públiques contractessin prou persones per què el personal mèdic pogués tenir jornades laborals normals i mantenir tots els serveis oberts. Es tractava que contractessin personal suficient per detectar els contactes de les persones que donessin positiu. 

També en educació, s’havien de contractar prou mestres i personal perquè les escoles poguessin tenir grups més reduïts per tornar a l’escola de la manera més segura possible. S’havia d’aprofitar l’estiu per assegurar que tots els infants tenien els recursos necessaris per poder seguir una classe virtual en cas que fos necessari. I aquests recursos no son només un ordinador. Calia assegurar-se que totes les famílies disposaven de connexió a internet, però a més, que els adults de la família tenien els coneixements tecnològics necessaris per acompanyar als més petits en el seu procés d’aprenentatge.

I es podia haver anat més enllà i contractar especialistes en logística, dissenys d’espais i circuits, epidemiologia... per ajudar les escoles a establir els protocols sanitaris de manera individualitzada i tenint en compte el sistema d’ensenyament utilitzat a cada centre. Així, els mestres s’haguessin pogut dedicar a preparar els materials educatius necessaris per cobrir qualsevol eventualitat, enlloc de jugar al “tetris” amb els grups classe i els espais disponibles.

La responsabilitat de les administracions és organitzar i planificar els recursos de manera que totes nosaltres puguem tenir la millor vida possible en cada circumstància. Aquest estiu no han fet els deures. Cal dir-ho, repetir-ho i reclamar constantment que es posin les piles. Hem de reclamar-ho nosaltres com a ciutadanes i també les administracions que tenim més a la vora, els ajuntaments. 

Els ajuntaments sovint acaben havent de posar pegats o gastar-se recursos propis, escassos de per sí, per resoldre situacions que no s’han gestionat prou bé des de la centralitat. Manresa té la sort (o no) de ser governada pels mateixos partits polítics que governen la Generalitat, podrien aprofitar-ho per tocar el crostó als seus companys, educadament però amb intensitat, per no haver fet els deures aquest estiu i demanar-los que els facin ja. Potser els faran més cas que a nosaltres.

El 26 de maig de 2019 el resultat de les eleccions municipals, amb la victòria (per deu vots) d’ERC Manresa, va comportar la renovació del pacte de govern que ja coneixíem del mandat anterior. Una majoria àmplia de regidories d’ERC i JxM a parts iguals i amb el relleu a l’alcaldia, repartits un a tres (començant per l’alcalde vigent i amb el canvi pels següents 3 anys del cap de llista d’ERC). Tot i el canvi de papers en el resultat aritmètic, tot seguia igual. Cap canvi. Les mateixes forces ostentant la majoria. Sense més necessitat que els vots propis. 

Estic segura que el que serà el nou alcalde d’aquí a pocs dies no estarà gaire d’acord amb aquestes últimes afirmacions. Si tingués l’ocasió de replicar aquestes línies probablement diria que aquesta no és la voluntat del pacte que van signar ERC i JxM. Que la voluntat del pacte era assegurar determinades polítiques valentes per fer passos cap a una Manresa més justa. Que la voluntat del relleu d’alcaldia és poder aportar una altra manera de fer, més fresca, amb més empenta i més d’acord amb els temps actuals. Una manera de fer que pot tenir incidència en el si de l’Ajuntament, en el seu funcionament intern i institucional, però que difícilment podrà afectar al dia a dia de les manresanes o al sentit de les polítiques que es porten a terme. Perquè de portes enfora, res ha canviat. L’equip de govern segueix conformat pels mateixos partits. Amb la mateixa representació. 

La qüestió aquí és que a determinades forces ni es plantegen establir altres possibilitats, i més si a davant hi veuen la comoditat de treballar amb relativa seguretat, amb una comoditat implícita de la força de les majories. No cal enganyar-se però. Aquesta comoditat és enganyosa, perquè la comoditat interna molt sovint et deixa en una posició externament molt més difícil de gestionar. I és que no ens hem de plantejar com és més fàcil governar, sinó com ho farem millor perquè sigui possible que totes les manresanes puguin viure dignament. 

És possible transformar la realitat que vivim. Fer una política que realment posi la vida de les persones al centre. Que no quedi només amb les paraules, i que ho tradueixi en fets. Fets que demostrin que la prioritat és sempre la vida de les manresanes per davant dels diners. I això lamentablement no ho veiem. No ho vèiem fa cinc anys, ni de fa un any cap aquí. 

Aquests dies els i les arquitectes estem reflexionant sobre com ha sigut l'urbanisme que ha generat les nostres ciutats, i els nostres habitatges. Aquests dies estem vivint i trobant els límits dels nostres habitatges i ens replantegem molts dels aspectes que fins ara teníem apresos com a certs i inamovibles.

Una de les coses que m'emociona de la meva professió és poder veure com puc ajudar, facilitar, millorar, la vida de les persones que viuen aquells espais que podem arribar a projectar i construir.

El problema principal de la nostra professió rau en la priorització del benefici econòmic del promotor vers la importància de la nostra feina, vers les necessitats dels que viuran dins dels espais que projectem i construïm. No hem projectat prenent decisions segons qui viuria en aquells espais, sinó segons quin benefici n'havia de treure el promotor. M'alegra que estiguem reconeixent aquest fet: no ens hem sabut fer valdre, o, ens hem vist obligats a fer més cas als promotors sense pensar en com acabaríem influint en les persones que finalment han acabat utilitzant els espais que hem projectat i construït. Cal dir que tot això no hauria pogut ser possible sense la complicitat de les administracions i els col·legis professionals. I això ha tingut un paper important en l'augment de diferències entre classes socials. Ho vam viure amb la primera onada de desnonaments d'habitatges de compra, però actualment ho veiem, i més que ho veurem, amb els desnonaments d'habitatges de lloguer. Rellevant és el preu que tenen els habitatges, però el que ens ocupa en aquest article és pensar com són aquests habitatges. I també com és l'«espai públic», ja que també hi afecta.

Maria Sisternas Tuisell, al seu article «Si és que hi ha cases d'algú», publicat al diari Ara, ens parlava de la necessitat de tenir balcons a cada un dels nostres habitatges. Ara mateix això ens ajudaria molt a estar en millors condicions, però no hem de pensar només en les necessitats immediates, ja que oblidem com afecta aquesta decisió a la sostenibilitat, per exemple. Hem d'incloure tres elements bàsics al debat: la crisi climàtica, la perspectiva feminista i trencar la dicotomia espai públic espai privat. Amb la crisi climàtica que ens ve a sobre cal que repensem fórmules molt més sostenibles per als nostres edificis a la vegada que ho fem des de l'arquitectura saludable; alhora hem d'incorporar una perspectiva feminista quan projectem, és a dir, pensar l'arquitectura des de la quotidianitat, a l'interior dels nostres habitatges com a la via pública, és a dir, en com construïm ciutat; i finalment també cal que projectem pensant en la importància de la xarxa veïnal, és a dir, que trenquem amb la dicotomia espai interior i espai exterior.

En el temps en que ens trobem el sistema sanitari públic està al centre del debat social i polític. Moltes són les veus que exigeixen que els centres privats es posin a disposició de la salut pública de forma total, sense que rebin compensacions econòmiques a canvi, fins i tot es posa de nou sobre la taula la possibilitat de nacionalitzar-los. Aquesta necessitat entronca, des d'un punt de vista d'esquerres, amb la creació d'un sector públic ampli, que compti amb els sectors estratègics de l'economia i aquells que són importants pel benestar de les persones, i la capacitat de planificar l'economia per a que aquesta no generi desigualtats, segueixi el camí del decreixement per salvar el planeta, tot dissenyant-la per a redistribuir la riquesa i millorar les condicions de vida la classe treballadora. 

Si tenim en compte les tres reclamacions o propostes (una sanitat plenament pública, un sector públic fort i una planificació econòmica al servei de les persones i el medi ambient), apareix el fet que l'Estat, com a eina al servei d'una classe dominant, ha renunciat a planificar l'economia i ha convertit en negoci sectors estratègics. Això no fa referència, només, a les privatitzacions d'empreses públiques, a deixar les infraestructures tecnològiques en mans privades o a retallar els serveis sanitaris públics, afavorint descaradament el sistema de mútues privades. Sinó que sovint ens trobem com, sota l'etiqueta de serveis públics, ens hem empassat sistemes mixtes o fortament privats. La xarxa hospitalària del sistema públic de salut de Catalunya n'és un clar exemple, com ho són tants altres serveis com els sociosanitaris, els de salut mental o les residències per a la gent gran. 

Així com a en l'àmbit de l'educació, tenim clar que les escoles concertades són centres privats (perquè cobren oficiosament quotes suposadament voluntàries a les famílies, fent així un doble negoci amb el que cobren de la Generalitat per oferir places formalment "públiques") en la sanitat pública catalana el component més o menys privat és molt important i no en som conscients. El Servei Català de la Salut (CatSalut) és l'ens públic que contracta els serveis sanitaris; si ens fixem en els hospitals, trobem que a Catalunya hi ha múltiples equipaments hospitalaris però només 8 són de l'Institut Català de la Salut (proveïdor públic de la Generalitat), que compta amb més de 280 equipaments d'atenció primària (d'un total de 420 que n'existeixen) i té els següents hospitals: Vall d'Hebron a Barcelona, Bellvitge a L'Hospitalet, Germans Trias a Badalona, Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta de Girona, Verge de la Cinta de Tortosa i l'Hospital Comarcal de Viladecans). Què passa amb la resta d'hospitals als quals acudim? Efectivament, són concertats, encara que en molts casos a entitats sense ànim de lucre o amb participació pública.

La Generalitat compta amb el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) on integra els proveïdors que són, en menor o major mesura, de caràcter privat. Corria l'estiu de 1990 quan el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), que integrava en una sola xarxa els equipaments sanitaris de diferents titularitats en els serveis sanitaris oferts per la Generalitat, fet que ja venia de l'any 1986 amb la creació d'una xarxa d'utilització pública amb tots els equipaments de diferents proveïdors (fossin públics o privats). Sota els conceptes d'excel·lència, descentralització, aliances estratègiques, autonomia de gestió o tants altres, s'amaguen equipaments sanitaris que donen marge pel negoci.

En aquests hospitals que el Servei Català de la Salut inclou a la xarxa pública trobem casos, com l'Hospital Clínic, que és propietat del mateix CatSalut i la Universitat de Barcelona; alguns són propietat d'un consorci completament o majoritàriament públic, compost per exemple, pel mateix CatSalut, l'Ajuntament i el Consell Comarcal i trobem, també, una honrosa excepció, el cas de l'Hospital Sant Bernabé de Berga, que ha passat a ser de titularitat pública recentment a través d'una empresa pública creada per l'ocasió. Aquestes diferents formes de gestió dels hospitals, sobretot els consorcis, són elements per gestionar de manera privada des de la titularitat pública (al cap i a la fi: gestió empresarial amb models gerencials i sense empleats públics). La gestió opaca, que se'n deriva, dona peu a la generació de negoci i possibles corrupteles, sobretot en allò referent a la contractació de serveis (cuina, cafeteria, etc.) o obres per part de l'hospital o el consorci, que gestionen lliurement el pressupost que els trasllada CatSalut. Fa no gaires anys va esclatar el cas Innova de corrupció en el marc d'un conglomerat d'empreses municipals al voltant de l'Hospital de Reus, havent d'intervenir el CatSalut per a assumir-ne la gestió. 

En altres casos els hospitals són concertats a entitats "sense ànim de lucre" de caràcter religiós, a través, habitualment, de Consorcis municipals o comarcals, com els hospitals de l'Orde Hospitalària Sant Joan de Déu. Aquí podríem parlar del cas de Manresa, exemple de com el PSC va aprofundir en la gestió externalitzada seguint el model de consorci, en aquesta ocasió en forma de fundació composta per l'Ajuntament, l'Ordre de Sant Joan de Deu i la Mútua Manresana, per a gestionar tots els serveis sanitaris de la ciutat. Val la pena destacar el paper central que ha tingut el Partit Socialista en el desenvolupament d'aquest model sanitari arreu del país a través del poder local, juntament amb Convergència.

Un altre element que cal ressaltar per fer front a l'aprofundiment del model mixt públic-privat és la Llei 15/97 de noves formes de gestió del sistema sanitari. Fou aprovada per PP, PSOE i CiU l'any 1996 i que es manté vigent després dels governs de Zapatero i quasi dos anys de govern de Sánchez (l'acord programàtic de PSOE-Podemos inclou una futura revisió de la llei, esperem que es porti a terme). Aquesta legislació obre la porta descaradament a la privatització dels equipaments sanitaris, ha donat peu als hospitals privats a la Comunitat de Madrid d'Esperanza Aguirre o a la construcció i gestió no sanitària de l'Hospital Moisès Broggi a través de concessionàries que assumeixen la inversió i després en tenen la gestió durant dècades (la part sanitària la gestiona el Consorci Sanitari Integral, integrat per organismes públics i la Creu Roja). 

L'hospital de Sant Joan Despí, el Broggi, és una mostra més de la participació de les empreses privades en la sanitat pública catalana, un àmbit on el neoliberalisme ha detectat marge per fer negoci, formant part del cor del sistema sanitari públic amb la gestió privada, per una banda, i potenciant les mútues privades per l'altra.

Ha guanyat, per ara, el lucre. Aquest proper dimarts, bona part dels habitants dels Països Catalans -amb l'excepció dels que viuen a la Catalunya Nord- tornaran a anar a la feina.
La patronal ha dictat que s'ha acabat el confinament estricte i que a partir de la setmana vinent totes les persones que treballin en sectors no essencials han de reprendre l’activitat laboral. I el “gobierno del progreso” -ves per on- ha obeït.

Ens trobem davant d'una tessitura enormement perversa. Si bé els fruits de l’estratègia del confinament gairebé total tot just s’ha començat a notar a les UCIs, a partir de dimarts resulta que cada empresa podrà decidir què fa o deixa de fer amb les seves treballadores i treballadors; si permet el teletreball; si obre o no les portes al públic... En definitiva, s'està deixant la mobilitat i la seguretat de la classe treballadora a mans de les empreses. I això, inevitablement, donarà lloc a més exposicions, a més contagis, a més ingressos, a més estrès a unes UCIs castigades i, malauradament, a la pèrdua de més vides.

Han utilitzat tota l'artilleria mediàtica amb articles com "El colapso que no fue" per intentar fer veure que les UCIs no s’havien col·lapsat, tal com pronosticaven aquells que advocaven per un confinament estricte molt abans que aquest es portés a terme per part del govern espanyol. Tot plegat, amb dos objectius clars: per una banda, intentar fer veure que la situació estava estabilitzada, i per l’altra, desacreditar aquells que no segueixen la línia marcada pel govern de l'estat.

Però la realitat és tossuda, i dir que les UCIs no s’han col·lapsat -quan s'han hagut d'habilitar trens i pavellons poliesportius com a hospitals de campanya; quan s'ha hagut de triar quin pacient moria i quin vivia; quan és evident la falta sistemàtica de respiradors; quan el nostre personal sanitari està fent jornades maratonianes- és, o bé una indigència intel·lectual de proporcions colossals, o, directament, la genuflexió total i absoluta a les pressions de la patronal i, per tant, l'inici d'una campanya de fals retorn a la normalitat.

No hi pot haver normalitat possible amb 45.014 casos diagnosticats, 3.405 casos greus i 4.411 defuncions en el conjunt dels Països Catalans. I més quan encara no s'ha arribat al cim del famós pic. Il·lustrem-ho: a 31 de març -primer dia de l'aturada de tota l'activitat no essencial- teníem 27.073 casos diagnosticats i 2.257 casos greus. Qui pot pensar que ara que tenim un 60% més de casos diagnosticats i un 50% més de casos greus, és el moment de reactivar l’activitat laboral dels serveis no essencials? La resposta és clara: la CEOE i l'Ibex-35, els poders fàctics del règim del 78, el capitalisme sense filtres ni edulcorants, aquells que prefereixen veure morir la nostra gent abans de renunciar a les seves grans fortunes... Lucre per davant de tota lògica.

Que la patronal demani això no és cap novetat (no ens hauria de sorprendre res de tots aquells que ens condemnen a uns sous de misèria i que fan pagar sistemàticament a la classe treballadora les conseqüències de les crisis cícliques del sistema capitalista), però que aquells que es fan dir d'esquerres accedeixin a les seves peticions, és del tot imperdonable.
La desobediència no ha estat cap als poders financers i mediàtics; ha estat contra tota raó. Han desobeït els requeriments de l'OMS, els dels experts en epidemiologia, els professionals en salut pública... En definitiva, han desobeït la vida per obeir el mercat.

Una crisi és una oportunitat. Ho saben els de dalt, i ho sabem també nosaltres, les de baix.  Les grans mentides neoliberals es mostren avui més clares que mai i totes aquelles retallades fetes en nom de "l'eficiència" revelen ser un perill per a la salut i el benestar de la població. Aquelles infames retallades protagonitzades pel Convergent Boi Ruiz sota la vareta d'Artur Mas ara fa gairebé deu anys i que cap govern posterior ha estat capaç de revertir, es veuen reflectides en la situació de col·lapse que pateix ara el nostre sistema sanitari públic. Després de privatitzar i mercantilitzar el nostre sistema de salut ens trobem que falta personal, mascaretes, bates d'un sol ús, guants, respiradors, llits d'UCI, llits d'ingressos i monitors per als pacients. Han venut un bé preuat i ara en paguem les conseqüències.

És sobretot en temps de crisi generalitzada quan el capitalisme treu la seva veritable cara i durant aquesta crisi del COVID-19 ho estem veient: la nostra gent gran és abandonada a la seva sort, la sanitat privada oferia fins fa res testos pel COVID-19 a 300 euros i derivava directament als seus pacients a la sanitat pública sense fer-se’n càrrec. Hem vist, també, com les farmacèutiques retiraven certs productes per augmentar-ne els preus a posteriori. En definitiva, primer el lucre i després la vida. 

Precisament en aquest context de primer el lucre i després la vida, és on hi ha qui aprofita la situació actual per fer-se d’or. Només cal veure com d’ençà que ha començat aquesta crisi, empreses com GILEAD Sciences o Regeneron Pharmaceuticals han augmentat moltíssim el seu valor borsari, o d’altres com Novacyt han arribat a assolir una revaloració superior al 1100% en les seves accions des del passat 8 de gener. 

També tenim el cas de PharmaMar, que assegura que el seu antitumoral (no autoritzat), anomenat Aplidin, podria frenar el cornavirus, fet que ha provocat un augment gairebé instantani de més d’un 20% de la seva cotització a la borsa. Altres exemples serien la farmacèutica Jiangsu Lihuan, que el mes passat va pujar un 46% en borsa, i Jiansgu Wuzhong Industrial, que va remuntar un 40% en menys de 5 sessions borsàries a principis de mes. 

Fa res s’ha conegut que la farmacèutica catalana Grífols està desenvolupant un mètode de diagnòstic pel COVID-19 que permetrà analitzar més de mil mostres diàries, el qual podria estar disponible les pròximes setmanes. A més, ha firmat un acord de col·laboració amb diverses autoritats dels Estats Units per desenvolupar un tractament per combatre directament el coronavirus. 

Com pot ser que tot i el moment d’excepcionalitat flagrant que estem patint a casa nostra no estiguem posant els recursos dels laboratoris d’investigació privats, les farmacèutiques i els laboratoris d’anàlisis clínics privats al servei del bé comú quan tenim els mecanismes per fer-ho?

Que les farmacèutiques se centren exclusivament en la rendibilitat a l’hora de desenvolupar medicaments i productes sanitaris no ha de sorprendre a ningú, i no ho dic jo, ho diu Goldman Sachs, un dels grups d’inversió més importants del món, en un document filtrat que se suposava que anava dirigit exclusivament als seus clients, però que fa dos anys va sortir a la llum. 

En temps de calma, les farmacèutiques acostumen a dirigir una part molt substancial de la seva investigació cap a àrees de gran rendibilitat econòmica, en les que el fet que la humanitat se’n pugui beneficiar és més aviat un efecte colateral. Aposten per modificacions poc significatives de molècules preexistents que els permeten noves patents i una comercialització a preus molt superiors sense afegir un valor terapèutic significatiu. 

Els grans beneficis de la indústria farmacèutica es complementen amb la desatenció d’aquells medicaments que, tot i ser efectius, tenen una baixa rendibilitat. De fet, a l’estat espanyol s’ha denunciat el desproveïment de 170 medicaments, el subministrament dels quals no s’assegura per part de les farmacèutiques perquè tenen preus molt baixos i/o perquè han desenvolupat alguna alternativa d’eficàcia similar però de major preu. Aquest fet evidencia, un cop més, la preocupació exclusiva de les farmacèutiques pels seus extraordinaris beneficis i no per la salut de la població. 

Un dels casos més flagrants és el de la farmacèutica Aspen, que va utilitzar el desproveïment per pressionar al govern per tal d’apujar el preu dels medicaments antitumorals. Aspen va deixar de vendre deliberadament a l’estat espanyol els seus medicaments contra el càncer, obligant a l’estat a importat aquests tractaments com a medicaments estrangers, evidentment, a uns preus elevadíssims. 

Tot aquest paradigma espanta. Si en una situació de normalitat ja anteposen, de forma evident, el lucre a la vida, què faran ara, amb aquestes condicions de crisi?
Cal aplicar l’Omnia Sunt Communia, el tot és comú, per sortir d’aquesta crisi, i posar els recursos dels laboratoris d’investigació privats, les farmacèutiques i els laboratoris d’anàlisis clínics privats al servei del bé comú, i no fer com el govern de la Generalitat que simplement es renta les mans dient que aposten per la col·laboració voluntària d’aquestes. 

Són temps de dur a terme polítiques valentes, polítiques que vagin a l’arrel del problema. Són temps de demostrar que d’aquesta crisi no en poden sortir com a vencedors els ideòlegs del capitalisme del desastre. En definitiva, són temps en què cal protegir la vida costi el que costi. 

És simple: el capital o la vida, o nosaltres o ells.

Ahir mateix coneixíem el cas del primer manresà afectat pel coronavirus (SARS-CoV-2), malaltia que va contraure en estar en contacte amb un altre cas positiu detectat a València. Sent un dels sis nous casos a Catalunya, d'un total de 18, que el Departament de Salut ha fet públic aquest mateix dimecres.

Més enllà del bombardeig constant d'informació per terra, mar i aire respecte al COVID-19 que sembra pors i incerteses al conjunt de la població, hi ha qui s'està lucrant de tant alarmisme i falta de professionalitat i rigorositat per part dels mitjans de comunicació.

Seguim reproduint patrons com els del brot de Grip A o grip porcina ara fa onze anys actuant de forma desproporcionada. Cal recordar que per la grip A l'estat espanyol va comprar 37 milions de vacunes contra la grip A al mòdic preu de 266 milions d'euros. 22 milions d'unitats de Novartis i 14 milions de GlaxoSmithKline.

Només es van vacunar 3 milions de persones que estiguessin dins del que es considerava grups de risc, de tota la bestiesa sobrant moltes van anar a la "reserva estratègica" i moltes d'altres van acabar destruïdes al cap del temps.

El bombardeig constant d'informació respecte a la grip A era similar al que hi ha ara amb el SARS- CoV-2, i el resultat d'això no és més que la creació d'un estat d'angoixa social generalitzat que aplana el terreny a aquells que es lucren fent negoci amb la salut.

Una de les imatges més paradoxals que ens deixa el coronavirus es troba a la Xina, on imatges de satèl·lits de la NASA mostren una caiguda dràstica dels nivells de contaminació, que l'agència espacial nord-americana atribueix a un decreixement econòmic a causa del coronavirus. Més concretament s'observa com la concentració de diòxid de nitrogen, un gas que pot inflamar les vies respiratòries i dificultar la respiració de les persones, que s'allibera en cremar combustible, s'ha reduït molt des de l'inici del brot. A nivell d’estat espanyol, per exemple, el 3% de la mortalitat anual és atribuïble al diòxid de nitrogen.

És a dir, a mesura que el virus es va propagar més enllà de Wuhan, també ho va fer la quarantena, provocant el tancament d'empreses, una disminució en els viatges i desplaçaments i un fre a les emissions de gasos contaminants. Com més es frenava el model de producció capitalista, més millorava el pronòstic pels infectats i més disminuïen les possibilitats de contagi entre la població.

Amb tot això, quines dades tenim damunt la taula?

Les primeres estimacions de la taxa de mortalitat per coronavirus de Wuhan, Xina, l'epicentre del brot, han estat del voltant del 2%. Però la veritable taxa de mortalitat podria ser similar a la d'una grip estacional, que és inferior a l'u per cent, segons recents declaracions de Robert R. Redfield, director dels Centres per al Control i Prevenció de malalties dels Estats Units.

Cada persona infectada per coronavirus sembla tenir capacitat d’infectar a 2,2 persones, de mitjana. Però la xifra és esbiaixada pel fet que l'epidèmia no es va gestionar bé al principi i, en conseqüència, les infeccions es van disparar a Wuhan i a la resta de la província. A mesura que es controla una epidèmia, el nombre de reproducció (o R0), com se l'anomena, disminueix.

La grip o influenza és molt més perillosa per als nens, especialment els molt petits, que poden emmalaltir greument. En canvi, els nens infectats amb el nou coronavirus acostumen a tenir símptomes lleus o directament no en tenen. L'influenza també és especialment perillosa per a les dones embarassades, que poden emmalaltir greument. En aquest cas el nou coronavirus no representa una amenaça tan greu com la grip estacional per a les dones embarassades.

I sí, en efecte, la grip és preocupant i és precisament per això que la comunitat científica no vol que una altra malaltia respiratòria contagiosa arreli i es converteixi en recorrent. Si poguessin aturar la influença estacional, ho farien. Però potser encara estem a temps de poder contenir elcoronavirus. De fet, en molts sentits, la grip és el millor argument per lluitar contra la propagació aquest nou virus.

Però llavors perquè estem sota un setge mediàtic permanent respecte el SARS-CoV-2? És simple, l'alarmisme genera més audiència, més visualitzacions i més clics. S'amplifica un problema existent i complex fins a uns límits èticament molt qüestionables.

S'han acabat realment les mascaretes o els gels hidroalcohòlics? La resposta és no, però tant la indústria farmacèutica com les distribuïdores saben perfectament que l'especulació en temps d'emergència és doblament profitosa. El procediment és tant fàcil com mesquí, primerament es retira un producte anunciat com a indicat per a la contenció del brot, després el preu augmenta i només es troba en àmbits concrets (en aquest cas als hospitals), comencen les primeres sostraccions d'aquests i es crea encara més alarma, el resultat és un augment de fins a un 500% del preu dels productes quan aquests s'alliberen de nou al mercat, preu que la gent estarà disposada a comprar. Lucre per davant de tota ètica.

Davant d'això algunes farmàcies han optat per fer elles mateixes els gels hidroalcohòlics, evidentment també disparant-ne el preu, però pel que sembla l'excipient per gelificar també "s'ha esgotat" del mercat.

La febre especulativa dispara a un reduït nombre d'empreses que treuen partit al pànic generat pel tractament mediàtic del virus, més que pel virus en si. Entre aquestes companyies, a Europa, sobresurt la francesa Novacyt, les accions de la qual han arribat a assolir una revaloració superior al 1.100% des del passat 8 de gener.

També tenim el cas PharmaMar que assegura que el seu antitumoral no autoritzat, anomenat
Aplidin, podria frenar el coronavirus, fet que ha provocat un augment gairebé instantani de més d'un 20% de la seva cotització a la borsa. O per exemple la farmacèutica Jiangsu Lihuan que ha pujat aquesta setmana un 46% en borsa, i Jiansgsu Wuzhong Industrial ha remuntat un 40% en menys de cinc sessions borsari. Entre moltíssims altres exemples similars.

En definitiva, l'autèntica corona del coronavirus és d'or i es fa més i més gran a mesura que l'alarmisme creix. Més preocupació i angoixa per molts, més riquesa i plusvàlua per uns pocs. 

Fem Manresa vota en contra els pressupostos 2020 per no fer front a les necessitats socials de manresanes i manresans. 

Fem Manresa ha votat en contra dels Pressupostos per l’any que ve presentats avui al Ple per l’equip de govern. Com ha exposat en la seva intervenció el regidor de Fem Manresa Jordi Trapé, els pressupostos presentats només demostren la línia continuista de l’equip de govern «mateix equip de govern, mateixa política pública, mateix model de ciutat, mateixa manca de solucions als problemes socials que pateix la ciutat».

La formació política ha començat la seva intervenció criticant que no s’hagin complert els terminis aprovats en una moció del 18 d’octubre de 2018 en què l’Ajuntament es comprometia a entregar els pressupostos en paper i en format electrònic i editable dues setmanes abans del seu debat al Ple del Consistori.

Pel que fa a l’apartat d’ingressos, el grup de Fem Manresa critica que l’impost de l’IAE (Impost d’Activitats Econòmiques) augmenti només un 1,3%, situant-se amb un mínim del 2,56 i un màxim del 3,07, molt per sota de la mitjana de les poblacions similars a Manresa, on el coeficient mitjà és del 3,58. Per altra banda, l’IBI augmenta en un 1,7%. «Ingressem més a costa d'estrènyer al ciutadà de peu i no pas a costa d'estrènyer a aquells que més tenen» en paraules del mateix regidor. 

En relació al deute pel 2020, critiquen que l’Ajuntament s’endeuti per valor de 7,2 milions d’euros. Endeutament que anirà destinat, principalment, a pagar el deute de les Saleses amb 1,5 milió, per fer front al pla de xoc de calçades i voreres amb 1 milió, 700.000 euros al Museu del Barroc, 200.000 a pagar l'edifici de carretera de Vic o 200.000?euros en la nova oficina de turisme. Fem Manresa s’oposa a aquest endeutament perquè no va destinat a pal·liar les conseqüències que ha comportat la crisi econòmica i la precarietat en què viu bona part de la població de la ciutat. 

En aquest sentit la formació política proposa una auditoria ciutadana del deute concret basat en tres passos: portar a terme l'Auditoria a través de personal del consistori amb la col·laboració d'entitats i associacions de la ciutat per tal de propiciar la transparència i fomentar una població informada i conscient, establir criteris de gestió social del deute per tal de planificar-ne la devolució prioritzant la cobertura financera dels programes i polítiques de l'Ajuntament per a respondre a les necessitats socials de la ciutat i publicar i difondre els resultats de l'Auditoria ciutadana i una actualització periòdica de l'estat de la situació. 

Pel que fa a les despeses, Fem Manresa centra la seva oposició en l’augment de la despesa en externalitzacions, que arriba a la xifra de 19.230.000?milions d’euros. Segons han exposat «més d'un de cada 5 euros d'aquest Ajuntament va per pagar empreses externes, fet que suposa més del 21% del total del pressupost de la ciutat, assolint el record històric de despesa màxima en matèria d'externalitzacions». En aquest sentit també han reclamat que la comissió d’estudi sobre les municipalitzacions, aprovada en la moció del mes de novembre, comenci a treballar immediatament en aquest sentit. 

També critiquen el capítol 4, el que fa referència a les subvencions nominatives, que augmenten en un 16% respecte el 2019, més de 100.000 euros, en contra del que deia l’equip de govern en plens exteriors on exposava que s’estava treballant per reduir-les. 
Pel que fa a les inversions reals la formació critica que l’augment d’1,5 milió vagi destinat bàsicament al Museu del Barroc i no a fer front a les desigualtats estructurals de la població de la ciutat. És a dir, que no s’inverteixin en matèria d’habitatge, serveis socials, emergència climàtica, dona i drets LGTBI, entre d’altres. Així, Fem Manresa critica la davallada en gairebé 250.000 euros pel que fa a l’habitatge, fet que per Fem Manresa demostra la poca prioritat que li atorga l’equip de govern. Pel que fa a la l’augment de la partida en serveis socials, de 600.000 euros, la consideren insuficient perquè no fa un canvi d’òptica, ja que no prioritza les problemàtiques principals de la ciutat. 

El fet que «davant l’emergència climàtica la resposta de l'Ajuntament és augmentar en 400.000 euros la partida pel manteniment de parcs i jardins, mentre es baixa en 200.000?euros en la partida destinada a protegir i millorar el medi ambient, també baixant en més d'un 11% la partida destinada a l'anella verda» no és la direcció que s’ha de seguir en aquesta matèria. 

Fem Manresa també considera flagrant la resposta que es dona a les agressions sexuals: l’augment de 625.000 euros en seguretat, però només l’augment de 125.000 en la partida de dona, on quasi un 70% d'aquest augment és pels nous accessos al Siad i per l'ascensor de la plaça Puigmercadal. I en la mateixa línia, també han criticat la retallada en prop d’un 30% en matèria de drets LGTBI. 

És ben cert que Tsunami Democràtic ha sacsejat el panorama polític actual amb molta força, però no només això, Tsunami ha estat capaç de posar-nos, també a nosaltres, davant del mirall.

L'acció duta a terme a principis d’aquesta setmana en territori català sota dues administracions, l'espanyola i la francesa, feia que la gendarmeria francesa i, per tant, l'estat francès hagués d'actuar en el que el govern espanyol ha volgut sempre qualificar d'un afer intern del país, provocant així que l'acció esdevingués un crit a la comunitat internacional, interpel·lant a tots els demòcrates dels pobles d'Europa i de la resta món. Però també ha estat un crit d'unió entre aquells que fa més de 360 anys que lluiten contra el que ha suposat el tractat dels Pirineus que no és res més que la divisió dels que compartim una mateixa llengua, cultura i nació.

Catalans del sud i catalans del nord units com el que som, un sol poble. Ells tenen la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, la Gendarmeria i els Mossos com a forces d'ocupació, però nosaltres tenim els CDR, el Tsunami, les Armilles Grogues i el nostre jovent organitzat com a forces d'alliberament nacional d'un poble que exigeix una vida digna per a la seva gent i mesures de radicalitat democràtica en un món on l'autoritarisme i el feixisme estan agafant força a velocitats de vertigen. Al cap i a la fi, un poble que exigeix ser.

El mecanisme més habitual pel qual es generen els tsunamis és un terratrèmol amb epicentre al fons del mar. El moviment generat per la tremolor provoca un desplaçament del fons marí i, per tant, de l'aigua de la mar, que en intentar recuperar el seu estat original genera onades de grans dimensions.

Durant aquests 3 dies d'acció, els nord-catalans i els principatins hem estat capaços de causar un autèntic terratrèmol que ha traspassat més enllà dels dominis espanyols i francesos. Però també ha estat capaç de fer trontollar el marc nacional de molts dels que estàvem allà, molts catalans del nord colze a colze amb els que veníem del sud, demostrant que el poble català no entén de límits autonòmics ni de fronteres i fent-nos entendre que no estem sols en aquesta lluita. Un sacseig necessari per ressituar el nostre marc nacional d'on no s'hauria d'haver mogut mai, els Països Catalans.

Només units, com hem estat aquests dies, serem capaços que les onades generades i que generarem més endavant puguin travessar tota la nostra nació: De Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. No hi pot haver alliberament nacional sense unitat nacional.

Les feministes represaliades a Palma per defensar el dret a l'avortament són les mateixes que van rebre multes el 8 de Març a Manresa, Benimaclet i Sant Cugat. El turisme massiu amenaça Eivissa, la Barceloneta i el Cabanyal: trobem les plataformes veïnals per l'habitatge i la defensa del territori, trobem les barriades i els pobles organitzats. L'antifeixisme davant el Front Nacional o VOX. Les manifestacions multitudinàries produïdes a arreu de la nació després de la infame sentència del procés.

Sabem de sobres que els drets socials i nacionals no es regalen, es lluiten. I sempre han estat guanyats gràcies a lluites que ens han fet avançar, desobeint a l'obediència imposada. Per mil tsunamis que facin tremolar els fonaments dels estats que ens oprimeixen, per mil tsunamis més que ens sacsegin la consciència de la nostra lluita.

Som Països Catalans i som terra de lluites.

D’uns anys ençà cada vegada és més habitual veure una retransmissió esportiva per televisió plena de publicitat de les cases d’apostes en línia, si parem a pensar-hi de ben segur que ens venen al cap els anuncis a la prèvia del partit de futbol, a la samarreta dels jugadors o a la paret del fons de les rodes de premsa. Que molts esports d’elit s’han transformat en un negoci no seria precisament una novetat, però l’aparició i promoció de les apostes esportives s’està convertint en un problema de social, econòmic i de salut; un problema que afecta a les classes populars i que, en lloc de posar-li fre, cada vegada més estaments esportius pugen al carro.

Fa uns dies l’Associació de Clubs de Bàsquet (ACB) anunciava una acord de patrocini de l’empresa d’apostes en línia 888sport per a les seves competicions, amb la poca vergonya de presentar-lo afirmant que “conscienciaran sobre el joc responsable”. El món del bàsquet vol distingir-se per uns valors diferents d’altres esports de masses, però la realitat és que no s’escapa de les dinàmiques de l’esport-negoci, posant la generació d’ingressos per davant del dany que es causa a multitud de joves i famílies. Per sort, no han faltat les reaccions contràries a aquest patrocini, entre les que cal destacar el comunicat d’una vintena d’aficions d’equips ACB (entre elles, és clar, la Grada d’Animació del Manresa) o, fins i tot, twitts irònics i punyents d’entrenadors nostrats.

La final de la Supercopa de bàsquet, amb els voltants de la pista plens de tanques lluminoses amb publicitat de 888sport, em va fer pensar en què farem el dia que l’ACB pretengui embrutar el parquet del Nou Congost amb aquesta publicitat perversa, pensada per acarnissar-se en els joves dels nostres barris i dels pobles veïns. Les apostes esportives, ja siguin on line o en establiments comercials, estan generant un problema greu de ludopatia entre la gent més jove d’arreu de l’estat. Diuen els experts que el 40% de les addiccions s’originen quan s’és menor d’edat; en aquest cas, la ludopatia es converteix en un problema de salut pública al provocar aïllament social, fractura familiar, endeutaments descontrolats, etc., entre joves, i no tant joves, que gasten la seva mesada o els diners dels familiars en les apostes.

Davant de les cases d’apostes esportives i la publicitat malintencionada cal un acord, on juguin un paper actiu les administracions superiors, però al que no podem esperar amb els braços creuats. Mentre no es compti amb una legislació rigorosa, els clubs esportius i els ajuntaments han de ser valents i cooperar per a enfrontar-s’hi. A casa nostra, l’Ajuntament de Manresa i el Bàsquet Manresa, acompanyats de les entitats juvenils i entitats esportives manresanes, tenen l’oportunitat de ser capdavanters en aquesta lluita, d’abanderar els valors ètics que volem que ens defineixin com a ciutat.

És necessari una actuació integral per part de l’Ajuntament, clubs i entitats, que ataqui el problema des de múltiples perspectives. És urgent posar en marxa una campanya contra les apostes esportives que es centri en instituts i centres esportius, comptant amb els clubs, esportistes i entrenadors de la ciutat i, també, amb les entitats juvenils. És necessari dotar als equipaments municipals per a joves de material i recursos enfocats a combatre les apostes i a saber detectar conductes de risc entre el jovent. I, per últim, cal posar en marxa el màxim d’impediments a nivell urbanístic a la implantació de locals de cases d’apostes i, també, evitant la instal·lació de publicitat a la via pública o en equipaments esportius (molt especialment, aquells de propietat municipal).

Com a ciutat hem de prendre partit per un esport amb valors, perquè les apostes esportives són un atac a la salut del jovent treballador i, a nivell simbòlic, perquè no volem veure el Nou Congost empastifat de publicitat d’apostes en línia. Per tot això, l’Ajuntament ha de fer un pas endavant.

CUP, Esquerra Unida i Som Alternativa fan la presentació del projecte per a les eleccions municipals acompanyats de desenes d'activistes socials. 

Entre les parets de l’Anònima i el record de la història industrial de la ciutat, la CUP, Esquerra Unida i Alternativa i Som Alternativa varen fer la presentació de Fem Manresa, un projecte polític per a les eleccions municipals del proper mes de maig. Aquestes formacions representen tres espais que varen participar per separat als comicis de 2015 i que han apostat per a un projecte de confluència capaç de guanyar l’Ajuntament. Envoltats d’una seixantena d’activistes socials, Roser Alegre, cap de llista del projecte, i Ricard Ribera, membre d’EUiA, varen exposar com la CUP i les dues formacions de l’àmbit dels Comuns han treballat per teixir les complicitats necessàries per construir Fem Manresa juntament amb moltes persones independents.

L’activista contra el racisme, Maite Uró, fou l’encarregada de llegir el manifest signat per una vuitantena de manresans i manresanes provinents d’espais socials i polítics diversos, i que ara resta obert a d’altres adhesions al web FemManresa.cat. Uró, en la seva lectura, feia èmfasi en la necessitat d’un “espai obert, plural i il·lusionant que serveixi per aglutinar un projecte de canvi real, amb un model de ciutat radicalment diferent a l’impulsat pels diferents governs municipals des de 1979”, un projecte que dona peu a la participació de la gent comuna dels barris de la ciutat i que “integra les diferents expressions de l’activisme social i del moviment obrer, i entroca amb l’empoderament popular del 15-M, de l’1 i el 3 d’octubre i de la vaga feminista del 8 de març”. Uró va aprofitar la lectura del manifest per presentar els nous perfils a les xarxes socials de Fem Manresa, que ja són presents a Facebook, Twitter i Instagram. 

Per la seva banda, Alegre i Ribera van desglossar 5 de les prioritats programàtiques guiades per la perspectiva feminista i la defensa d’allò públic. Entre les propostes destaquen l’aposta per la municipalització dels serveis públics externalitzats en mans privades, des de la zona blava, passant per la neteja, fins als serveis de cura; l’establiment de clàusules socials en la contractació d’aquells serveis que l’Ajuntament no pugui prestar, per tal de garantir una ocupació estable i de qualitat;  la necessitat urgent de doblar el parc d’habitatge públic per a lloguer social i gestionar les situacions d’emergència habitacional; implantació de la recollida porta a porta a través d’una gestió municipal del servei de recollida de residus per potenciar la reducció dels residus generats i l’augment del reciclatge; i la implementació d’un projecte transversal per afavorir la coeducació als centres educatius de la ciutat per promoure la igualtat entre gèneres. 

La sociòloga i activista manresana Roser Alegre, cap de llista de Fem Manresa, es va mostrar “il·lusionada per assumir la responsabilitat d’encapçalar aquesta confluència àmplia, plural i engrescadora” i afirmà que “les ganes d’aconseguir els canvis que la ciutat i barris necessiten em donen la passió i el respecte necessaris per plantejar-me el repte de ser l’alcaldable de Fem Manresa i, si la gent ho vol, l’alcaldessa de la ciutat”.

La roda de premsa va acabar amb una fotografia conjunta amb els activistes que donen suport a la candidatura i fent lliurament del llistat de persones que signen el manifest. Entre la vuitantena de signants destaquen noms com Rufí Cerdan, geògraf i activista per un habitatge digne; Maria Ribot, cantautora; Dídac Escolà, ex-regidor de Democràcia Municipal-Podem Manresa; Hayad Said, de l’àmbit de l’escoltisme; Enric Martí, ex-president de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa; Júlia Martín, activista independentista; Domènec Cucurella, activista i membre de Justícia i Pau; Xènia Torres, activista per la sobirania alimentària; Yacoubi Mohamed, activista per un habitatge digna; Amàlia Rodríguez, de Dones Solidàries; Marcel Mateu, catedràtic de dret constitucional, Marta Muixí, comunicadora i esportista; David Brossa, arquitecte tècnic i activista cultural i Gabriela Islas Arzamendi, productora de ràdio i televisió.

Web de Fem Manresa