El ple de març ha aprovat el primer pla de l’Economia social i solidària (ESS) per impulsar i promoure polítiques que fomentin l’economia social i solidària a Manresa, i per extensió i com a capital de comarca que som, al Bages.

Es un pas endavant pel reconeixement de l’ESS, com un actor socioeconòmic de valor amb un fort arrelament al territori. Un model econòmic que afavoreix el desenvolupament econòmic local d’una forma responsable i justa, que genera riquesa però també benestar. On es busca l’interès col·lectiu per davant de l’individual, amb una vessant social implícita, de sostenibilitat i viabilitat a llarg termini.

L’objectiu de l’ESS no és maximitzar els beneficis, sinó satisfer les necessitats de les persones amb una distribució justa, inherent a l’ESS. Així doncs els excedents que generen es reinverteixen en la creació i manteniment de llocs de treball, en el desenvolupament d’activitats d’acord amb l’objecte social que tenen o, si es el cas, es distribueixen col·lectivament en funció de la contribució personal dels seus membres.
En definitiva, un model que posa l’economia al servei de les persones i no les persones al servei de l’economia.

Ja teníem un cert bagatge amb el foment de l’ESS, però ara amb l’aprovació d’aquest pla, fem un pas ferm i decidit al procés per fer créixer i consolidar l’ESS, facilitant els mecanismes i l’entorn favorable per desenvolupar-se. Per tant, volem contribuir a posar el model en igualtat de condicions a d’altres alternatives econòmiques.

Vull agrair a totes les persones que han col·laborat amb l’elaboració d’aquest pla, primer de tot a la nostra tècnica, a la Liz Massip, a tot el personal tècnic que hi ha contribuït, a l’equip de Govern, als grups municipals, i com no, a l’expertesa que ens ha proporcionat l’ateneu cooperatiu de la Catalunya Central i a les entitats d’ESS que han enriquit aquest pla i ens han ajudat a definir de manera conjunta, per primera vegada en la història, un document de planificació estratègica. Un full de ruta per les actuacions dels propers 3 anys.

Satisfetes del Procés participatiu amb la col·laboració de la regidoria participació.
S’hi recullen elements tan rellevants com els principis i valors que compleix l’economia social i solidària que són: el compromís amb les persones i el planeta, la interdependència, la igualtat, la inclusió, la transparència i rendició de comptes, la creació d’oportunitats i de treball digne (més resilient i amb menys risc de deslocalització).

També la seva relació amb els ODS i l’agenda 2030, amb qui comparteix objectius i aspectes claus implícits amb els valors que acabo d’anomenar de l’ESS. Així doncs, des d’aquest àmbit, es pot contribuir a estructurar i accelerar el desenvolupament sostenible (econòmic, social i ambiental).

El document, fruit de totes les aportacions, té 5 objectius clars (23 actuacions o objectius específics)

• Impregnar de l’ESS el conjunt de l’Ajuntament i els projectes. De portes en dintre. Objectiu ambiciós. Noves dinàmiques, treball transversal i cooperació entre serveis. Dota de coherència el propi pla i l’impuls de les polítiques d’ESS i el compromís de l’ajuntament en l’ESS. 
• Promoure i sensibilitzar en ESS (mapatge, difusió i divulgació ESS, Festa del Riu)
• Fomentar el creixement i la consolidació de l’ESS
• Promoure el consum responsable que va estretament relacionat amb el comerç just.
• Acostar l’ESS al món educatiu a tots els nivells (cartera de serveis d’ESS) 

Es proposa impulsar un balanç ecosocial municipal, amb el mentoratge de la XMEES per valorar l’impacte de les actuacions fetes.

Incorpora la necessitat d’actualitzar la diagnosi de l’ ESS a Manresa tot i que es posa en valor el pes de l’ESS tant a la ciutat com a la comarca en comparació a d’altres territoris.

La necessitat de fer formació al personal tècnic.

A més, ens ha de permetre avançar en la contractació pública responsable, en la utilització de la banca ètica, en la implementació de pràctiques més sostenibles en sentit ampli en la gestió interna de l’ajuntament (consum responsable, estalvi energètic...).

Es proposen accions per l’enfortiment de l’ESS, per intensificar l’enxarxament d’iniciatives i la intercooperació, i per millorar les vies de finançament de les entitats i empreses ESS, que es un aspecte clau de qualsevol empresa.

És un document viu i adaptable a les necessitats que es vagin detectant i als resultats obtinguts i amb el que volem fer palès la voluntat política i el compromís de l’Ajuntament envers la promoció d’aquestes polítiques.

S’ha detallat el cronograma pels 3 anys. 

S’ha detallat el pressupost: que s’ha calculat amb una previsió de les despeses externes (de tot l’Ajuntament) i de tècnics. Pels tècnics s’ha calculat dues jornades (1 de la tècnica d’ESS, i l’altre de suma de tots els altres tècnics participants).

S’ha desenvolupat  el model de execució i seguiment.

Aquest és, doncs, el punt de partida que ens ha de fer avançar per promoure el canvi de model econòmic i difondre el de l’economia social i solidària. Un model que, de ben segur, farà créixer i consolidar una economia més plural, democràtica i transformadora a Manresa i comarca.

Cristina Cruz Mas
Regidora delegada d’Ocupació, Empresa i Coneixement

El ple d'aquest mes de febrer hem aprovat un nou paquet de cartes de serveis. El mes de desembre del 2021 vam aprovar el primer paquet de tretze cartes composades, bàsicament, per serveis interns de l’Ajuntament. El mes de juliol de l’any passat n’aprovàvem onze més i ara presentem una nova fornada d’una dotzena de cartes vinculades, bàsicament, al servei a les persones (Serveis Socials, Acció comunitària inclusiva, Cooperació i justícia global, Ciutadania, Barris, Habitatge, Feminismes, LGTBI, Joventut, Persones grans, Promoció de la salut i Protecció de la salut).

Inclouen informació sobre la identificació del servei, els horaris d'atenció al públic, els requisits d'accés, els costos associats si escau i els mitjans per sol·licitar-los, la normativa aplicable, etcètera.

Les cartes de serveis tenen com a objectiu principal millorar la qualitat dels serveis i ajudar a comprendre millor els serveis disponibles i les seves característiques. També són una eina important per a l’ajuntament, ja que permet avaluar la qualitat dels serveis i identificar les àrees que poden millorar.

Les cartes de serveis són rellevants per diversos motius:

• Transparència i informació: Les cartes de serveis ofereixen informació clara i detallada sobre els serveis que l'administració posa a la seva disposició, els drets i deures que tenen les persones usuàries en relació amb aquests serveis. Això ajuda a millorar la transparència i la comunicació entre l'administració i la ciutadania.
• Orientació a l'usuari: Les cartes de serveis són un instrument que orienten els serveis que ofereixen cap a les necessitats de la ciutadania i millorar-ne la qualitat. Això es tradueix en una millora de la satisfacció de les persones usuàries i una millora en la seva percepció de l'administració.
• Millora de la gestió: Les cartes de serveis també permeten avaluar el rendiment dels serveis i establir indicadors per mesurar la seva eficàcia i eficiència. Això ajuda a la millora contínua dels serveis i a l'optimització dels recursos.
• Participació ciutadana: Les cartes de serveis poden ser una eina per promoure la participació ciutadana en la definició dels serveis que ofereix l'administració i en la seva millora contínua. Això contribueix a fomentar la implicació de la ciutadania en la gestió pública i a millorar la seva percepció de l'administració.

En resum, les cartes de serveis són una eina fonamental per millorar la gestió pública, fomentar la transparència i la participació ciutadana, i orientar els serveis cap a les necessitats reals de la ciutadania.

Amb aquests paquet, doncs, arribem a les trenta-sis cartes de serveis publicades.

Montserrat Clotet i Masana
Regidora de Recursos humans i Govern obert

M’agrada pensar que potser tota la cultura n’és, de transformadora. Perquè mai no sortim igual que hem entrat després d’una obra de teatre, de tocar un instrument en un grup, de participar en una ballada, de reunir-nos amb companys que vetllen pel patrimoni i organitzen sortides per visitar-lo... Però certament hi ha accions dins la cultura que volen fer les coses d’una manera alternativa, més vivencial, amb menys murs i jerarquies.

Transformar implica ser i fer d’una forma diferent. I això no és fàcil, perquè tendim a perpetuar models que més o menys “funcionen”. Però per a qui funcionen? Segurament no per a tothom: no funcionen per a aquell que ho veu diferent, no funcionen per a aquella que no s’hi sent cridada, no funcionen per a aquells que ni saben que hi tenen dret...

La Cultura Transformadora ve a donar respostes i no defuig la diversitat: abraça i es barreja. No li fa por la incomoditat ni la dissidència, perquè, obrint-se, sap que potser hi haurà divergències. Però el producte final ens enriquirà a tots plegats. Dona molta importància al procés, a voltes més que al resultat. I així veiem projectes sensacionals de teatre social, cursos on conviuen tots tipus de diversitats funcionals, artistes que elaboren una proposta singular. La Cultura Transformadora busca empoderar les persones per tal de crear una ciutadania que, participant, s’enforteix intel·lectualment, socialment i humanament, perquè, en darrera instància, l’objectiu final és una millor qualitat de vida. L’administració i el sector privat han de donar-hi suport. Esperem que l’espai que s’hi dedicarà a l’Anònima de Manresa pugui esdevenir, amb el temps, una seu referent al país.

Tot i que feia temps que hi treballàvem, va ser al mes de setembre de l’any 21 que vam proposar als representants sindicals del personal funcionari i laboral la necessitat d’actualitzar el conveni i els acords laborals per la seva antiguitat (període 2004-2007). El fet que la legislació havia canviat en alguns aspectes i que el contingut del text del conveni s’havia reformat incorporant diverses modificacions que no havien estat publicades en diaris oficials i tampoc existia un text refós, feia que es plantegessin dubtes interpretatius  que podien generar situacions d’inseguretat.

Amb aquest objectiu i per tal de resoldre aquesta situació (clarificar les condicions vigents) el mes de gener de 2022 es va constituir la Mesa General Negociadora per a la redacció del nou pacte regulador de les condicions de treball del personal públic de l’Ajuntament de Manresa.

En aquesta Mesa hi participaven:

• representants municipals (concretament la regidora Mariona Homs com a presidenta, el regidor Josep Gili i jla regidora Montserrat Clotet), 
• personal tècnic del servei de recursos humans, el cap de servei de presidència i la coordinadora general a partir de a seva incorporació a l’Ajuntament el mes de setembre
• representants de les centrals sindicals: tres representants d'USPAC-PL, quatre de CCOO i dos d'UGT, a part del personal assessor de les diferents parts.

En aquesta primera mesa es va acordar que els principis que regirien el procés de negociació serien:

• El principi de la bona fe negociadora, manifestant la intenció sincera d'arribar a un acord 
• El respecte mutu
• L’interès general o bé comú al centre de la negociació
• El principi d’equitat, procurant  les mateixes oportunitats per a e tothom i prevenint desavantatges que es puguin evitar

També es va acordar que no es farien negociacions parcials (aprovant i aplicant pactes parcials com s’havia fet fins ara) sinó que s’havia de negociar i acordar un document únic. Ens donàvem de termini fins al mes de novembre de 2022 i, arribat aquest punt, si no s’havia assolit un acord, les negociacions es congelarien fins al mes de juny de l’any següent.

El resultat d’aquesta Mesa ha estat la redacció del document que portem a aprovació avui, en el qual, a més d’actualitzar totes les incorporacions que calia fer al text anterior, també ha promogut amb les seves propostes: 

• la modernització de la funció pública i l’adaptació als nous temps, incorporant l’avaluació per objectius i aprovant una paga de productivitat, plantejant la modalitat de teletreball (caldrà redactar un reglament específic)
• la incorporació d’una mirada de gènere: s’incorpora el permís per dol gestacional, el permís d’absència per situacions de violència de gènere o lgtbifòbiques, el reconeixement dels fills no comuns de la parella (tant si es tracta d’un segon matrimoni com d’una parella de fet) 
• la millora dels aspectes socials i de conciliació: establint una major flexibilitat horària, mesura alineada directament amb la conciliació, una borsa d’hores de permís per conciliació, s’incorpora una reducció de jornada per estudis de fins a un 20% amb una reducció proporcional de retribucions, els ajuts especials per a fills i filles discapacitats s’actualitzarà amb l’IPC nacional, es regula un fons d’ajuts econòmics del 0.4€ de la massa salarial

Aquests són alguns dels canvis, alguns dels que considerem més rellevants. 

Agrair a tothom qui ha participat en aquest procés, des dels que ho hem fet activament en les meses, el personal tècnic, els assessors, fins a totes les persones que han votat, en un o altre sentit, aquest document. Cadascú, des de la nostra situació, hem reflexionat en com podíem millorar i actualitzar les condicions laborals del personal de l’Ajuntament de Manresa.

La participació política és un dret que tenen les persones. Però Espanya no reconeix aquest dret. Les persones migrants que viuen a les nostres ciutats i als nostres pobles no poden exercir-lo, excepte els comunitaris i uns quants ciutadans amb conveni recíproc amb els països d’origen. 

No podem parlar d’una integració d’aquestes persones a les nostres societats mentre, al mateix temps, els deneguem el seu dret a la participació política. Em sembla difícil justificar democràticament que milers de persones que viuen amb nosaltres, que compleixen els seus deures, que paguen impostos... no puguin decidir sobre qui ha d’influir sobre les seves vides, sobre la seva feina, sobre l’educació dels seus fills... És una greu desigualtat respecte a les persones autòctones. 

El dret a vot hauria d’anar associat a la residència i no a la nacionalitat. En cas contrari, estem relegant les persones migrants a una condició inferior, mentre que, mentrestant, anem proclamant la igualtat dels drets humans.

L’estat del benestar no pot ser només per a una part de la societat. L’accés de tota la ciutadania al vot és un fet que ens beneficia a tothom, perquè és l’única forma per conèixer totes les opinions i perquè així es podrà actuar en benefici de tots.

Hem d’assumir que l’única alternativa per assolir un desenvolupament just, humà i solidari és treballar per suprimir qualsevol forma de discriminació d’algunes persones i de col·lectius que formen part de la nostra societat, i fer-los partícips de tot allò que ens afecta com a ciutadans i ciutadanes de Manresa.

Aquest tardor s’han fet públiques dues iniciatives molt potents que feia anys que estàvem treballant per accelerar la transició energètica. 

La primera és la creació d’una energètica pública, dins l’empara d’Aigües de Manresa. Aquest octubre s’han instal·lat les primeres plaques solars, a la seu d’Aigües, a la Plana de l’Om. Ara, l’empresa pública podrà fer estudis, executar i mantenir instal·lacions d’energies renovables en equipaments públics i per a iniciatives público-privades. Amb això, tenim feina per anys, però el projecte té voluntat de créixer i arribar a altres municipis i a particulars.

La segona iniciativa és la constitució de la primera comunitat energètica empresarial de l’Estat, Manresa Il·lumina, una cooperativa que arrenca amb 31 empreses del polígon de Bufalvent i que vol créixer a tots els polígons de Manresa, per tal de generar, compartir i consumir energia renovable a un preu raonable, fet que millora la competitivitat de les empreses i n’assegura la viabilitat. Com a Ajuntament, vam sembrar la llavor, gestant la idea i obtenint subvencions per estudiar i assessorar la creació de la comunitat energètica. I l’Associació d’Empresaris de Bufalvent ha fet néixer aquesta llavor, que creixerà i donarà tants bon fruits! És un fet ben singular, l’enveja de molts municipis on les empreses dels seus polígons ni tan sols estan associades.

Amb aquestes eines, lluitem decididament contra el canvi climàtic i posem el bé comú per davant dels interessos depredadors de l’oligopoli energètic espanyol.

Aquesta tardor Manresa torna a viure el projecte CulturaMent, que busca oferir activitats (música, arts plàstiques, tallers de memòria...) a les persones grans amb inicis de deteriorament cognitiu i afectacions lleus de salut mental. Vam començar l’any passat i la satisfacció per part de tothom (les persones grans participants, persones cuidadores, familiars, residències, els i les artistes...), així com els resultats del procés, ens han esperonat a continuar. I també a obrir l’experiència a altres col·lectius i edats, com les persones joves, que a voltes no troben resposta adequada a neguits propis de l’edat i de les pressions i circumstàncies que els envolten. Perquè, si estem d’acord que la salut no és només absència de malaltia, sinó també un estat complet de benestar físic, mental i social, la cultura i les arts ens poden ajudar, sobretot quan l’amenaça de l’alteració de la salut mental truca a la porta.

La pandèmia ha agreujat sensacions d’aïllament i soledat i ha incrementat problemes d’ansietat i depressió. Quan ens envaeix el malestar emocional, és bo saber que la cultura i les arts poden ser un revulsiu que eviti o minimitzi l’actuació farmacològica. És per això que la Prescripció Social, estratègia que pretén la millora del benestar amb la prescripció ?des de l’Atenció Primària? d’activitats culturals, socials o relacionades amb la natura, pot donar resposta. A la Jornada que hem organitzat el 3 de novembre parlarem d’aquest exitós binomi: “Salut-Cultura: una recepta per a la cohesió social”.

Si des dels Ajuntaments proposem “actius” (recursos d’entitats, activitats, clubs, biblioteques...) ampliem els recursos terapèutics i els donem una eina de suport. Tinguem cura de la cultura, perquè la cultura cura!

31 empreses de Manresa van signar aquest dimecres 2 de novembre la constitució de la comunitat energètica empresarial ‘Manresa Il·lumina’. La nova cooperativa, formada íntegrament per petites i mitjanes empreses industrials del Polígon Industrial Bufalvent, neix amb la voluntat d’aportar serveis per a la millora de la gestió energètica, ecològica i econòmica als seus socis, que podrà ser qualsevol empresa dins dels polígons d’activitat econòmica del municipi de Manresa.

Es tracta d’una iniciativa pionera en el món empresarial a Catalunya i a l’estat per la seva envergadura i potencial. La comunitat energètica no té ànim de lucre. Tots els beneficis es traduiran en estalvi per als socis i funcionarà amb un règim totalment democràtic: un soci, un vot. Les instal·lacions energètiques seran propietat de la cooperativa, que s’encarregarà de construir, mantenir i gestionar les instal·lacions i l’energia produïda.

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha subratllat que la comunitat energètica de Bufalvent és la segona iniciativa que s’ha anunciat en pocs dies “per accelerar la transició energètica a la ciutat de Manresa”, després que el passat 17 d’octubre l’Ajuntament de Manresa i Aigües de Manresa fessin públic l’acord per crear una energètica pública.

Es tracta, ha dit, de dos passos molt importants per fer front al model energètic vigent, basat “en els combustibles fòssils i en uns recursos que són finits” i que comporta “una forta dependència de les grans empreses productores i comercialitzadores”: “Ho estem veient ara, amb uns preus de l’energia altíssims que estan posant al límit moltes famílies i també les empreses, que perden competitivitat”.
 Al seu torn, el president de l’Associació d’Empresaris de Bufalvent, Bernat Ladrón de Guevara, també ha assegurat que “urgeix un canvi de model en moltes de les estructures que hem conegut fins avui, i el de l’energia n’és un” i ha afirmat que la nova cooperativa “posa les bases i vol ser un mirall per a cooperatives futures”.

Un procés iniciat amb el suport de l’Ajuntament de Manresa

Els antecedents a la creació de la comunitat energètica s’inicien el 2016 amb el projecte ‘Manresa en simbiosi’, una iniciativa que pretenia maximitzar l'eficiència en l'ús dels recursos disponibles per iniciar el camí cap a l'economia circular. Va ser impulsat per l'Ajuntament de Manresa, conjuntament amb l'Agència de Residus de Catalunya, i amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de l'Associació d'Empresaris del Polígon Industrial de Bufalvent i la Fundació CTM. Posteriorment, s’hi va afegir el Consell Comarcal del Bages com a ens coexecutor i en els darrers temps els Ajuntaments de Sallent i Sant Fruitós de Bages.

Al 2020, es va iniciar el servei de gestió energètica com a part del servei de simbiosi industrial al polígon de Bufalvent, sempre amb el suport de la Diputació de Barcelona, per assistir als empresaris i decidir sobre l'estalvi de despesa en consums energètics. Així, es va encarregar a l’empresa Simbiosy una diagnosi del potencial de generació d’energia solar fotovoltaica a les cobertes de tot el polígon de Bufalvent i es van estudiar els consums de les empreses.

 

L’any 1993 va haver-hi una modificació normativa que establia que el personal de les administracions que el 31 de març estigués inclòs en el camp d’aplicació del Règim Especial de la Seguretat Social dels Funcionaris de l’Administració Local (MUNPAL), quedaria integrat, amb efectes de l'1 d'abril, en el Règim General de la Seguretat Social.

La mateixa norma, va preveure que el personal actiu de les corporacions locals que a la data d’integració estigués rebent l’assistència sanitària mitjançant concert amb una entitats privades, entre d’altres supòsits, podria continuar rebent-la amb la mateixa modalitat sempre que ho decidís el Ple de la Corporació.

El Ple de l’Ajuntament de Manresa va acordar continuar prestant l’assistència sanitària per mitjà d’entitats privades per al personal que venia de l’antic règim, mentre que el personal de nova incorporació ja va passar tot al règim general. 

Un dels requisits per poder passar del règim especial al règim general, era que passés tot el col·lectiu sencer (no odien passar persones a títol individual, ja que no es tracta d'un dret individual subjectiu de cada funcionari).

Vist que la sanitat pública dona molt bon servei, especialment en aquelles qüestions més especialitzades i sensibles i, vist també que moltes de les persones afectades demanaven reiteradament quan es podria fer el pas al règim general de la seguretat social.

De fet, era potestat del ple decidir si es passava tot el col·lectiu al règim general, però, amb la intenció de respectar la voluntat del col·lectiu, s’han realitzat diverses consultes a les persones afectades que, fins a l’actual, sempre havien determinat el desig de mantenir-se en el règim especial. Ara, abans de que vencés l’actual contracte, s’ha realitzat una nova consulta aprofitant la finestra d’oportunitat.

El resultat d’aquesta consulta, amb un 92% de participació sobre un cens de 86 persones, ha estat de 55% dels vots a favor del canvi enfront un 45% de mantenir l’assistència amb mútua privada. 

Aquesta proposta, el pas del col·lectiu al règim general, ha estat objecte de negociació a la Mesa General de Negociació en la sessió celebrada el dia 10 d’octubre de 2022.

Finalment, pel que fa a l’afectació econòmica d’aquest canvi en el pressupost municipal, caldrà ingressar a la seguretat social el mateix import que s’ingressava fins ara per a aquest col·lectiu. El que variarà és l’import destinat a despeses farmacèutiques i assistència mèdica que a partir d’ara anirà a càrrec de la seguretat social (estimem que serà de l’ordre del mig milió d’euros). L’ajuntament també s’haurà de fer càrrec del pagament de les baixes per incapacitat temporal d’aquest col·lectiu. 

Així, vist els beneficis que suposa per al personal afectat pel que fa a l’accés als servei sanitari públic, presentarem la sol·licitud a la Tresoreria General de la Seguretat Social per a la prestació de l’assistència sanitària del Règim General al personal funcionari de l’Ajuntament de Manresa que, a data 1 d’abril de 1993, estigués inclòs al camp d'aplicació del Règim Especial i que actualment està rebent l’assistència sanitària a través d’una entitat privada, amb efectes de l’1 de gener de 2023.

En el ple municipal del mes d'octubre es va debatre el "Dictamen sobre aprovació inicial, si escau, del canvi de forma de gestió del servei d’aparcament en superfície sota temps limitat". Un dictamen amb un dels enunciats més breus i, alhora, contundents, .... ni més ni menys que el canvi de mans de la gestió de la zona blava de la ciutat. Quin gran tema, quina gran qüestió, quanta tinta i converses ha generat, posant de manifest la seva importància.

Fa més de 17 anys (des de l'any 2005) que es gestiona la zona blava d’'una forma relativament rígida. Amb la situació actual tenim  poc marge de maniobra per treballar, per reorientar polítiques de mobilitat sostenible. Ha passat massa temps amb la mateixa manera de fer i de treballar. No obstant, en el seu moment, aquest fórmula, va complir una funció.

Els temps han canviat, la gestió de la via pública ha canviat, la mobilitat sostenible ha canviat, la ciutat ha canviat, .... tot ha canviat molt en 17 anys. 

Ara ens cal un canvi

Durant, aquest període, els dos principals objectius de la gestió indirecta de la zona blava han estat: en primer lloc, fomentar la rotació a l'àrea central de la ciutat (promoció econòmica, comercial i de serveis) tant important que tenim. I, en segon lloc, destinar una part important de la recaptació al finançament d'una única obra, la de la Reforma (una obra, per altra banda, força incompresa).

Tant la rotació de l'aparcament, com la recaptació són dues qüestions molt importants, i tenen, a priori,  una finalitat positiva per a la ciutat. Ara bé, com deia, toca un canvi del model de planificació i de gestió.  

Afortunadament, la fórmula actual de gestió de la zona blava arriba  a la seva fi (maig de l'any 2023). I no tenim cap intenció de prorrogar-la. 

La memòria tècnica que acompanya el Dictamen és clara. Els avantatges tècnics de la gestió directa son clars. 

Efectivament, és una gestió directa relativament fàcil i econòmicament beneficiosa. Destaco tres punts o aspectes de la memòria tècnica que acompanya el dictamen:

1. Gestionar la zona blava de forma directa per part de l'Ajuntament no hauria de ser una tasca excessivament complexa. És un servei relativament senzill que gira al voltant d'un equip humà d'onze persones que supervisen uns 56 expenedors i controlen més d'un miler de places d’'aparcament amb eines informàtiques i tecnològiques.
2. Evitem aplicar l'IVA. (tant a la persona usuària del servei, tarifa, com pagar-ho a la concessionària). 21%. I també evitem aplicar el benefici industrial.
3. Les despeses d'inversió, les despeses de gestió, són substancial ment inferiors a les de recaptació. Dades provisionals, variables any darrer any, amb un horitzó d'un milió d'euros anuals.

S'obren nous escenaris: de política tarifaria, nou mapa de zones regulades (blava, verda) Nous i quantiosos recursos per a noves inversions.

M'aturo en aquest darrer punt: fins ara es destinaven els recursos a un únic projecte (el de la Reforma) i ara ho podem fer a varis projectes (entorns escolars, ampliació d'illes de vianants, millores de servei de transport públic, etcètera. Els que decidim per a una mobilitat sostenible). 

Segur que tenim idees per a nous escenaris, i podem construir des de l'interès general propostes per a una nova ordenació i gestió de l'aparcament a la via pública, que també contemplin un clar retorn a la ciutat de la recaptació econòmica. 

Em sembla que ens hem de proposar, a partir d'ara, que 'aparcament al carrer pagant, sigui percebut com més beneficiós, per a la ciutat.

En aquest sentit, el vent bufa a favor, i durant el propers mesos hem de fer propostes per a una mobilitat sostenible, en el marc del Pla de mobilitat, que estem treballant. Tindrem una gran oportunitat per definir línies estratègiques de l'aparcament en superfície a la via pública, al centre de la ciutat i als barris i, alhora, disposar d’'importants recursos provinents de la gestió directa de la zona blava que podrem destinar a una mobilitat sostenible.

Tenim temps i espai polític per reformular el model en el sentit ampli de la paraula. No es tracta només de substituir una empresa privada per l'Ajuntament.

Tenim una gran oportunitat de transformació de la ciutat i està davant nostra. Agafem-la!!    

Finalment, i sobretot, sobretot, el que considerem molt important, pel repte de la gestió directa, és el repte de la MAJOR CAPACITAT DE DECISIÓ I VELOCITAT PER TRANSFORMAR LA CIUTAT.

Aquesta frase tan contundent va ser pronunciada pel regidor manresà de Ciutat Verda Pol Huguet a l’últim ple d’aquest any. Huguet també va posar èmfasi en el fet que el gran progrés material que hi ha hagut a bona part del món aquests últims 200 anys ha estat gràcies a l’augment de consum energètic possibilitat pels combustibles fòssils. En efecte, si fins el segle XIX les principals fonts d’energia de la humanitat havien estat les renovables la Revolució Industrial liderada per Anglaterra va encimbellar el carbó a la posició de primera font energètica. Aquest predomini del carbó va durar des de principis del segle passat fins a la dècada dels 60 d’aquell segle quan el petroli el va destronar. I malgrat que el subministrament de petroli no ha estat mai estable o fàcil aquesta hegemonia s’ha mantingut fins avui en dia. Una màquina com el motor Diesel és considerada per experts com Vaclav Smil com un pilar bàsic de la nostra civilització, sense ell difícilment podríem tenir tant comerç a tanta distància. I no cal dir que majoritàriament el motor Diesel funciona cremant combustibles de petroli. Veurem si el petroli podrà mantenir la seva hegemonia o si serà aviat destronat pel carbó com apunta el científic italià Ugo Bardi però en qualsevol cas s’està veient que substituir els combustibles fòssils no és gens fàcil.

I aquesta dependència dels combustibles fòssils ens situa davant del doble desafiament de la crisi climàtica i de la crisi energètica. Per una banda els gasos d’efecte hivernacle que aquests combustibles generen estan alterant greument el clima planetari i per altra banda ens enfrontem a la seva escassetat ja que les seves reserves disminueixen cada vegada més depressa. Combinació d’efectes ja prevista a l’estudi dels LÍMITS DEL CREIXEMENT publicat fa 50 anys i també al ple. És per això que estem veient la fi del mite del creixement sostenible o creixement verd. No hi ha creixement verd i probablement la nostra economia deixarà de créixer aquests propers anys.

Què podem fer davant d’això ? Penso que el camí iniciat per l’ajuntament de Manresa és el correcte: democratitzar la gestió de l’energia a través d’empreses públiques com Aigües de Manresa. És la manera de plantar cara al neoliberalisme més cruel, aquell que vol deixar la gestió dels recursos en mans privades. Només avançant cap a un sistema econòmic pensat per a la ciutadania i no per a l’accionariat podrem evitar anar augmentant les diferències de riquesa i crear una societat dual de privilegiats i d’exclosos, societat que òbviament posaria en perill la democràcia.

Desitjo per tant el millor per a Aigües de Manresa. En aquests temps difícils del seu èxit en dependrà la prosperitat de tothom. Endavant!

Jofre Oliveres Sala, secretari de transició ecològica d’ERC Manresa.

Aquest mes de setembre passat, una jove kurda de vint-i-dos anys, la Masha Amini, va ser assassinada per la policia de la moral iraniana quan va ser detinguda per no portar "com cal" el hijab que tapava els seus cabells. 

Aquest cas ha significat per a moltes dones a l'Iran un abans i un després. Ha estat la guspira d'una revolta que ha fet sortir en massa a moltes dones al carrer, en contra de la violència que pateixen cada dia per un sistema patriarcal que ha tallat d'arrel tots els seus drets. Una revolta contra un règim fonamentalista, extremadament misogin, que va arribar al poder amb el cop d'estat islàmic del 1979 i que ha repercutit en un canvi radical en una societat, la iraniana, que havia conegut la llibertat i la igualtat entre dones i homes.

Les imatges de dones tallant-se els cabells i cremant els seus hijabs com a reacció de protesta ens han remogut a totes. Sabem que s'hi juguen la vida i no podem fer més que sumar-nos a la seva causa, que és també la nostra: la lluita contra tota opressió patriarcal, ja sigui per obligar-nos a tapar el nostre cos, com per obligar-nos a ensenyar-lo, si no ho volem. Les dones hem de poder decidir sempre.

Les diferents protestes i manifestacions ciutadanes arreu del país contra la violència d'aquest règim patriarcal, han estat durament reprimides amb detencions de periodistes com la Nilufar Hamedi. Arreu del mon també s'han organitzat protestes i accions de suport com a mostra de solidaritat amb les dones iranianes. Amnistia internacional ha sol·licitat una investigació de la mort de Masha i fan palès que l'obligatorietat de l'ús del vel és abusiva, degradant i discriminatòria.

És per això que volem traslladar tota la nostra solidaritat, força i coratge a la revolta liderada per dones de l'Iran, que sota l'opressió del règim iranià s'alcen i lluiten pel seus drets, també el dret de vestir-se com vulguin. Les seves queixes i reivindicacions ens les fem nostres. Ens manifestem contràries a la imposició del vel o de portar qualsevol vestimenta de manera obligada, va en contra de drets fonamentals. 

També volem manifestar el nostre rebuig a totes les agressions que pateixen les dones i les nenes a qualsevol tipus d'opressió. Les dones són les que pateixen més violències islamofòbiques i que són un tipus de racisme. 

El proper mes de desembre circularan per la ciutat vuit busos 100% elèctrics, és a dir, amb zero emissions, que transportaran usuaris de les principals línies urbanes. Aquest nombre de vehicles suposa pràcticament la meitat de la flota. La resta de vehicles són híbrids.

Fa més d’un any que vàrem prendre aquesta decisió, que ara ens situarà al capdavant de les ciutats que treballen per la reducció de contaminants a l’aire urbà que tots respirem. Aquesta decisió és transversal, és a dir, és beneficiosa per a tothom. Tothom en treurà profit (usuaris i no usuaris) de la modernització del nostre servei de transport públic.

La qualitat de l’aire és un dret i una obligació universal. Malauradament i per diverses circumstàncies, globalment estem reaccionant tard, però localment no deixarem de treballar. La crisi climàtica i energètica és una realitat i amb aquest horitzó planifiquem altres mesures de mobilitat sostenible per la ciutat. Així, la revisió del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible continua avançant. Ben aviat es farà el retorn tècnic del procés de participació ciutadana i s’iniciarà la darrera fase del nou document. Una fase propositiva que ens ha de dibuixar un nou escenari ambiental a la totalitat del terme municipal. Les propostes han de servir per afrontar nous reptes per nosaltres i perquè les noves generacions es trobin un entorn en les millors condicions possibles. En aquest sentit, hem de ser responsables i generosos.

Es indiscutible que la millor alimentació per al nadó es la llet materna, es així, es la llet fabricada expressament pels infants. Sovint parlem molt dels beneficis que té pel nadó, que en té, i no tant dels beneficis per la salut de les mares a nivell físic i a psicològic per la mare, a banda que les ajuda a recuperar-se molt millor del part. 

L'alletament matern és una qüestió de salut i per tant un dret i per això cada cop són més les lluites feministes per que aquelles persones que desitgen maternar, ho puguin fer com desitgin i sigui més satisfactori per elles. Això inclou la lactància. Per tant s'han crear les condicions per respectar aquesta voluntat i per impulsar-la.

Algunes dades dels parts a Manresa:
1924 parts el 2019
1742 parts el 2020
1703 parts el 2021

L'any 2019, segons l'informe d'Indicadors de salut perinatal a Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, el 90,7% de les mares fan pit en néixer el seu nadó, (a Manresa aquesta dada es inclús més alta, del 94%), Per tant, són moltes dones que cada any lacten als seus nadons. Ara bé, només el 29% segueix mantenint la lactància materna més enllà dels sis mesos a Catalunya, que es el mínim que recomanen l'OMS i altres organismes.

S'ha fet una bona feina per fomentar la lactància materna durant molts anys però ara el repte es poder mantenir-la durant més temps. És evident que la persona pot decidir deixar de lactar si així ho desitja en qualsevol moment. Reivindiquem una maternitat respectuosa, que vol dir respectar-se i cuidar-se a una mateixa i decidir sobre el propi cos.

Però les dades en demostren que tot i que hi ha la intenció de moltes mares a lactar en un inici, aquest índex de lactància materna baixa moltíssim i denota el poc suport social que té donar el pit, tot i que ja hem comentat la importància envers la salut de mare i fill, l'alletament es pot trobar amb molts impediments i, sobretot, el més rellevant és que el model socioeconòmic actual dificulta exercir lliurement la criança, tenint en compte que als quatre mesos cal reincorporar-se a la feina.

Per tant, el que volem és comprometre'ns com a comunitat:

• A protegir, promocionar i donar suport a la criança i a la lactància materna.
• A visibilitzar i normalitzar la lactància materna per prevenir l'aïllament social de les mares que volen alletar a Manresa.

Per tant, a ocupar l'espai públic amb la criança. I per fer-ho, volem crear una xarxa d'espais adequats i respectuosos on poder alletar, que no calgui fer un intercanvi econòmic. Realitzarem doncs la campanya de sensibilització perquè s'hi adhereixin locals públics i privats i elaborarem el material necessari per fer-ho.

També volem reivindicar, des de una perspectiva feminista, la millora del permís de maternitat. Estem contentes que s’hagin augmentat els permisos de paternitat, per veure si, ara sí, millorant drets es comparteix la criança entre mares i pares. Sembla evident que quan més temps passa el pare amb un nadó, més implicats estan en la cura de fills i filles al llarg de la vida. Però fa més de tres dècades que no es toca el permís de maternitat i sabem que des del ministeri d’igualtat del Govern espanyol es comparteix aquesta demanda.

Per últim, i no menys important, voldria agrair l’acompanyament que es fa a les mares des de “Fem pit” i altres grups de criança de la ciutat. Un bon acompanyament pot salvar una lactància i el poder compartir experiències, tècniques per alletar... és un gran suport per elles.

Animem a les mares a participar-hi. És molt important fer xarxa amb persones que estan en la mateixa situació o que ja hi han passat, i la pressió social de què ho has de fer superbé i de què tothom en sap més que tu es més que rellevant.

El mes de desembre passat, el ple municipal va aprovar el compromís de l'Ajuntament de Manresa de lluitar contra el frau i impulsar el sistema d’integritat i adhesió a les mesures antifrau. Avui portem a consideració diverses mesures per materialitzar aquest compromís i que se sumen a les ja existents:

• El registre de grups d'interès (estem adherits al registre de la generalitat)
• L’aprovació del codi de conducta dels alts càrrecs de l’Ajuntament de Manresa i del seu sector públic
• La bústia ètica 
• Una pàgina web de transparència i dades obertes. 
• Divulgació i formació en valors i ètica pública
• Exigència de la declaració d'Absència de Conflictes d'Interessos (DACI) en les persones que participen en tribunals de selecció i/o oposicions i en determinats processos de contractació.

Utilitzant la metàfora que va exposar el Cap de Servei de Cooperació en l'administració electrònica, la transparència i la protecció de dades, en Lluis Granero i Vilarasau, a la comissió informativa de serveis generals, l’Ajuntament fins ara conduïa un vehicle amb les prestacions bàsiques, però l’objectiu és conduir un vehicle d’altes prestacions amb la finalitat de reforçar els mecanismes de prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d'interessos.

Per millorar el pla antifrau que es va presentar el mes de desembre, s’ha considerat fonamental incorporar a tots els Serveis existents a l’Ajuntament per tal de realitzar conjuntament:

• Una anàlisi i avaluació dels riscos: identificant i analitzant els riscos dels processos clau, avaluar la probabilitat de cadascun d’ells i l’eventual impacte.
• L’establiment d’indicadors d’advertència o marcadors de risc per detectar que poden estar produint-se activitats fraudulentes, les anomenades banderes vermelles
• Definir mesures preventives per a què el risc residual sigui tolerable, adequades a la situació de risc concreta i proporcionals a la probabilitat i la gravetat del risc, incloent procediments relatius a la prevenció i gestió de situacions de conflictes d’interès.
• Una peça clau ha estat la implementació de la recollida de les DACI (les declaracions d’absència de conflicte d’interès) mitjançant una eina informàtica que en facilita el seu seguiment i auditoria.
• Aquest Pla d’integritat institucional, està configurat per un conjunt d’eines i mecanismes, instruments de caràcter essencialment preventiu, afecta a tota la gestió de l’Ajuntament i estan dirigits a millorar la infraestructura ètica, a prevenir la corrupció i les conductes públiques inadequades i, en conseqüència, a consolidar la confiança ciutadana.

Tot això per donar resposta als principis de bon govern que han d’assegurar que els interessos públics s’assoleixen amb objectivitat, neutralitat i imparcialitat

Estem en plena revisió del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Manresa. Un llarg i complex procés de diagnosi, reflexió i presa de decisions. Ara, s’està acabant el procés de participació ciutadana.

Volem i/o podem canviar les rutines de la nostra mobilitat? Tu vols fer-ho? Aquestes i altres preguntes són clau per afrontar la transformació de la ciutat. Els nous temps fan canviar molt més ràpidament les coses, i la mobilitat de la ciutat i la comarca no en són una excepció. Si volem una Manresa més acollidora, saludable i avançada hem de repensar del tot l’ús que fem de l’espai públic per moure’ns. Un espai públic que, d’altra banda, és molt limitat. 

La transformació de la ciutat amb la mirada des de la mobilitat s’accelerarà. Haurem d’afrontar canvis de xip en la manera de moure’ns per poder assolir un nou model més clar i entenedor, que ens faci atractius i competitius.

Desplaçar-se a peu, en transport públic, a dues rodes o a quatre rodes, tenint en compte que, tot alhora, no podrà ser. Caldrà triar, prioritzar, definir la imatge de ciutat saludable i continuar la transformació.

Necessitem disposar d’un pla nou que, conjuntament amb altres estratègies, ens prepari per als canvis socials, econòmics i ambientals que ja tenim a sobre.

Ens en sortirem. Planificarem les millores de la mobilitat respecte de la comarca, enfortirem la cohesió dins del terme municipal, reforçarem el paper del nucli urbà de la ciutat i farem dels barris uns espais on s’ha de percebre que arriba de forma directa la millora de la qualitat global dels desplaçaments.

Ja fa temps que estem immersos en una situació de post-pandèmia que ens ha deixat a les ciutats mitjanes i grans una sensació d'incivisme, de manca de seguretat i de conflicte en l'espai públic generalitzada. Les dades, ens diuen que estem a nivells de delinqüència del 2019, però malgrat la dada, el que és cert es que tots plegats som molt menys tolerants i ens incomoda profundament sentir que la situació es pot agreujar. Inclús quan les dades milloren i la sensació també ens diem: “Bueno, Bueno, però ja veurem d'aquí un temps”.

Políticament hem estat treballant de valent per revertir una situació que certament fa un any no era agradable. Hi va haver baralles al carrer i la sensació que alguna cosa havia canviat era evident. L'operació Tremall que persegueix delinqüents multireicidents que fa patrulles conjuntes de Policia local, mossos i policia nacional ens ha ajudat a detenir unes quantes persones que ja feia temps que entraven i sortien de les dependències policials i de les sales dels jutjats. Juntament amb l'augment de les patrulles mixtes a peu, la instal·lació de càmeres que ens permeten dissuadir i perseguir en cas de delicte i una comissaria de proximitat al centre per poder atendre totes les demandes de la ciutadania ha estat les mesures que des del govern de la ciutat, juntament al el departament d'interior hem proposat.

Però no n'hi ha prou. La sensació que les coses estan canviant segueix present i ens neguem a  fer-nos a la idea que a partir d'ara haurem de viure sempre més així. 
Molts col·lectius que fins abans de la pandèmia vivien a la ciutat amb un cert nivell d'inclusió social (parlo de famílies d'origen migrat) es veuen ara mirades amb rebuig, com si fessin nosa. O por. I la por fa mal perquè és totalment irracional i ens fa veure perills on només hi ha persones diferents.

Per això cal dir que No tot s’hi val. Els primers interessats en acabar amb la delinqüència al carrer i les màfies son les pròpies persones migrades que volen tornar a treballar per construir una societat inclusiva i cohesionada que pugui mirar de manera decidida cap al futur. No podem barrejar naps amb cols o l'extrema dreta farà queixalada forta entre els que analitzen les situacions des de l'estómac.

Que hem de dir prou a la impunitat amb segons quines situacions? Ja hi estem d'acord. Hauríem de poder treballar per un bé comú més cooperatiu i fet entre tothom. Les darreres dècades d'accés d'individualisme ens han dut a aprimar les entitats cíviques i associatives. L'estima per allò que compartim com a veïns i venies, que son places i carrers hauria d'estar cuidat entre tots i totes. 

També hauríem d'apostar per modificar les lleis en relació als delictes actuals. Perseguir les màfies i les organitzacions criminals amb més eines i potser fer efectives algunes ordres d'expulsió que l'Estat per desídia o per alguna altra raó que se m'escapa no fa. Això no només ens ajudaria als manresans de tota la vida, com en diuen alguns, sinó a tota aquella població que ha vingut a construir-se un futur a Manresa i que té nom propi, cognoms i ganes de treballar i aportar i que s'estima la ciutat.

Mariona Homs Alsina

Hi ha dictàmens que són transcendents perquè, tot i ser molt tècnics, ajuden a marcar la diferència.

L’any 2020, la Generalitat va aprovar per primera vegada la gestió delegada per a la gestió de les residències públiques. Aquest concurs/licitació, modificava substancialment l’essència de les externalitzacions perquè lluny del que s’ha fet en moltes ocasions de ponderar la licitació en el plec econòmic per sobre del tècnic, sortia amb un preu fix, sense subhasta i puntuava estrictament el projecte. I no només això, demanava a les entitats estar prèviament acreditades dins la xarxa pública de serveis socials i, per tant, haver passat un filtre qualitatiu i documental exhaustiu. 

El desembre del 2020 l'Ajuntament de Manresa va sol·licitar acollir-se a aquest nou procediment i utilitzar el mateix model per impulsar l’aprovació del contracte de SAD. També vam demanar a la generalitat que obrís el procés d’acreditació a la xarxa pública de serveis socials de les entitats del servei d’ajuda a domicili que ho sol·licitessin, alhora que vam començar a treballar per tenir un canvi de model en la contractació d’aquest servei a la ciutat.

Després d’un any i mig de feina, l'Ajuntament de Manresa treu a concurs la gestió delegada del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) de Manresa, la contractació més gran que es farà al llarg del mandat a la regidoria ’Acció i Inclusió Social i en el conjunt de servei. 

En el marc del pla estratègic l’envelliment i la dependència de la ciutat, es recull el desig que les persones volen envellir a casa i el servei d’ajuda a domicili és el servei clau que ho ha de poder garantir.

D'altra banda, en l’acord que l'Ajuntament va aprovar amb la Plataforma de les pensions públiques i els drets de la gent gran es comprometia, l'any 2023, a arribar a una cobertura de 48.000 hores de SAD a Manresa. No obstant això, després de la pandèmia ha augmentat significativament la demanda del servei i es va acordar un augment que estarà al voltant de les 55.000 hores el 2022.

És per això que el pressupost de la gestió delegada que es proposa és d’1.379.552,29 euros, IVA no inclòs. Anual,  Considerant un volum de 60.000 hores anuals de treball efectiu i amb un preu per hora de 22,99 euros, IVA no inclòs. Unes hores que aquest nou contracte no limita i que, per tant, es podran anar ampliant en relació amb les necessitats que vagin sorgint en els pròxims anys. Com a resultat, passem d’un pressupost de SAD l'any 2019 de 766.893,82 i 38.000 hores a l’actual, d’1.379.552,29 euros, amb 60.000. Un augment econòmic del 79,89%. Una gran aposta que ha de permetre garantir que les persones que ho demanin puguin ser ateses al més aviat possible.

Manresa serà la primera ciutat a Catalunya a utilitzar aquest sistema en el servei d’ajuda a domicili, tot i que sabem que hi ha altres ciutats interessades a replicar el mateix model.

Quins són els aspectes centrals,

1. En primer lloc, que es modifica la forma de selecció dels proveïdors, només aquells que estiguin prèviament acreditats podran optar a participar.
2. Fins ara les licitacions tenen criteris de selecció, els tècnics i l’econòmic. En aquest model de gestió delegada l’oferta econòmica NO ES té en compte i el 100% de la valoració és tècnica, i com que prèviament s’ha acreditat els proveïdors, aquests compleixen dues condicions: qualitat de servei i també proximitat.
3. Tots els proveïdors de la xarxa que siguin aprovats seran llistats de forma ponderada i això permetrà, per tant, fer una taula de proveïdors.
4. La gestió delegada té una durada inicial de quatre anys, i després es poden fer pròrrogues de dos anys, fins a deu anys.
5. Quan hi hagi necessitat, aquest sistema permet incrementar les hores sense un topall màxim.

En relació amb el projecte tècnic disposa de moltes clàusules socials i té en compte les necessitats en relació amb l’atenció a les persones com a les professionals.En relació amb l’atenció, apliquem un sistema de treball per equips de professionals per zones, el que a BCN anomenen “superilles” que comporta treballar més d’una persona amb cada cas, cosa que  permet fer treball comunitari, facilita la relació i el vincle (per possibles substitucions) així com evita la solitud de la treballadora familiar. S’aposta per garantir un nivell alt de formació de les professionals i per una coordinació i seguiment intensiu dels casos. També disposa de clàusules de control i seguiment de l’execució, de manera que es garanteix la qualitat del servei i els drets de les treballadores.

Estem convençudes que aquesta proposta ha de garantir mantenir el projecte de vida al domicili de les persones grans de Manresa cobrint les seves necessitats i preferències.

La llei 20/2021 de 28 de desembre de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública suposarà, a més de la millora laboral -pel que fa a estabilitat- de les persones que estan treballant de forma interina a la nostra administració, també la millora dels serveis prestats en aquells casos que s'han vist forçats a desenvolupar les polítiques a partir de programes sense poder donar continuïtat a la prestació dels serveis provocats pels canvis de personal que no podia estabilitzar. Fonamentalment, ens referim a programes de desenvolupament local.

A Manresa, aquest canvi va iniciar-se l’estiu de l’any passat quan va entrar en vigor el reial decret llei d’estabilització.  En aquell moment acabàvem d’engegar un procés per cobrir vuit places d’auxiliars tècnics d’equipaments. Algunes de les places convocades complien els requisits d’estabilització (finalment han sigut totes perquè els requisits han canviat). Es va incoar la nul·litat del procés selectiu, amb audiència als interessats i resolució d’al·legacions, podent-se incorporar en l'oferta pública d'ocupació d'aquest any.

Després d'un estudi jurídic molt minuciós de totes les places ocupades de forma interina amb l’objectiu d’estabilitzar el màxim de places, es va portar a negociació i la Mesa de funció pública, amb totes les forces sindicals que l’integren, va aprovar per unanimitat els criteris d’incorporació de places a l’oferta. 

L’esperit de l'ajuntament ha estat el d’anar a màxims a l’hora d’estabilitzar totes les places possibles i no crear desigualtats entre treballadors i treballadores que es podrien beneficiar del procés extraordinari d’estabilització.

Quines places han passat a estabilització l’empara de la llei 20/2021:

• Les places que han estat ocupades de forma temporal i ininterrompuda almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020
• Les places que han estat ocupades amb caràcter temporal amb anterioritat a 1 de gener de 2016
• Les places ocupades per persones que amb anterioritat a 2016 ocupaven temporalment places de naturalesa estructural diferents de l’actual, encara que fossin d’altra categoria, amb relació continuada.

Així, doncs, l’Oferta Pública d’Ocupació de l’Ajuntament de Manresa per a l’exercici 2022 està formada per:

• 35 places per procés ordinari: places que resulten del càlcul de la taxa de reposició d’efectius i les que es poden oferir d’acord amb la normativa pressupostària, incloses les de promoció interna. 
• 59 places per procés extraordinari d’estabilització: places que es preveuen a l’empara de la Llei 20/2021, de 28 de desembre de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. 

En total, 94 places, 27 de personal laboral i 67 de funcionaris 

El moviment independentista ha sigut víctima del cas d’espionatge il·legal més massiu de la història, la vulneració dels drets individuals i col·lectius dels qui el lideren, el defensen o, simplement, en formen part. Es tracta de fets d’una gravetat extrema, unes pràctiques d’espionatge que s’haurien produït absolutament al marge de la legalitat.

Fa poc, el mitjà nord-americà ‘The New Yorker’ a través d’un informe de Citizen Lab de La universitat de Toronto, publicava que entre els afectats del Catalangate hi ha presidents de Catalunya, polítics independentistes catalans, advocats, membres d'organitzacions de la societat civil, etc. Més de seixanta persones –sense comptar les que no ho saben o que no ho han pogut verificar– han vist vulnerats els seus drets fonamentals i han estat víctimes de delictes. 

No ens estendrem en els detalls del programari utilitzat, Pegasus, un programari que només pot ser adquirit pels estats, sinó en les conseqüències que es deriven del fet que un estat pugui impunement, exclusivament pel seu pensament, sense cap justificació més enllà de defensar unes determinades idees polítiques, accedir als mòbils, correus, xats, converses, fotografies ... de persones innocents.

S’imaginen com se sentirien si s’assabenten que han intervingut les seves comunicacions? Coneguin què és el que han parlat amb les seves parelles? Mirat les fotografies dels seus fills i filles? Llegit les converses amb les seves amistats?,...? I, és més, no només els haurien estat escoltant a vostès, també s’haurien vist implicades totes aquelles persones amb qui haurien interactuat.

En el cas que s’ha destapat, el fet és molt més greu perquè, a més de la violació del dret a la intimitat, la revelació de secret de les comunicacions, la intromissió en els debats polítics dels adversaris, fins i tot s’han intervingut i escoltat, vulnerant el dret de defensa, escoltant converses especialment delicades mantingudes amb els advocats.

Quines explicacions ha donat el govern espanyol? Quan es va preguntar al Ministeri de Defensa sobre el Catalangate i si havia utilitzat el sistema Pegasus, van assegurar que «amb total contundència» podien dir que «el Govern d'Espanya sempre actua d'acord amb el dret i en estricte compliment de la legalitat». És a dir, negar-ho tot. També van desacreditar els mitjans internacionals que ho van fer públic i qüestionar el rigor de la investigació de Citizen Lab.

A la roda de premsa del Consell de Ministres, la portaveu del Govern i titular de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va assegurar que «el Govern no té res a veure ni res a amagar». I seguia: a Espanya només es poden dur a terme tasques d'espionatge «a l'empara de la llei i del dret». «La ciutadania espanyola, que tingui l'absoluta tranquil·litat que estem en un Estat democràtic i de dret i, per tant, aquí no es poden limitar drets i llibertats individuals si no és en l'àmbit i l'empara de la llei».

Per la seva part, la ministra Robles va admetre-ho implícitament al Congrés, defensant que el Govern i el CNI «sempre actuen d'acord amb la legalitat vigent a Espanya» i, justificant l’actuació sobre els independentistes, ha manifestat que el CNI havia actuat amb autorització mentre el tribunal suprem ho negava.

En només dues setmanes el govern de l’estat ha passat de negar Pegasus i dir que sempre s’actua dins de la legalitat, a reconèixer que l’han utilitzat, a justificar-ne l’ús i, finalment, a anunciar que també n’han estat víctimes d’espionatge.

Així i tot, el PSOE s’ha sumat a PP, Vox i Cs per vetar la comissió d'investigació al Congrés sobre l'escàndol sol·licitada per Esquerra Republicana, Junts, CUP, PDeCAT i els Comuns.

Si volem viure en una democràcia plena, cal fer tot el necessari perquè la justícia investigui qui en són els responsables i reclamar-ho a totes les instàncies possibles perquè aquests fets són gravíssims i intolerables.

La Moncloa pot dir i pot repetir que Espanya és una democràcia plena i que no s’han espiat il·legalment els telèfons dels adversaris polítics, però les evidències demostren tot el contrari. En paraules del nostre president Pere Aragonès, l’ha qualificat com el cas d’espionatge més injustificable, greu i escandalós de la història.

Per garantir que la ciutadania no serà espiada exigim donar explicacions a l'opinió pública:

• Transparència, que es desclassifiquin els documents que van avalar l'espionatge
• Responsabilitats polítiques, conèixer qui n’estava al cas, qui ho havia ordenat i amb quins diners ho ha pagat, qui ha permès l'espionatge, qui té les dades robades, 
• Garantia de no-repetició. L'espionatge és una vulneració de drets fonamentals i calen garanties que no es tornarà a repetir. 

Sense transparència, l’assumpció de responsabilitats i garanties de no-repetició, ningú podrà donar la crisi de Pegasus per resolta.
És per tot això que considerem necessari que l’ajuntament de Manresa alerti de la gravetat d’aquests fets, condemni la vulneració de drets fonamentals, digui no al ciberespionatge, reclami una investigació profunda i l’assumpció de responsabilitats a qui li pertoqui.

Ens diu Joan Tronto que per aconseguir una veritable democràcia cuidadora l'obligació dels governs és detectar necessitats i repartir responsabilitats. Això vol dir no donar l’esquena a una realitat que ens cal abordar d’una manera integral i des de tots els prismes de complexitat.

Les cures són encara un espai de treball dividit per la meitat entre les cures formals i les informals, però tenen una realitat comuna, tant si és remunerat com si no, és exercit en la seva pràctica totalitat per dones. I encara més, 9 de cada 10 dones que treballen en l'economia de les cures són dones migrades. Per tant, la llei d’estrangeria juga un paper clau en la invisibilització i la precarització d’aquestes dones que a més estan subjectes a uns nivells de risc altíssims i poquíssim suport social i polític. 

Des de les polítiques laborals ens cal establir itineraris que no tanquin portes a les dones en el camí cap a la seva regularització, capacitació i inserció. Encara no hem establert un itinerari solvent que condueixi a aquestes dones per un camí cap a la regularització de la seva situació, o en tot cas, el camí és llarguíssim. 

L’acreditació de la professió d’auxiliar d’atenció a les persones en situació de dependència implica tenir una formació regularitzada a la qual no es pot accedir si no hi ha una situació de regularització administrativa i, per tant, els ens locals, sensibles a la problemàtica estableixen programes de “llars i cures” que formen a les dones per cuidar persones grans i en algunes ocasions inclús dona suport a la seva contractació per part de les famílies, però que continua relegant les dones a una contractació de serveis de neteja quan en realitat estan produint tasques de major valor. 

És cert que és un primer pas, que permet a aquestes dones a regularitzar la seva situació, això no obstant, no els dona opcions de contractació en el mercat laboral, i en el cas que vulguin fer el salt, han de repetir la formació. Una formació que moltes no poden acabar precisament per la necessitat d’haver de treballar de forma continuada i alhora tenir cura de la seva pròpia família. 

Ens cal posar-ho més fàcil. Ens ho diu la demanda social, la demografia i el mercat laboral. Per tant, fins quant tanta precarietat?

Mariona Homs i Alsina
Regidora d’Acció i Inclusió Social 

A punt d’implementar el nou model de residus, mixt, porta a porta comercial ampliat a tots els comerços de la ciutat i equipaments (ara només orgànica i cartó a certes botigues voluntàries), i contenidors tancats (resta, orgànica i envasos) a totes les famílies, anant més enllà del RECAIU del Consorci del Bages, i possibilitar un pagament per generació molt més just i que promogui la prevenció i reducció d’envasos. Un canvi dissenyat participadament i amb bona acceptació per part de la població.

Estem redactant el pla de mobilitat, que implicarà grans canvis, però mentrestant, ja hem compromès la compra de 8 autobusos elèctrics que, sumats als híbrids que ja tenim, constituiran un 100% de flota híbrida o elèctrica.

Hem fet nombroses ampliacions de voreres, i reducció de l’espai destinat als cotxes. Hem fet un plànol de Manresa a peu molt exitós, i el gran projecte és la singular proposta, des d’aquest gener, d’inventar-nos i distribuir un títol propi gratuït, la T-jove18 perquè els joves de 17 i 18 anys puguin utilitzar el bus urbà de franc.

El bus urbà de Manresa supera els viatgers d’abans de la pandèmia durant el mes de març amb 206.264 viatgers mensuals, el que suposa un 3,6% d’increment respecte al mateix mes de l’any 2019, que va ser un any de record de viatgers, en el que es van superar els 2.218.000 viatgers anuals. Si durant el mes de gener hi va haver 9.851 viatges amb T-jove 18, durant el mes de març ja han arribat a 16.247 viatges.

Hem deixat enrere la pandèmia i les dades dels Cercles de Comparació Intermunicipal 2019 - 2020 entre ciutats de 75.000 a 100.000 habitants demostren que a Manresa, Ajuntament, entitats i persones, hem fet una aposta decidida per mantenir l’activitat, conscients de la importància cabdal que té.

Aixada vint-i-cinc anys!
Per celebrar el 25è aniversari de la Festa de l’Aixada, l’edició d’enguany ha estrenat nous guions (amb més presència femenina en les històries), nous espais (plaça del mercat de Puigmercadal) i nous formats (com la cançó de l’Aixada, l’escenari al mig de la plaça o la presència de pirotècnia). Els carrers han tornat a omplir-se! El Misteri de la Llum abandona l’església del Carme i surt al carrer amb un espectacle multidisciplinari que l’apropa a tothom.

Jardins de Llum ha estrenat imatge i s’ha consolidat com a festival que explora la relació genuïna de la ciutat entre la Llum, l’aigua i l’art durant tot el cap de setmana. Això ha permès l’ampliació de l’experiència, posant en valor les obres artístiques dialogant amb el patrimoni del Centre Històric.

Des que ERC Manresa ha accedit a l’alcaldia, hem treballat molt per dur a terme projectes estratègics per dinamitzar la ciutat, fer-la referent de la Catalunya Central, i orgull de manresanes i manresans. 

• Fàbrica Nova: Amb l’adquisició de l’antic complex fabril, hem desencallat el gegant adormit de Manresa i, juntament amb la UPC, volem construir un pol de concentració de tecnologia per atraure i retenir talent local i internacional; que ofereixi un itinerari formatiu tecnològic complet; que contribueixi a la regeneració urbana, social i econòmica de Manresa i l’entorn de la Catalunya Central. 
• Soterrament dels Ferrocarrils Catalans i metro comarcal: hem aconseguit l’acord per iniciar una de les transformacions més grans de la ciutat, el soterrament de la via dels Catalans des de la carretera de Santpedor i el perllongament de la via cap al centre de la ciutat. Volem que aquesta sigui la primera d’un conjunt d’actuacions per disposar d’un metro comarcal. La següent, la creació de noves parades a La Parada i al Parc de l’Agulla.
• Nova seu de la Generalitat: aquest projecte implicarà un salt enorme pel que fa a la capitalitat de Manresa respecte al conjunt de la Catalunya Central, a la vegada que serà una gran contribució a la dinamització del Centre Històric.
• Avinguda dels Països Catalans: hem iniciat la construcció d’aquest nou vial que connectarà la carretera de Vic amb els Trullols i permetrà descongestionar i repensar la mobilitat a l’interior dels barris orientals de la ciutat.
• El Museu del Barroc de Catalunya: les obres han agafat velocitat de creuer i ja tenim tot el finançament lligat per dotar la ciutat d’un equipament referent a nivell català, símbol de la nostra història i identitat, i un motor de canvi a cavall del Barri Antic i Escodines.
• Redacció i aprovació del Pla estratègic del Cardener 2030, de forma participada, per tal d’acordar quin riu volem, i com aconseguir-lo, amb una distribució d’usos per a ciutadania (itineraris, espais de gossos, espais de joc) i per a la biodiversitat, amb transformacions ja fetes com l’enderroc d’una discoteca vora el riu, l’eliminació de grans extensions de canya, i substitució per bosc de ribera i prats d’ús públic.

El conflicte al Sàhara és una situació cronificada. Ens trobem davant d’una vulneració continuada dels drets humans més fonamentals: el dret a gaudir i decidir sobre el propi territori, el dret a viure dels propis recursos i el dret a recuperar els vincles familiars.

Tot i que el dret internacional ha legislat de forma clara el camí per a resoldre aquest tipus de situació i determina que la solució per als territoris descolonitzats és un referèndum d’autodeterminació perquè cada poble pugui decidir el seu futur, Nacions Unides i la comunitat internacional en general, no han aconseguit que es compleixin els acords. Per això, el poble sahrauí espera una resposta encara avui, 46 anys més tard de veure ocupat el seu territori.

No es pot oblidar tot el patiment d’una població que fa dècades que viu desplaçada del seu territori, la majoria als campaments ubicats a Algèria, sense condicions que permetin viure amb autonomia i desenvolupant una vida digna i plena. Moltes persones sahrauís no han pogut trepitjar mai la seva terra, ja que han nascut i viscut tota la vida al desert i en dependència de l’ajuda humanitària, tot i que el seu origen és un territori ric en recursos i tradicions culturals.

Sobren les raons tant històriques, com humanitàries i legals per trobar una via pacífica per resoldre el context actual que garanteixi la descolonització del Sàhara Occidental i la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. En aquest sentit, l’estat espanyol té un deute històric amb el territori del Sàhara des que l’any 1975 es va retirar i va deixar a l'excolònia a la seva sort i ha de treballar a favor del compliment de la legalitat internacional.

Lamentem que una vegada més, els interessos econòmics i geoestratègics passen per davant del dret fonamental a gaudir del propi territori i que partits que quan des de l’oposició fan manifestos a favor del Sàhara, i que canviïn de discurs quan ocupen el Govern ignorant informes internacionals com el d’amnistia internacional. Ens preocupa que els drets humans i comunitaris d’un poble es sotmetin al xantatge d’estats que fan servir com a moneda de canvi el control de les fronteres. 

Per tots aquests motius donem suport a la declaració de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí juntament amb la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí en suport al dret d'autodeterminació del poble sahrauí.

Text de la declaració

 

El Govern de Manresa va aprovar per unanimitat el Pla Estratègic de l'Envelliment i la Dependència, un document que marca 40 accions per dur a terme en els pròxims cinc anys amb l'objectiu de millorar el benestar integral de les persones i d'avançar cap a un model de societat i de ciutat pensat per a tothom. El Pla parteix d'un compromís municipal aprovat en sessió plenària el 2017, com a resposta a una proposta formulada pel sindicat de Comissions Obreres (CCOO), però que a causa de la pandèmia s'ha posposat, per raons òbvies, fins al darrer ple. La regidora d'Acció i Inclusió Social, Mariona Homs i Alsina, ens resumeix aquest pla: "Que les persones grans no se sentin soles, que puguin viure el major temps possible a casa seva i s'hi sentin còmodes, que els serveis que se’ls ofereixin siguin de qualitat, i que hi hagi més places públiques a les residències".  El document preveu 40 accions dins les quatre grans línies estratègiques. Cada una d'aquestes accions queda definida dins del Pla: se'n descriu el desplegament, el pressupost assignat, els responsables de tirar-la endavant i l'any previst d'implementació o execució. Cada acció compta també amb indicadors, a fi de poder efectuar un correcte seguiment i una avaluació final. En aquests moments, les accions compten amb un pressupost assignat global d'un milió d'euros, "que s'anirà augmentant a mesura que vagin sortint les necessitats", assegura Homs.

De la diagnosi n’han sortit accions que s’estructuren en quatre línies estratègiques. Una d’elles és donar impuls a la inclusió social comunitària per evitar, sobretot, que les persones grans se sentin soles i detectar riscos socials. Una segona actuació se centra en dur a terme accions per procurar que la gent gran s’estigui el màxim temps possible a casa seva. Aquí hi entra en joc el Servei d’Atenció Domiciliària, que aquest 2021 ha incrementat el seu pressupost en més de 440.000 euros fins a arribar als 1,2 milions. "En un any hem augmentat 17.000 hores, de 38.000 a 55.000 hores. Això implica una cobertura molt més gran", explica la regidora d'Acció i Inclusió Social.  La tercera línia estratègica consisteix en tenir el màxim de places públiques en residències. S’hi inclou la cessió a la Generalitat dels terrenys del Xup on hi hauria d’anar una residència 100 % pública. «Necessitem més places públiques», demana Homs. Finalment, el pla preveu garantir la qualitat dels serveis que es presten.

Per últim, Homs explica que es tracta d'un pla parcial: "La nostra idea és ajuntar la Ciutat amiga de les persones grans i aquest Pla d'Envelliment i fer un gran Pla per les persones grans des del pla de jubilació fins al final de la vida".

Per a més informació, aquí teniu el Pla d'Envelliment i Dependència. 

Vídeo de l'entrevista

L’associació Al Noor i Conxita Parcerisas rebran el Premi Maria Casajuana 2022, que des del 2002 atorga la secció local d’ERC de Manresa i el Jovent Republicà amb motiu del Dia Internacional de la Dona. El guardó vol significar la lluita, l’esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del nostre país. Les premiades s’han donat a conèixer aquest divendres 4 de març en una roda de premsa que s’ha fet al local d’Esquerra Manresa. Els guardons s’entregaran el pròxim 10 de març a les 19 hores a la Sala Els Carlins en un acte obert a tothom.
Entre el 2002 i aquest 2020 s’ha reconegut la trajectòria de 20 manresanes. Des del 2019, també es distingeix una entitat per tal de donar valor i visibilitzar la tasca que realitzen. Va presentar la roda de premsa la regidora de Feminismes i LGTBI de Manresa, Cristina Cruz i Mas, que va agraïr la feina feta per les premiades. Conxita Parcerisas va explicar que “és un honor guanyar aquest premi. Primer per les dones que m’han precedit i per la Maria Casajuana, la dona de la República amb qui vaig poder parlar més i era una dona amb els seus ideals intactes”. Khadija El Bachiri, en representació de l’Associació de Dones Al Noor va donar les gràcies per ser l’entitat premiada dels Premis Maria Casajuana 2022.

Sobre les premiades
Conxita Parcerisas i Estruch neix a Aguilar de Segarra el 8 de desembre de 1953. Els seus pares, l’Isidre, fuster, i la Maria, modista, decideixen venir a viure a Manresa quan ella tenia un any.  Viuran a Ca l’Assols, al carrer de la Codinella, en un barri antic ple de vitalitat on conviuen la immigració andalusa, els catalans vinguts d’altres indrets i els manresans de tota la vida. Estudia a les monges i a l’Institut Lluís de Peguera i molt aviat participa en grups vinculats a la parròquia de la Seu que la portaran a conèixer l’escoltisme, les classes de català i els moviments clandestins dels inicis dels anys 70. 
En el moviment associatiu de la ciutat ha participat en la creació d’AV de les Escodines, en l’AV de la Plaça Catalunya, en l’escoltisme, en les associacions de pares de la llar d’infants L’Espurna,  del col·legi Puigberenguer i de l’IES Pius Font i Quer, i des de l’any 2006 a la junta de Cineclub Manresa. En temps de clandestinitat participa a la Unió Socialista del Bages, més endavant forma part de Nacionalistes d’Esquerres i actualment d’Esquerra Republicana. 
Treballa a la banca i en els primers anys és representant sindical. Paral·lelament es llicencia en Geografia i Història a la UB i els darrers anys es dedica a la recerca històrica i a la recuperació de la memòria. 
És membre i cofundadora de l’Associació Memòria i Història de Manresa. És autora de “Antonieta Feliu Miró. Activista republicana” , “Anna Solà Sardans. El compromís d’una jove d’esquerres” i “Dones manresanes. Guerra civil i repressió”. És coautora del  Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975). També és coautora del blog Manresanes que han fet història que va rebre el Premi Regio7 de Comunicació 2017 dins dels premis Lacetània. 
Casada amb l’Ignasi Perramon, té dos fills el Guillem i l’Oriol i comparteix la vida amb la gran família que també formen les amigues i els amics. 
 
L’associació de dones Al Noor és una Associació fundada a Manresa l’any 2014,  que tal i com consta als seus  Estatuts, te com a objectius promoure el desenvolupament integral de la dona i la seva igualtat de drets, afavorir projectes d’educació, sensibilització social i de qualsevol altre tipologia que afavoreixi la igualtat de la dona així com d’altres  franges d’edat amb especials dificultats (nens, joves, etc) i treballar en pro de la convivència intercultural i religiosa a la Societat, lluitant contra la discriminació, el racisme, etc. També vol promoure projectes de cooperació i desenvolupament amb el Marroc i altres països del Magrib. 

Més sobre el guardó
El premi va ser instaurat l'any 2002 per la Secció Local d’ERC i de les JERC de Manresa amb motiu del Dia Internacional de la Dona. És un guardó que cada any premia una manresana i amb el qual es vol significar la lluita, l’esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del nostre país. El guardó porta el nom de Maria Casajuana perquè el seu nom simbolitza tots aquests atributs. Com a novetat, des del 2019 s’introdueix un premi que reconeix les entitats. Degut a la situació crítica de la pandèmia i donant exemple polític del què creiem ha de ser el comportament exemplar per a pal·liar els seus efectes, la secció local d’ERC Manresa va decidir ajornar, fins a dos cops, el lliurament dels Premis Maria Casajuana del 2020. Com que l’entrega de premis i l’edició 2020 va quedar pendent i, per tant, no es va poder convocar el jurat ni es volia treure protagonisme a les homenatjades del 2020, es va decidir no fer una edició 2021 i fer tan sols un reconeixement a totes les dones “Maria Casajuana” que han estat al peu del canó durant la pandèmia.
 
Maria Casajuana i Oncins (Manresa, 1912-2011) va ser una activista social i política d’ideologia republicana i militant històrica d’ERC de Manresa. Nascuda el 23 de febrer de 1912 en una família treballadora de Manresa, va treballar des dels 14 anys a les fàbriques de Cal Roca, Cal Torres i a la Fàbrica Nova. Als dinou anys es va incorporar a ERC i va viure amb intensitat el període republicà. Va ser una de les impulsores de la creació de l'espai d'emancipació de la dona arran de la proclamació del sufragi universal en la Constitució republicana del 1931. Casajuana també va treballar per al sindicat CNT durant la República i la Guerra Civil des d’on va lluitar aferrissadament per la dignitat de les dones i el reconeixement del seu treball. La Guerra primer, i la cruenta dictadura franquista després, van estroncar una època d’esperances i de llibertat. Però malgrat haver de viure amagada i treballar de minyona per guanyar-se la vida, va mantenir ben viva la flama de la lluita pel nostre país. Pel seu compromís polític i social, ERC i les JERC de Manresa van decidir homenatjar-la creant un premi que duu el seu nom i que cada any, amb motiu del 8 de Març, s'atorga a una manresana de trajectòria compromesa amb la societat.
 
El jurat del 2022
El jurat d’enguany ha estat format per Cristina Cruz Mas, regidora de Feminismes i LGTBI de Manresa; Pol Huguet i Estrada, regidora de Ciutat Verda de Manresa; Sílvia Oliva Pando, secretària de Polítiques d’Igualtat d’ERC Bages; Mariona Descarrega Alsina, secretària d’Igualtat d’ERC Manresa; Alba Baltiérrez Alier, coordinadora del Premi Maria Casajuana; Queralt Torres Cuenca, del Jovent Republicà; Estefania Escolà Rodil, de l’ACN; Eli Pagán Esquius, del Canal Taronja; Anna Roca Tuset, d’Arts Visuals; Josep Soler Bonet, dels Carlins, Fina Dordal Pujadas, Premi Maria Casajuana 2020; Elena Martínez Casahuga i Imma Serra Martínez, de l’Associació l’Olivera, Premi Maria Casajuana 2020.

Dimecres 9 de febrer a les 19 hores tenim una cita amb el regidor de Ciutat Verda Pol Huguet i Estrada, que fa pocs dies va anunciar el nou sistema de residus, ja aprovat pel ple de l'Ajuntament, que tindrà Manresa. En la mensual assemblea oberta per a militants i amics d'ERC Manresa, Huguet explicarà els detalls d'aquest nou sistema, però també ens actualitzarà de totes les novetats de la seva regidoria com el Pla Estratègic del Cardener, la sobirania alimentària o la transició energètica.
Us esperem dimecres dia 9 de febrer a les 19 hores a Els Carlins!

Manresa: drets socials i pobresa energètica

Des de la perspectiva dels drets socials, la pobresa energètica és un dels grans reptes actuals. Moltes famílies no poden pagar les factures i corren el risc de tenir un tall de subministres. També ens trobem cada vegada més famílies que viuen en condicions d’ocupació sense comptadors energètics per no disposar de contracte de lloguer.

La llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, va significar un pas endavant en la regularització del comportament de les companyies en relació a la vulnerabilitat energètica, creant un protocol d’avís d’aturada de talls que permetia als serveis socials disposar d’un sistema per tal d’evitar-los i obria la porta a reflexionar sobre la necessitat de garantir els subministraments bàsics a totes les famílies en situació de vulnerabilitat.

En el cas de Manresa, l’any 2018 es va explorar la via judicial per posar comptadors solidaris d’aigua on convisquessin persones amb situació de vulnerabilitat que no disposessin de títol habilitant partint de dos supòsits, garantir el dret a la salut, tot habitatge amb convivència humana necessita aigua per a la seva salubritat i garantir el dret a un habitatge digne.

Es van interposar varis contenciosos en habitatges de grans tenidors aconseguint diverses sentències favorables en relació a garantir el dret a la salut i a meitat del 2020[1] vàrem rebre una resolució favorable a la instal·lació del comptador fonamentada en el dret a l’habitatge digne.

La sentència deia que «estem davant d’una competència que correspon a l’Ajuntament i que es tracta de l’adopció de mesures que tendeixen a garantir l’accés dels ciutadans en situació de vulnerabilitat als subministraments bàsics». Aquesta sentència confirmava els altres pronunciaments, que els comptadors d’aigua potable formaven part del dret a la salut pública, però feia un pas més i reconeixia que també formaven part de les condicions necessàries per a tenir un habitatge digne.

Deia «el fet de gaudir d’aquests subministraments, per tant, afecta directament al gaudi del dret a l’ habitatge ja que tot habitatge ha de comptar amb els mateixos, sent tasca de l’Administració que aquest extrem es faci efectiu (...) la qual no implica cap perjudici per a la propietat i a la vegada suposa un garantia pels mateixos ocupants, propietat i veïns». «No ens trobem davant de cap acció coercitiva, sinó davant de l’adopció d’un programa dit dels comptadors en precari que l’Ajuntament aprova d’acord amb les competències que té atribuïdes, i que en el cas que el propietari no hi accedeixi voluntàriament es pot procedir a la seva execució».

Des de l’Ajuntament de Manresa a l’inici de la pandèmia vam decidir garantir la instal·lació de subministraments d’aigua potable en llocs de convivència humana i conjuntament amb l’empresa pública d’aigües de Manresa hem instal·lat 271 comptadors solidaris.

Però no n’hi ha prou. Necessitem incrementar les competències, ens cal instar a modificacions estructurals, no només en matèria de comptadors d’aigua sinó també d’electricitat, hidrocarburs o gas. I aquí l’adversari és major, ja que les normatives estatals sectorials no ajuden gens ni són gens sensibles a aquesta problemàtica.

Ens caldrà veure com fructifica l’acord entre la Generalitat i Endesa que inclou dos temes molt rellevants; què fer en cas d’avís de tall de família amb vulnerabilitat energètica i com avançar en la instal·lació de comptadors socials d’electricitat.


En el primer dels acords és claríssima la tendència de les empreses privades de voler que sigui l’administració local, i en aquest cas, els serveis socials de l’administració local qui faci d’oficina d’informació, centraleta d’atenció al client i gestoria de les famílies amb vulnerabilitat social.

I per altra banda, el protocol per a la instal·lació de comptadors elèctrics està dissenyat per a immobles que estan en perfectes condicions d’habitabilitat, i obvia que la majoria de persones que necessiten aquests subministres viuen en una situació de precarietat important, per no dir d’infrahabitatge.

Sense aquesta mirada, sense les preguntes sobre quines seran les alternatives que utilitzaran aquestes famílies i quins riscos correran per la seva vida i també la de les seves famílies i veïnat per a escalfar-se o cuinar, no podem conceptualitzar unes respostes que donin una sortida a les seves necessitats i els permetin viure amb la dignitat residencial que hauríem de poder garantir com a societat que som.

Mariona Homs
Regidora d'Acció i Inclusió Social 

Aconseguir que el riu Cardener i les seves ribes esdevinguin un espai d’oci i de salut per a la ciutadania i, a la vegada, un refugi per a la biodiversitat i un pulmó verd, que redueixi la temperatura i la contaminació de l’aire en un context d’emergència climàtica. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de Manresa ha aprovat el Pla Estratègic del Cardener, un document de planificació a llarg termini que fixa els objectius necessaris per a la millora del riu i unes línies d’actuació estratègiques a seguir per obtenir-los. 
El Pla va ser presentat per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i pel regidor de Ciutat Verda d'ERC Manresa, Pol Huguet Estrada, que van subratllar la importància que l’Ajuntament es pugui dotar per primera vegada d’un document d’aquestes característiques, que ha estat fruit d’un procés participat per entitats, ciutadania, tècnics municipals de diverses àrees i grups municipals, que han arribat a consensos sobre quin ha de ser el model del riu Cardener al seu pas per Manresa. 

Les actuacions previstes se centren a la zona entre el pont petit de Sant Joan de Vilatorrada i Can Poc Oli, bàsicament al marge esquerre, que és el més proper a la ciutat i el més accessible. Dels objectius del pla, en deriven cinc línies estratègiques:

En primer lloc, recuperar la biodiversitat de l’àmbit fluvial. L’entorn del riu es configura com un corredor verd que acull gran varietat de fauna, especialment aus, que troben en la vegetació que voreja el riu l’ambient necessari per a desenvolupar-se. Per tal de mantenir un riu viu es considera necessari recuperar la vegetació pròpia de ribera, que ha de servir com a refugi i aliment per a la fauna salvatge, que es preveu que de mica en mica s’anirà implantant. També serà necessari garantir la millora de la qualitat de l’aigua i la retirada d’obstacles per al pas dels peixos.

En segon lloc, establir diferents intensitats d’usos en funció del tram del riu, mantenint una diferenciació clara entre el tractament de la riba, més naturalitzat, i el camí que ressegueix el riu. Es proposa un ús diferenciat dels diversos espais del riu que permeti la convivència entre la natura i els usos humans. No tots els indrets del voltant del riu han de ser accessibles a les persones, ni han de ser-ho amb la mateixa intensitat. S’han de respectar zones on la natura faci el seu curs sense interferències per permetre la renaturalització espontània de l’entorn del curs fluvial i establir quins són els indrets de freqüentació humana. La gestió de la vegetació en aquest espai serà clau per a la zonificació.
 
En tercer lloc, recuperar la connectivitat i accessibilitat al riu. Es pretén recuperar tant la connectivitat per a la fauna al llarg del curs del riu, com l’accessibilitat per a les persones des de la ciutat cap al riu i al llarg de la ribera. S’entén que el riu ha d’actuar com a connector ecològic i facilitador de la mobilitat a peu i en bicicleta. Per tant, caldrà millorar tant alguns trams d’itinerari vora el riu, com les voreres i carrers que hi menen des del nucli urbà.
 
En quart lloc, mantenir i protegir el patrimoni històric. El riu ha estat tradicionalment font d’energia per a fàbriques que s’han construït al seu entorn i que han necessitat infraestructures hidràuliques per a funcionar. Tot aquest patrimoni que s’ha acumulat al voltant del riu té un gran interès cultural i històric que cal protegir, mantenir i potenciar.
 
I en cinquè i darrer lloc, divulgar els valors naturals, patrimonials i ambientals del riu i la seva riba. Es considera que la promoció i difusió dels valors naturals, patrimonials i ambientals ha de permetre posar en valor l’entorn del riu i contribuir a l’educació ambiental de la ciutadania.

L’Ajuntament de Manresa i la UPC van presentar el projecte que lideren a l’entorn dels espais de la Fàbrica Nova: la construcció d’un gran espai inèdit, basat en el coneixement, la tecnologia, l’empresa, la ciutat i el territori. El projecte preveu impulsar un itinerari formatiu tecnològic complet, que podria concentrar a l’entorn de 3.000 persones i en una primera fase tindria un cost estimat de 41 milions d’euros.

Com ja és habitual, el primer dimecres de mes celebrarem l'assemblea oberta de militants i amics amb regidors a la Sala Els Carlins. Aquesta vegada, la regidora d'Acció i Inclusió Social, Mariona Homs, explicarà la feina feta des de l'Ajuntament i els reptes que afrontarem després de la pandèmia.

Convertir una cosa en una altra, canviar. Si consultem el terme transformar al diccionari ens adonem que és un terme que s’escau literalment amb el que és el projecte de la nova Fabrica Nova.
Des d’un recinte, ara fa ja un grapat d’anys, que va ser una de les fàbriques tèxtils més importants de Catalunya i símbol de progrés i prosperitat de Manresa, fins a un itinerari de formació tecnològica al llarg de la vida en les diferents etapes i pol de recerca, innovació i transferència tecnològica. 
El projecte va més enllà d’allò local, comarcal o de la Catalunya Central, perquè neix amb l’esperit de poder trencar barreres i ser referent a nivell internacional tant pel projecte arquitectònic com per l’activitat tecnològica que s’hi podrà desenvolupar en poc temps.
Però centrant-ho a nivell local, el projecte pretén transformar la Manresa vella en la Manresa bella. Amb l’execució del que a hores d'ara només és un projecte molt ben endreçat i redactat, i quan l’activitat ja estigui en plena marxa més enllà de la seva finalitat, suposarà un desenvolupament del centre de la ciutat com mai s’ha vist fins ara amb un augment significatiu de l'activitat econòmica, la rehabilitació d’habitatges i locals comercials a l’entorn del recinte i, el que és més important, omplir de jovent i vida aquesta zona de la ciutat.

Alhora, amb la creació del pulmó verd que connectarà amb el que tots coneixem com a parc de la piscina, serà un fantàstic punt de trobada per la relació de les gents dels barris que hi connecten, Escodines, Barri Antic, i Sagrada Família. 

Des de la vessant més tècnica, el projecte permet convertir la zona amb una àrea de transformació econòmica amb la implementació d’empreses basades en el coneixement, la recerca, la innovació i el suport a l’empresa local. En definitiva el suport a l’emprenedoria per poder incrementar el nombre d’empreses que vulguin instal·lar i desenvolupar el seu negoci a Manresa. 

Sense dubte, i tenint en compte tot el que he comentat, el projecte és molt engrescador. Tots sabem que el trajecte fins a posar-ho en marxa no serà gens fàcil i serà més assolible quanta més gent s’hi sumi fins a convertir-lo en realitat. Una realitat que converteixi Manresa en referent i pol d’atracció de noves oportunitats de feina i realització d’estudis que a hores d'ara no es poden realitzar a la ciutat.

Miquel Leon i Pardo, president d'ERC Manresa

10 objectius amb l’interès públic com a nexe
 
El primer dels objectius que es pretén aconseguir amb l’operació és el de desactivar una operació privada que estava basada majoritàriament en una gran superfície comercial. Un model que l’Ajuntament considera caduc, fruit dels canvis en els hàbits de consum de la ciutadania, i poc adequat per al futur de la ciutat, ja que podria posar en perill el model comercial propi de Manresa, conegut arreu pel petit comerç.
 
El segon és el de posicionar l’Ajuntament de Manresa com a operador urbanístic públic, per tal de liderar un nou urbanisme lliure de condicionants i interessos privats.
 
El tercer és el de recuperar la Fàbrica Nova (element patrimonial, declarat Bé Cultural d’Interès Local) com punt central i d’identitat de tota la transformació. L’antic projecte preveia conservar només les façanes i construir noves edificacions als voltants. Ara, es garanteix la preservació de tot el conjunt patrimonial, de més de 15.000 metres quadrats, al voltant del qual girarà tota l’operació.
 
Lligat amb el tercer, el quart objectiu és el de falcar un model sostenible que prioritza la conservació, la rehabilitació i la recuperació d’un gran edifici existent, enfront de la construcció d’obra nova. Així, en el cas de la Fàbrica Nova, abans de construir nous edificis, s’esgotaran totes les possibilitats que ofereix la nau.
 
El cinquè objectiu que es pretén complir és el de destinar tot el complex a usos públics que tindran un abast supramunicipal, fet que reforça el paper de capitalitat de Manresa.
 
El sisè és la creació d’un nou gran parc central, un pulmó verd que permetrà recosir els barris de Vic-Remei, Sagrada Família, Escodines i Barri Antic, i millorar la relació entre ells, fent permeable un complex que durant dècades ha estat una barrera per aquests sectors.
 
El setè és la irradiació econòmica als barris de l’entorn de la Fàbrica Nova, especialment amb activitat a les plantes baixes. La implantació d’un projecte universitari de gran abast i el fet de destinar tot el complex a usos públics, promou que l’activitat econòmica i de nous serveis que necessitarà per funcionar s’instal·lin als barris del voltant. Així, es passa d’un model per a la Fàbrica Nova basat en el consum (amb la gran superfície que es plantejava) a un model generador d’activitat econòmica als seus entorns.
 
El vuitè és la irradiació positiva que el projecte universitari pot tenir en la reforma i la rehabilitació d’habitatges dels barris de l’entorn i especialment del Centre Històric.
 
El novè objectiu és el de consolidar un model de ciutat compacta i sostenible, recentralitzant dins la trama urbana serveis públics i activitat econòmica.
 
I el desè i últim és l’aposta per reconvertir el que al seu dia va ser una gran fàbrica generadora d’activitat productiva en un nou motor de transformació econòmica basat en el coneixement, la formació, la innovació i la tecnologia.

L’Ajuntament de Manresa ha arribat un acord amb la propietat de la Fàbrica Nova (InmoCaixa) per a l’adquisició de totes les propietats que té en aquest antic complex fabril. L’acord contempla la compra, per un valor de 12,3 milions d’euros, de les quatre finques: la que conté la nau principal (5.777 m2), el solar de la part posterior (5.571 m2), el subsòl (9.123 m2) i la finca que fa cantonada entre la Carretera del Pont de Vilomara i l’avinguda Bertrand Serra (943 m2). 

 Amb la compra, l’Ajuntament de Manresa agafa el timó del desenvolupament urbanístic del sector, que per primer cop serà públic, i compleix diferents objectius que se sustenten en l’interès públic que té el fet de poder desencallar un espai central de la ciutat, que té una gran capacitat de reconnectar barris i que es troba tancat des de fa molts anys. Ara, després de 32 anys del seu tancament i de 20 anys d’operacions fallides, l’Ajuntament de Manresa pren la iniciativa per liderar un canvi de rumb radical amb l’objectiu final que la Fàbrica Nova torni a ser un motor de transformació de la ciutat, en aquest cas des de la iniciativa pública. L’operació permetrà desencallar un àmbit històric, reconduir el model comercial proposat fa 20 anys i posar en marxa un projecte basat en el coneixement i la tecnologia que impactarà als barris i a la ciutat, i que tindrà també un abast supramunicipal. 

L'alcalde Marc Aloy, que ha liderat l'acord amb La Caixa i que ja en el seu dia va afirmar que remuntar aquest "gegant adormit", com l'ha definit, era la seva "obsessió", ha dit que "és el primer pas perquè la Fàbrica Nova sigui el gran motor d'aquesta ciutat". Ha avançat que en el ple municipal del proper dia 18 d'aquest mes es portarà a aprovació l'acord amb La Caixa a través d'InmoCaixa. Ha dit que l'entesa és fruit de moltes hores de treball i ha destacat el canvi de model d'un complex que havia d'esdevenir un gran centre comercial amb milers de metres quadrats a un projecte municipal que té per objectiu generar coneixement i innovació i que tindrà un gran parc al costat dels usos universitaris. Entre els agraïments que ha fet n'hi ha hagut un per a InmoCaixa "per avenir-se a negociar". 
El regidor d'Urbanisme i Mobilitat d'ERC Manresa, David Aaron López, ha repassat tots els elements positius que aporta la compra de la Fàbrica Nova per part de l'Ajuntament. Entre d'altres, ha destacat que suposa posar en valor un edifici d'una gran importància patrimonial que, ha remarcat Aloy, està en molt bon estat i, per tant, tindrà un paper cabdal en el nou projecte. 

ERC Manresa ha implementat un nou sistema d'assemblees obertes mensuals on cadascun dels seus regidors exposarà i compartirà la seva tasca a l'Ajuntament de Manresa i escoltarà les propostes i/o inquietuds dels militants i amics del partit. La primera sessió, que va obrir la temporada, va ser el 13 d'octubre amb la presència de tots els regidors i regidores, inclús l'alcalde Marc Aloy. L'assemblea va durar gairebé tres hores per l'èxit de participació, l'interès en els projectes dels regidors i regidores i l'enriquiment dels debats que es van crear. Va ser un magnífic punt de partida per animar als militants a venir a formar part del partit i les decisions del Grup Municipal. A partir de llavors, per això, cada assemblea comptarà amb un (o dos) regidors/es per aprofundir de manera adequada en els temes exposats. La segona sessió, amb la presència de la regidora de Govern Obert Montserrat Clotet, va ser el passat 3 de novembre. La propera sessió, que comptarà amb les regidores Mariona Homs i Cristina Cruz, tindrà lloc el proper dijous 2 de desembre.

Les assemblees obertes seran el primer dimecres de cada mes.

El procés per a la transformació del carrer Guimerà està fent aflorar un debat sobre les prioritats de la ciutat. Unes prioritats, desinteressades o interessades, en funció de la posició de partida. Si ens situem en l’òptica del millor per a la ciutat, sempre hem manifestat que per a la futura illa de vianants tant el model A com el B (amb el pas del bus o sense) són equivalents i indistintament bons. L’un resol millor unes problemàtiques i l’altre en resol unes altres. No existeix una opció A+B perfecta. Hem d’estar tranquils pel que fa a la decisió final. La ciutat, la comarca, tots guanyarem una illa de vianants i comercial, un projecte pendent de fa dècades i que es farà realitat, indistintament del model.

Amb raó o sense raó, si la ciutat té capacitat de participació, debat, reflexió i, finalment, decisió, la maduresa democràtica brillarà com una estrella. Tothom ha d’opinar. Tot és important. Ara bé, en clau positiva, en clau constructiva. En clau imaginativa. Sí, imaginativa, perquè no és el mateix desacreditar que defensar amb arguments positius el model A o el model B. Proposeu debat? Benvingut serà. D’això es tractava!

L’Ajuntament de Manresa ha posat en marxa un procés participatiu, amb sessions obertes a tothom (àmpliament difoses per tots els mitjans) i amb enquestes a la ciutadania, treballades pel conjunt de l’equip de govern, que es poden respondre per Internet i presencialment, amb enquestadors al carrer Guimerà. No estem fent un referèndum. Des del primer dia, els objectius han estat inamovibles: recollir l’opinió de la ciutadania, que serà important i es tindrà en compte per prendre la decisió final. Demanar l’opinió, tenir-la en compte per prendre decisions. Des del moment zero. S’ha de desmentir rotundament que hi hagi hagut cap canvi de criteri ni de sistema a mig procés. Llegiu, si no, la informació que es va emetre des de l’Ajuntament de la presentació inicial, escolteu el vídeo que vam publicar i que corre per les xarxes.

Malauradament, el procés s’ha posat en qüestió per part d’alguns agents de la ciutat. S’han emès judicis de valor sense mesurar, o potser sí, els efectes que tenen sobre la maduració de decisions compartides per a la millora de la ciutat. Uns quants volen decidir sense la resta? Trobo a faltar sortir al carrer a demanar i defensar, òbviament amb raons (sense no s’hi val) com vols el teu entorn, i que hi hagi el retorn i l’explicació raonada de la decisió que es pren. Potser no serà del grat de tothom. No passa res, per això estem. Però si en un procés de participació hi ha un posicionament d’un col·lectiu que desacredita el procés, i no està fonamentat, només es pot entendre com una campanya de desactivació i de contaminació del resultat. Penso, sincerament, que el que cal és defensar postures constructives: endavant els defensors del model A o B, amb arguments i no desqualificacions.

Per als que em classifiquen en el model A o B. Perquè ja m’han col·locat a tot arreu. No perdeu el temps. Desacreditar és un dels recursos polítics... I aquí recordo la gent més propera a mi que em desaconsella que participi en política. I els responc amb tot l’amor del món que tranquils, efectivament em desacrediten a mi, però també a tu, a ells i a tothom. Desacreditar gratuïtament és destruir el nostre sistema. Així que seguiré sent constructiu. Sempre. Perquè aquesta és la meva manera de ser. L’enquesta que s’està fent a peu de carrer és per a tothom, també al servei del comerç. Els comerciants disposen dels qüestionaris i els poden retornar als enquestadors abans del dia 30. I sí, l’enquesta és rigorosa. És clar que parla de l’illa de vianants i del bus: d’això parlem, oi? Recordeu que les primeres qüestions de l’enquesta són per identificar el perfil de l’enquestat. Tindrem enquestes on s’identifica veïns, vianants, usuaris de bus, comerciants, transportistes, i altres, cosa que ens permetrà situar el valor i la proporció de les respostes. I tal com ens hem compromès, els resultats detallats es faran públics.

No sé si soc capaç de fer dubtar a un govern o a un alcalde, però sí que dubto d’algunes actituds de comunicació i participació democràtica. He estat present en totes les presentacions del procés, totes. He escoltat moltes opinions i he gaudit del silenci i la mirada de qui escolta, del discurs de qui defensa A o B, de les preguntes, dubtes, incerteses i d’altres sensacions que trobo a faltar tancat en un despatx. Està sent un procés ric que ha d’alimentar un canvi en les maneres de prendre decisions. Alguns de nosaltres creiem que les coses no són binàries. Tampoc la decisió sobre el carrer Guimerà. I que cal fomentar que la ciutadania comparteixi la complexitat i prengui consciència que la decisió afecta el conjunt de la ciutat, i més enllà.

David-Aaron López i Martí
Regidor delegat d’Urbanisme i Mobilitat

Ara fa dos anys, des d’ERC ens vam presentar a les eleccions municipals amb l’objectiu de transformar Manresa posant per davant les persones. Després de guanyar les eleccions i amb vuit regidors i regidores, vam fer un acord de coalició amb Junts per Manresa per tal de formar un govern fort a la ciutat amb una mirada republicana i d’esquerres. Així, al cap d’un any, ERC Manresa, de la mà de Marc Aloy i Guàrdia, va recuperar l’alcaldia 84 anys després de l’últim batlle republicà. A la meitat d’aquest mandat, doncs, des d’ERC estem convençuts que estem avançant en bona part dels nostres objectius i propostes electorals i reiterem el nostre compromís amb la ciutat i amb tots vosaltres, manresanes i manresans. Un compromís que també ho és de país: plegats construïm una nova República.

Us convidem a llegir l'entrevista a l'alcalde Marc Aloy i Guàrdia en l'article següent.

Ara fa dos anys que Esquerra Manresa va guanyar les eleccions municipals i governa a la ciutat. I també fa un any que Marc Aloy i Guàrdia va recuperar l’alcaldia per ERC 84 anys després. 

“L’alcaldia és la millor eina per transformar la nostra ciutat i fer-ho col·lectivament”

Com valores aquests anys de govern marcats per la pandèmia? 
Des que sóc alcalde res no ha estat “normal”. Ni el ple d’investidura, ni la Festa Major, res de res. Encara no he pogut fer cap acte sense la mascareta, sense el gel, sense les distàncies. I la nostra acció s’ha enfocat prioritàriament a treballar en el Pla de Reconstrucció, en pal·liar les conseqüències de la crisi. Tot plegat ha estat un repte que ens ha tocat assumir i ho hem fet i ho seguirem fem amb tota la força i l’entusiasme de què som capaços. Perquè aquest ha estat un any excepcional, molt dolorós per a totes aquelles persones que han perdut éssers estimats, per les que s’han vist abocades a una crisi sense precedents i, també, per aquelles que encara no s’havien recuperat de la crisi del 2008. De fet, estem parlant pràcticament d’una generació de menys de 40 anys que hem patit dues crisis enormes.

ERC ha recuperat l’alcaldia de Manresa després de 84 anys. Què significa per tu? 
Un repte i una gran responsabilitat. ERC va formar part del govern de la ciutat durant 16 anys, primer amb Ramon Fontdevila i des¬prés amb Ignasi Perramon com a caps del grup municipal. Però ens hem de remuntar als anys de la República per parlar d’alcaldies republicanes a Manresa. 
Una república que va durar ben just 45 mesos però que va significar una revolució pel que fa a l’educació, la justícia social, l’estat del benestar, la democràcia i les llibertats nacionals. A Manresa aquells governs van ser liderats pels alcaldes Joan Selves i Carner, Lluís Prunés i Sató i Francesc Marcet i Artigas. Es va iniciar la cobertura del torrent de Sant Ignasi, es van inaugurar les piscines municipals (les primeres del país!), públiques i per a tothom, un equipament higienista i modern que evitava que la gent es banyés al riu, insalubre. També es va aprovar el pla de Reforma i Eixample dirigit per Josep Firmat i Serramalera i el 1934 s’inaugurava el Grup Escolar Renaixença un edifici racionalista que representava els valors educatius impulsats per la Generalitat i basats en l’escola única, laica i pedagògicament innovadora. També es va fer un esforç enorme per garantir uns serveis socials mínims a tota la població. 
Ara tinc l’honor de ser el primer alcalde republicà després d’aquells Selves, Prunés i Marcet que ens van deixar un llegat impressionant. El seu exemple m’esperona a seguir treballant per tots aquests valors republicans, per una ciutat per a les persones, construïda entre totes, que sigui capaç de transformar-se i generar més oportunitats. En això estem, des del primer dia, i a això esmerçaré tots els meus esforços.

Quins projectes esteu impulsant? 
En aquests dos anys de mandat hem tirat endavant projectes molt importants. S’ha acabat la urbanització de la via Sant Ignasi i la plaça del Remei. Una obra de més de tres milions d’euros que ha transformat radicalment tot el sector amb uns espais destinats als vianants amplis i arbrats que ens permeten anar des del riu fins a la carretera del Pont de Vilomara. Una actuació esplèndida, que fa goig, i que ens ha de permetre imaginar com hauria de ser, en el futur, la transformació d’altres vials de la ciutat com les carreteres de Vic i Cardona. També s’ha iniciat l’avinguda dels Països Catalans que té un import de prop de sis milions d’euros i que millorarà notablement la mobilitat als sectors est de la ciutat i la connectivitat en¬tre els seus barris, a banda que permetrà reduir notablement el trànsit del carrer Sant Cristòfol i la carretera del Pont de Vilomara. També hi ha molt avançades les obres del Museu del Barroc, un equipament que està cridat a ser un referent de país.

Quin és el projecte que t’entusiasma més? 
N’hi ha dos que em sembla que són fonamentals perquè la ciutat faci un pas qualitatiu endavant molt important. Projectes absolutament transformadors. El primer és la integració de les vies de Ferrocarrils de la Generalitat a l’interior de la ciutat. El soterrament de la via ens ha de permetre connectar barris que durant anys han estat separats per una gran barrera i crear noves zones verdes i recorreguts per a vianants. Espais com els carrers Aragó, Cerdanya, etc. i la seva relació amb el Passeig viuran un canvi espectacular amb l’aparició de nous espais públics i recorreguts que, fins ara, no existien. Tenim tant interioritzades anomalies com ara que l’avinguda Abat Oliba acabi en un embut, en aquell túnel sota la via del carrer Camps i Fabrés, que a vegades costa d’imaginar que tot pot ser diferent. Però el canvi serà molt important. A més, tot plegat ha de ser el primer pas per convertir la línia en un autèntic metro per a la ciutat i que ens connecti amb la comarca. És una notícia extraordinària que FGC aposti per la línia de Manresa, i que comenci amb actuacions tant importants per a la ciutat. L’altre és probablement la Fàbrica Nova. Vaig dir que seria la meva obsessió. Després de més de 15 anys aturat cal posar fil a l’agulla per transformar tot aquest sector i convertir-lo en un nou centre per a la ciutat, que ens permeti recuperar el patrimoni industrial, crear nous espais púbics i un gran parc que no tenim. Hi estem treballant de valent i penso que estem en condicions de sortir-nos-en.
Estem convençuts que ens n’hem de sortir. I, tot plegat, s’ha de fer sempre pensant en les persones, perquè ningú es pot quedar enrere. Les polítiques socials són també la nostra prioritat. Treballem en mesures diverses per millorar la situació de l’habitat¬ge a la nostra ciutat. Estem aprovant una bateria important de mesures per afavorir el lloguer social, per tirar endavant noves formes d’habitatges (cooperatives, aliances amb entitats, etc.). No és una qüestió fàcil i que no es resol en dos dies, però ens hi hem posat i pas a pas volem anar revertint la situació, al Centre Històric i al conjunt de la ciutat. I també estic content que Manresa ja tingui la quarta unitat de trànsit del país, per acompanyar les persones transexuals, que estiguem milorant el Parc del Cardener amb l’enderroc de la Carpa del Riu o que hàgim fet un gran esforç per mantenir la Cul-tura malgrat la situació de pandèmia.

Com enfoqueu els dos propers anys de mandat restants? 
Crec que és importantíssim treballar en tres eixos fonamentals. L’emergència climàtica i fer una ciutat més sostenible és imprescindible. Aquí tenim reptes molt importants com el canvi de model de la gestió de residus, la transformació de la flota d’autobusos per vehicles elèctrics, la producció d’energia solar per a l’autoconsum o ser capaços de transformar l’espai públic donant molt més espai per als vianants. 
L’altre és fer de Manresa una ciutat d’oportunitats que ens permeti fer front a la crisi econòmica. I aquí hem de ser capaços de captar noves empreses que generin llocs de treball qualificat. Ho podem fer al parc Tecnològic i, també, al polígon del Pont Nou. Dos dels grans reptes que tenim aquest mandat. En aquest i en altres temes estem treballant projectes ambiciosos, de la mà d’empreses i institucions del territori, en un moment especialment rellevant perquè arribaran fons europeus. Treballar coordinadament les institucions i el teixit empresarial és clau per tirar endavant projectes de futur des del punt de vista econòmic. 
I, tot això, ho hem de fer tenint en compte que ningú pot quedar enrere, per tant, com deia, cal reforçar encara més les polítiques socials i, especialment, les destinades a garantir l’accés a l’habitatge. 
I un esment també per al projecte Manresa 2022, que estem preparant i que ja ha servit, i continuarà servint, per transformar la ciutat i nosaltres mateixos des de molts punts de vista. Crec que és un projecte rellevant que cal entomar amb positivitat i obertura de mires.

Què fa especial Manresa? 
Manresa és una ciutat mitjana on pràcticament tenim de tot però, alhora, gaudim d’un entorn natural, l’Anella Verda, envejable que combina paratges preciosos de bosc i bosc de ribera, un secà importantíssim de vinya i cereal i un regadiu de més de 500 hectà¬rees que ens abasteix de producte de l’horta. Una ciutat al cor del país, a una hora de tot arreu, que té un teixit social i cultural enorme i que ha de jugar un paper importantíssim pel reequilibri territorial de Catalunya. 

Què ha canviat en el relleu d’alcaldia, tot i que el govern sigui el mateix? 
Malgrat que la tripulació és la mateixa hi ha hagut un canvi de lideratge. Nou, rejovenit, amb ganes d’afrontar reptes importants. M’agradaria saber transmetre aquests valors de l’esforç, el treball, la perseverança, la il·lusió per transformar les coses. És hora de posar les llums llargues i que tinguem ambició col·lectiva per fer un pas important endavant. I fer-ho des d’una mirada d’esquerres, republicana, verda i feminista. 

Quines creus que són les teves millors virtuts? I els defectes? 
La capacitat de treball, les ganes d’emprendre nous reptes, no donar-me mai per vençut, l’autoexigència. Em sembla que mai no estalvio esforços, hores de feina, dedicació. M’agrada seguir de prop els projectes. Crec que són virtuts, però també es poden convertir en defectes, si no estan ben portats. 

Què és el que més t’agrada de ser alcalde? I el que menys? 
Jo sóc arquitecte. I si una cosa m’ha ensenyat aquesta professió que tant m’estimo és la capacitat de transformar, de veure sempre una mica més enllà, imaginar la ciutat del futur de manera global. I l’alcaldia és la millor eina per transformar la ciutat i fer-ho col·lectivament. Em motiva molt, i alhora és una gran responsabilitat, pensar que projectes i actuacions que projectem, que acordem, que tirem endavant ara seran importants per al futur de la ciutat. Per la seva gent. I és clar, el contacte amb la ciutadania és una de les coses que més m’agrada de l’alcaldia. Que ens facin arribar comentaris, allò que els agrada i el que no, el que necessita millorar i el que creuen que fem correctament. Tant al carrer, als actes, amb les entitats, al dia a dia, com també a les xarxes, miro d’estar sempre disponible per a tothom.

Ara fa dos anys ens vam presentar amb un compromís de treball: quinze propostes per transformar la ciutat i tres compromisos de país. Per això, dos anys després, ens agrada passar comptes...

Tres compromisos

1. Amb la Catalunya Central
   Lluitarem per tal que Manresa exerceixi la capitalitat, en cooperació amb els municipis veïns. I vetllarem que es faci efectiva la nova seu de la Generalitat a la Catalunya Central a l’edifici dels antics jutjats.
2. Amb les infraestructures
   Cal arribar a Barcelona en transport públic en menys d’una hora. No descansarem fins que Renfe doni un servei segur i eficient. I aconseguirem ampliar les bonificacions de l’autopista C-16 les 24 hores del dia.
3. Amb la República
   Per una societat més justa i lliure. Participarem en les iniciatives que n’examplin el suport ciutadà, començant per la sobirania fiscal i energètica, i la llibertat i el retorn dels presos polítics i exiliats.

Ara fa dos anys ens vam presentar amb un compromís de treball: quinze propostes per transformar la ciutat i tres compromisos de país. Per això, dos anys després, ens agrada passar comptes...

15 propostes

#CiutatDeTrobada

1. Escola integradora - avançat
   Aplicarem totes les mesures per combatre la segregació escolar. I farem un pla de xoc per al manteniment dels edificis per frenar-ne el deteriorament i incrementar-ne la qualitat.
2. Envellir amb dignitat – en procés
   Ampliarem l’atenció a domicili, l’adaptació de les llars i la teleassistència per tal de viure més anys a casa. Aconseguirem 90 places per a persones dependents.
3. Ciutat feminista i diversa - avançat
   Farem efectius els drets de les dones en tots els àmbits i no tolerarem discriminacions de sexe, gènere, orientació sexual, edat, malaltia, llengua, cultura, ètnia, opinió o religió. Inclourem la perspectiva de gènere i la diversitat afectiva i sexual en totes les polítiques.
4. L’esport, eina de cohesió social – avançat
   Millorarem l’estadi d’atletisme i, progressivament, faré camps de gespa artificial als barris, com a motors d’activitat veïnal. Fomentarem l’activitat física en totes les edats com a eina de salut i cohesió social, fent costat a les entitats i donant suport als múltiples esdeveniments que impulsen.
5. Facilitarem l’accés a l’habitatge – en procés
   Incrementarem el parc d’habitatge de lloguer assequible, doblarem els pisos d’emergència social, pressionarem els grans tenidors perquè cedeixin els pisos buits i augmentarem els ajuts a la rehabilitació, especialment al Centre Històric. Continuarem apostant per la masoveria urbana i les cooperatives d’habitatge.
   
   #CiutatVerda
6. Un Guimerà per a la gent – en procés
   Volem un Guimerà que doni valor al comerç de qualitat i afavoreixi el passeig. Que se sumi a l’illa de vianants del Passeig, ben connectat amb Sant Domènec i el Centre Històric.
7. Parc del Cardener – avançat
   Completarem l’obertura de la ciutat cap al riu per transformar el Parc del Cardener en un corredor de nou quilòmetres amb nous espais per al lleure, l’esport, la salut i tota mena d’activitats.
8. Parcs infantils de qualitat – avançat
   Volem espais d’oci a l’aire lliure, diversos, innovadors, ben cuidats i repartits per tota la ciutat. Atractius per als infants i també agradables per a les persones grans.
9. La Bonavista, nou centre – en procés
   La plaça Bonavista ha d’esdevenir un nou centre per a la ciutat. Completarem la plaça enderrocant les edificacions que queden pendents i ampliant el parc per millorar el seu entorn.
10. Per una ciutat sostenible i contra el canvi climàtic – en procés
    Implantarem un nou model de recollida de residus, mitjançant contenidors intel·ligents, per doblar el percentatge de recollida i arribar al 60%. I planificarem la instal·lació de tecnologies per aprofitar les energies renovables. Perquè volem una ciutat compromesa amb la sostenibilitat.
    
    #CiutatDinàmica
11. Per un nou Desenvolupament Local – avançada
    Crearem un servei que lideri les polítiques d’ocupació i promoció econòmica. Un servei que faciliti que les persones que busquen feina i les que en volen crear es trobin. Una nova eina que ha de posar el focus en aspectes tan estratègics com el comerç i l’economia social i cooperativista.
12. Un polígon que generi riquesa – en procés
    Desenvoluparem el polígon del Pont Nou per aconseguir sòl industrial de qualitat i ben connectat amb l’eix Transversal. Volem atraure empreses que generin llocs de treball. Al mateix temps, farem d’aquesta zona una nova porta d’entrada a la ciutat.
13. Creació a l’Anònima – en procés
    Transformarem l’Anònima en un centre de creació artística i de cultura emprenedora. I convertirem el seu entorn en un gran espai de lleure per al Centre Històric de la ciutat.
14. Fàbrica Nova i Museu – en procés
    Completarem la reurbanització de la Via Sant Ignasi i el Museu del Barroc de Catalunya. I treballarem per guanyar un gran parc urbà a la Fàbrica Nova que relligui els barris de l’entorn.
15. Més coneixement – en procés
    Treballarem per desencallar el Parc Tecnològic, per atraure empreses que el facin referent en tecnologia, recerca i innovació. Fomentarem la comunicació entre universitats i empreses.
    

Ara fa dos anys ens vam presentar amb un compromís de treball que podríem definir en tres grans àrees: #CiutatDeTrobada, #CiutatVerda i #CiutatDinàmica

#CiutatDinàmica
La COVID ha deixat una gran petjada i una forta crisi social i econòmica que ens ha fet reformular accions que volíem fer i prioritzar-ne d’altres. D’aquesta necessitat en va sortir el Pla de Reconstrucció Social i Econòmica de Manresa treballat amb tots els grups municipals i agents socials. Hi hem destinat 6 milions d’euros dels quals més d’un milió han anat destinats a polítiques d’ocupació i al voltant d’1,2 milions d’euros en el desenvolupament econòmic de la ciutat per pal·liar els efectes de la crisi. 

Ocupació
Hem digitalitzat els serveis per donar resposta a les persones usuàries arran de l’estat d’alarma. I durant aquest mandat, hem aconseguit el següent: 
-5.200 persones ateses al CIO i 1.300 noves usuàries que busquen feina o millorar la que tenen 
-600 ofertes de treball gestionades d’empreses 
-1.525 persones inserides
-Hem donat feina a 140 persones com a plans ocupació i a 21 persones més amb ajudes directes a les empreses per la contractació de persones a l’atur.
-Hem creat 18 programes d’ocupació destinats principalment a persones amb dificultats d’inserció laboral com joves, persones majors de quaranta-cinc anys a l’atur o amb capacitats reduïdes. 

Ara, tenim els següents projectes:
- Llar i cures. Projecte per dignificar el treball de les cures i la llar, Es fa formació, orientació, assessorament per la contractació de les treballadores i ajudes per la seva contractació. 
- Bages treball, talent i tecnologia. Invertirem 570.000 euros en la creació d’un programa d‘ocupació concertat a nivell comarcal per afavorir l’ocupació de persones i l’adaptació de les empreses a l’economia 4.0. 
- Creació de Suport pagès, el nou servei d’acompanyament integral de la pagesia local. 
-Creació de “CEDEM Talent”, un nou programa per treballar les competències de les persones emprenedores.

Desenvolupament econòmic 
- Manresa Mobile Week 2021. Aquest any som per primer cop seu de la Mobile, una iniciativa que vol apropar la tecnologia a la ciutadania i a la vida quotidiana i que situa Manresa en el mapa d’esdeveniment tecnològics. 
- Hem ofert assessorament sobre línies d’ajudes a autònoms, pimes i empreses 
- Hem donat microcrèdits per impulsar nous projectes emprenedors 
- Hem creat ajudes per dinamitzar l’activitat econòmica al centre històric 
- Programa Reactiva. Hem creat un servei d’acompanyament a les empreses post-covid. 
- Hem fet accions per dinamitzar el turisme 
 -Hem adaptat els mercats municipals a les restriccions de la pandèmia per garantir el servei a la ciutadania 
- Hem dinamitzat el comerç de proximitat i local amb una campanya de bons per comerços, bars i restaurants 
- La supervivència de les empreses que s’ha ajudat a crear des del CEDEM és del 80%, la millor dada de tots els serveis locals d’empresa de la província de Barcelona. 
- Hem assessorat a 168 empreses 
- Hem organitzat al voltant de 150 formacions per a emprenedores/es 
- Hem donat suport a 11 empreses de més de 50 treballadors per elaborar plans d’igualtat.
Hem creat l’Àrea de Desenvolupament Local a l’Ajuntament on hi ha ocupació, emprenedoria i empresa, comerç i mercats, innovació i recerca i turisme i estem treballant per agrupar tots els serveis en un mateix sostre per coordinar i potenciar els recursos per atendre a les persones que busquen feina i les que en generen. 

Economia social i solidària 
- Festa del riu. Trobada anual que vol donar visibilitat a l’economia social i solidària i de la cultura transformadora, generar espais de debat per una Manresa més equitativa i respectuosa amb el medi ambient, amb l’entorn i les persones. 
- Hem contribuït a fer realitat projectes cooperatius com el mercat cooperatiu SuperCoop, situat dintre del mercat Puigmercadal, i la Raval, que és una cooperativa d’habitatge també situada al Centre Històric de la ciutat. 
- Estem treballant en un pla estratègic per l’economia social i solidària.

Capitalitat i grans equipaments 
Estem construint la Manresa d’avui, i la del demà, amb projectes ambiciosos i complexos, que han de permetre dinamitzar la ciutat, fer-la referent de la Catalunya Central, i orgull de manresanes i manresans. Amb pocs anys, tindrem la nova seu de la Generalitat a la Catalunya central, el Museu del Barroc de Catalunya, i l’embrió d’un metro comarcal ben integrat a la ciutat, amb el soterrament dels Ferrocarrils i noves parades. Grans projectes per a una gran ciutat. 
- Nova seu de la Generalitat: aquest projecte, com pocs, implicarà un salt enorme en quant a la capitalitat de Manresa respecte al conjunt de la Catalunya Central, facilitant la vida a la ciutadania i a tota la comarca, a la vegada que serà una gran contribució a la dinamització del Centre Històric. 
- El Museu del Barroc de Catalunya: les obres han agafat velocitat de creuer i ja tenim tot el finançament lligat per dotar la ciutat d’un equipament referent a nivell català, símbol de la nostra història i identitat, i un motor de canvi a cavall de Barri Antic i Escodines.
- Soterrament dels Ferrocarrils Catalans i metro comarcal: hem aconseguit l’acord per iniciar una de les transformacions més grans de la ciutat, el soterrament de la via dels Catalans des de la carretera de Santpedor (obrint connexions sorprenents entre Passeig, Poble Nou i les Bases) i el perllongament de la via cap al centre de la ciutat, a plaça Espanya o les Oques. Volem que aquest sigui la primera d’un conjunt d’actuacions per disposar d’un metro comarcal. La següent, la creació de noves parades en diversos barris de la ciutat, així com al Parc Tecnològic, el Parc de l’Agulla i Santpedor.
- Fàbrica Nova: estem treballant incansablement per desbloquejar el desenvolupament d’aquesta gran peça, per tal que irradiï dinamisme a tota la ciutat i especialment als barris propers

Ara fa dos anys ens vam presentar amb un compromís de treball que podríem definir en tres grans àrees: #CiutatDeTrobada, #CiutatVerda i #CiutatDinàmica

#CiutatVerda

El planeta viu l’emergència del canvi climàtic i del declivi de la biodiversitat, i a Manresa hi aportarem tot el que estigui al nostre abast, oferint un entorn natural accessible i biodivers amb una Anella Verda que ha esdevingut una de les joies de la ciutat, promovent la sobirania alimentària, i reduint la nostra petjada ecològica amb el nou model de residus o multiplicant les energies renovables. 
-L’Anella Verda, amb un nou plànol, un nou itinerari, i noves connexions per travessar el Cardener i la riera de Rajadell a Can Poc Oli, ha esdevingut un referent per a la ciutadania, especialment durant els mesos de confinament.
- Jardineria: el nou contracte ha incorporat grans millores, amb més personal per les èpoques de desbrossades, nous criteris ambientals (zero herbicides, manteniment d’espais per a la biodiversitat) i una cura especial i reforçada per al Parc del Cardener. 
- Residus: hem dissenyat conjuntament amb la ciutadania com volem que sigui el nou model de gestió de residus, estem acabant el contracte i preparant-ho tot per començar el 2022 amb una petita revolució que ens permeti doblar els índexs de reciclatge de la ciutat. 
- Energies renovables: hem estrenat una xarxa de calor a la Balconada alimentada amb biomassa, i estem a punt d’instal·lar un gran sostre fotovoltaic al mercat de Puigmercadal per dotar d’energia verda
bona part dels equipaments públics de l’entorn. A més, la nova guia per promoure la fotovoltaica ha d’ajudar les famílies i empreses a fer el pas. 
-Obrador compartit: iniciem les obres per constituir un obrador on transformar els productes agraris dels pagesos de la Catalunya Central, per augmentar la seva rendibilitat i oferta, fixar població a les zones rurals, conservar el paisatge, i alimentar-nos de productes sans i amb menys petjada ecològica. 

Mobilitat transformadora 
La transformació de la ciutat passa per repensar la mobilitat, posant els vianants al centre, reforçant el transport públic i descongestionant els carrers de cotxe, amb un gran servei d’autobús, unes calçades on convisquin tots els vehicles, i unes voreres amples i agradables per als vianants. 
-Avinguda dels Països Catalans: hem iniciat la construcció d’aquest nou vial que connectarà la carretera de Vic amb els Trullols i permetrà descongestionar i repensar la mobilitat a l’interior dels barris orientals de la ciutat, molt especialment a la Pujada Roja, la Font i la Sagrada Família.
- Hem iniciat la revisió del Pla de Mobilitat, que serà l’origen d’alguns dels canvis més profunds que viurem a la ciutat els anys vinents, posant ordre i jerarquia als mitjans de transport i amb una prioritat clara: els vianants, i és que tots som vianants. 
-Adaptació a la COVID-19: vam ser àgils i pioners en ampliar voreres, sobretot al voltant d’escoles de la ciutat, i també en els eixos cívics que connecten diversos barris, perquè les persones es moguessin a peu amb seguretat. 
-Zones 30: aquesta mesura, d’àmbit estatal, l’hem d’aprofitar com un revulsiu per clarificar els usos de la ciutat: voreres amples per a vianants, calçades on tots els vehicles vagin prou tranquil·lament per conviure amb seguretat.
-Rècord de viatgers del bus urbà: el 2019, abans de la pandèmia, el bus urbà va arribar al seu rècord de viatgers, amb 2,2 milions d’usuaris, i un grau de satisfacció molt alt per un servei tan important per als barris de la ciutat. L’aposta pel bus urbà es demostra, entre altres, amb la incorporació de 8 vehicles elèctrics, la meitat de la flota.

Ara fa dos anys ens vam presentar amb un compromís de treball que podríem definir en tres grans àrees: #CiutatDeTrobada, #CiutatVerda i #CiutatDinàmica

#CiutatDeTrobada

Una ciutat per a les persones 
Com que les persones són al centre de la política, hem incrementat el pressupost per cobrir les necessitats bàsiques dels infants i de les persones grans, amb més atenció domiciliària i teleassistència per allargar la vida a casa. 
Hem eixugat la llista d’espera de la teleassistència que té 2.000 persones. 
Hem seguit amb els arranjaments de la llar 
Hem augmentat el nombre d’usuàries del xec servei i hem triplicat el servei de menjar a domicili per a persones grans. 
També hem creat un projecte estratègic PECT BAGESS, conjuntament amb diverses institucions, que ha de servir per a fer una diagnosi de les necessitats d’atenció a la dependència i la cronicitat, un observatori de la dependència i generar recursos més idonis a nivell d’accessibilitat, tecnologia i ajudes tècniques per garantir que les persones puguin viure al màxim a casa seva. 
Abans de la pandèmia vam fer l’estudi arquitectònic i econòmic per a la construcció i gestió d’una residència per a persones grans i un centre d’atenció diürna i actualment estem avaluant l’impacte de la pandèmia en les residències amb l’objectiu d’augmentar el nombre de places públiques de residència a la ciutat. 
Seguim treballant perquè Manresa sigui ciutat amiga de la gent gran. Vam aprovar una moció en contra de l’atenció que ofereixen els bancs a les persones grans.
Hem publicat un nou protocol d’actuació contra el maltractament a la gent gran conjuntament amb el Consell Comarcal del Bages. 
L’habitatge és un dels drets fonamentals de les persones, per això lluitem per oferir les millors prestacions a la nostra ciutadania. 
Hem incrementat un 60% els habitatges socials, hem creat un alberg social per a persones sense llar amb 18 places concertades a Tomàs Canet i estem adquirint pisos mitjançant tanteig i retracte per a ús social. També estem implementant incentius a petits tenidors per a mobilitzar parc d’habitatge buit per a lloguer social i/o assequible. Mantenim el compromís amb la masoveria urbana i amb les cooperatives d’habitatge. 
Hem estandarditzat tots els departaments de l’Ajuntament amb un sol sistema de baremació que ens permet unificar les dades i els criteris per a la bonificació o subvenció de serveis. 
Hem posat 200 comptadors d’aigua solidaris i hem aconseguit una sentència estratègica en relació als comptadors solidaris i el dret a l’habitatge. 
Hem creat un Consell per a l’Acció i la Inclusió Social que treballa els reptes socials més estratègics de la ciutat. 
Hem fet una diagnosi sobre la situació dels joves migrats sols a Manresa i la comarca i hem desplegat el projecte Sostre 360 i un programa de borsa d’habitatge per a joves migrats sols que pretén treballar per a la seva futura emancipació i autonomia. 

Una ciutat feminista i diversa 
Treballem intensament per incorporar la perspectiva de gènere i de diversitat afectiva i sexual en totes les polítiques municipals i celebrem l’obertura de la Unitat de Trànsit per acompanyar les persones transexuals de la Catalunya Central. 
Hem fet formació per incloure la perspectiva de gènere a serveis com el CIO, CEDEM, l’oficina d’atenció a la ciutadania o la policia local i s’han coordinat accions amb tots els serveis de l’ajuntament per portar a terme les accions del Pla d’Igualtat; com programes per afavorir la inserció laboral de les dones i l’emprenedoria femenina, formacions específiques, la visibilització de la perspectiva de gènere en la prevenció i promoció de la salut, ajudes socials, el foment de l’esport femení o la promoció de vocacions científiques i tecnològiques com el Premi Dona i Ciència Rosa Argelaguet. 
Seguim el pla de ruta que ens marca el Pla d’Igualtat LGBTI. Hem fet diverses formacions sobre diversitat afectiva i sexual i formacions específiques al CIO i CEDEM. També hem impulsat les següents iniciatives: 
-Inclusió de criteris de discriminació positiva per a persones del col·lectiu LGTBI com a plans d’ocupació. 
-Creació de l’espai IRIS: espai de trobada per a joves LGTBI. 
-Impulsar grup de Trans-famílies. 
-Adaptar els formularis de l’Ajuntament per incloure l’opció no binària en els seus formularis i el nom sentit per garantir els drets de les persones trans i no binàries. 
-Hem fet efectiva la Unitat de Trànsit molt reivindicada pel col·lectiu. 
Tenim el gran repte de crear el Nou Pla d’Igualtat de Manresa i LGTBI un cop feta la valoració que ens planificarà les polítiques per avançar cap a una igualtat real i efectiva.

Espai públic, lloc de trobada 
Hem iniciat transformacions notables de l’espai públic, fent de carrers i places un lloc de trobada, amb la nova Via Sant Ignasi, l’enderroc de la Carpa del riu, la peatonalització de les Escodines, nous i més atractius parcs infantils, i hem iniciat el projecte per a la transformació del carrer Guimerà en illa de vianants. 
- Via Sant Ignasi i Plaça del Remei: s’ha capgirat la imatge i la funcionalitat d’una de les entrades principals a la ciutat, posant el vianant al centre, amb voreres amples i arbrades que ens connecta el riu amb la carretera del Pont de Vilomara.
- Passeig del riu: amb l’enderroc de la Carpa del riu hem recuperat un gran espai central del parc del Cardener per al lleure. 
- Escodines: s’han repavimentat els carrers Escodines i Sant Bartomeu i s’han convertit en illa de vianants d’acord amb la proposta del veïnat. I el passatge Aiguader ha deixat de ser un cul de sac i s’ha connectat a Sant Bartomeu. Un exemple de com eliminar barreres i lligar carrers i barris. 
- Pla de millora de l’espai urbà: seguim fent un esforç econòmic, amb un milió anual, per posar al dia voreres i calçades, però on s’ha fet un salt qualitatiu més gran és en la conservació i millora dels parcs infantils, amb espais nous i jocs més variats.
-Anònima: Ja s’ha aprovat el projecte per crear una nova zona verda de prop de 3.000 metres quadrats entre l’Anònima i els carrers Puigterrà de Dalt, Llussà i Sant Salvador, que permetrà esponjar el nucli antic, proporcionar al veïnat més espai de lleure i a més, facilitarà el recorregut dels vianants cap a la plaça Hospital.

La cultura és segura 
Durant la pandèmia hem estat un referent de programació cultural, tant amb quantitat com en seguretat i s’han tirat endavant diversos projectes. En destaquem els següents: 
- Espai MM2, una extensió del Museu de Manresa, al lapidari de la Reforma. La intervenció “El que diuen les pedres callen els arbres” de l’artista Jesús Galdón museïtza les restes de les esglésies enderrocades el 1936 i fa visitable l’espai. Un punt important per a la memòria històrica de la ciutat i la preservació del patrimoni. 
- Microscopies. Projecte de land art a l’Anella Verda de Manresa, amb obres efímeres i altres de definitives. -Festival VIBRA. Gestat en la seva primera edició en plena pandèmia amb Casa de la Música, encara la segona temporada amb 10 concerts de primer nivell al Palau Firal i vocació de capitalitat.
-Espais Amics. Transformem els centres cívics i les biblioteques de Manresa en espais on la ciutadania pot acudir quan necessita un suport puntual per ajudar en la manifesta dificultat que la pandèmia ha fet més evident: l’escletxa digital. 
-Contemporanis. Projecte que impulsa els nostres joves artistes d’arts visuals. Amb la TAV-CC. 

Esports i renovació d’equipaments 
Hem invertit 450.000 euros en la renovació de la pista d’atletisme del Congost i 420.000 euros més en la col·locació de gespa artificial al camp de la Mion-Puigberenguer, estem a punt de posar-ne al camp de la Balconada i hem apostat per l’activitat fisicoesportiva segura a l’aire lliure per a persones grans. Perquè l’esport és una gran eina d’inclusió social. Estem fent un espai per a l’esbarjo de gossos al passatge Dante i hem invertit 436.000 euros en obres de manteniment i millores d’escoles així com l’increment de la neteja dels equipaments per a poder fer front aquest curs escolar.

A principis de segle XXI ja queden pocs dubtes de que estem vivint una profunda crisi ecològica. No només els símptomes de la crisi climàtica són cada vegada més evidents sinó que per la banda de l’energia els combustibles fòssils mostren senyals de flaquejar. El tan comentat pic de la demanda de petroli és probablement allò tan vell de no poder-les i dir que són verdes. Per tant ens enfrontem a una doble crisi energètica i de materials que amenaça clarament la prosperitat de les generacions presents però especialment de les futures. Davant d’aquest panorama tan preocupant estem obligats a millorar tant com podem el reciclatge dels residus per tal de reduir l’ús de nova font de matèria primera i també de l’energia necessària per extreure aquesta nova matèria primera. L’exemple de l’alumini és prou clar: fabricar alumini reciclat és aproximadament 20 vegades més barat energèticament que haver de començar de nou el procés des de la mina de bauxita.
Aquí a Manresa la regidoria de Ciutat Verda, liderada pel Pol Huguet, està treballant intensament per millorar el sistema de recollida de residus a la ciutat. I l’objectiu és molt ambiciós ja que es pretén doblar la ràtio de reciclatge actual. Necessitem posar Manresa a primera línia de la lluita contra el malbaratament de materials i contra l’abús dels abocadors i per a això demanem uns petits esforços a la ciutadania. Al principi el nou sistema potser semblarà incòmode però estic convençut de que a la llarga li veurem els avantatges. I en qualsevol cas a curt termini ha de permetre baixar els costos d’una recollida de residus pagada amb els nostres impostos.
És el reciclatge la solució definitiva per al problema dels residus ? Evidentment que no ja que només aturant el creixement exponencial de l’economia es pot resoldre aquest problema. Però en tot cas és un pas en la bona direcció que ens ha de facilitar les coses. Si realment ens preocupa el futur dels més joves ens esforçarem tots a col·laborar amb l’ajuntament per reciclar millor.

Jofre Oliveres Sala, secretari de transició ecològica d’ERC Manresa.

L'Ajuntament de Manresa ha acabat la transformació de la Via Sant Ignasi de Manresa, després d'un any i mig d'obres i una inversió de prop de 3,3 milions d'euros. Els treballs han permès transformar una de les entrades de la ciutat, millorant l'espai públic i la mobilitat, amb voreres amples -de fins a 3,8 metres a la Via Sant Ignasi- i arbrades des del passeig del Riu fins a la carretera del Pont de Vilomara. També s'ha canviat substancialment la plaça del Remei, amb 2.500 metres quadrats d'espai per a vianants. Alhora s'ha renovat les xarxes de clavegueram, d'aigua potable, de telecomunicacions i de reg; s'ha creat una nova xarxa de semaforització; i s'ha renovat completament l'enllumenat. L'actuació s'han completat amb la instal·lació de mobiliari nou i la definició de les cruïlles entre la Via Sant Ignasi i el carrer Joan XXIII, mitjançant un rotonda que ha substituït la que es va construir provisionalment l'any 2017. L'actuació ha comportat la urbanització d'una superfície total de 13.172 metres quadrats de sòl públic que han permès la millora de l'estructura viària del sector, l'increment dels espais per a vianants i la dignificació de l'espai públic.

Pel que fa al finançament, el gruix més important de l'obra ha anat a càrrec de Criteria Caixa, ja que correspon a les càrregues urbanístiques del Pla especial Fàbrica Nova. L'entitat financera ha assumit el cost íntegre de la calçada i la vorera més propera a la nau de la fàbrica tant de la via Sant Ignasi com de l'avinguda Bertrand i Serra, i un 80% del cost de la plaça del Remei. L'aportació de Criteria Caixa és de 2.783.614,15 euros, un 83,6% del cost total.
Les obres complementàries (voreres de la banda dels habitatges i 20% de la plaça del Remei) han estat assumides a través de l'aportació municipal i de contribucions especials. Així doncs, l'Ajuntament de Manresa i els veïns han assumit, a parts iguals, un total de 545.701,86 euros, un 16,40% del cost total.

Que el racisme és un mal estructural i endèmic és un fet: cal lluitar per erradicar-lo de les institucions i del conjunt de la societat. L'Ajuntament de Manresa s'ha posicionat sempre i ha treballat per erradicar qualsevol mostra de racisme i ho continuarà fent.
El suport al personal de Serveis Socials per part del govern municipal (que també han expressat altres entitats, organismes i persones) és un reconeixement a una tasca professional que exerceixen en unes condicions molt dures, agreujades encara per la pandèmia. En un context social complex, amb una legislació injusta i recursos sempre insuficients, la feina de Serveis Socials és gestionar diàriament situacions greus de vulnerabilitat i vetllar pel bon tracte i la no discriminació per raó d'origen. Per tant, es fa amb criteris de professionalitat, equitat, justícia social i no discriminació.
La tasca compromesa i professional del personal del servei no és incompatible amb una voluntat de seguir millorant l'atenció a les persones usuàries i detectar i gestionar possibles incidències. Oferir la millor atenció social és l'objectiu amb el qual ens llevem cada dia. Lluitarem per dotar-nos encara de millors eines i estratègies per fer-ho i així ho hem dit sempre.
Estic convençuda que el debat que hem tingut aquests dies ens ofereix diferents oportunitats: ens serveix per posar en valor la tasca professional dels Serveis Socials; per posar de manifest que ens calen més eines i més recursos; i també per reconèixer discrepàncies, més enllà dels titulars, i també objectius comuns, espais de col·laboració amb els col·lectius que sempre han existit, i que mantenim, encara que no sempre sigui fàcil, com tampoc no ho són els reptes que compartim.
Totes les institucions en podem aprendre molt, encara, d'acompanyar la diversitat de persones que conformen la societat. Mai no hem dit que no vulguem conèixer ni gestionar les queixes o problemàtiques. Existeixen mecanismes i protocols per fer arribar queixes, per diferents canals i de diferents formes, i mai no hem dit que no hi hagi la voluntat de revisar o ampliar aquests protocols si cal. Avui podem dir que gestionem les incidències, les responem i les resolem. Totes i cadascuna. En tenim l'obligació, com a administració pública, però també ho fem per convenciment. Només faltaria!
Ho vam fer en el cas que s'ha exposat aquests dies, i ho seguirem fent. Des del respecte a les persones usuàries i a la professionalitat de les treballadores, i amb voluntat, repeteixo, de millora contínua, que no és incompatible. I hem de seguir parlant, analitzant i millorant com a institució. Em de tenir clar, però, que els temes antics, endèmics i complexos, com ara el racisme, s'han d'abordar amb molta calma, cura i respecte per a tots els actors. Entenent que hi ha diferents camins que poden portar a un mateix lloc. Posant el diàleg, la paraula i la serenor per davant. Aquesta és l'actitud que creiem més adequada per caminar cap a aquest repte compartit: acompanyar tothom amb igualtat i justícia i eradicar el racisme de la nostra societat. 

Mariona Homs i Alsina
Regidora delegada d'Acció i Inclusió Social

Torna a ser 14 d’abril i, enguany, ja en fa noranta d’aquell dia que ho va canviar tot. No feia ni quaranta-vuit hores que s’havien celebrat eleccions municipals. A l’estat, les esquerres havien guanyat i, a Catalunya, l’Esquerra Republicana de Macià i Companys, aquella formació que havia nascut menys d’un mes abans -el dia de sant Josep- a la Conferència d’Esquerres celebrada a Sants, obtenia una victòria aclaparadora. 

Passaven pocs minuts de la una del migdia quan el regidor electe de Barcelona Lluís Companys sortia al balcó de l’Ajuntament a proclamar la República. Un gest valent, intuïtiu, audaç, que va fer enfurismar el líder del partit, Francesc Macià, però que va generar una cascada d’esdeveniments i, al capdavall, la instauració d’una nova democràcia.  Impulsat per l’acte de Companys, Macià va proclamar la República Catalana des de l’aleshores Palau de la Diputació del General, a la plaça Sant Jaume, i abans que acabés al dia també es proclamava la República a Madrid, mentre Alfons XIII fugia a l’exili. 

Arribava una nova era, es posava fi a un període de falta de llibertats, una monarquia corrupta i un estat en decadència. No us sona terriblement actual, tot  això? I començava una etapa d’il·lusió i esperança. Una República que va durar ben just 45 mesos, però que va significar una revolució pel que fa a l’educació, la justícia social, l’estat del benestar, la democràcia i les llibertats nacionals.

Manresa no va quedar exempta d’aquesta transformació. Fruit de la voluntat del govern republicà d’acabar amb els carrers insalubres i de l’aposta per l’higienisme, ben aviat es començà a cobrir el Torrent de Sant Ignasi, que havia esdevingut una gran claveguera a cel obert. I l’agost del 32 s’inauguraven les primeres piscines municipals, públiques i per a tothom, que evitaven el bany al riu insalubre. El 1933  s’aprovaria el Pla de Reforma i Eixample dirigit per Josep Firmat i Serramalera. Un pla que significava el full de ruta pel creixement ordenat de la nova ciutat. El setembre del 1934, el president Companys inaugurava el Grup Escolar La Renaixença, un edifici d’estil racionalista i modern, que representava els valors educatius impulsats per la Generalitat, basats en l’escola única, el laïcisme i la innovació pedagògica. Unes obres de gran magnitud que s’havien dut a terme en un temps rècord. Igualment, es va fer un enorme esforç per garantir uns serveis socials mínims per a tota la població.
Noranta anys més tard, commemorem aquella primavera republicana liderant, de nou, la ciutat des de l’alcaldia. Com ho van fer Joan Selves i Carner, Lluís Prunés i Sató i Francesc Marcet i Artigas, els tres alcaldes d’ERC que fins ara havia tingut Manresa. I ho fem sentint-nos hereus d’aquelles persones que van deixar la pell per construir una ciutat més justa socialment, més rica espiritualment, més pròspera econòmicament, i que van avançar cap a un país lliure. 
Que aquest aniversari ens esperoni a seguir conquerint drets socials, a estar sempre al costat de la gent, perquè ningú no es quedi enrere, per seguir transformant la ciutat tenint sempre present la seva diversitat. Perquè només així, serem capaços d’assolir una Manresa justa, pròspera, diversa, rica i cohesionada. Una Manresa construïda amb l’esforç de tothom i per a tothom. Una Manresa que sigui far de la nova República que anhelem.

Visca la República!

Marc Aloy i Guàrdia, alcalde de Manresa
14 d’abril de 2021

Els últims dies s'ha parlat molt de l'enderrocament de la Carpa del Riu, una de les discoteques més emblemàtiques de Manresa. Una actuació important que permetrà millorar la connectivitat en aquest entorn i impulsar la millora del Parc del Cardener, un dels grans objectius recollits en el pacte de govern i al Pla d’Actuació Municipal (PAM), aprovat recentment. El Parc de Cardener, entre el pont Nou i el pont Vell, forma part de l'anomenada Anella Verda de Manresa, que engloba un conjunt d'espais lliures al voltant de la ciutat amb grans valors socials, ambientals, productius agraris i paisatgístics. Aprofitar els marges del riu Cardener per a l'ús lúdic i de passeig compatibilitzant-ho amb la recuperació de la vegetació de ribera és un dels reptes de l’Ajuntament per als propers anys. 

El regidor de Ciutat Verda d'ERC Manresa Pol Huguet i Estrada ens explica les millores que des de l'Ajuntament s'estan realitzant al Parc del Cardener i a l'entorn natural de Manresa. Enllaç al vídeo.

Demà, dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, Esquerra Republicana renova el seu compromís amb els drets de totes les dones, i aquest any encara més, perquè la pandèmia i les seves conseqüències no només han palesat que les desigualtats de gènere segueixen ben presents en la nostra societat sinó que, a més, les ha agreujat. Aquest 2021 és més urgent que mai denunciar-les per garantir que la sortida de la crisi no perpetuï aquesta situació injusta, sinó que la reverteixi i ampliï els drets de totes les dones.

El compromís de la formació republicana amb els principis feministes és innegociable i va molt més enllà de la reivindicació puntual. Així ho refrenda, per exemple, la creació imminent d’una conselleria d’Igualtat i Feminismes en el proper govern republicà de la Generalitat.

Aquesta mesura és la conseqüència d’un treball de dècades que porten a terme Esquerra Republicana i el Jovent Republicà, que es manifesta també internament, entre d’altres, amb la posada en marxa del Pla Intern per la Igualtat, del Protocol per a la prevenció i l'abordatge de l'assetjament sexual i per raó de sexe o les llistes cremallera a totes les eleccions en municipis de més de 3.000 habitants. Esquerra Republicana no només predica la igualtat de gènere, sinó que, a més l’exerceix, amb compromís, amb ambició i amb responsabilitat arreu on és present.

Per tots aquest motius, Esquerra Republicana se suma a la vaga convocada pel moviment feminista i suspèn tota la seva activitat, tant interna com externa. Així, demà no hi haurà la roda de premsa habitual de cada dilluns.

Esquerra Republicana fa una crida a totes les persones militants, simpatitzants, votants i a la ciutadania en general a sumar-se a les mobilitzacions convocades, respectant totes les mesures de seguretat.

La regidora per ERC de Cultura i Festes a l'Ajuntament de Manresa, Anna Crespo, valora la feina feta en aquest any de pandèmia. I no ha estat poca. El Vibra Festival va ser un dels primers festivals de música que es van dur a terme a Catalunya malgrat la pandèmia i va comptar amb la participació d'artistes de gran nivell nacional i una assistència digna malgrat les circumstàncies. «Va ser un esclat i ens va animar pel que havia de venir després», reconeix la regidora. També es va repensar i es va evitar la cancel·lació de la Festa Major amb propostes dins els paràmetres marcats pel Govern i per últim, s'ha celebrat una reeixida Festa de la Llum, amb espectacles a l'aire lliure com els Jardins de Llum o el vol de drons. «Hem de repensar el què fem i mirar al futur. Per veure quines coses hem de canviar per millorar i quines és qüestió de temps que les puguem tornar a gaudir», conclou Anna Crespo.

Sobre les darreres eleccions al Parlament a Manresa s’han de fer les següents consideracions:

1. El conjunt de vots indepependentistes des del moment que l’espai de CiU se’n declara i es presenta per separat va ser d’uns 26.000 vots en les eleccions del 2017, que es poden considerar de participació plena. En les recents del 2021 se’ns han abstingut un totals de uns 9.000 electors (5.550 a Junts i 3.500 a ERC): caldria abans de res analitzar on s’han abstingut i treballar per activar-los.

2. El fet de la nova victòria de l’espai post-convergent s’ha de situar en una sèrie llarga històrica. En nombres absoluts el moment amb més vots per l’espai CiU quan era anti-independentista és de l’any 1984 amb 23.000 vots aproximadament. ERC en treia 1.800 i tampoc era independentista.

3. Quan ERC es declara independentista el 1992, passa a 3.200 vots i CiU a 18.600. I en nombres absoluts l’espai CiU es va desgastant poc a poc en un punt molt baix el 2006 quan treu 11.800 vots i l’ERC de Carod en treu 5.600. El 2003 havia estat de 13.000 a 7.200. No es presentava la CUP.

4. CiU té un repunt amb Mas el 2010 i el 2012 que es mou cap els 15.000 vots mentre ERC supera la patacada del 2010 amb 2.600 i retorna als 6.000.

5. El 2015 amb Junts pel Sí, ERC i CiU sumen el mateix que a les anteriors, mentre la CUP treu el seu millor resultat que ja no ha tornat a superar: 3.500 vots

6. Per tant, la tendència històrica cap a una progressiva superació del resultats per part d’ERC consistirà en saber mobilitzar tot l’electorat que l’ha votada en els moments culminants mentre des de la seva centralitat sociològica mira de seduir en totes les direccions des d’una estratègia àmplia.

JOSEP HUGUET I BIOSCA

Tornem a tenir unes eleccions atípiques al Parlament de Catalunya marcades pels tribunals. Des de Esquerra Republicana vam creure que el més adient era posposar aquestes eleccions fins el 30 de maig per fer-ho amb les millors condicions sanitàries possibles, però una vegada més els tribunals van passar per sobre de la política de consens.

La data està fixada i no la podem canviar. Votem doncs. El país necessita un govern fort per poder començar a construir de nou. Cada vot independentista que no arribi a l’urna serà una victòria pels partits del 155.

Emocionalment, vull anar a votar el 14 de febrer, racionalment, em plantejo si efectivament serà segur. Ens diuen que els protocols per anar a votar i ser a les meses són segurs, tant o més que d’altres activitats quotidianes que fem cada dia, i estic convençuda de què amb la col·laboració de tothom totes les mesures previstes seran efectives. No vull deixar que la por em faci renunciar al meu dret de vot. Si no ho veiem clar, per evitar haver d'anar presencialment al col·legi electoral, encara es pot sol·licitar el vot per correu fins al divendres dia 5 de febrer i així garantir que podem exercir el dret a vot amb total tranquil·litat.

Jo aniré a votar presencialment el 14 de febrer i així ho explico a tothom que em vol escoltar: amb mascareta, respectant la distància, estant el mínim temps possible dins del col·legi electoral, utilitzant el gel hidroalcohòlic i respectant la franja horària recomanada. I votaré per què Catalunya torni a tenir un president republicà.

El 14 de febrer, que cap vot es quedi a casa.

Montserrat Clotet i Masana
Regidora delegada de Recursos Humans i Govern Obert

Des de fa uns mesos l’Ajuntament de Manresa ha contractat a 5 joves extutelats per la Generalitat, mitjançant un prova pilot que ha posat en marxa el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i en el que hi ha participat també el consell comarcal. En total a Catalunya han sigut 50 joves que han pogut accedir a aquest programa que els ofereix, per una banda, orientació laboral, formació i un contracte laboral durant un any. Aquesta contractació també comporta la regularització de la seva situació i suport per a la seva emancipació al finalitzar el projecte. Les feines que faran a l’ajuntament són variades i ofereixen suport a serveis municipals que tenen més activitat arrel de la de la pandèmia de la COVID: a l’oficina d’atenció a la ciutadania, a l’acollida de serveis socials, a l’espai jove Joan Amades, al CIO i al Congost.
Manresa som una ciutat d’acollida i el nostre objectiu és que els joves que han vingut a viure-hi i que volen quedar-se a Catalunya puguin construir un projecte de vida i sentir-se integrats on resideixen. Per això és molt important iniciatives com aquesta, o com els tastets d’oficis que fem conjuntament les regidories d’ocupació, de joventut i de serveis socials, o com els pisos d’emancipació juvenil i promoció de l’autonomia que té la Generalitat de Catalunya en la que viuen els joves una vegada s’ha acabat la tutela de la Generalitat on a banda de proporcionar-los habitatge es facilita la inserció social i laboral.
Seguirem apostant per unes polítiques d’inclusió social i de no-discriminació que ens han de permetre construir una Manresa més rica i diversa, lliure de racisme i amb propostes per evitar el risc d’exclusió social i on tothom pugui exercir la plena ciutadania amb el màxim grau d’integració, en condicions d’igualtat i responsabilitat.

Mariona Homs i Alsina
Regidora delegada d’Acció i Inclusió Social

Acabem de tancar el 2020, un any complex i dolorós, especialment per a totes aquelles persones que han patit la malaltia de la Covid-19 i per a les famílies que han perdut éssers estimats. Aquesta pandèmia ens ha colpit de manera inèdita i brutal, a tot el món i, sobretot, a aquelles persones més vulnerables. Qui ens havia de dir que malgrat els avanços de la ciència i la tecnologia, un virus invisible posaria en qüestió tot el sistema. Però aquesta pandèmia també ha fet sortir el millor de nosaltres mateixos. Els valors de la solidaritat, la perseverança, la tenacitat, el treball comunitari, i la convicció generalitzada que només en sortirem (ara sí) si som capaços de fer un canvi de model. Un model que aposti per la recerca i la investigació, pel producte de proximitat, pel respecte a la terra, per un món més just i sostenible. I fer-ho teixint el màxim d’aliances i complicitats. Des de l’Ajuntament hem sumat esforços per tirar endavant un pla de reconstrucció que des del mes de març ha intentat donar resposta a les persones autònomes, al món del comerç i la restauració, a les persones grans i que viuen soles, als infants, etc.  
Però aquest 2020 també ens deixa enfilats un munt de projectes, alguns dels quals amb un suport important d’altres administracions. Projectes que han de reforçar la capitalitat de la nostra ciutat, com la nova seu de la Generalitat a la Catalunya Central; la integració de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la trama urbana, que ens ha de permetre transformar el centre de la ciutat; la compleció de l’avinguda dels Països Catalans per millorar la mobilitat, connectar barris i treure trànsit de la Font i la Sagrada Família; la millora del Parc del Cardener, per seguir posant en valor el riu; i un munt de projectes socials per ajudar aquells que més pateixen. Serà l’any de l’avantsala de Manresa 2022, una oportunitat per transformar i projectar la ciutat. Aquest any també implantarem el nou model de residus, farem passos endavant per fer realitat el Museu del Barroc de Catalunya i l’entorn de Fàbrica Nova i via Sant Ignasi, i no cal dir que dedicarem tot l’esforç a continuar lluitant per mitigar els efectes de la pandèmia i per emprendre nous projectes que impulsin la ciutat i el nostre territori. Comencem l’any amb il·lusió per fer-los realitat i l’esperança que tots plegats sortim d’aquesta crisi enfortits i amb ganes de fer una ciutat més justa i sostenible i un país més pròsper i lliure.

Marc Aloy i Guàrdia, alcalde de Manresa

Gener 2021

Des de fa uns mesos l’Ajuntament de Manresa ha contractat a 5 joves extutelats per la Generalitat, mitjançant un prova pilot que ha posat en marxa el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i en el que hi ha participat també el consell comarcal. En total a Catalunya han sigut 50 joves que han pogut accedir a aquest programa que els ofereix, per una banda, orientació laboral, formació i un contracte laboral durant un any. Aquesta contractació també comporta la regularització de la seva situació i suport per a la seva emancipació al finalitzar el projecte. Les feines que faran a l’ajuntament són variades i ofereixen suport a serveis municipals que tenen més activitat arrel de la de la pandèmia de la COVID: a l’oficina d’atenció a la ciutadania, a l’acollida de serveis socials, a l’espai jove Joan Amades, al CIO i al Congost.
Manresa som una ciutat d’acollida i el nostre objectiu és que els joves que han vingut a viure-hi i que volen quedar-se a Catalunya puguin construir un projecte de vida i sentir-se integrats on resideixen. Per això és molt important iniciatives com aquesta, o com els tastets d’oficis que fem conjuntament les regidories d’ocupació, de joventut i de serveis socials, o com els pisos d’emancipació juvenil i promoció de l’autonomia que té la Generalitat de Catalunya en la que viuen els joves una vegada s’ha acabat la tutela de la Generalitat on a banda de proporcionar-los habitatge es facilita la inserció social i laboral.
Seguirem apostant per unes polítiques d’inclusió social i de no-discriminació que ens han de permetre construir una Manresa més rica i diversa, lliure de racisme i amb propostes per evitar el risc d’exclusió social i on tothom pugui exercir la plena ciutadania amb el màxim grau d’integració, en condicions d’igualtat i responsabilitat.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha tret a licitació l'estudi informatiu per a l'ampliació i integració urbana de la línia Llobregat-Anoia a Manresa. La proposta passa per allargar la línia actual, que acaba a l'estació de Manresa-Baixador, fins a l'entorn de la Plaça Espanya o de al Font de les Oques. Així, la línia arribarà més a prop del centre de la ciutat i de punts estratègics com el CAP Bages o la pròpia plaça d'Espanya com a intercanviador intermodal amb les línies de bus.

«Estem davant d´un projecte transformador per a la ciutat» que «no és una quimera, sinó que FGC enfoca com una obra executable els propers cinc anys», i que és «un dels més importants en dècades», assegura l´alcalde republicà de Manresa, Marc Aloy, sobre l´operació de Ferrocarrils per integrar el tren a la trama urbana. Per al regidor d´Urbanisme i Mobilitat d’Esquerra, David Aaron López, es tracta d´un projecte que «dona capitalitat a la ciutat i que la fa gran». 

Amb un termini d'execució de les obres de 36 mesos, es fixen els terminis següents: el 2021 es farà l'estudi informatiu i també el projecte constructiu per anar avançant; el 2022, la licitació de les obres, i entre el 2023 i el 2025 la seva execució, amb una durada de 36 mesos. L'operació forma part del pla d'inversions de FGC fins al 2025.

L´Ajuntament aposta clarament per dur la línia fins a la plaça Espanya i que sigui on hi hagi l´estació. Aloy creu que «té menys impacte tant en un espai públic que ja és molt nou i transformat com és el carrer de Carrasco i Formiguera i la plaça de la Font de les Oques, com també sobre el CAP Bages, on si durant 36 mesos s´han de fer obres, potser no és el més desitjable». En canvi l´opció de la plaça Espanya «no xafa cap espai públic transformat els darrers anys, llevat d´una afectació a la plaça de Simeó Selga. Passa pel pati de terra de l´institut i per una plaça Espanya que també seria bo que fóssim capaços de transformar». Hi afegeix que «és la porta d´entrada al parc de Puigterrà, on ja estem fent l´ascensor, però és un àmbit que encara podem millorar molt». A banda, creu que el traçat fins a la plaça Espanya deixa obert de cara al futur «el projecte que ja tenia l´Ajuntament» d´unir els Catalans amb l´estació de la Renfe.

El projecte, on s’invertiran entre 40 i 60 milions d’euros, inclou no només l'ampliació de la línia sinó també la seva integració urbana. Així, en el tram comprès entre les estacions de Manresa-Alta i Manresa-Baixador, la nova rasant dissenyada per al pas del ferrocarril quedarà coberta, fet que millorarà la permeabilitat de la trama urbana (carrers de la Sèquia i de Camps i Fabrés) i el paisatge urbà. L'estació de Manresa-Baixador s'enderrocarà i se n'urbanitzarà la superfície, així com la del futur túnel. Això permetrà obrir un nou vial que donarà continuïtat al carrer Carrasco i Formiguera fins a la carretera de Santpedor, amb la qual cosa es millorarà la qualitat paisatgística d'aquest tram. A més, es millorarà el perfil longitudinal del carrer de la Sèquia suavitzant la seva rasant; es donarà continuïtat a l’avinguda de la Font del Gat fins a la plaça Onze de Setembre, eliminant el punt baix existent actualment i la restricció de gàlib; i es podrà perllongar el carrer de la Cerdanya fins a la carretera de Santpedor.

L'Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages han obtingut el compromís de la Generalitat de mantenir la parada del Bus Exprés Manresa – Barcelona al centre de la capital catalana. Per tant, la parada no es traslladarà a la perifèria, tal com s'havia filtrat a la premsa i proposava l'Ajuntament de Barcelona. L'acord s’ha pres en una reunió telemàtica entre totes tres entitats, a la qual hi van participar el regidor per ERC d'Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Manresa i conseller comarcal de Territori i Mobilitat del Consell Comarcal del Bages, David Aaron López, el Director de Transports de la Generalitat, David Saldoni, i el vicepresident del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez.

Un dels principals artífexs d'aquest acord és David Aaron López, regidor d'ERC a l'Ajuntament de Manresa, que explica que «l'autocar és la connexió més ràpida entre les dues ciutats i la línia suma 700.000 usuaris l'any. A partir d'aquest moment, es treballarà per trobar una ubicació prop d'on és ara, a la Ronda Universitat, i que no faci perdre competitivitat a l'únic transport públic que enllaça el Bages amb la capital catalana en menys d'una hora».
En aquest sentit, totes les parts s'han felicitat que les posicions d'Ajuntament, Consell i Generalitat s'hagin alineat en trobar una solució que no faci perdre competitivitat al transport públic que enllaça el Bages amb Barcelona, i que podria anunciar-se de cara al mes de gener.

Fa pocs dies del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència masclista contra les dones. Han passat molt anys de la primera trobada feminista llatinoamericana, l'any 1981 a Bogotà, on es va marcar aquesta data en record a les 3 germanes Mirabal, 3 dones valentes, activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960. Durant tot aquest temps no s'han aturat els esforços i la lluita de moviments socials i feministes per eradicar les violències masclistes. Potser ja és hora de reivindicar que parlem de violències, en plural, per fer més visibles tots els tipus de violències masclistes que podem patir les dones, i els diferents àmbits en els que es poden produir. 

Perquè durant segles les violències masclistes han sigut silenciades, invisibilitzades i no compartides. I quan en vam començar a parlar, les violències cap a les dones es van anomenar de gènere, per no parlar de violència masclista, per vincular la violència a una relació afectiva, es a dir, només en l'àmbit de la parella. I les violències masclistes van molt més enllà. Què passa quan la violència l'exerceix un desconegut, o un company de feina, o els poders judicials, o les institucions o els poders socioeconòmics? Si no tenim en compte tots aquest tipus de violència no es pot entendre el sistema que les provoca, que és estructural i que va més enllà de l'àmbit privat. El sistema patriarcal. I això es molt important a l'hora de pensar en el seu abordatge, per què hem d'aconseguir que realment ens fem càrrec que la lluita contra les violències masclistes és una responsabilitat col·lectiva i compartida i que sí, que “si ens toquen a una, ens toquen a totes”. 
Les violències masclistes no tenen classe social, ni ideologia, no tenen perfil, ni ofici, ni nacionalitat, ni llengua. Ara bé, la forma amb la que s'hi enfronten les dones si que depèn, a banda dels recursos personals que cadascuna té, del seu entorn i també dels recursos econòmics per poder-hi fer front. La seva reparació tindrà molt a veure amb això. I aquest fet, arrel de la pandèmia, s'ha posat més en relleu. 
La COVID ha tingut un impacte brutal per a tothom, però plou sobre mullat en el cas de les dones que conviuen amb la violència masclista i encara més si tenen canalla i no tenen independència econòmica. Ens hem adonat que la casa particular no és un espai segur per moltes dones i que aquesta nova crisi evidencia i agreuja les desigualtats existents. Aquesta crisi econòmica i social, com totes les crisis, té un biaix de gènere, doncs ha empitjorat les condicions laborals i econòmiques amb un impacte més gran per a les dones. I encara més si la seva feina era a l'economia informal, i més si són racialitzades. 
Amb tot, hem de posar en valor tot el treball en xarxa i la cooperació que hi ha hagut per ajudar en aquests moments tant complicats, sobretot durant l'estat d'alarma, per part de persones a títol individual, a entitats i moviments socials així com de totes les professionals que formen part del circuit per l'abordatge de les violències masclistes de Manresa i comarca. Perquè cal fer front comú, i perquè mica en mica la comunitat es va adonant que les violències masclistes i l'itinerari per sortir d'elles són una qüestió social i d'interès comunitari.
I per tot això ens comprometem, el 25 de novembre, i tots els dies de l'any, a donar veu als silencis de moltes dones i, per tant, posar damunt de la taula les violències masclistes. A seguir combatent el masclisme en totes les seves formes i àmbits, a denunciar i senyalar les discriminacions que patim les dones i a seguir a treballant fermament per una igualtat, no formal, que aquesta les lleis ja diuen que la tenim, sinó efectiva de les dones.

Cristina Cruz Mas, regidora de feminsimes i lgtbi i portaveu del grup municipal

Com cada any, l'Ajuntament ha organitzat una sèrie d'activitats al voltant del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència masclista. Per adaptar-lo a les restriccions per frenar l'epidèmia ha planejat una campanya digital. Així, a banda dels tallers de prevenció de les relacions abusives i els tallers d'educació sexoafectiva per a joves ha organitzat un concurs de vídeos a TikTok, entre altres novetats que presentarà en els pròxims dies i que culminaran, si és possible, en l'acte del dia 25 a la Plaça Major.

L'Ajuntament de Manresa, a través de la Regidoria d'Acció i Inclusió Social, i amb la col·laboració de les regidories de Ciutat Saludable i Gent Gran, promou una jornada per reflexionar sobre el model de cuidar que volem a la ciutat. La jornada «Cuidem i ens cuidem.
Manresa, ciutat cuidadora» es farà en un format virtual el 17 de novembre i s'ha organitzat de manera conjunta amb la UManresa i la Fundació Mémora. Es farà a través de la plataforma Zoom, de 10 a 13 h, i comptarà amb persones expertes en aquesta temàtica. És gratuïta i la inscripció es pot fer a través d'aquest enllaç

Ja s'han iniciat les obres de prolongació de l'avinguda dels Països Catalans de Manresa, que s'ha de convertir en una ronda a l'est de la ciutat sense haver de passar pel centre, i s'allargaran durant un any. L'actuació suposa una inversió de 4,5 milions d'euros, dels quals el Govern en finança el 60% i l'Ajuntament la resta. És la inversió directa i de cop en un sol projecte més important dels darrers anys que fa el Govern català a Manresa.
La nova via transcorrerà entre la carretera de Viladordis i la plaça Prat de la Riba, tindrà 800 metres de longitud i 8 d'amplada, amb un carril per sentit. Faltarà un segon tram, de 200 metres, per tal que es pugui enllaçar amb el polígon Els Trullols i l'entrada oest a la ciutat. Aquest darrer tram encara no té data d'execució. El nou vial s'iniciarà amb un nou encreuament amb la carretera de Viladordis, que permetrà enllaçar amb la C-55, primer, i amb l'autopista C-16, posteriorment. El traçat es desenvoluparà amb dues calçades separades per una mitjana arbrada, una vorera arbrada en un costat (sud) i un passeig lateral ampli amb espai per a vianants, bicicletes i espais de descans a l'altre costat (nord).

Les obres per transformar el Museu Comarcal de Manresa, un gran equipament del segle XVIII, en el futur Museu del Barroc de Catalunya donen un nou pas endavant. Després que s'hagi executat la part estructural dels nous volums d'accés —que convertiran la mitgera oest en la façana principal de l'edifici, ocupant l'espai on hi havia hagut la Sala Ciutat i, anteriorment, l'antiga església de Sant Ignasi—, s'inicien ara obres per valor de prop d'un milió d'euros. Aquest paquet d'actuacions inclou treballs també en aquesta mitgera oest, la consolidació dels sostres de les ales nord i oest, una intervenció a la coberta de l'escala històrica i la instal·lació dels elements que permetin posar en funcionament la climatització de les dues noves sales polivalents de l'ala sud del claustre. En paral·lel a les obres, s'ha iniciat a licitació del concurs de projectes per a la redacció i direcció del projecte museogràfic.

El 22 de setembre passat es van engegar les actuacions de millora de la finca de secà del Canyet del Muladar, propietat de l'Ajuntament de Manresa. La iniciativa, proposada per Bages Biodiversitat, té com a objectiu naturalitzar un conreu per aconseguir una millora de l'hàbitat d'espècies amenaçades com el mussol comú, el botxí meridional, el llangardaix ocel·lat o el gripau corredor.

La Fira Mediterrània de Manresa, que es celebrarà del 13 al 18 d'octubre, manté l'aposta per la presencialitat. Amb la voluntat de mantenir l'essència de ser un mercat estratègic de la música d'arrel, oferirà tots els espectacles i concerts en viu. 

Seran la meitat que l'any passat, 46 espectacles i concerts en viu, dels quals 34 seran estrenes- 23 absolutes, tres a Catalunya, quatre a l'Estat i quatre en procés de creació. Hi participaran 56 companyies -41 catalanes, 10 de l'Estat i 5 internacionals- que actuaran en 13 escenaris i es faran un total de 60 funcions. Za! & La Transmegacobla inauguraran la Fira en viu. Prèviament, del 13 al 15, es realitzaran les activitats professionals, totes elles a través d'una llotja virtual. 

La programació, en una edició marcada per l'excepcionalitat del moment, mantindrà la tendència de 2019 i girarà entorn de tres grans eixos: mirades, on artistes del món contemporani incorporen la mirada a l'arrel entre els ingredients de les seves propostes; joves, on artistes emergents que parteixen de l'arrel com a matèria prima; i present, centrat en el territori i el desenvolupament sostenible.

El ple de l’Ajuntament de Manresa, en una sessió extraordinària dimecres 1 de juliol, va aprovar el nou cartipàs municipal que incorpora una Junta de Govern més paritària i passa de sis a vuit tinences d’alcaldia

El ple de l’Ajuntament de Manresa, en sessió extraordinària, va donar dimecres 1 de juliol llum verd al nou cartipàs municipal, que ha patit lleugeres modificacions després que es fes efectiu el canvi d’alcalde. El gruix del govern municipal no sofreix variacions, i gairebé tots els regidors i regidores tindran les mateixes delegacions que el primer any de mandat. El govern, però, passa de sis a vuit tinences d’alcaldia, amb l’objectiu que totes les àrees estiguin representades a la Junta de Govern, en un moment especialment crític pel fet que cal gestionar els efectes de la pandèmia del coronavirus. Fins ara, la d’Acció Social i la de Recursos Humans no hi tenien presència. Així, en el nou organigrama, presidit per l’alcalde Marc Aloy Guàrdia (ERC), el primer tinent d’alcalde serà Valentí Junyent Torras (JxM), que alhora mantindrà les funcions de regidor d’Hisenda, que ja ha ostentat aquest darrer any, i assumirà també la regidoria de Presidència, que en aquest primer tram de mandat ha recaigut en Marc Aloy Guàrdia. La segona tinent d’alcalde serà Cristina Cruz Mas (ERC); tercer, Joan Calmet Piqué (JxM); quart, David-Aaron López Martí (ERC); cinquè, Antoni Massegú Calveras (JxM); sisena, Montserrat Clotet Masana (ERC); setena, Núria Masgrau Fontanet (JxM); i vuitena, Mariona Homs Alsina (ERC). El pas de sis a vuit tinents d’alcalde no implicarà un increment del cost del govern pel que fa a retribucions, ja que es farà una actualització a la baixa dels salaris de tots els membres del govern per tal que es mantingui el cost global actual. Amb aquests moviments, s’equilibra la balança en el número de dones i homes dins la junta de govern.

Com cada any, la ciutat de Manresa commemora el 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+ per continuar caminant cap a una societat lliure de discriminacions relacionades amb la diversitat afectiva, sexual i de gènere. Aquest any, amb motiu del dia de l’Orgull LGTBI, s’ha realitzat la pintada d’un mural participatiu i reivindicatiu que gira entorn dels conceptes de l’alegria, de l’orgull i de la diversitat. El mural està ubicat al carrer de la Mel i ha esta dissenyat per l’artista manresana Montse Forradelles amb el lema ‘Més diversa, més Manresa, +LGTBI+’. El mural ha estat impulsat per la regidoria de Feminismes i LGTBI i per la regidoria d’Infància, Joventut i Persones Grans i s’ha emmarcat dins del projecte del Consell Comarcal del Bages +Art i ha estat la primera activitat programada dins de l’Estiu Jove en coordinació amb el Servei d’Atenció Integral (SAI) LGTBI de Manresa. També, amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+ i com cada any, l’Ajuntament de Manresa encapçalat pel nou alcalde Marc Aloy, va penjat la bandera irisada a la façana de la Casa Consitorial.

En la sessió extraordinària del 27 de juny, Marc Aloy i Guàrdia va ser escollit alcalde de
Manresa. En virtut del pacte de govern subscrit ara fa un any, el nostre company agafa la vara d’alcalde fins al 2023. En una perspectiva històrica, ERC recupera l’alcaldia de la ciutat després de 84 anys, aleshores que Francesc Marcet era al capdavant de l’Ajuntament. Però, sobretot, Manresa té des d’aquest mes de juny un alcalde jove i decidit, que s’ha pogut preparar a consciència per a aquesta comesa. I que té la il·lusió per combustible. 

Marc Aloy i Guàrdia és el nou alcalde de Manresa. El sisè d’ençà la recuperació de la democràcia, després de Joan Cornet (1979-87), Juli Sanclimens (1987-95), Jordi Valls (1995-2006), Josep Camprubí (2006-11) i Valentí Junyent (2011-20). Nascut el 1979, és arquitecte, músic i un corredor de fons de primera. Membre d’entitats com ara Òmnium o Xàldiga, des de l’any 2000 milita a ERC.
El 2015 fou escollit regidor i ja aleshores fou una persona clau a l’hora de lligar una primera coalició de govern amb Valentí Junyent. Aquell pacte el situà com a regidor d’Urbanisme i, un any després, com a tinent d’alcalde primer. I en tots aquests anys el seu tarannà l’ha fet ser una persona propera i amable. Disposat a parlar i també a arromangar-se per afrontar qualsevol tema.
Un ple inèdit L’elecció de Marc Aloy va tenir lloc en un ple extraordinari de la corporació que es va celebrar singularment al teatre Kursaal. El cert és que l’aforament al Saló de Sessions de l’Ajuntament quedava molt reduït a causa de les mesures de seguretat i distanciament decretades amb motiu de la pandèmia de la Covid-19. Així, regidores i regidors quedaren sòbriament col·locats en una taula cadascú, amb separació suficient, i l’aforament del teatre es va reduir fins a les 230 places que permet acollir en condicions normals l’edifici consistorial, mantenint tothora una butaca de separació entre els presents. Entre ells, és clar, una nodrida representació del teixit sociopolític de la ciutat i la Catalunya central, així com també el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent; el vicepresident del govern de la Generalitat, Pere Aragonès; i les conselleres d’Agricultura —Teresa Jordà— i de Justícia —Ester Capella. Més singular va ser encara que, per primer cop en democràcia, el ple d’investidura es va dur a terme sense la presència de tots els grups municipals, ja que els representants del PSC a darrera hora van declinar d’assistir-hi.
En un guió calcat de les tradicionals sessions d’investidura, de primer hi hagué les intervencions dels portaveus dels grups municipals presents —Andrés Rojo, de Ciutadans: Roser Alegre, de FEM Manresa; Valentí Junyent, de Junts x Manresa i Cristina Cruz, d’ERC—. Després vingué la votació: el nostre candidat, sense cap vot en contra, va rebre 16 vots a favor i 5 en blanc, i va ser nomenat el nou alcalde de Manresa. Marc Aloy i Guàrdia va rebre la vara de batlle de mans del regidor Joan Calmet, que per edat va presidir la mesa presidencial, al costat del regidor més jove, Jordi Trapé.

«Tenim reptes immensos al davant. I justament ara, en aquest moment tan complicat de la nostra història. Segurament cap alcalde voldria començar el seu mandat en aquestes circumstàncies però crec, fermament, que aquesta crisi l’hem de saber convertir en una oportunitat. Una oportunitat per sobreposar-nos a un model caduc i insostenible. Una oportunitat per repensar el model de societat en què vivim, per tenir mirada llarga, emprendre polítiques valentes i compromeses, des de la suma d’esforços i teixint aliances entre les institucions, les entitats i la ciutadania. Tenim projecte per afrontar el futur de la nostra ciutat. Volem transformar-la per fer-la més verda i sostenible, més dinàmica i que sigui capaç de crear llocs de treball, més inclusiva, més justa, pròspera i cohesionada, més culta, amb menys desigualtats. Una ciutat que sigui punt de trobada de persones diverses; més feminista i que respecti la diversitat afectiva.»
Marc Aloy i Guàrdia - Alcalde de Manresa

La Sala Gran del teatre Kursaal acollirà el proper dissabte 27 de juny, a les 12 del migdia, la sessió extraordinària d’elecció del nou alcalde. En compliment del pacte subscrit entre els dos grups que formen govern, ERC i JxM, Marc Aloy Guàrdia agafarà la vara d’alcalde, que ostentarà fins al 2023, en substitució de Valentí Junyent Torras, qui ha ocupat el càrrec des del 2011 i durant el primer any de mandat.

El necessari compliment de les mesures de seguretat, distanciament i higiene decretades amb motiu de la pandèmia de la Covid-19 fa que l’aforament al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa quedi molt reduït. Per aquest motiu, els dos grups han acordat que el ple extraordinari tindrà lloc a la Sala Gran del teatre Kursaal, que permetrà més assistència de públic i un desenvolupament més còmode de la sessió. Pel que fa a la data escollida, malgrat que el pacte subscrit ara fa gairebé un any fixava el 20 de juny com a data màxima per al ple d’elecció de nou alcalde, s’ha acordat que finalment tingui lloc el dia 27, per complir els terminis legals que hi ha d’haver entre la renúncia de l’alcalde actual i la investidura sense necessitat de canviar la data del ple ordinari de juny, que tindrà lloc el dia 18. El calendari acordat per al relleu de l’alcaldia és el següent: El dijous 18 de juny, a les 5 de la tarda, tindrà lloc el ple ordinari del mes de juny, al final del qual és previst que l’actual alcalde, Valentí Junyent, presenti la renúncia.

Posteriorment es convocarà un ple extraordinari que es realitzarà el dimarts 23 de juny, a les 5 de la tarda, en què els membres del consistori votaran la “presa de raó” de la renúncia de l’alcalde, i ell mateix pronunciarà el discurs de comiat. A partir d’aquell moment, l’alcalde accidental passarà a ser l’actual primer tinent d’alcalde, càrrec que ocupa Marc Aloy. En acabar el ple del dia 23, es convocarà el ple extraordinari d’elecció de nou alcalde, que tindrà lloc el dia 27 de juny al Kursaal. Posteriorment, dimarts 1 de juliol, es farà encara un altre ple extraordinari, en què s’aprovarà el cartipàs municipal. La següent sessió ja serà un ple ordinari, dijous 16 de juliol. Tots aquests plens, tret del 27, es faran al Saló de Sessions.

L’Ajuntament de Manresa ha ampliat l’espai per a vianants al llarg de dos quilòmetres de carrers de la ciutat. L’objectiu dels treballs és garantir la distància mínima de separació de dos metres entre la ciutadania i, per tant, la seva seguretat, atès l’increment progressiu de la mobilitat que s’anirà produint amb l’entrada en vigor de les diferents fases del Pla de Desescalada.

L’Ajuntament de Manresa va iniciar el dilluns 1 de juny una reobertura progressiva dels equipaments culturals municipals de la ciutat.. Van tornar a obrir de cara el públic la Biblioteca del Casino, la Biblioteca de l’Ateneu les Bases, el Museu Comarcal, el Museu de la Tècnica, el Casal de les Escodines i el Centre Cívic Selves i Carner i les taquilles del Kursaal. El 6 de juny reobriran les sales d’exposicions del Casino.

Manresa segueix ampliant i milorant la seva Anella Verda. I això és gràcies a l’existència de la nova passera de Can Poc Oli. La nova infraestructura, que es va
acabar de construir a mitjans març —just dies abans d’iniciar-se el confinament— permet arribar en només mitja hora al tram baix de la riera de Rajadell i gaudir, així, del patrimoni de pedra seca que acumula, dels gorgs i d’altres valors que aquest curs fluvial reuneix.

El projecte va ser escollit en el pressupost participatiu del 2016, a proposta de l’Escola Agrària de Manresa, la Institució Catalana d’Història Natural, Meandre, el Centre Excursionista Comarca de Bages i L’Era Espai de Recursos Agroecològic.

El Geoparc de la Catalunya Central, en col·laboració amb l’Ajuntament de Manresa, ha senyalitzat dos itineraris per l’Anella Verda de Manresa: un (Ruta M4) que va des de la riba del Cardener fins al riu Llobregat, i un altre (Ruta M5) que va des del barri de Viladordis fins al pont Foradat de les Arnaules. 

Es tracta de dues rutes que uneixen al mateix temps geologia, natura, cultura i història, oferint una gran riquesa d’elements i espais d’interès per als manresans que les recorrin. Els itineraris s’han indicat amb senyals direccionals, i s’han identificat amb tòtems informatius alguns indrets d’interès geològic del Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central. Els tòtems inclouen un codi QR que permet accedir a més informació sobre la vàlua geològica d’aquests espais. A més a més, s’han editat digitalment fullets informatius en català, castellà, anglès i francès, que expliquen de manera detallada els recorreguts i els diferents punts pels quals transcorre el trajecte.

Des d’ERC Manresa també vivim la pandèmia des del confinament. Des que l’11 de març vam desconvocar el sopar del premi Maria Casajuana, hem transformat les reunions de l’executiva en xats d’ordinador, i hem posat tots els nostres esforços a facilitar les coses, a difondre informació fiable i a col·laborar amb les institucions o aquelles iniciatives populars que busquen la participació solidària de tots i cadascun de nosaltres.

Aprofitem per manifestar el nostre agraïment més sincer a tots aquells que cada dia d’aquesta crisi treballen en hospitals, residències o centres assistencials. A tots els que en un súper o al volant d’un autobús garanteixen la mobilitat i els proveïments indispensables. Però no ens podríem quedar tampoc en els aplaudiments o la música als balcons: tota l’angoixa que aquesta epidèmia desperta —sanitària i també econòmica— l’hem de respondre amb canvis que vagin més enllà de les polítiques habituals.

La gestió de la crisi des de les institucions estatals només es pot qualificar de desencertada, inspirada per un ideal centralitzador, de formes castrenses, i amb
un discurs tronat que recupera el tòpic de la unitat espanyola i avala actituds cada cop més autoritàries. Encara més: impedir un confinament a mida de la intensitat local de l’epidèmia segurament no ha fet sinó incrementar l’actual xifra de morts. I amb tot, aquest exercici crític ja el farem més endavant.

Avui només us podem demanar que respecteu el confinament, que extremeu les mesures d’higiene i que ens tinguem a tots per compartir els neguits: als que heu conegut la malaltia, als que dissortadament heu tingut familiars difunts.

Per nosaltres, la resposta es fonamenta, més que mai, en els ideals republicans: només ens en sortirem pensant en tothom, si sabem posar el bé comú davant de l’individualisme, si sabem avançar en la governança de la cooperació. I, de retruc, si aconseguim la sobirania necessària com a país per afrontar aquesta crisi i la recessió que inevitablement l’acompanyarà. Diuen que fa molt temps que vam sobrepassar els nostres límits naturals. Que haurem d’aprendre a viure diferent, i segurament amb menys. Es tracta, doncs, que aquest esforç sigui el de tots, no pas dels de sempre. Que de la crisi no en sortim més desiguals encara. A Manresa, la gent d’Esquerra, ens hi sentim vivament compromesos.

l’Ajuntament de Manresa estem fent un gran esforç per garantir la continuïtat dels serveis que es presten a la ciutadania, en uns moments extremadament difícils. I ho fem protegint, alhora, la salut del nostre personal, facilitant el teletreball sempre que sigui possible.
Estem fent un especial seguiment els col·lectius socialment i econòmicament més vulnerables i, malgrat les incerteses del Govern espanyol, ja hem aprovat algunes mesures per atenuar els efectes de la crisi sobre famílies, autònoms, petit comerç i empreses.
Des de Serveis Socials vetllem especialment la nostra gent gran. També per l’alimentació dels nostres infants, amb el repartiment de targetes que substitueixen les beques menjador. Continuem protegint també les víctimes de violència masclista, i estem acompanyant l’onada de solidaritat que s’ha creat a Manresa amb la confecció de mascaretes.

Esquerra Republicana lliurarà aquest març el premi Maria Casajuana 2020, un guardó que des del 2002 reconeix una manresana i amb el qual es vol significar la lluita, l’esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del nostre país. Des de l’any passat, també es distingeix la feina realitzada en aquest sentit per una entitat.
El nom de les premiades es farà públic en una roda de premsa que tindrà lloc el dia 6 de març. Els guardons es lliuraran el 12 de març en el transcurs d’un acte que es farà a l’espai gastronòmic del Kursaal, i que inclou un sopar. 
Maria Casajuana (Manresa 1912-2011) va ser una activista social i política d’ideologia republicana, filla d’una família treballadora de Manresa. L’any 1931, poc després de la seva fundació, es va incorporar a ERC. Va viure amb intensitat el període republicà i va ser una de les impulsores de l’espai d’emancipació de la dona arran de la proclamació del sufragi universal, el 1931. També va formar part del sindicat CNT, des d’on va lluitar per la dignitat de les dones. Malgrat que la guerra i la dictadura franquista van estroncar una època d’esperances i de llibertat, va mantenir viva la flama de la lluita pel nostre país.

l’Ajuntament, a través del Servei d’Atenció i Informació a la Dona (SIAD) i amb la col·laboració del Consell Municipal de la Dona, organitza un any més una campanya per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Sota el lema de «la sororitat» (agermanament que reforça la unió i suport entre dones) s’han programat prop de cinquanta actes amb el suport d’entitats, col·lectius i associacions de veïns de la ciutat.

Trobareu tots els actes a l'espai web manresa.cat/dona

L’Ajuntament de Manresa té previst implantar, a partir de mitjans de l’any vinent, el nou model de recollida de residus, que inclourà un model mixt, entre contenidors intel·ligents per a la ciutadania i el porta a porta per als comerços. Els dos sistemes obliguen a separar els residus, que només es podran llençar en dies i horaris concrets. El regidor republicà de Ciutat Verda, Pol Huguet, afirma que es tracta d’un model “valent i trencador” que permetrà augmentar el percentatge de reciclatge (ara estancat al 40%) i a mitjà termini posar en funcionament un sistema de pagament per generació. El canvi serà important i, per aquest motiu, s’ha iniciat un procés participatiu per recollir opinions de la ciutadania. Aquest dilluns 2 de març es farà la sessió inaugural amb un acte a la Plana de l’Om (18h) conduït per Francesc Mauri, meteoròleg de TV3 i divulgador, que comptarà amb Josep M. Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya, Ricard Jorba, gerent del Consorci del Bages per a la gestió de Residus, i amb alcaldes de poblacions del Bages que ja han fet el canvi. El procés participatiu continuarà durant el mes de març. També es pot contestar una enquesta a www.manresa.cat/residus, on trobareu tota la informació del procés.

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, han inaugurat aquest febrer el nou Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) de Manresa, ubicat a la Muralla del Carme. Compta amb un equip de professionals multidisciplinari que ofereix atenció integral durant el procés de recuperació i reparació a dones i fills i filles en situació de violència masclista.

L’Ajuntament de Manresa ha engegat el procés participatiu per enllestir el Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2020-2023. En paraules del tinent d’alcalde de Presidència, Marc Aloy, es tracta d’un “document viu” que permetrà acabar de dibuixar entre totes i tots la Manresa d’aquest mandat d’una manera compartida, transversal i participativa. El procés s’ha presentat aquest gener, en un acte que també ha comptat amb la regidora republicana de Govern Obert, Montserrat Clotet. La proposta consta de 5 eixos temàtics, que contenen 25 objectius i 250 actuacions.

La ciutadania podrà enriquir el document i/o validar-lo a través del web manresa.cat/pam o a través de les sessions temàtiques participatives: 4 de febrer (Ciutat Verda i Sostenible), 6 de febrer (Ciutat Dinàmica i d’Oportunitats), 11 de febrer (Ciutat de Trobada i Acollidora) i 13 de febrer (Ciutat Cívica, Propera i Compromesa). Totes es faran a les sis de la tarda. Les dues primeres al Centre Cultural El Casino i les dues darreres al Casal de les Escodines.

Tal com va subratllar la regidora republicana de Cultura i Festes, Anna Crespo, durant la presentació, per primer cop s’ha encarregat l’administració a una associació formada exclusivament per dones. Es tracta de DEIM (Dones Emprenedores Innovadores de Manresa), que per a l’esdeveniment central ha ideat ‘La Llum, nom de Dona’, un acte en el qual dones representatives en els seus àmbits explicaran les seves experiències. Serà el 17 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, al Teatre Conservatori. Comptarà amb la il·lustradora Pilarín Bayés, la investigadora Mercè Boada, l’artista Lourdes Fisa, la cuinera Ada Parellada i la futbolista Laura Ràfols. Abans, el dia 14, es farà el pregó, que també portarà nom de dona: Carlota Riera Claret, degana de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa (FUB), serà qui donarà el tret de sortida a una festa que s’allargarà fins al 8 de març amb la Transèquia i que gaudirà de la Fira de l’Aixada entre el 29 de febrer i l’1 de març.

La regidora d’Acció i Inclusió Social, la republicana Mariona Homs, ha visitat aquest gener —amb representants veïnals i de gent gran de Manresa— la Unitat de Convivència de la Residència de Sant Hilari Sacalm, gestionada per l’empresa pública Sumar, amb la finalitat de conèixer el seu model d’atenció, centrat en la persona, que serà «una referència» per a la nova residència que l’Ajuntament construirà al barri del Xup: «Volem implantar aquest model innovador perquè les persones, un cop a la residència, puguin continuar amb el seu projecte de vida, amb professionals que les acompanyin».

Carles Mundó, Conseller de Justícia del govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, cessat pel 155, presentarà a Manresa el seu llibre ‘El referèndum inevitable. Del judici endavant’ (Grup 62). Serà el 29 de gener, a les 19.30 hores, a l'Espai Òmnium de Manresa (carrer Sobrerroca, 38). Mundó estarà acompanyat per Marc Aloy, tinent d'alcalde de Presidència de l'Ajuntament de Manresa, i per la directora teatral Sílvia Sanfeliu.

Des del banc dels acusats, Mundó explica de forma àgil i directa l’experiència viscuda al Tribunal Suprem amb els companys de govern, la presidenta del Parlament i els líders de les entitats sobiranistes, fa una valoració de la sentència i dels seus efectes, exposa una visió del camí recorregut i d’uns fets que marcaran la nostra història, fa una diagnosi de l’estat de la qüestió i, finalment,  planteja les condicions necessàries per a un projecte polític sobiranista guanyador. En temps de desorientació, aquest és un llibre que permet mirar el futur amb optimisme, donant valor a la part del camí que ja s’ha recorregut.

Diu Mundó: «És imprescindible mantenir una moral de victòria; si en lloc de flagel·lar-nos per allò que encara no hem aconseguit som capaços de donar valor al camí que sí que hem recorregut, segur que sabrem trobar la manera de mantenir l’ànim i les forces per continuar treballant»

El ple del 19 de desembre va aprovar —amb els vots de l’equip de govern d’ERC i JxC i els del grup a l’oposició del PSC— un pressupost de 90,99 milions d’euros per al 2020, en el qual destaca el capítol d’inversions —que se situa per sobre dels 10 milions—, però també l’augment de les partides destinades a la despesa social, als projectes d’ocupació, al manteniment o a l’habitatge.

Tal com remarca el tinent d’alcalde de Presidència, Marc Aloy, es tracta del pressupost més elevat de la darrera dècada, que permet començar a complir amb un programa electoral que demanava una ciutat més verda i més dinàmica, per convertir Manresa en una ciutat de trobada, agradable per viure-hi i conviure-hi.

Entre les inversions més destacades trobem la nova avinguda dels Països Catalans —que finança majoritàriament la Generalitat—, la urbanització del carrer del Balç, l’enderroc de la Carpa del Riu i la urbanització de l’espai resultant o reivindicacions històriques, com la urbanització del carrer Germà Isidre, a la Font dels Capellans, o del passatge dels Predicadors. A banda, s’eleva la partida del Pla de Xoc de manteniment de la via pública fins als 1,25 milions i, en habitatge, se sumaran 150.000 euros als 50.000 euros de microcrèdits de l’any passat per a la compra i reformes d’habitatges destinats al lloguer social, i 50.000 euros més per a millores d’eficiència energètica en habitatges socials.

Pel que fa a equipaments, la inversió estrella, amb més d’1,5 milions d’euros, correspon a la finalització dels nous accessos del Museu Comarcal, que acollirà el futur Museu del Barroc de Catalunya. També es destinaran 308.000 euros a la renovació del tartan de l’estadi d’atletisme del Congost; 280.000 (el doble que l’any anterior) a millorar centres educatius; i 265.000 a l’edifici del mercat Puigmercadal.

L’Ajuntament de Manresa va acollir el 16 de desembre la Taula d’Emergència per a l’Abordatge de les Violències Sexuals, a la qual van assistir representants del govern i dels grups municipals, de departaments de la Generalitat, de l’Institut Català de les Dones, de col·lectius feministes
i del Consell Municipal de la Dona, així com cossos de seguretat i representants veïnals. La reunió es va produir després de tres nous casos d’agressions sexuals ocorreguts a la nostra ciutat, que han augmentat encara més la preocupació i la consternació davant d’uns fets molt greus. Mesures per combatre de manera integral les Violències Sexuals

De la trobada en va sortir un document consensuat amb mesures per combatre de manera integral la violència masclista. Destaca la creació d’una taula de persones expertes, l’anunci
que es treballarà l’educació sexual i afectiva a les escoles, la futura creació a Manresa dels Serveis d’Atenció Especialitzada i la culminació del protocol d’abordatge de les violències sexuals.
Des d’Esquerra Republicana reiterem el nostre suport total a les persones agredides, a les seves
famílies i al seu entorn proper i ens posem a la seva disposició.

L’Ajuntament de Manresa i la Generalitat han signat aquest mes el conveni de col·laboració per executar la prolongació de l’avinguda dels Països Catalans, que unirà el carrer Viladordis amb la plaça de Prat de la Riba. Es conformarà com una nova ronda i donarà continuïtat a l’avinguda de les Bases. El tinent d’alcalde de la Presidència, Marc Aloy, afirma que la infraestructura “unirà barris i serà cabdal per millorar la mobilitat de tota la ciutat”. L’obra té un cost de 4,5 milions d’euros. El conveni, signat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i l’alcalde de
Manresa estableix el repartiment de despeses entre les dues administracions.

La sentència sobre la violació en grup d’una menor a Manresa, la jornada eWoman i la commemoració del 25N han marcat l’agenda d’aquest novembre de la regidoria de Feminismes i LGTBI, que lidera la republicana Cristina Cruz.

La sentència diu que no va ser una violació.
És una violació d’una menor que estava inconscient. Són uns fets molt greus. Crèiem que la sentència de la Manada de Pamplona crearia un precedent i no hauríem de tornar a viure això. Cal una revisió urgent del codi penal. Donem tot el suport a la víctima i a la família i exigim que es reconsideri la sentència.

S’avança cap a la igualtat real?
El masclisme hi és, només hem de veure Vox, però ara hi ha més consciència de la discriminació i neix una necessitat de treballar per una societat més igualitària, que és la base del feminisme. Les lleis ja diuen que hi ha igualtat formal, però falta treballar-ho perquè així sigui al carrer. I hem de tenir present que tothom té poder per fer-ho. Les institucions hem de donar exemple, però des de tots els estaments hem de posar el nostre gra de sorra perquè això sigui possible.

El Pla d’Igualtat de l’Ajuntament preveu accions en Ocupació i Emprenedoria, l’altra regidoria que lideres.
En fem moltes: promovem mesures perquè les emprenedores puguin obrir el seu negoci, facilitem formació a empreses perquè dissenyin plans d’igualtat, fomentem vocacions industrials entre les dones i donem valor a experiències de dones del sector tecnològic, entre moltes altres.

La nova residència de Manresa s’emplaçarà al barri manresà del Xup. Tindrà 90 places, 60 de les quals públiques. El projecte, lluitat per l’anterior regidora republicana Àngels Santolària, està liderat en aquest mandat per l’actual regidora d’Acció i Inclusió Social, la també republicana Mariona Homs, que destaca que serà un centre “pioner i innovador”, amb unitats de convivència que promouen l’autonomia del resident i amb unitats especialitzades per a persones amb deteriorament cognitiu. La proximitat amb el barri i l’Anella Verda són dos factors més que apunta per afirmar que “serà una residència per a les persones grans actuals i les del futur”.

Els grups d’Esquerra Republicana, Junts per Manresa i Fem Manresa van presentar en el ple del 26 de setembre una moció de suport a la Llei de Pobresa Energètica (24/2015) que es posiciona clarament en contra de l’amenaça que ha llançat Endesa de tallar el subministrament a famílies vulnerables si els ajuntaments no es fan càrrec del 50% del deute d’aquests usuaris.

En concret, a Manresa, hi ha 486 famílies en situació de vulnerabilitat a qui Endesa amenaça de tallar la llum. La companyia elèctrica reclama a l’Ajuntament de Manresa 449.000 euros. A tot Catalunya hi ha més de 400 ajuntaments afectats. Endesa els reclama, en el seu global, 21 milions d’euros (que és la suma del deute de 63.000 famílies en situació de pobresa energètica). Aquesta xifra representa menys d’un 0,3% dels beneficis anuals de l’empresa.

La moció exigeix la condonació del deute d’aquestes famílies, que estan protegides per llei des del 2015, i demana a les administracions afectades que utilitzin vies sancionadores de manera contundent en el cas que les subministradores elèctriques realitzin els esmentats talls. També s’insta a la Generalitat a prendre el lideratge polític en defensa dels drets energètics.

La regidora d’Acció i Inclusió Social, la republicana Mariona Homs, va defensar la moció i va assegurar que en cap cas l’Ajuntament pagarà. També va afirmar que, si la companyia executa talls a aquestes famílies, l’Ajuntament enviarà els informes de vulnerabilitat que acrediten la seva situació i que, en cas que no es restableixi el servei, l’Ajuntament —com demana la moció— multarà la companyia.

Més mocions

Durant el ple, Esquerra també va donar suport a la moció contra la crisi ecològica i climàtica i a una altra moció de suport a les ONG que treballen rescatant persones al mar Mediterrani. Com a sobrevinguda, es va entrar una moció de suport als membres del CDR detinguts i acusats de terrorisme, que va tenir els vots en contra del PSC i de Ciutadans.

   

Marc Aloy Guàrdia serà durant un any Primer Tinent d’Alcalde i regidor de la Presidència abans d’agafar la vara d’alcalde el juny del 2020. Els també republicans Cristina Cruz i David Aaron López ocuparan la tercera i la cinquena tinença d’alcaldia i seran presidents de les àrees de Desenvolupament Local i Territori, respectivament.
 
Aquest és l’acord que aquest divendres 21 de juny han presentat Esquerra Republicana i Junts per Manresa, després que fa just una setmana signessin un acord de govern per al mandat 2019-2023 que estableix un repartiment de l’alcaldia: el primer any per a Valentí Junyent —cap de llista de Junts per Manresa, la segona força més votada a les eleccions— i els tres darrers per a Marc Aloy, cap de llista d’Esquerra Republicana, força que va sortir guanyadora de les eleccions.
 
En el ple municipal previst per al dijous de la setmana vinent, 27 de juny, a les 5 de la tarda, es donarà compte d’aquestes funcions i s’aprovaran els salaris i dedicacions, entre d’altres qüestions relacionades amb la constitució de la nova Corporació municipal.

Esquerra Republicana i Junts per Manresa han signat aquest divendres 14 de juny l'acord de govern per al mandat 2019-2023. La signatura ha tingut lloc al parc de la Seu i ha comptat amb la presència del cap de llista d'Esquerra, Marc Aloy, del cap de llista de Junts per Manresa, Valentí Junyent, i de les altres 14 persones de les dues formacions que seran regidores de govern.

Els resultats de les eleccions municipals del 26 de maig de 2019 han refermat el lideratge a la ciutat de les dues formacions polítiques que han governat en coalició des de febrer de 2016. Els 9.119 vots aconseguits per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i els 9.109 vots de Junts per Manresa (JxM), 18.228 en total, representen més del 56% del suport dels manresans, i els 16 regidors i regidores aconseguits entre totes dues formacions suposen el 64% dels 25 que formen la corporació municipal. Tot plegat constitueix un aval més que notable a la feina feta en el mandat anterior.

Per aquesta raó, i amb la finalitat de donar a la ciutat un govern estable i efectiu, que treballi en favor dels manresans i les manresanes, que sigui capaç de culminar els projectes compartits des del govern de la ciutat, d’afrontar nous reptes i de tirar endavant les propostes programàtiques amb què les dues forces polítiques es presentaven a les eleccions, les dues formacions han decidit subscriure aquest acord de govern per al mandat 2019-2023.

Les línies bàsiques de l’acord, que dona un nou impuls al que ja es va signar per al període 2016- 2019, se centren en la necessitat de seguir fent realitat projectes, programes, actuacions i iniciatives que permetin potenciar Manresa com una ciutat verda i sostenible, dinàmica, acollidora, cívica i propera, i com una capital compromesa amb les llibertats, la justícia social i el futur del nou país.

Per aconseguir aquesta finalitat, ERC i JxM han acordat compartir l’alcaldia de la ciutat durant el mandat 2019-2023, de manera que en el Ple de Constitució del proper 15 de juny, els regidors i regidores de tots dos grups votaran a favor de la investidura de Valentí Junyent com a alcalde de Manresa. 

Posteriorment, es convocarà un Ple Extraordinari, que se celebrarà com a màxim el 20 de juny de 2020, en el qual tots dos grups votaran a favor de la investidura de Marc Aloy Guàrdia com a alcalde de Manresa per a la resta del mandat.

En el període comprès entre l'inici del mandat i el relleu a l'alcaldia, Marc Aloy i Guàrdia exercirà les funcions de Primer Tinent d'Alcalde i regidor de Presidència. 

*Consulta els acords

En l’apartat individual, la 18a edició del guardó s’ha atorgat a la manresana Montse Roldán

L’associació Lilium, que des de fa 10 anys lluita contra la violència masclista i dona suport a les víctimes, ha estat reconeguda amb el primer premi Maria Casajuana que s’atorga a entitats. En l’apartat individual, el guardó ha estat atorgat a Montse Roldan en reconeixement a una trajectòria vital motivada sempre per l’esperit d’ajuda a les persones.

El premi —instaurat el 2002 per la Secció Local d’Esquerra i de les JERC de Manresa amb motiu del Dia Internacional de la Dona— vol significar la lluita, l’esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del nostre país. Entre el 2002 i aquest 2019 s’ha reconegut la trajectòria de 18 manresanes. A més, enguany, i per primera vegada, s’ha decidit també guardonar una entitat per tal de donar valor i visibilitzar la tasca que realitzen.

Les premiades s’han donat a conèixer aquest dimarts 26 de febrer en una roda de premsa que s’ha fet al local d’Esquerra Manresa, en la qual hi han assistit les premiades Montse Roldán i Conxita Almarcha (com a presidenta de Lilium); la premiada del 2018, Paqui Borjas; la regidora de la Dona de Manresa, Cristina Cruz; la secretària de la Dona d’Esquerra Manresa, Mariona Homs, i d’altres membres d’Esquerra i del jurat d’enguany.

Cristina Cruz ha lloat la “tasca de formigueta” que fan dia a dia les premiades del 2019, així com la “xarxa que creen amb el seu treball”. Mariona Homs ha explicat que s’ha volgut distingir també una entitat per tal de premiar “el treball col·lectiu, que és molt important”. Tant Roldán com Almarcha s’han mostrat molt emocionades.

Els guardons s’entregaran dijous 7 de març en un sopar que tindrà lloc a l’Espai Gastronòmic del Kursaal de Manresa (per assistir-hi cal reservar plaça al 93 872 63 52 o a bages@esquerra.cat; el preu del sopar és de 20 euros).

Més sobre les premiades

L’associació Lilium es va crear fa deu anys per un grup de dones que havien patit violència masclista. A través del SIAD Montserrat Roig van poder iniciar el seu projecte amb l’objectiu de conscienciar la societat de la necessitat de lluitar contra la violència masclista, de donar suport a les dones víctimes i de realitzar accions de sensibilització.

Des de l’associació s’ofereix suport individual i grupal, així com orientació en tots els aspectes que afecten les dones que pateixen violència masclista. L’entitat també du a terme una tasca d’informació i prevenció a través de xerrades a instituts i de debats en espais com els centres cívics. Participen en el Consell Municipal de la Dona i realitzen activitats lúdiques i culturals per visibilitzar els estralls que provoca la violència masclista. En els seus deu anys de vida, han ajudat multitud de dones a refer la seva vida i a poder començar de nou.

Pel que fa a Montse Roldan, va néixer el 1943 a Tiedra (Valladolid) i va arribar a Manresa amb 11 anys. Amb només 15 va començar a treballar als magatzems de Can Jorba i va descobrir també l’excursionisme i l’escalada de la mà del Centre Excursionista del Bages. Ha estat professora d’educació física durant més de 20 anys i la seva vida s’ha caracteritzat per una motivació d’ajuda als altres.

Activista social i cofundadora de l’associació sociocultural Club Gavines, fa més de 30 anys que és voluntària a presons (primer a la Model i ara a Lledoners) on organitza esdeveniments culturals, xerrades, classes, tallers, sortides i a tot allò que contribueixi a la reinserció dels presos. És membre del Consell Municipal de la Dona de Manresa gairebé des del seu inici, l’any 1997, i des del 2000 col·labora amb el Centre de Dia Mosaic per a persones amb problemes de salut mental, així com amb la Plataforma d’Aliments. Actualment forma part del programa Lèxic de l’Ateneu Les Bases, on ajuda a llegir als nens.

Més sobre el guardó

El premi va ser instaurat l'any 2002 per la Secció Local d’ERC i de les JERC de Manresa amb motiu del Dia Internacional de la Dona. És un guardó que cada any premia una manresana i amb el qual es vol significar la lluita, l’esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del nostre país. El guardó porta el nom de Maria Casajuana perquè el seu nom simbolitza tots aquests atributs. Com a novetat, aquest 2019 s’introdueix un premi que reconeix les entitats.

Maria Casajuana i Oncins (Manresa, 1912-2011) va ser una activista social i política d’ideologia republicana i militant històrica d’ERC de Manresa. Nascuda el 23 de febrer de 1912 en una família treballadora de Manresa, va treballar des dels 14 anys a les fàbriques de Cal Roca, Cal Torres i a la Fàbrica Nova. Als dinou anys es va incorporar a ERC i va viure amb intensitat el període republicà. Va ser una de les impulsores de la creació de l'espai d'emancipació de la dona arran de la proclamació del sufragi universal en la Constitució republicana del 1931. Casajuana també va treballar per al sindicat CNT durant la República i la Guerra Civil des d’on va lluitar aferrissadament per la dignitat de les dones i el reconeixement del seu treball. La Guerra primer, i la cruenta dictadura franquista després, van estroncar una època d’esperances i de llibertat. Però malgrat haver de viure amagada i treballar de minyona per guanyar-se la vida, va mantenir ben viva la flama de la lluita pel nostre país. Pel seu compromís polític i social, ERC i les JERC de Manresa van decidir homenatjar-la creant un premi que duu el seu nom i que cada any, amb motiu del 8 de Març, s'atorga a una manresana de trajectòria compromesa amb la societat.


El jurat del 2019

El jurat d’enguany ha estat format per Cristina Cruz, regidora de la Dona a l’Ajuntament de Manresa; Àngels Santolària, regidora d’Acció Social a l’Ajuntament de Manresa; Àdria Mazcuñan, secretària de Polítiques d’Igualtat d’Esquerra Bages; Clara Llorens, vocal de l’executiva de Jovent Republicà de Manresa; Mariona Homs, secretària de la Dona d’Esquerra Manresa; Alba Baltiérrez, membre d’Esquerra Manresa i coordinadora del Premi Maria Casajuana; Núria Soler, vicepresidenta de l’Agrupació Cultural del Bages; Teresa Bosch i Imma Serra, secretària i vocal respectivament de l’Associació d’Ajuda Mútua i Lluita Contra el Càncer de Mama L’Olivera; Josep Sallent, periodista de Regió7; i Paqui Borjas, Premi Maria Casajuana 2018.

L’Espai Òmnium de Manresa —situat al carrer Sobrerroca 38— acollirà aquest dijous 7 de febrer (19.30h) la presentació del llibre ‘Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures’ (Ara Llibres). L’acte es planteja com un homenatge al president d’Esquerra —que dijous farà 462 que està empresonat— i també a totes les persones preses i exiliades a causa de la repressió de l’Estat espanyol. Se celebrarà en un moment clau: faltaran molt pocs dies per a l’inici del judici als presos polítics independentistes.

La presentació comptarà amb l’autor del llibre, Sergi Sol, un dels principals col·laboradors de Junqueras. Estarà acompanyat per l’alcaldable per Esquerra a Manresa, Marc Aloy; per l’humorista Peyu; per l’activista i amic personal del vicepresident empresonat Maxi Calero, i pel músic Pep Picas.

El llibre de Sergi Sol analitza i contextualitza, des de la perspectiva del nucli de col·laboradors més íntim del vicepresident Oriol Junqueras, el rerefons que va determinar les dures decisions de la tardor catalana: la precipitació del 20-S, la celebració del referèndum de l’1-O, el desconcert posterior a la proclamació de la República, l’ingrés en centres penitenciaris dels presos polítics, l’aplicació del 155, l’estratègia d’Esquerra per eixamplar la base de l’independentisme, la celebració de les eleccions del 21-D i els entrebancs per configurar un nou Govern. Però, més enllà del relat apassionat i de la informació inèdita d’aquest període transcendental, hi ha la voluntat manifesta de reivindicar i fer justícia a la figura i el treball d’Oriol Junqueras. El llibre vol ser també un homenatge i un nou clam per exigir el seu alliberament.

L’acte de presentació està organitzat per l’editorial Ara Llibres i, a Manresa, compta amb la col·laboració de la Llibreria Parcir. Des d’Esquerra Manresa us convidem a assistir-hi.

L’actual primer tinent d’alcalde de Manresa i candidat a l’alcaldia, Marc Aloy, explicarà el model de ciutat d’Esquerra Republicana per Manresa en un acte que comptarà amb la presència de Pere Aragonès, vicepresident del govern, de Najat Driouech —primera diputada musulmana al Parlament—, de Gabriel Fernández —regidor sabadellenc d’origen uruguaià— i de la senadora sallentina Mirella Cortès.

L’acte es farà aquest dissabte 19 de gener a les 12 del migdia al parc de la Font del Gat, a la zona coneguda com ‘la gespeta’, a les Bases de Manresa, i serà el primer d’altres que vindran en els quals Esquerra es mourà per promoure el seu leitmotiv del projecte que està construint per arribar a l’alcaldia de Manresa: trobar-se amb tothom i arreu de la ciutat per fer de Manresa una ciutat verda, una ciutat dinàmica i una ciutat de trobada.

Una ciutat que, com diu l’alcaldable Marc Aloy, és de tots i l’hem de fer entre tots: “L’eix fonamental del projecte d’Esquerra no pot ser cap altre que la ciutadania. Amb tota la seva diversitat de cultures i de creences. Amb tota la seva complexitat i amb tota la seva riquesa. Hem de fer una Manresa amb igualtat d'oportunitats, de comunicació entre persones diferents. Una ciutat diversa i plural, de persones nascudes aquí o vingudes d’arreu; l’aposta d’Esquerra passa per treballar des de la realitat social perquè tots els manresans se sentin partícips de construir la Manresa que tots volem”.

En cas de pluja, l’acte es traslladaria a la sala d’actes de l’Ateneu Les Bases.

En una vesprada emocionant al Teatre Conservatori, l’actual primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme de Manresa, Marc Aloy, va exposar, en la seva presentació com a candidat a l’alcaldia, el projecte que Esquerra Republicana ha dibuixat per Manresa: una ciutat verda, una ciutat dinàmica i una ciutat de trobada. Aquests són els tres objectius que Aloy i l’equip que l’acompanyarà s’han marcat en la seva cursa per arribar a l’alcaldia de Manresa. El candidat ho va dir ben clar: “vull ser alcalde de Manresa i ho vull ser per fer d’alcalde, per trepitjar carrer, per escoltar la gent, per resoldre els reptes que tenim com a ciutat, per construir projectes que ens permetin avançar cap al futur”.

L’acte va comptar amb la participació del Molt Honorable President del Parlament, Roger Torrent, i amb l’assistència del pare d’Oriol Junqueras. A la platea, més de 300 persones van seguir una presentació que va ser intensa i emotiva. I que va estar carregada de sorpreses. La regidora Cristina Cruz va llegir una carta enviada expressament per Oriol Junqueras, i Marta Rovira i Toni Comín van fer arribar un vídeo, també gravat per a l’ocasió. Tots tres van demanar a la ciutat que no defalleixi i van assegurar que la República es guanyarà també a les municipals. Durant l’acte, també es va passar un altre vídeo en el qual deu persones properes a Marc Aloy van explicar com és el nostre candidat: una persona fidel, treballadora i més que compromesa amb els seus amics, amb la seva ciutat i amb el seu país.

Discurs íntegre de Marc Aloy i Guàrdia, candidat a l’alcaldia de Manresa
Dimecres, 28 de novembre de 2018 - Teatre Conservatori de Manresa

Molt bona nit, i moltes gràcies per ser aquí aquest vespre. És un plaer veure aquesta platea tan plena. D’amics, de coneguts, de companys, de família. De gent que estimo i que avui ens ha volgut acompanyar en aquest acte. Envio una abraçada al meu pare, que per motius de salut avui no ha pogut ser aquí. 

Vull agrair especialment a aquelles amigues i amics que han destinat una part del seu temps a dedicar-me les paraules que acabem de sentir. En aquest temps frenètic en què vivim, en què tot va de pressa i és volàtil és un autèntic plaer que algú s’aturi a pensar i a dir allò que sent d’un altre. Us ho agraeixo de tot cor. 

També em fa molta il·lusió poder comptar avui amb la presència del company, amic i avui President del Parlament, Roger Torrent. Gràcies, Roger, per ser-hi. Però també vull recordar que, ara fa quatre anys, a la presentació de la candidatura d’Esquerra vam tenir el goig que ens acompanyés un home fort, amb un cor enorme. Una persona que ha lluitat, com ningú, per fer realitat el mandat democràtic de poder decidir el nostre futur i que des de fa 391 dies està segrestat per l’Estat a la presó de Lledoners. Ell és el president d’Esquerra i es diu Oriol Junqueras. I també vull recordar que l’acte de final de campanya de les municipals del 2015 el va cloure una dona de conviccions fermes que, pel mateix motiu, avui viu un exili forçós a Ginebra, la nostra secretària general Marta Rovira. 

Des de Manresa, ben a prop de Lledoners, avui tornem a exigir el seu alliberament immediat així com el de la resta de companys presos i exiliats: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sánchez, Quim Forn, Jordi Cuixart, Carles Puigdemont, Toni Comin, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Anna Gabriel. Els volem a tots a casa! Els volem amb nosaltres!

Fa quinze dies celebràvem el 140è aniversari del Conservatori. Un teatre que em porta molts records i que també ha format part de la meva vida. Tenia 9 anys quan vaig pujar, per primer cop, en aquest escenari. Era en un concert de Nadal del Conservatori i llegia els textos de la Cançó del Mar, una meravellosa cantata del mestre, músic i enyorat Pep Padró. Qui m’havia de dir aleshores que 30 anys després tornaria a trobar-ne aquí, davant de vosaltres, per presentar la meva candidatura a l’alcaldia de Manresa. Us puc ben assegurar que m’impressiona. M’impressiona i em fa molt feliç.

Sóc aquí per explicar-vos el projecte d’Esquerra per aquesta ciutat, un projecte que hem elaborat, que estem elaborant entre un ampli equip. Però també sóc aquí, aquest vespre per dir-vos, sense embuts, que vull ser alcalde de Manresa. I ho vull ser per fer d’alcalde. Per trepitjar carrer. Per escoltar la gent. Per resoldre els reptes que tenim com a ciutat. Per construir projectes que ens permetin avançar cap al futur. 

Vull destinar els millors anys de la meva vida a aquesta ciutat que m’estimo. Que em va veure néixer i que m’ha vist créixer. I a qui tantes hores ja he dedicat. Vull una ciutat que totes i tots ens sentim orgullosos de viure-hi i formar-ne part. Un punt de trobada de persones i complicitats que facin possible un nou projecte engrescador. Un projecte per Manresa que es resumeix en tres idees, tres objectius: ciutat verda, ciutat dinàmica i ciutat de trobada.

Ciutat Verda

Una ciutat verda que estimi aquest envejable entorn natural que ens envolta. Una Anella Verda que ens convida a gaudir d’espais naturals de gran valor. Amb un secà on neixen vins de gran qualitat. Però també d’un regadiu enorme banyat per les aigües de la Sèquia que ens aporta productes d’horta de proximitat. És l’hora de posar en valor tot aquest potencial! Però també és l’hora de fer créixer aquest verd a l’interior de la ciutat. Per fer-la més amable, per fer-la més agradable, per fer-la més sostenible i saludable. 

Per fer de Manresa una ciutat verda és imprescindible millorar el sistema de parcs. Completar l’obertura de la ciutat cap al riu per transformar el Parc del Cardener en un eix que articuli veritablement la ciutat de nord a sud. Un corredor natural que ens ofereixi espais per al lleure, l’esport i tota mena d’activitats. També cal destinar esforços per fer créixer el Parc de l’Agulla. Un parc que des de la seva inauguració l’any 1986 és el gran espai de lleure no només de la Manresa, també de tot el Bages. 

No puc amagar la satisfacció de dir-vos que després de molts anys de treball i esforç hem aconseguit consensuar i aprovar, amb Sant Fruitós, el document que ha de permetre la seva ampliació i la definició de nous usos com les històriques piscines d’estiu que aquesta ciutat mereix. Un projecte de llarg recorregut però que, ara sí, tenim les bases a punt per fer-ho possible.

I quan parlem de parcs i ciutat verda no podem oblidar-nos dels parcs infantils. Uns parcs que volem de qualitat i que donin resposta a la demanda de tantes famílies amb petits que, massa vegades no troben espais idonis per jugar. Prova d’això són els pressupostos participatius d’enguany on les quatre propostes guanyadores van ser la millora de parcs com el del Casino o el de Puigterrà.

Una ciutat verda és també aquella que és sostenible i neta. Tenim un repte immens en la reducció dels residus que generem. Fa massa anys que estem estancats en el 30% de la recollida selectiva i no hem estat capaços d’aplicar mesures prou contundents per a canviar aquesta situació. No és una quimera. Hi ha molts municipis que ho han aconseguit. També ciutats de la nostra dimensió. Només falta veure altres experiències, posar-s’hi i ser valents. Només així serà possible fer un autèntic canvi de model. 

Però, finalment,  per aconseguir una ciutat verda caldrà afrontar decididament un gran repte: la gestió de la mobilitat. Que Manresa és una ciutat complexa no és cap secret. Per la seva orografia, per la seva estructura teixida entre turons... La gestió de la mobilitat no és feina fàcil, ja ho sabem. Però no millorarem el problema si no l’entomem de cara. Aquest mandat hem assolit un repte històric fent realitat la nova plaça de la Bonavista. Un projecte pensat fa 80 anys que ja és una realitat.

Però ens cal treballar a fons en un nou model de mobilitat. Un model que ofereixi bones zones d’aparcament per als cotxes i prioritzi l’espai públic per a les persones. Que redueixi lloc al vehicle privat i en doni al transport públic. Una ciutat amable per anar a peu i amb un bon servei de bus urbà. Que ens permeti eixamplar voreres i plantar-hi arbres per fer carrers més agradables per al passeig. 

No podem seguir convivint amb unes carreteres de Vic i de Cardona, l’eix que vertebra tota la ciutat, amb una imatge que no ha canviat en 50 anys. La majoria de pobles i ciutats han integrat i humanitzat les carreteres que els travessaven i Manresa segueix patint una imatge de temps passats. Si som capaços de transformar-les, redescobrirem un nou passeig d’un quilòmetre i mig de llargada allà on ara hi ha un vial ingrat i que esdevé una barrera que parteix la ciutat.

Som ciutat amiga de les persones grans. Però també ho volem ser dels infants. Perquè una ciutat viva, accessible i inclusiva és aquella on els nens poden jugar el carrer i les nostres persones grans poden fer activitats als parcs. Perquè si fem una ciutat per a les persones més vulnerables estem fent una ciutat per a tothom. 

Però ser una ciutat verda no ha de ser en perjudici de dinamisme econòmic sinó tot el contrari. 

Ciutat Dinàmica

Manresa reuneix totes les condicions per ser dinàmica. La seva centralitat, la seva qualitat de vida, la seva vocació per rebre noves idees. El Kursaal, el bàsquet, un comerç potent, un turisme que va creixent, equipaments sanitaris de primer nivell. Tenim un campus universitari que és un model de qualitat.  Estem decidits a unir esforços per facilitar la creació d'idees perquè es generin nous negocis però també perquè es consolidin els que ja existeixen. Volem que Manresa se senti proactiva i no mirant-se el partit des de la banqueta. No deixarem que passi cap més tren de llarg!

És per aquest motiu que hem de redoblar els esforços per desencallar el creixement del Parc Tecnològic després de més de 10 anys aturat, perquè volem que Manresa sigui un referent en el camp de la tecnologia, la recerca i la innovació. De la mateixa manera és imprescindible desenvolupar el polígon del Pont Nou. Un polígon que ens permetrà dotar la ciutat d’una nova entrada des de l’Eix Transversal i ordenar la zona esportiva del Congost, però, alhora, és absolutament necessari per tenir sòl industrial de qualitat i ben connectat a disposició d’empreses que s’hi vulguin implantar i que generin nous llocs de treball.

I si la indústria ens ofereix ocupació i riquesa, la cura del Centre Històric és fonamental per mantenir la personalitat i el batec d’una ciutat mil·lenària com la nostra. S’hi ha intervingut molt i durant molts anys, però calen nous projectes. Decisions fermes com el conveni, presentat fa pocs dies, que ens permetrà la creació d’un gran parc entorn de l’Anònima. Una oportunitat única per dotar aquesta zona tan densa de la ciutat d’un gran espai lliure que generi noves activitats i que, estic segur, serà un revulsiu pel barri i per a la ciutat. O, també, la inversió a l’antic Col·legi Sant Ignasi que ha de permetre transformar el museu comarcal en el Museu del Barroc de Catalunya. En un entorn, el de la Via Sant Ignasi, que estem renovant a fons amb una inversió de prop de 6 milions d’euros que ha de permetre despertar el gegant adormit de la Fàbrica Nova, una altra peça fonamental per a la ciutat, i millorar la relació entre els barris de les Escodines, Vic-Remei i Barri Antic.

Però, sobretot, per ser una ciutat dinàmica, cal actuar amb decisió sobre l’habitatge. Aquest és un dels grans reptes de la ciutat, en som plenament conscients. Perquè només garantint habitatge de qualitat aconseguirem recuperar la vida de la Manresa més antiga. I per fer-ho possible necessitarem idees noves. Com la masoveria urbana, amb nous ajuts per a la rehabilitació o com el projecte d’habitatge cooperatiu que hem posat en marxa a la plaça Hospital. Una proposta pionera al país que ha de demostrar que hi ha altres maneres d’obtenir habitatge assequible, sense intermediaris, sense beneficis a tercers. Perquè l’habitatge és un dret i no un negoci! 

I haurem de seguir explorant. Perquè l’administració no ho pot fer tot. Però sí que té l’obligació de trobar les fórmules necessàries per afrontar nous projectes. Aquest convenciment no és perquè sí. Sabem les potencialitats de la nostra ciutat. De la Mion a Valldaura. De la plaça Catalunya a Sant Pau. Sense oblidar Viladordis i el Xup!

Hem parlat de ciutat verda, de ciutat dinàmica, i ens queda la ciutat de trobada.  Aquest seria el tercer eix del qual us volia parlar: una ciutat de trobada.

Ciutat de Trobada

Manresa és al centre geogràfic del país. Diguem-ho clar: el millor lloc per viure! A mig camí de tot arreu. Del mar i del Pirineu. Nexe de rius i camins i punt de trobada de persones diverses. Una ciutat amb un potencial enorme pel seu patrimoni cultural i natural. Pel seu entorn, pels seus equipaments universitaris, tecnològics i sanitaris. Però sobretot, per la seva gent. Gent com vosaltres! 
Tenim una xarxa d’entitats amb una llarga tradició que ens dona personalitat i un teixit industrial que és el motor del pla de Bages. És hora de dir, sense complexos, que som la capital indiscutible de la Catalunya Central!

Però la capitalitat s’ha d’exercir. I des de la Manresa hem de liderar la lluita per unes bones infraestructures que connectin adequadament el nostre territori, la nostra comarca, amb la capital del país. Hem de treure el màxim profit d’una autopista que es va fer pensant més en la connexió de Barcelona amb la Cerdanya amb un peatge caríssim pel territori. I des d’aquí seguim reivindicant la seva gratuïtat com a via ràpida cap a Barcelona com a primer pas per resoldre la conflictivitat de la C-55. Però, també, cal ser ferms en la lluita per un tren digne.

Mireu, la setmana passada vam viure un fet desgraciat. El descarrilament d’un tren a Vacarisses, per una esllavissada, que va provocar la mort d’un jove de Castellbell. Des d’aquí volem tornar a mostrar el nostre condol a la seva família i als seus amics. Tenim clar que la responsabilitat d’aquests fets es deuen a la manca històrica d’inversions a les línies de Rodalies per la deixadesa de l’Estat espanyol. Ho patim cada dia! Patim retards i incidències constants. Patim per arribar a l’hora. Patim per la nostra seguretat. 

L’any 1859 es va inaugurar la línia Manresa-Barcelona i el viatge va durar 80 minuts. I 160 anys després el viatge dura prop d’una hora i mitja en el que suposa una pèrdua inacceptable de temps per als usuaris i que clarament ens fa perdre competitivitat com a territori. Han estat moltes les promeses del govern espanyol. De tots els colors. 4.000 milions d’euros previstos en el pla de rodalies de RENFE el 2009 pel govern Zapatero. I encara 4.000 milions d’euros en una nova promesa de Rajoy el 2017 poc abans de ser defenestrat. Unes inversions que mai s’han complert i que ens perjudiquen directament. 

I la setmana passada el ministre Ábalos, com a resposta a una pregunta de la companya Mirella Cortès al Senat, encara va tenir el desvergonyiment de condicionar aquestes inversions a l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat.  Ja n’hi ha prou, senyor ministre! No som ciutadans de segona! Volem el que ens pertoca perquè també paguem impostos i tenim dret a arribar a Barcelona en menys d’una hora! És per aquest motiu que cal, de manera urgent, una taula de treball al més alt nivell per parlar de la deixadesa d’aquesta línia. Amb el Ministeri de Foment i tots els municipis afectats. Així ho vaig reclamar a la Delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera i al president de RENFE, Isaías Táboas. Cal exigir compromisos i inversions. I des de Manresa ho hem de liderar perquè en som els principals perjudicats.

Però aquesta aposta per la ciutat de trobada va molt més enllà. És la voluntat que ens identifica a la gent d’esquerres de fer una ciutat de barreja, amb igualtat d'oportunitats, de comunicació entre persones diferents. Una ciutat diversa i plural. Per l’origen, pel color. De persones nascudes aquí o vingudes d’arreu.

La ciutat de trobada és aquella on els serveis públics treballen amb aquest objectiu de facilitar la comunicació entre persones diferents: a l'escola, als centres sanitaris, als equipaments culturals, en l'urbanisme, en l'habitatge, als barris... tots han de buscar que les persones ens trobem. La ciutat verda de la qual parlàvem abans també té aquest objectiu: procurar que els nostres carrers, places, parcs facilitin l’entesa entre les persones, la trobada en la igualtat de drets i oportunitats perquè volem que tothom visqui millor. En definitiva, una ciutat més inclusiva i democràtica.

És per aquest motiu que l’eix fonamental del projecte d’Esquerra no pot ser cap altre que la ciutadania. Amb tota la seva diversitat. Amb tota la seva complexitat. Amb tota la seva riquesa. Diversitat de cultures, de creences i, també, diversitat afectiva. Una ciutat on totes les persones se sentin lliures d’expressar els seus sentiments, estimin a qui estimin. I les persones LGTBI sabem de què estem parlant. Perquè en algun moment hem sentit la falta d’igualtat la por o la discriminació. I no podem permetre que a la nostra ciutat ningú tingui por a expressar en públic com se sent o a qui estima. Aquesta és, també, la ciutat de trobada que jo vull.

Permeteu-me que us ho digui: Aquest no és un programa de 4 anys. És el projecte per afrontar el futur de la nostra ciutat. De transformar-la per fer-la més verda, més dinàmica, més inclusiva, més justa, més culta, amb menys desigualtats. Una ciutat que sigui punt de trobada i una referència indiscutible de la nova República. Manresa ha emprès un camí ferm en la seva transformació i Esquerra i hi ha participat decididament i vol seguir fent-ho. 

Ho hem fet multiplicant els recursos a serveis socials. Els econòmics però sobretot l’atenció a les persones quan més ho necessiten, en una tasca sempre difícil però exercida amb fermesa per l’Àngels Santolària. Gràcies, Àngels! La tossuderia i la constància de la Cristina Cruz ens ha permès incrementar en més d’un milió d’euros les polítiques d’ocupació, tan necessàries en els temps en què vivim així com recuperar la regidoria de la Dona. Gràcies per la feina, Cristina! Amb la Mireia Estefanell vam assolir la màxima resposta en els pressupostos participatius, una feina que després va entomar el Pol Huguet. Un regidor que tampoc ha dubtat a abocar tots els esforços a una Anella Verda que és un model de bones pràctiques arreu del país.  Gràcies pel treball, Mireia i Pol! Amb el Jaume Torras hem mantingut alts objectius de transparència i des de la gestió dels recursos humans hem procurat mantenir sempre la màquina greixada. Gràcies, Jaume! I l’Anna Crespo, sempre creativa, ha liderat, entre altres coses una gran capitalitat cultural 2018. Un any que es clourà el pròxim 15 de desembre amb un magnífic acte a la Seu on la llum -tan manresana- en serà la protagonista. Us convido a anar-hi! Gràcies per fer-ho possible, Anna!

Sent al govern també hem pogut incidir directament en la transformació física de la ciutat. Des de la sempre complexa regidoria d’Urbanisme que tinc el goig de gestionar,  hem aprovat un POUM amb un consens extraordinari i, després de molts anys, hem afrontat inversions importants per millorar els nostres carrers i places. Ens sentim, doncs,  orgullosos de la feina feta des del govern. 

Un govern que hem sabut compartir amb els companys de convergència: el Valentí, el Josep Maria, el Jordi, la Mercè, el Joan, l’Àuria, el Jaume i la Neus.  Un govern on cada dia treballem per millorar la ciutat. 

Però també sabem que només amb el lideratge i la complicitat de tota la ciutadania serà possible fer un autèntic salt endavant. És per aquest motiu que volem afrontar el futur de la ciutat des de l’alcaldia!

Així doncs, avui em presento davant tots vosaltres com candidat a l’alcaldia. En primer lloc perquè em fa il·lusió i perquè m’estimo la ciutat. I perquè estic disposat a abocar-hi tota l’energia que la ciutat mereix. I ara, després de tres anys al govern, em veig amb ganes de liderar un projecte renovat. No me n’amago. Em fa un gran respecte, però encara em fa més il·lusió. Crec que tinc el bagatge per assumir-ho i estem creant un equip, basat en l’experiència però també amb gent nova. Un equip preparat no només per governar sinó, també, per guanyar. Un lideratge que entenc com una peça més d’un gran equip. Un equip de persones honestes i preparades per afrontar els reptes que ens planteja la ciutat. Per donar solucions a la ciutadania. Un equip que, com diu l’Oriol, sigui el reflex de la ciutat que volem representar.

Per seguir treballant per una Manresa més justa, pròspera i cohesionada. Una ciutat que sigui capaç d’assumir desacomplexadament la seva capitalitat. Una ciutat que afronti les desigualtats de cara. Que aposti per ser un referent en la indústria i la tecnologia com ja ho és en la cultura, en la universitat o en la salut. Una ciutat que creï llocs de treball. Una ciutat amable per viure-hi i que posi en valor el seu entorn natural i el seu patrimoni. Una ciutat que és de tots i que hem de millorar entre tots i que ha de jugar un paper cabdal a la República que estem construint.

No vull acabar sense dedicar unes paraules d’agraïment. En primer lloc als companys del grup municipal. Companys amb qui cada dia compartim reptes, angoixes, projectes i il·lusions. 

En segon lloc als homes i dones d’Esquerra que el passat 16 de maig van prendre la decisió que fos el candidat d’Esquerra a les eleccions municipals del pròxim 26 de maig. Un encàrrec que entomo amb honor i responsabilitat. I, en tercer lloc també vull agrair la comprensió de la meva família que sempre ha entès la meva voluntat de servei i m’ha donat suport en totes les decisions que he pres.

A tots ells: moltes gràcies!

I acabo. Em considero una persona treballadora i honesta. He estudiat música i sóc arquitecte. Dues arts que m’han aportat, sobretot, humanisme. La música m’ha ensenyat a escoltar i l’arquitectura a repensar, globalment, la ciutat que estimo. Una persona a qui li agrada afrontar nous reptes i trobar solucions.  Aquestes capacitats les he aplicat tota la meva vida i ara, em comprometo a destinar-les a assolir aquest nou repte col·lectivament. 

No sé si l’alcaldia serà el millor regal dels 40 anys, com algú ha dit en el vídeo. Però estic segur que m’agradaria molt que m’hi acompanyéssiu. Que ens trobéssim per fer, col·lectivament, una ciutat millor. 

Així doncs, trobem-nos per Manresa! Visca Manresa! I visca Catalunya!

L’actual primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme de Manresa, Marc Aloy, farà la seva presentació pública a la ciutat com a candidat a l’alcaldia de Manresa per Esquerra Republicana el pròxim dimecres 28 de novembre al Teatre Conservatori. L’acte, que s’iniciarà a dos quarts de vuit del vespre, comptarà amb la participació del Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i estarà carregat de sorpreses. 

En paraules de Marc Aloy, l’acte “vol ser punt de partida i un punt de trobada per repensar les polítiques municipals a Manresa”, unes polítiques que cal construir des de la ciutat i per la ciutat, perquè “Manresa és de tots i l’hem de fer entre tots”. No en va, el lema que s’ha escollit per a la presentació —i que acompanyarà Esquerra Manresa en tot aquest camí— és el de ‘Trobem-nos’, motor de tot el projecte que liderarà Aloy. 

Nascut el 1979 a Manresa, Marc Aloy i Guàrdia és arquitecte. Veí del Centre Històric i amant de la seva ciutat, ha estat sempre vinculat a entitats manresanes: és soci d'Òmnium Cultural i de l'ANC, és membre de Xàldiga —entre altres entitats amb les quals manté contacte— i va ser un dels fundadors de l’espai cultural Via Fora!. 

Va començar la seva militància a ERC i a les JERC el 2000 i va ser portaveu de les JERC de Manresa i de la Setena Regió, així com membre de l’Executiva Nacional de les JERC entre el 2001 i el 2003. També va ser president de l’executiva d’ERC Manresa entre el 2013 i el 2015. És regidor d’Urbanisme de la ciutat des del febrer del 2016 i el passat mes de maig va ser escollit en assemblea per àmplia majoria com a alcaldable d’Esquerra a les pròximes municipals de Manresa

Entrevista a Marc Aloy i Guàrdia. Escollit candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’alcaldia de Manresa en l’assemblea del passat 15 de maig. Actualment, és primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i Llicències.

Per què agafes el repte d’encapçalar la llista d’Esquerra a Manresa?

Perquè em fa il·lusió i perquè m’estimo la ciutat. Si no, no ho faria. A Manresa hi he nascut i hi he viscut, és on tinc les meves arrels. Sempre m’ha interessat treballar en tot allò que fa referència a la ciutat; l’he coneguda des de punts de vista diferents, perquè he estat involucrat en diverses entitats i, ara, després de tres anys al govern, em veig amb ganes de liderar un projecte renovat.

ERC va fer uns grans resultats el 2015, amb 7 regidors. I vau entrar al govern.

Primer vam fer un pacte de governabilitat, quedant-nos a l’oposició i, més tard, vam signar un acord de coalició amb el PDeCAT per agafar la responsabilitat compartida del lideratge de la ciutat.

Ser al govern t’ha permès adquirir experiència?

M’ha permès treballar per a la ciutat en una àrea que m’agrada. Sóc arquitecte i l’urbanisme m’apassiona. És una regidoria on em sento molt a gust tot i ser molt gran i complexa, on hi ha molta feina i grans reptes, però que disposa d’un gran equip tècnic. Sent al govern he pogut incidir directament en la transformació de la ciutat. I fer-ho sempre pensant en la millora del benestar de les persones i de la seva qualitat de vida perquè, si no, l’urbanisme no tindria sentit.

Com han anat els 2 anys i mig a la regidoria d’Urbanisme?

Aquests mesos han passat volant, i encara queda un any de molta feina! M’hi estaria més, però també és cert que sorgeix el repte de poder liderar un equip que, des de l’alcaldia, aporti nous projectes estratègics per a la ciutat.

Et veus d’alcalde?

Em fa un gran respecte, però crec que tinc el bagatge per assumir-ho i un equip preparat per fer el pas. I tinc molta il·lusió per encapçalar noves idees. Vinc d’una formació assembleària, on les idees es couen i es debaten. I traslladar aquesta manera de treballar al govern de Manresa és, segurament, el gra de sorra més important que podem aportar des d’Esquerra. Al capdavall, la ciutat és de tots i l’hem de fer entre tots.

Així, t’hi veus.

Vam fer uns grans resultats el 2015, amb 7 regidors, i a les eleccions del Congrés de Diputats ERC va vèncer a Manresa per primera vegada des de la República. Tenint en compte això, pensar que podem guanyar les municipals no és cap quimera. Podem fer el pas i ser la primera força. I estic convençut que des de l’alcaldia sabré liderar aquest equip que multipliqui la transformació de Manresa.

Quins són els reptes principals de ciutat?

Necessitem captar noves indústries que generin llocs de treball i riquesa i, per aconseguir-ho, és primordial desenvolupar sectors com el Parc Tecnològic, destinat a la recerca, o el polígon del Pont Nou, que està molt ben connectat i pot ser atractiu per a noves empreses. L’Ajuntament és propietari d’una part important d’aquest polígon i, per tant, ha de ser qui lideri el seu desenvolupament.

L’aspecte econòmic és fonamental?

És l’aspecte que acaba revertint amb ingressos a la ciutat; el que genera llocs de treball i també el que contribueix a millorar la vida de la ciutadania. És fonamental per tenir una Manresa que sigui sostenible econòmicament per ella mateixa. No ens podem quedar en una ciutat residencial i de serveis.

En quins altres temes posarà la banya Esquerra?

Cal seguir reforçant les polítiques socials i d’ocupació. Hem augmentat l’atenció domiciliària per a les persones grans i les ajudes a l’habitatge. I, en només dos anys, hem incrementat les polítiques d’ocupació en un milió d’euros, passant de 3 a 4 milions, però cal continuar. A més, volem continuar invertint esforços en el Centre Històric, en el patrimoni i en l’entorn natural. Ja hi estem treballant activament durant aquest mandat, però cal que continuem la feina. I també en el riu, un eix vertebredor que travessa la ciutat de nord a sud. Hem de fer una ciutat més oberta al riu per potenciar, encara més del que hem fet fins ara, l’Anella Verda.

De quin projecte de mandat et sents més orgullós?

La Bonavista, és, sens dubte, un dels grans projectes de mandat. Ha estat un projecte de llarg recorregut, que va ser pensat als anys 30 i iniciat als 80 amb la compra de les primeres finques. És un èxit col·lectiu, de molts alcaldes i governs municipals. Però sí que és cert que, formant part del govern, Esquerra ha pogut incidir per fer créixer el projecte: es va comprar una nova finca perquè la rotonda tingués la dimensió necessària i es van ampliar de manera significativa els espais per a vianants i les zones verdes. No només ens hem centrat en la rotonda, sinó en la transformació de tot l’espai que l’envolta. Però també és molt important l’esforç que s’ha fet en la millora de carrers i parcs infantils; les actuacions al mercat municipal; les noves eines per aconseguir habitatge al Centre Històric o la inversió al Museu Comarcal per tal que esdevingui referent nacional del Barroc.

I de cara el futur, quin altre projecte prioritzes?

La meva obsessió continua sent la Fàbrica Nova. És un dels grans espais buits del centre de la ciutat, que s’ha de transformar en un gran parc amb comerços i habitatges, tot recuperant patrimoni. Un projecte que, a més, millorarà significativament la relació entre Vic-Remei, Sagrada Família i Escodines. Ja hem arrencat el compromís de la propietat, que començarà a urbanitzar la zona, i continuem treballant perquè tota l’operació pugui esdevenir una realitat.

I en l’àmbit de país, com t’imagines Manresa? Quin paper ha de tenir?

Manresa és la capital de la Catalunya Central i ha de ser vertebradora de la República que estem construint. Per pes específic, econòmic i demogràfic. Hem de ser capaços de teixir sinergies. Primer de tot, amb el Pla de Bages i la comarca: Manresa s’hi ha de sentir més compromesa. I, també, amb la resta de comarques de la Catalunya Central, sobretot amb el Berguedà, el Solsonès i el Moianès, amb les quals tenim una relació històrica. Som un referent cultural, universitari i sanitari. Tenim Sant Joan de Déu, el Kursaal, la FUB, la UPC i el Centre Tecnològic, grans equipaments de referència al país. I hem de ser també capdavanters des del punt de vista econòmic i de les comunicacions. Posar Manresa a 60 minuts de Barcelona en transport públic és un repte per a nosaltres.

*El meu perfil: Vaig néixer a Manresa fa 39 anys. Vaig estudiar a l’escola Espill, una petita cooperativa de pares i mestres. La secundària la vaig fer al Pius i Font i Quer i vaig estudiar arquitectura a Barcelona. Vaig compaginar la meva formació acadèmica amb la musical. Primer a l’Esclat i, a partir dels 8 anys, al Conservatori de Manresa, on vaig completar els estudis de grau professional. Des del 2007 sóc autònom i treballo per compte propi. He participat o format part de diverses entitats: el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, l’Orfeó Manresà, el Col·legi d’Arquitectes, Xàldiga, Òmnium Cultural i l’ANC. I vaig ser un dels fundadors de l’espai cultural Via Fora! Dels meus pares he après a ser una persona senzilla, treballadora i honesta, a qui li agrada afrontar nous reptes i trobar solucions a situacions conflictives. Aquesta honradesa, treball i esforç els he aplicat a tota la meva vida i, ara, vull destinar-los a assolir aquest nou repte col·lectivament.

Esquerra ja té escollits els caps de llista a les ciutats grans del país a les municipals del 2019, i els ha presentat en l'acte "Ciutats republicanes, ciutats de progrés", que s'ha celebrat al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

La portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, constata que "les eleccions municipals són una oportunitat per consolidar el moment fundacional de l’1 d’octubre", i que "Esquerra és la garantia d’assegurar ciutats republicanes i ajuntaments republicans. I això vol dir ciutats de progrés".

El cap de llista per Barcelona, Alfred Bosch, ha dit que ""volem fer ciutats per tothom. Volem fer ciutats de les persones, per les persones i amb les persones".

I l'adjunt a la presidència, Pere Aragonès, afirma i recorda que "el nostre projecte municipal està basat en els valors republicans, en una millora de les condicions de vida de la ciutadania. És un projecte per bastir un país que vol ser República".

Per això a Esquerra volem convertir les eleccions municipals del 2019 en un nou 14 d'abril. Volem que el 2019 hi hagi una gran victòria republicana. Estem a punt per guanyar alcaldies amb treball i coratge. Perquè volem un nou 14 d’abril per construir la república des del municipalisme.

A Manresa comptem amb Marc Aloy, escollit per la militància local a l'assemblea del 15 de maig. El primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa va estar escollit com a alcaldable d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les pròximes eleccions municipals a Manresa amb un ampli suport de tots els militants i simpatitzants que van assistir a l’assemblea extraordinària de la secció local.

Nascut el 1979 a Manresa, Marc Aloy i Guàrdia és arquitecte i treballa per compte propi. Durant més de 10 anys va ser membre de l’equip directiu de la Delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes –on avui s’ha celebrat l’assemblea–, va ser un dels fundadors de l’espai cultural Via Fora! i actualment és soci d'Òmnium Cultural i de l'ANC, així com membre de Xàldiga, entre altres entitats amb les quals manté contacte. Va començar la seva militància a ERC i a les JERC el 2000. Ha estat portaveu de les JERC de Manresa i de la Setena Regió, així com membre de l’Executiva Nacional de les JERC entre el 2001 i el 2003. Ha format part de l’executiva de Manresa i va ser-ne el president entre el 2013 i el 2015.

Les properes eleccions municipals es celebraran el 26 de maig de 2019.

El primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa, Marc Aloy i Guàrdia, ha estat escollit com a alcaldable d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les pròximes eleccions municipals a Manresa, que se celebraran el maig del 2019. Aloy ha obtingut un ampli suport de tots els militants i simpatitzants que han assistit a l’assemblea extraordinària de la secció local d’ERC, celebrada aquest dimarts al vespre. 

L’aposta perquè Marc Aloy encapçali la llista d’ERC a Manresa és fruit del consens. De fet, ERC va obrir fa uns dies el període per a poder presentar candidatures i, finalment, la d’Aloy ha estat l’única que s’ha posat sobre la taula per ser votada.

Nascut el 1979 a Manresa, Marc Aloy i Guàrdia és arquitecte i treballa per compte propi. Durant més de 10 anys va ser membre de l’equip directiu de la Delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes –on avui s’ha celebrat l’assemblea–, va ser un dels fundadors de l’espai cultural Via Fora! i actualment és soci d'Òmnium Cultural i de l'ANC, així com membre de Xàldiga, entre altres entitats amb les quals manté contacte.

Va començar la seva militància a ERC i a les JERC el 2000. Ha estat portaveu de les JERC de Manresa i de la Setena Regió, així com membre de l’Executiva Nacional de les JERC entre el 2001 i el 2003. Ha format part de l’executiva de Manresa i va ser-ne el president entre el 2013 i el 2015. 

Després de la votació, Marc Aloy ha fet les seves primeres declaracions com a candidat a l’alcaldia: “He decidit presentar-me perquè m’estimo la ciutat i perquè em fa il·lusió”. I ha subratllat: “Estic disposat a abocar a Manresa tota l’energia que la ciutat mereix”. 

Aloy també s’ha referit a la regidoria d’Urbanisme que lidera des del febrer del 2016 afirmant que ser al govern li ha permès “conèixer a fons la política municipal i el funcionament de l’Ajuntament” i “treballar per la ciutat en una àrea que m’agrada”, des d’on ha pogut resoldre projectes històrics, com ara l’execució de la nova plaça Bonavista, l’aprovació del POUM, l’inici de les obres a la Fàbrica del Salt o el projecte de la Creu del Tort, una reivindicació veïnal que s’arrossegava des de fa 20 anys.

El ja candidat a l’alcaldia ha detallat que entén el lideratge “com una peça més d’un gran equip” i, en aquest sentit, s’ha mostrat disposat a “encapçalar aquest nou projecte que ens ha de portar a guanyar l’alcaldia de Manresa; és l’hora de fer-ho”.

En l’assemblea, que ha reunit una cinquantena de persones, també hi ha assistit la senadora Mirella Cortès; el secretari de Política Municipal d’ERC, Marc Sanglas, i el vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització d’ERC, Isaac Peraire, entre altres càrrecs d’Esquerra. Abans que arrenqués la sessió, Aloy ha tingut un record per a tots els presos polítics. En acabar-la, ha llegit una carta personal que Oriol Junqueras li ha enviat des d’Estremera.

Carta conjunta d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn des de la presó d'Estremera, llegida a l'acte de suport a la plaça Sant Jaume de Barcelona després de sis mesos d'empresonament:

Estimats amics i amigues,

Des d’Estremera, Centro Penitenciario Madrid 7, a 670 Km de casa, el primer que volem dir-vos és gràcies!

Gràcies per haver-nos acompanyat en aquests 6 mesos.
Gràcies per no deixar-nos sols.
Gràcies per tot el que feu per nosaltres i per les nostres famílies.
Gràcies per les vostres cartes, pels actes i per les mobilitzacions.
Gràcies per tenyir cada racó de poble, de ciutat, de carretera, de plaça i de camí, de color groc.

Aquest hivern ha fet fred en aquest racó de l’altiplà castellà. Un fred que s’ha filtrat per cada finestra, per cada barrot, que penetra a la galeria i a les cel·les.

Som a la presó sense condemna. I no som pas aquí per haver fet cap mal a ningú. Som aquí perquè hem estimat i estimem la llibertat, perquè som persones honrades que creuen que la gent és ciutadana i sobirana quan té la potestat de proposar en quina societat vol viure i de decidir-ho col·lectivament i democràticament.

Des d’aquí dins us podem dir que les hores a la cel·la són llargues, que malgrat el sol comenci a escalfar els murs són freds. Costa veure el futur quan no veus ni un arbre ni una muntanya, ni cap perspectiva en el poc horitzó que divises des de la finestra. L’enyor del mar i les olors familiars són compensats en part, per la literatura, que omple la buidor d’algunes hores...

Una de les coses que sovint comentem és que ens agradaria que els polítics espanyols i els jutges llegissin les cartes que ens envieu. Són cartes que ens parlen d’amor, de solidaritat, de pau. Són cartes plenes d’humanitat perquè així és el nostre país i aquesta és la nostra força.
Alguns ens pregunteu: “serveix d’alguna cosa el que estem fent?” i “ què més podem fer?”
Us contestem rotundament: sense anar més lluny, les iniciatives d’aquest cap de setmana, Montserrat, Kmtres per la llibertat i el munt d’actes i sopars ens han emocionat, tot el que tot vosaltres feu serveix i és útil, molt útil!

No només perquè ens dóna ànims sinó també perquè és la demostració que tenim un país viu, que no es resigna i no cedeix a la repressió ni amb les amenaces. Serveix per fer veure a tot el món que som un poble que no perd la dignitat i que continua compromès amb la llibertat, la democràcia i la justícia. La resposta al “I què podem fer?”: Hem de continuar resistint! Si vosaltres persistiu nosaltres resistim. Aquesta és una cursa de fons on el més important és mantenir-se ferm i serè. Nosaltres aguantarem. No en dubteu!

I sortirem més forts del que vàrem entrar i en sortirem sense cap odi ni rancúnia perquè malgrat que no oblidaremen tots volem continuar construint des de la pau i en pau un país millor per als nostres fills, per la Joana, pel Lluc, per la Beta, per l’Anna, i pels vostres fills i nets.

Gràcies sou força i energia.

Oriol i Joaquim

ERC Manresa ha presentat aquest dijous la guardonada de la 17a edició del Premi Maria Casuajana, que enguany ha atorgat a l'arterapeuta i educadora Paqui Borjas. 

El premi es lliurarà durant un sopar a l'espai gastronòmic del Kursaal, el dia 8 de març, a les 9 del vespre.

Inscripcions al sopar

Per assistir al sopar cal reservar plaça trucant a ERC Manresa al 93 872 63 52 o mitjançant l'adreça bages@esquerra.cat. El preu del sopar és de 20€.

La guardonada

Paqui Borjas i Reyes va néixer a Súria el 1963 i és mare de dos fills que es dediquen també a l'art, la Gemma i el Mateu. Artista, arterapeuta, educadora emocional i clown. Es forma en dansa i expressió teatral, educació infantil i arteràpia. Inicia la seva vida professional en el món de l'educació i amb el temps la vincula amb l'art, creant el seu propi projecte d'art i educació emocional. 

Dedica gran part de la seva vida professional a Manresa i la comarca del Bages, en centres educatius i instituts. És una dona amb molt sensibilitzada amb la infància desfavorida i la violència de gènere que utilitza el clown com a eina per expressar i posar en manifest les injustícies socials.

És la creadora del projecte Expressa't. Educació emocional i arts escèniques que utilitza el teatre i la dansa com una via per resoldre conflictes emocionals. Utilitza també la teràpia del moviment i la consciència corporal, com una via per a l'expressió i la comunicació. 

A banda del seu treball professional, fa anys que col·labora desinteressadament i de forma altruista amb diferents associacions i entitats de caire social i cultural organitzant tallers, projectes i festivals de caire solidari. En destaquem la col·laboració amb la Fundació Ampans en el projecte Parelles Artístiques, amb Creu Roja Manresa acompanyant dones africanes dins el projecte Innana i fent tallers culturals i artístics amb Dianova. També amb Creu Roja ha acompanyat persones grans a través de l'humor.

Ha participat al Festival solidari i a la caravana solidària per la pau de Pallassos sense Fronteres en benefici a la infància refugiada, amb el Festival en benefici a l'Associació TEA (síndrome de l'Espectre Autista) de la Catalunya Central i amb la plataforma Casa nostra casa vostra del Bages. Fa cursos de tango com a teràpia de creixement personal a dones víctimes de la violència masclista amb l'associació LILIUM i el SIAD, i el taller "La dona que habita dins teu" en l'àmbit del 8 de març a diferents ajuntaments de la comarca.

En la seva vessant cultural, col·labora en les fires Embarrats de Sant Joan de Vilatorrada, a la Fira de l'Aixada de Manresa i fa visites teatralitzades a la Colònia Vidal de Berga. Recentment ha col·laborat amb el Festival KLAM com a clown "El Dictador" de Charlie Chaplin 2017.

El Premi

Aquest premi va ser instaurat l'any 2002 per la Secció Local d'ERC i de les JERC de Manresa, amb motiu del Dia Internacional de les Dones. És un guardó que cada any premia una manresana i amb el qual es vol significar la lluita, l'esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del nostre país.

Duu el nom de Maria Casajuana i Oncins (Manresa, 1912-2011), una activista social i política d'ideologia republicana i militant històrica d'ERC de Manresa. Nascuda el 23 de febrer de 1912 en una família treballadora de Manresa, va treballar des dels 14 anys a les fàbriques de Cal Roca, Cal Torres i a la Fàbrica Nova. Als dinou anys es va incorporar a ERC i va viure amb intensitat el període republicà. Va ser una de les impulsores de la creació de l'espai d'emancipació de la dona arran de la proclamació del sufragi universal en la Constitució republicana del 1931. Casajuana també va treballar per al sindicat CNT durant la República i la Guerra Civil des d'on va lluitar aferrissadament per la dignitat de les dones i el reconeixement del seu treball. Malgrat que la Guerra primer, i la cruent dictadura franquista després, van estroncar una època d'esperances i de llibertat, va mantenir ben viva la flama de la lluita pel nostre país.

El jurat d'aquest any està format per: Conxita Almarcha, de l'Associació Lilium; Jordi Ramos, de la colla Castellera Tirallongues; Francesc Serrat, de Canal Taronja; Abel Gallardo, de Regió7; Fina Farrés, premiada de l'any 2017; Maria Rovira, membre de les JERC; Mireia Estefanell, regidora d'ERC; Cristina Cruz, presidenta del jurat i regidora de la Dona; Alba Baltiérrez, membre de l'executiva d'ERC; Àdria Mazcuñán, secretària de polítiques d'igualtat d'ERC Bages; i Mariona Homs, secretària de la Dona d'ERC Manresa.

Dissabte passat l’executiva ampliada d’ERC Manresa vam realitzar la reunió semestral de seguiment del nostre treball a la ciutat. Perquè malgrat els companys empresonats, la repressió quotidiana o la nostra indignació, és imprescindible continuar avançant. Aquest cop, però, la trobada incorporava novetats, i això perquè l’any vinent hi torna a haver eleccions municipals. Així que, més enllà d’avaluar la tasca dels nostres representants a l’Ajuntament o, també, la dels nostres socis de coalició, la reunió va incorporar una segona part orientada a l’organització de la propera comtessa electoral.
 
Pel que fa a la coalició amb CDC –dos anys complerts des del 2 de febrer- la percepció és que estem avançant en el gruix dels compromisos adoptats a la campanya electoral de 2015. Aleshores ens vam presentar amb un programa fonamentat en 40 accions per transformar la ciutat. I bo, hem fet coses –només faltaria!- i hem col·laborat en d’altres fins a encarrilar o superar ara mateix més del 80% d’aquells objectius. Hem fet coses, i també n’hem après moltes, fins i tot com a resultat de conflictes. A l’horitzó hi continuem dibuixant aquesta nova República, fonamentada en uns municipis de benestar avançat, diversos, inclusius i cohesionats, amb una economia productiva en la qual tothom pugui prosperar i viure dignament. I per abastar-ho ERC es proposa, també a Manresa, tenir una major presència i lideratge.

L’any vinent, doncs, no n’hi haurà prou amb una relació de 40 propostes que, per la nostra gestió actual, podríem duplicar i triplicar. Certament caldrà continuar millorant la qualitat de Manresa, la dels serveis adreçats a les persones i la dels barris, amb una atenció especial al Centre Històric. Avançar en habitatge, en dinamització econòmica o l’Anella Verda. I encara, millorar la connectivitat amb l’àrea metropolitana o repensar actuacions atenent l’envelliment de la població. Per a tot trobarem propostes però em penso que allò més difícil, i al mateix temps més necessari, és saber trenar algunes idees força que reflecteixin un projecte de futur per Manresa. Una aposta que vagi més enllà d’un mandat, que superi les llistes d’actuacions, i redibuixar un horitzó transformador, que generi complicitats i fins un punt d’entusiasme.

És aquest el repte que ens esperona, i que ens torna a posar a prova com a organització: repensar la ciutat des d’una mirada netament republicana i una ètica que es vol d’esquerres. I com que ens agrada treballar des de la participació i transparència, per aconseguir-ho ens hem proposat d’obrir la nostra formació a totes les persones que tinguin ganes de dir-hi la seva, des discutir i proposar, fins a prendre les darreres decisions programàtiques. Amb encerts i amb ensopegades, que ja és així com ho hem anat fent sempre: no pas una qüestió entre militants i representants institucionals, sinó oberts a tots aquells agents més actius de la ciutat. Convençuts que aquest treball és la millor manera de fer política. A Manresa i a cada ajuntament del Bages, talment a tot el món.
 
Al capdavall encetem una campanya de llarg recorregut i, també, de grans expectatives. El resultat no serà només un candidat o una llista ordenada de persones, sinó un programa de futur, amb propostes i idees, i un equip ampli al darrera que hem de saber compartir amb la ciutat. I això, subratllem-ho, vol dir feina, canvis, generositat i aquell compromís que ha de caracteritzar ERC com a partit. Un compromís que també és de país. Perquè, més enllà de simbolismes, només pencant plegats i des de la proximitat construirem la nova República. Continuarem, doncs, arromangats com sempre. Ens hi voldreu acompanyar?

Ramon Fontdevila
President Esquerra Manresa

En quin moment ens trobem dins l'evident crisi de recursos naturals?
La resposta, avui dijous 22 de febrer, a la xerrada "Límits del creixement i el projecte MEDEAS" a càrrec de Jordi Solé Ollé, doctor en Física per la UPC i investigador a l'Institut de Ciencies del Mar (CSIC).


https://twitter.com/erc_a_manresa/status/966661354454175744

El proper dissabte 10 de febrer farà 100 dies que el President d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, està empresonat a Estremera. Per aquest motiu us convoquem a la concentració per exigir el seu alliberament i el de la resta de presos polítics.

Dissabte 10 de Febrer, 18 hores
Plaça de la Vila
Sant Vicenç dels Horts

T'hi esperem!

Companys i companyes,

Dilluns dia 5 i dimecres dia 7 estan citats a declarar,pels fets de l'1 d'octubre, en Joan Badia alcalde de Callús, i Jordi Pesarrodona regidor de Sant Joan de Vilatorrada, respectivament.

Ambdós, al Jutjat núm. 2 de Manresa a la mateixa hora, les 9:30 del matí.

Serem al seu costat i us convidem a ser-hi també vosaltres, qui pugui, per fer-los sentir el nostre suport i escalf.

Per tant, us convoquem amb mitja hora d'antelació (9:00h) a la porta dels Jutjats.

Feu extensiva aquesta crida a qui creieu oportú.

L’alcalde de Fonollosa, l'Eloi Hernàndez ha estat citat al mes de març

#Noesteusols

Exposició del Grup Municipal d'ERC a l'Ajuntament de Manresa, en referència als pressupostos de la ciutat de Manresa per l'any 2018:

"En primer lloc volem remarcar el caràcter social d’aquest projecte. El  pressupost 2018 preveu un important increment de la despesa social destinats a atendre millor a les persones amb més dificultats. El regidor Sala n’ha donat unes quantes xifres. Importants, però sempre fredes. Però és important saber que aquests increments ens permetran donar:

• Beques menjador a 167 infants més 
• Incrementar la despesa per aliments als casals d’estiu i de Nadal
• Arribar a la xifres de 117.500 euros en ajuts escolars
• Arribar a 756.709 euros en el servei d’atenció domiciliària que signifiquen 3.125 hores més.
• Incorporar 52 aparells més de teleassistència per arribar als 1.800 dotar la unitat de dependència d’un assistent social i un administratiu més.
• Incrementar les ajudes a l’habitatge en 50.000 euros més que el pressupost inicial del 2017 i en 20.000 euros la despesa finalment executada.

I, com a novetat d’aquest any, volem destacar la voluntat d’aquest Ajuntament per atendre l’emergència habitacional amb la creació d’un alberg social amb capacitat per a 19 unitats familiars amb una dotació de 84.000 euros.

En segon lloc, volem posar de relleu l’aposta per les polítiques d’ocupació. Si bé entre el 2016 i el 2017 els programes d’ocupació per generar més oportunitats de treball va augmentar en més de 900.000 euros, enguany no només es manté aquesta despesa sinó que s’incrementa en 125.000 euros arribant a 4.128.000 euros. Una xifra rècord aconseguida gràcies a l’esforç tècnic i polític que permetrà crear ocupació directa per a 122 persones, més ajudes per a la contractació i  engegar nous projectes com:

• Els programes Ubica’t i Enfeina’t, dues iniciatives d’acompanyament a la inserció ocupacional i de prospecció a les empreses per a persones aturades.
• Noves accions que permetran atendre de forma específica a col·lectius de difícil inserció com són les persones destinatàries de la renda mínima d’inserció i també amb discapacitat.....

En el marc de les polítiques socials també hi ha una aposta clara per a l’acompliment del pla local d’habitatge aprovat el juny de 2017. Amb una dotació que sobrepassa el milió d’euros podrem reforçar actuacions que ja dúiem a terme o iniciar-ne de noves com és el cas del:

• Programa d’ajuts al pagament de l’habitatge: 170.000 euros (+50.000)
• Programes de masoveria: 20.000 euros (+10.000).
• Programa d’ajuts pel pagament de l’IBI i les plusvàlues: 20.000 (+10.000)
• O l’alberg d’emergència, abans esmentat, al que cal sumar els 5 habitatges socials de què disposa actualment l’Ajuntament.

Però més enllà dels programes d’emergència el pressupost també reflecteix un enorme esforç per millorar l’estat de les edificacions del parc d’habitatges. Així doncs, la incorporació de 4 persones destinades al control i seguiment del les condicions dels habitatges, amb un cost salarial que sobrepassa els 120.000 euros i l’augment del 50% de la partida destinada a execucions subsidiàries (fins a arribar als 150.00 euros) ens permetran una major eficiència per resoldre problemes de seguretat i infrahabitatge.

També cal citar la voluntat de posar la gestió i el planejament urbanístic al servei de les polítiques d’habitatge per desenvolupar un sector estratègic per obtenir habitatge de protecció oficial com és el sector Barreres. Per aquest motiu hem reforçat la partida d’enderrocs, i hem previst un a partida per exercir el dret de tempteig i retracte per a aquelles finques que estan incloses en aquest pla.

Finalment també volem destacar les novetats en polítiques d’igualtat ja que aquest pressupost ens permetrà posar en marxa el Servei d’atenció integral per a persones LGTBI en compliment de la llei 11/2014 per a garantir els Drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i de les diferents mocions aprovades pel Ple
I si pel què fa a la despesa hem posat de relleu fonamentalment el creixement en les polítiques socials i per a la igualtat, les polítiques ocupacionals i el suport a l’accés a l’habitatge, les inversions van dirigides especialment a assolir una ciutat amb una millor qualitat i més cohesionada socialment.

El 2018 invertirem, de nou, 1M d’euros pel pla de xoc per a la millora de la via pública. Una xifra que, sumada a la de l’any  passat, suposa una injecció que, en només dos anys, iguala la inversió feta en els últims 10 anys. I com a novetat cal remarcar l’atenció especial als parcs infantils, amb una inversió de 200.000, responent així a  una reivindicació reiterada de la ciutadania els darrers anys i que ha estat motiu de debat diverses vegades en aquest plenari.

Volem posar de relleu, també, en aquelles inversions destinades a la Cultura i l’Esport, dues eines fonamentals per a la cohesió social i el benestar de la ciutadania: per una banda una nova injecció de 825.000 euros al Museu que ens ha de permetre acabar els nous accessos,  dignificar l’equipament i obrir-lo a la ciutat, especialment al barri de les Escodines. Per altra banda, i amb aquesta aposta per fer arribar la cultura a tothom, aquest any 2018, en motiu de la Capitalitat Cultural de Manresa fem un esforç econòmic especial per tal de donar un impuls a la nostra cultura, a crear i consolidar nous espais culturals i a promoure, especialment, disciplines minoritzades com la dansa, el circ o les arts visuals, que a la nostra ciutat estan prenent tanta força.

En el camp de l’esport, el camp de futbol de la Mion permetrà oferir unes millors condicions a l’esport de base en el camp més utilitzat de la ciutat després del Congost.

També cal remarcar l’esforç destinat al Mercat amb una nova aportació de 200.000 euros per millorar les condicions d’un equipament que ara fa un any vam remunicipalitzar i que volem viu i actiu. Aquests diners no només ens permetran millorar el seu interior sinó també el seu entorn per tal que la plaça del Mercat esdevingui una extensió d’aquest equipament.

Finalment cal destacar les obres d’urbanització a l’eix format per la Via Sant Ignasi i Bertrand i Serra que, conjuntament amb la plaça del Remei canviaran radicalment la fisonomia d’aquesta porta de la ciutat oferint una millor qualitat urbana als veïns i veïnes i creant un recorregut de vianants arbrat des del riu fina a la carretera del Pont de Vilomara.

La inversió prevista per aquest any 18, doncs, arriba als 9,4M d’euros, un més que l’any passat. Però cal fer un esment a totes aquelles inversions no reflectides en el pressupost municipal, perquè són executades i pagades per tercers, però que també tindran uns afectes notables a l’espai públic de la ciutat: 2,7 milions per les obres de Vidal i Barraquer, Via Sant Ignasi, Drets i plaça Sant Ignasi, 3 milions d’euros del pla especial Fàbrica Nova i mig milió d’euros per la primera fase d’urbanització del pla parcial de la Plana del Pont Nou. En total, 6,2 milions d’euros que s’afegeixen a les del pressupost municipal i que fan assolir una inversió pel 2018 de més de 15,5 milions d’euros.

Finalment, volem acabar aquesta intervenció fent algunes consideracions:

Avui aprovarem un pressupost que, per anar bé, ja hauria d’haver entrat en vigor i que ha provocat la pròrroga automàtica del pressupost del 2017 amb els conseqüent enrenou que una pròrroga genera. És per aquest motiu que volem demanar disculpes a tot l’equip tècnic, especialment de l’àrea de serveis econòmics. És un aspecte clarament millorable i que esperem que ens serveixi com a antídot per ser més diligents en el pressupost de l’any que ve.

També volem manifestar que malgrat l’increment notable en la despesa social els pressupostos seguiran oberts per cobrir les necessitats que sorgeixin durant l’any.

En tercer lloc cal tenir present que el nivell d’ingressos que generem no és el que es mereix una ciutat com Manresa. Són uns ingressos baixos en comparació a ciutats de la nostra dimensió que es deuen, fonamentalment, a aspectes importants com el PIB per càpita, a una població envellida a un nivell de productivitat industrial massa escàs per la dificultat d’oferir bons sòls industrials. Una mancança que requereix un sobreesforç per posar facilitats a les iniciatives que generen riquesa i ocupació. Accelerant la implantació de noves activitats econòmiques als polígons del Pont Nou o als Dolors. Abocant idees per fer un Centre Històric més atractiu, treballant a fons per aconseguir inversions externes i finançament de d’altres administracions i, sobretot, teixint complicitats que ens facin avançar.

En quart lloc, creiem que si avui podem presentar un pressupost que assoleix els 86 milions i mig d’euros, amb una inversió que 9,5 milions, amb un Ajuntament més sanejat que ens permet accedir novament a crèdit, després de tants anys, ha estat, bàsicament, gràcies a l’esforç de contenció que s’ha fet els últims anys.

Finalment, l'ajuntament no és aliè a les circumstàncies que estem vivint al país, és avui un bon moment per a recordar que la llibertat del país no la demanem per a cap concepte abstracte. Són totes i cadascuna de les despeses i inversions concretes de les que estem parlant avui, les que es podrien fer millor i més ràpidament, amb un adequat finançament dels municipis. Un finançament que reflectís l'esforç fiscal que fan les manresanes i manresans. Amb el cessament del nostre govern legítim, la intervenció de la Generalitat i l’aplicació del 155 per part de l’Estat Espanyol, alguns dels projectes s’han vist aturats o alentits. Així mateix, volem posar de manifest la feina d’aquest govern, amb incidència concreta i notable en la nostra ciutadania, com per exemple un contracte programa d’1,7 M€ per a les polítiques socials a Manresa signat per la Consellera Bassa 24 hores abans de ser empresonada.

I acabo:

Creiem, que estem davant d’un bon projecte de pressupost. Un document treballat en equip, que ha intent donar resposta a bona part dels projectes presentats per les regidories. No ha estat fàcil encaixar-lo per la gran quantitat de propostes, reflex del treball i l’esforç tècnic i polític que hi ha darrere. Certament ha calgut prioritzar i renunciar a diversos projectes o ajornar-los per un altre any. Fer aquest exercici és dur i complex, segurament és una de les facetes més difícils i desagraïdes de la política, però governar una ciutat i gestionar els diners de la ciutadania implica això: ser curós i realista, no estirar més el braç que la màniga. Saber prioritzar, negociar, arribar a acords i fer que aquests acords arribin a bon port. I sempre, sempre, amb una gran dosi de solidaritat que avui volem posar de manifest i agrair a tots els companys de govern."

Més d’una trentena de persones s’han reunit divendres al vespre a la seu del PDeCAT a Manresa per fer una valoració del pacte amb ERC, que acorda, entre altres coses, que Valentí Junyent serà alcalde durant un any, i després deixarà pas a Marc Aloy dels republicans.

Els simpatitzants i els associats de Junts per Manresa han valorat positivament l’entesa entre les dues formacions i el gest del partit de cedir l’alcaldia tres anys a ERC per tal de desencallar la negociació i arribar a un acord per un govern fort i estable que sigui beneficiós per al futur de la ciutat.

Els representants de Junts per Manresa en la negociació, Valentí Junyent, Joan Calmet i Toni Massegú, han explicat detingudament com s’havien dut a terme les negociacions amb ERC i els acords principals que havien reeixit, després de l’empat tècnic dels dos partits en les eleccions municipals del 26 de maig.

Les línies bàsiques de l’acord, que dóna un nou impuls al què ja es va signar per al període 2016- 2019, se centren en la necessitat de seguir fent realitat projectes, programes, actuacions i iniciatives que permetin potenciar Manresa com una ciutat verda i sostenible, dinàmica, acollidora, cívica i propera, i com una capital compromesa amb les llibertats, la justícia social i el futur del nou país.

Vivim en un moment on la repressió s’ha convertit en la gran protagonista. Persones com jo, nascudes ja en democràcia, estem vivint astorats, com els drets més bàsics es van perdent a poc a poc amb una única excusa: Espanya i l’estat de dret. 

Ja fa temps que l’escola i, amb ella, tots els docents i tots els seus protagonistes, estàvem al bell mig de la diana. Ara, però, ja hem passat de les amenaces als fets: 9 companys nostres han estat assenyalats per pseudoperiodistes inconscients i líders polítics autoritaris i folls d’odi. I quin és el crim? Fomentar el debat, acceptar preguntes, educar dins el context social. Els nostres companys i les nostres companyes han estat acusades de reflectir la realitat dins les seves aules. Acusen als companys d’un suposat delicte d’odi i de fomentar un fals adoctrinament.

Tenen ganes que tinguem por. Ens volen atemorits. Desitgen que arribem espantats i que transmetem el nostre neguit. Somien en convertir-nos en autòmats que no pensen ni reflexionen ni, òbviament, ajuden a reflexionar. Anhelen que les classes, les escoles, els instituts… siguin llocs grisos, sense debat i sense emoció. Esperen que tirem la tovallola i els hi donem, no ja les claus dels edificis, sinó els nostres cervells, les nostres emocions, la nostra capacitat de crítica i reflexió.

I crec, honestament, que ja fem tard i és hora de deixar de callar. Després d’anys de denuncies falses, després que durant molt de temps hàgim hagut de suportar comentaris vexatoris pel sol fet d’educar en la llengua del país i fomentar que tothom en sigui competent, cal que siguem valents i diguem, alt i clar, que ja n’hi ha prou!

L’1 d’octubre van rebentar moltes escoles i instituts. Van intimidar i picar a ciutadans i a ciutadanes que l’únic que volien era votar. L’endemà, els nostres alumnes només volien socialitzar els seus neguits; volien comentar el que van veure, debatre amb els seus companys les seves inquietuds, els seus temors… Ara, els mestres i les mestres, els docents que dia a dia eduquem per aconseguir una societat més lliure, més democràtica, més justa, més equitativa… hem de denunciar que estem farts d’aquest maltractament. 

La societat i, sobretot, els i les nostres alumnes, ens necessiten més vius que mai. Aixequem-nos pacíficament però sense cap mena de vergonya i de recança i defensem la feina feta i tota la que encara hem de fer. Ens volen grisos però pintarem amb més colors que mai les nostres aules. Ens volen callats però cridarem amb més ganes que mai que seguirem educant per a una societat més lliure i més democràtica. Ens necessiten paralitzats per la por però aconseguiran que no ens aturem fins a guanyar. I el que és més important: ajudarem a pintar, a cridar i a moure’s a tots els nostres alumnes, sense cap mena de distinció, per tal que la societat que ells han de construir, sigui molt millor de la que nosaltres els hi hem deixat. 

Josep M. Fius Rubí

Mestre de Primària a l’Escola La Salle de Manresa. President del PDeCAT Manresa

Dissabte 30 de setembre del 2017. Les 7 del vespre. Fora mòbils (ja ens hi hem acostumat) i últimes instruccions per l’endemà, 1 d’octubre del 2017. Nervis, tensió, dubtes, preguntes, sorpreses… Somriures impacients, preguntes sense resposta. A l’ambient però, il·lusió. Esperança. Alegria. El futur el tenim a tocar i amb ell, els objectius tan anhelats.

 

Passen les hores i toca descansar. A les 3.30 el despertador sona més fort que mai. Dempeus, dutxa ràpida, cafè i cap als carrers que en aquell moment, no són de ningú. Alguns joves beguts, ballen davant d’un semàfor sense preveure el què vindrà. Als col·legis la llum s’escola per les persianes i amb ella, l’emoció de comprovar una vegada més, que junts ho podrem tot.

 

Arribada a lloc. Tothom puntual Cadascú porta el necessari. Algú les claus, algú les urnes, algú les paperetes… i algú la xocolata. Tot és a lloc. L’entrada ja està ocupada per una munió de voluntaris. L’ambient és estrany. Últimes trucades. Cada cop la llum natural guanya a l’artificial. Nervis, emoció… Manca poc per obrir. A dins, últims preparatius. Tothom preparat. Tan sols falten minuts per a poder decidir. Ara si que és l’hora.

 

Les portes s’obren. Podeu votar. Paperetes agafades, totes les meses volen funcionar. “Este dominio ha sido intervenido…” i el logotip dels sonats. Guerra a la xarxa. Trucades de tot arreu demanant. Trucades a tot arreu preguntant. Seguim provant. Gent anònima aporta novetats. Surt ajuda del no res. Ara sí! Primer vot, i el segon, i el tercer… a poc a poc però sense aturar-nos. Mòbils en mode avió! I l’exèrcit armat amb il·lusió, paciència i paperetes acata sense protestar.

 

Primeres imatges amb sang. Primers cops indignants. Primeres finestres i portes esbotzades. Primers sentiments de ràbia continguda. Boca oberta sense saber què pensar. No ens aturaran…

 

Aplaudiments que et fan obrir els ulls. Home de 96 anys amb poca mobilitat i infinita dignitat és a punt de votar. La papereta entra a l’urna i ell, plorant i pensant amb tota una vida dedicada a lluitar, se sap guanyador. Aplaudim i seguim. Més vots, més cops. Més imatges que et fan viure episodis que creies molt llunyans.

 

Tensió màxima. Vindran a per nosaltres? La gent vota i es queda a lloc. Ningú marxa. Tothom defensarà el seu dret a viure en llibertat. Passen les hores. Les crides segueixen. Càmeres que cerquen excuses per manipular, marxen sense obtenir resultats. Testimonis dels salvatges arriben i només podem aplaudir i abraçar. Expliquen mirades, cops, insults… La ràbia ja mai més marxarà. Han perdut i ho saben. Seguim, no dinem. Amb un entrepà farem.

 

La tensió va en augment. Dubtes, preguntes, objectius… Cada vot compta. Defensem els nostres drets. Trucades, propostes… L’únic que podem fer és continuar fins les 20 hores. Cada minut es fa etern. Falses alarmes. Estratègies entrenades. Cada cop queda menys i ho aconseguirem. El Barça juga? Ells ja han deixat de ser el nostre exèrcit desarmat.

 

El temps s’acaba. No s’atreviran a treure el nas. Tanquem portes. Ho hem fet. El recompte comença. Si, hem guanyat. Abraçades amb el rival, somriures i petons amb aquells amb qui discutir era normal. Tots som conscient que junts ho podem tot.

 

Hem votat… i hem guanyat! La ràbia i els nervis marxen i arriba una gran felicitat. El dia que es recordarà durant anys ha finalitzat i amb ell, persones de tot arreu han vist que som capaços de somiar i de guanyar.

 

Vam votar i vam guanyar. Tots i totes, en vam ser protagonistes i aquell dia, vam tocar amb les mans la llibertat. Després d’això, és impossible que res torni a ser igual. Seguim lluitant que l’objectiu el tenim clar. Visca Catalunya Lliure!

La calor ha arribat amb força i amb ella ha arribat reconéixer un fet: estem dividits. La societat catalana està fracturada i el forat és cada cop més gran i més profund. Manresa, no és pas una excepció. La bretxa a dins la ciutat és observable a simple vista, i més en aquests últims dies.

 

El problema, però, és que aquesta divisió no és tal com la pinten certs mitjans de comunicació o certs representants polítics: no és entre catalans i/o espanyols; tampoc és entre companys i companyes de diferents partits polítics. Òbviament, no ho és entre veïns i veïnes de diferents barris. La divisió profunda que existeix és entre els ciutadans i les ciutadanes que volen construïr i alguns altres, una minoria força sorollosa que tan sols anhelen destruir.

 

A cada llaç posat, n’hi ha uns que el tallen; a cada mural pintat, uns emmascarats desitgen borrar-lo; a cada iniciativa per a donar suport a qualsevol col·lectiu, hi trobem  la contrapartida per a silenciar-la. A cada llei a favor de la ciutadania, a  favor de la democràcia i de la llibertat, un recurs directe per tal d’aconseguir retallar drets, fer callar el dissident o evitar votar. A cada estelada, un “hèroe nacional” per arrencar-la…

 

Per tant, la divisió és entre demòcrates i totalitaris; entre constructors i destructors; entre ciutadans i ciutadanes amb ganes de lluitar i defensar els drets i altres que tenen por de tot allò nou.

 

I a Manresa, la gent del PDeCAT ens declarem constructors. De fet, com la gran majoria dels nostres conciutadans. Constructors d’una ciutat més neta, més segura, més verda, més smart… D’una ciutat més equitativa on tothom tingui les millors oportunitats. Cosntructors d’una ciutat oberta al món i amb un paper fonamental en el procés de creació i implementació de la República Catalana. Una ciutat al costat del Govern del President Torra i del Govern a l’exili de Carles Puigdemont. Una ciutat on les persones siguin escoltades, siguin lliures i siguin actives. On la democràcia, la llibertat i la denúncia de totes les injustícies, ocupin un lloc destacat.

 

I per a aconseguir-ho, no ho podem ni ho volem fer-ho sols. Tenim el candidat Valentí Junyent, l’alcalde que ha tornat a ordenar Manresa, que ha treballat per estabilitzar unes finances que havien perdut el nord i poder establir unes bases ben sòlides per a poder fer el salt endavant que tots somiem. Gràcies a la feina feta per l’alclade Valentí i el seu equip de govern, Manresa pot mirar el present i el futur amb esperança.

 

Però volem sumar més. Sumar com tantes vegades hem fet a l’Ajuntament. Volem ser molts com quan hem celebrat victòries heroiques. Volem treballar junts com quan vam defensar les urnes de l’1 d’octubre. Volem rebre l’ajuda de tothom com a les eleccions del 21 de desembre. Junts hem aconseguit somnis, hem plorat i hem rigut; junts hem somiat un futur, hem tocat el cel i hem cridat ben fort. Junts farem tot allò que vulguem fer. Totes aquelles persones que volen construïr, que volen sumar i que volen decidir, són necessàries. D’aquí a un any tindrem l’oportunitat de tornar a donar l’empenta perquè Manresa lideri tot allò que es proposi. Per tant, des d’avui mateix tenim les portes obertes per a rebre tota l’ajuda possible.

 

Junts anirem més lluny, diu la cançó. Deixem que soni la nostra veu i lluitem plegats, per la millor Manresa. Junts per Manresa guanyarem, Junts per Catalunya ho farem.

 

 

Josep M Fius

President del PDeCat Manresa

Si ens prenguéssim uns minuts per fer una llista dels problemes més greus als quals haurà de fer front la humanitat durant els propers anys, no tinc cap mena de dubte que una gran majoria coincidiríem en posar en els primers llocs el fenomen de l’escalfament global. Temperatures mitjanes cada cop més altes, desglaç dels pols amb la conseqüent pujada del nivell del mar, inundacions, augment dels fenòmens meteorològics extrems (fortes tempestes, grans incendis), zones amb major dificultat d´accés a recursos hídrics i alimentaris (el que podria actuar com a detonant de guerres i/o provocar amb tota seguretat fenòmens migratoris força més importants als que veiem en l´actualitat)… aquests són només alguns dels problemes secundaris que es deriven del canvi climàtic, un problema que no podem oblidar, en som directament responsables. 

Ben mirat no resulta gens sorprenent que reproduïm a escala global allò que ja practiquem a nivell de carrer: fumem tot i saber que ens mata a poc a poc, ens automediquem , ens droguem, tenim pèssims hàbits alimentaris, guerregem… i també continuem conduint cotxes tot i saber que provoquem la nostra pròpia cocció i  la de tot el nostre planeta.

Donaré per descomptat que si han arribat a llegir fins aquí és perquè els preocupa mínimament el cas i per tant, deixaria les lamentacions i passaria a la fase de recerca de solucions. Què hi podem fer els manresans i manresanes per col·laborar mínimament a la noble causa, sense haver de calar foc al nostre vehicle?

Jo ara tampoc voldria que ningú es sentís malament per agafar el cotxe aquest matí, tot i que val la pena recordar que la mobilitat per carretera genera una part important de les emissions de CO2 que provoquen l´efecte hivernacle i a més, és la principal font d’emissions de contaminants a l´atmosfera. També, faig constar que segons l’OMS més de 7.000.000 de persones moren anualment de forma prematura a causa de la contaminació de l´aire. Però deixem les dades i anem a reclamar (tal com deia)allò que poden fer els consistoris locals.

Ens podríem centrar en demanar als nostres ajuntaments algunes mesures valentes i decidides pel foment no tan sols del transport públic (més freqüència, carrils bus per guanyar en eficiència, un preu més competitiu i que no admetés excuses i  cercar les 0 emissions), també el foment de la bicicleta amb carrils bici útils de veritat i amb ajudes públiques a l’adquisició de bicicletes elèctriques  (com ja fan a l´Àrea Metropolitana de Barcelona i recentment a Artés). O afrontar el problema endèmic de la congestió de cotxes fomentant mesures per allunyar els vehicles contaminants i sorollosos de les zones habitades, creant les illes de vianants i els aparcaments dissuasius. Això d'entrada i entenent que s’han de fer amb una visió global de la ciutat, estaria força bé.

A més, per afegir-hi més motius per afrontar aquests problemes, segons les Nacions Unides l´any 2050 el 70 % de la població mundial viurà a les ciutats (el 80% en el cas d´Europa), per tant, sens dubte que una de les claus de l´èxit rau en l´actitud que prenguem al respecte, tant l’administració local com nosaltres com a ciutadans durant els propers anys.

Acabo amb una dita que no es va crear exactament per aquest context, però tanmateix té relació amb el títol i reflecteix a la perfecció la idea principal imbuïda en aquestes línies: "Pensa en global i actua en local". I de moment... –aquí ho deixo.

Antoni Erro Mas

President de la FAVM

Hi han moments que ja no és que sigui necessari donar un pas endavant; hi han moments que cridar  fort i valent contra les injustícies es converteix en obligació. I ara és un d'aquells moments. En ple segle XXI tots els homes hem de donar un pas en ferm i cridar alt i fort que ja n'hi ha prou; ja n'hi ha prou de discriminacions i de mirar cap a una altra banda; ja n'hi ha prou de fer veure que no va amb nosaltres i quedar-nos en un lateral pensant que és cosa d'elles. Nosaltres som els primers que hem de dir prou a les diferències entre sexes, prou a les discriminacions només pel simple fet de tenir ovaris i no testicles.  Som nosaltres els que durant molts anys ens hem aprofitat de certes “tradicions” i sense voler-ho hem defensat mantenir certs privilegis. Som la meitat de la població i si realment volem una societat millor i més avançada, l'únic camí que cal recórrer és el de la plena i real  igualtat entre homes i dones. Hem de ser conscients que la no acceptació de la desigualtat és el millor ingredient per fomentar-la i eternitzar-la. Avui en dia encara no comencem, homes i dones, des de la mateixa línia. I molts cops tampoc l'arribada la tenim situada al mateix lloc degut al sostre de vidre que ve imposat i que costa tant de trencar.

Les noves eines (el Partit Demòcrata n'és un bon exemple) i les noves oportunitats que sorgiran amb la creació del nou país que entre tots i totes anem construint són una gran oportunitat per a ajudar a crear  una societat veritablement igualitària on ni es discuteixi per la igualació del permís de paternitat i maternitat (i ambdós més amplis que l'actual), crear un país on les quotes només es discuteixin quan ja no siguin necessàries (estem molt lluny d'això) o un país que la repercussió mediàtica no depengui del físic si no de les habilitats pròpies.

Cada dia ha de ser 8 de març. Cada dia hem de reivindicar que tothom tenim els mateixos drets i el els mateixos deures, cada dia hem de cridar alt i fort que el gènere, la opció sexual, la forma de vestir... no poden ser excusa per mofar-se o restar oportunitats. Prou de lamentar-nos i de silencis còmplices. Si lluitem i ho apostem tot per a crear un nou i millor país, la lluita ha de ser-hi també perquè tots i totes puguem caminar de costat i amb les mateixes oportunitats. Fem camí per la igualtat real, fem camí per què tots i totes puguem guanyar.

Xavier G. Albiol (polític) parlant de les urnes de l’1 d’octubre:
“La meva dona en te una igual per a la roba bruta” 
M.Rajoy (president del Gobierno de Espanya interrogat sobre la bretxa salarial):
“no ens fiquem en això” 
Miguel Ángel Rodríguez (ex-portaveu Gobierno de España, parlant d’Inés Arrimadas) 
"és físicament atractiva com a femella jove”
Carlos Herrera (periodista, parlant de la diputada Anna Gabriel exiliada a Suïssa):
“ha abandonado el feísmo y se ha puesto desodorante”

Tots aquests comentaris fets per mascles ALFA són actuals. De fet, només són uns petits i breus exemples de la normalitat del masclisme, d’aquesta banalització de la desigualtat. Però dia rere dia en trobem molts més: quan es constata que la parella d’una diputada és quelcom essencial per posar-ho en el titular de la informació; quan la opció de tenir descedència (o no) tan sols és notícia en les dones i no pas, en els homes… i un llarg etcètera que faria omplir pàgines i pàgines de vergonya aliena i de babosa masculinitat.

Per tant, 365 dies després de les proclames obligades del 8 de març passat, ens trobem que l’avenç anual és mínim i que, any rere any, tenim encara molts deures pendents. Avui escoltarem i llegirem desitjos, moltes opinions, molts objectius per assolir. Però demà, una altra notícia, un altre titular, un altre comentari, una altra mirada, serà feta amb la complicitat de tothom i amb la més absoluta normalitat. 

I molts ens neguem a continuar així. Cada any, més persones aixequem el dit conscients que no, que aquesta aparença de normalitat no és tal quan tenim la bretxa salarial del 23’9% entre homes i dones. O quan les dones a l’hora de jubilar-se, cobren un 25% menys que els homes. La normalitat és impossible quan 8 de cada 10 dels llocs més ben pagats estan ocupats per homes. No podem donar per bo, i em dol molt dir-ho, que en les nostres insitucions de govern hi hagi una mancança tan gran de la meitat de la població. I òbviament, no podem normalitzar tantes barbaritats dites diàriament, tanta violència i tanta mort que amb la mateixa velocitat que arriba al titular, desapareix al dia següent per l’huracà de la informació constant.

Avui 8 de març, després de viure intensament l’any del Referèndum de l’1 d’octubre i de la Proclamació de la República Catalana del 27 d’octubre, tenim l’obligació de demostrar que el que construïm no són paraules. Tenim l’obligació de crear un nou país on tothom, sigui quin sigui el seu gènere, la seva opció sexual, la seva aparença… tingui les mateixes possibiltiats reals. Un país on ningú hagi d’aguantar mirades i comentaris discriminadors i ni molt menys, el seu aplaudiment.

D’aquí a un any no podem estar en les mateixes condicions. Deixem de fer veure que no va amb nosaltres. Companys, lluitem pels seus drets, pels drets de tots i totes. Deixem enrere la tradició que cosifica i arracona a la meitat de la població. Demostrem que som al segle XXI i acabem amb els privilegis per raó de gènere. Fer República és això, lluitar per un país més digne i més igualitaril. 

Josep M Fius Rubí
President del PDeCAT Manresa

El Grup Municipal del PSC ha fet públic un comunicat en el qual considera “insuficients, inconcretes i, sobretot, fetes amb certa desgana” les “escasses” explicacions donades a la resta de grups municipals per part del Govern d’ERC i JxM davant la possibilitat que s’hagués sobrevalorat el currículum de l’empresa barcelonina SLP Croquis Dissenys Muntatges i Realitzacions, guanyadora del concurs de projectes per a la redacció del projecte museogràfic del Museu del Barroc de Catalunya i la direcció de la seva execució, inclòs en un ajut, en el marc del programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020.
Per al PSC, un cop feta la tria d’aquesta empresa, i després que s’hagin conegut dades complementàries aportades per l’empresa local SLP Produccions Culturals Transversal (que va quedar en el segon lloc de l’esmentat concurs), “hi ha prou raons per, com a mínim, fer una revisió de l’avaluació que va fer el Jurat”. I fer-ho, sobretot, abans de contractar (que segons les bases s’ha de fer per procediment negociat sense publicitat) per un cost de 109.323,50 € (IVA inclòs).
L’Equip de Govern de l’ajuntament s’ha escudat fins ara en el fet que les al·legacions presentades per Transversal van entrar fora del termini legal previst i que l’empresa guanyadora havia presentat la seva declaració responsable segons la qual es garanteix que tota la documentació que va aportar la guanyadora és verídica.
“És això suficient?” es pregunta el portaveu del Grup del PSC, Felip González. “Creiem que no, i ho comprovarem un cop el nostre grup obtingui l’autorització que ja ha demanat per escrit a l’alcalde per mitjà d’escrit lliurat aquest mateix dilluns a Secretaria General”.
Paral·lelament, el PSC ha presentat una proposició per ser debatuda al proper Ple Municipal d’aquest dijous en la qual demana textualment que l’Ajuntament de Manresa ajorni la tramitació del contracte un mínim de 45 dies per tal es pugui fer aquesta revisió acurada de tot l’expedient.
Al PSC li sembla que en la polèmica selecció de l’empresa guanyadora hi ha massa coses “que grinyolen”. L’ha fet un jurat triat per l’equip de govern, l’ha aprovat en Junta de Govern de caràcter reservada el mateix equip de govern i, quan es demana a l’equip de govern que doni explicacions sobre l’ombra de dubte actual, resulta que la regidora de Cultura, Anna Crespo, es referma en la extemporaneïtat dels recursos de Transversal i “en afirmar textualment que no ens interessa gens aturar, perquè aturar significaria tornar a començar, i l’Ajuntament de Manresa no podem donar crèdit a això”.  La regidora Crespo també va dir divendres en Comissió Informativa als grups municipals que estava segura de l’avaluació dels currículums que havia fet el jurat perquè “en aquest món hi ha moltes coneixences i ningú no es pot adjudicar la Torre Eiffel” i pensar que el jurat ho donarà per bo.
“Hem vist poca disposició a l’autocrítica sobre el procediment del jurat que la mateixa regidora Crespo presidia, i fins i tot un cert menysteniment al fet que aquesta qüestió pugui acabar als tribunals de justícia, un fet que, sens dubte podria ser molt més perjudicial que donar-nos ara uns pocs dies de temps i revisar-ho tot en condicions”, conclou González.

El Grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Manresa ha emès aquesta tarda un comunicat en què felicita l’equip de govern de l’Ajuntament i les associacions de veïns del Barri Antic, Escodines i Vic Remei per l’estrena, aquest matí, de l’ascensor públic que, des d’avui, salva el desnivell per als vianants i per a les persones de mobilitat reduïda entre el carrer de Santa Llúcia i la plaça Major.

En paraules del president del PSC, Felip González, es tracta “d’una obra molt esperada des què en el mes de juny de 2016, l’equip de govern decidís fer marxa enrera en la seva promesa de fer unes escales mecàniques a la Baixada dels Drets, i considerar aquest ascensor (i el que s’ha construït a l’ampliació de la Residència de Sant Andreu) com una alternativa adient –també per al PSC– per millorar la mobilitat a peu entre els tres barris del Centre Històric”.

“Ha estat una obra que ha acabat tan bé, com complicada ha estat la seva vicissitud” –ha reblat González– “ha quedat molt bé i serà molt útil, tot i l’increment de cost que finalment s’ha registrat i malgrat el llarg procés de gairebé un any que s'ha trigat en poder-lo veure fet realitat des que es va intentar contractar l’obra per primera vegada”.

El comunicat del PSC recorda que la contractació d’aquest ascensor públic ja va haver de superar un primer escull el juny de 2017 quan cap empresa constructora o instal·ladora va considerar que el pressupost de 125.000 euros de licitació fos suficientment atractiu com per optar-hi; i es va haver de declarar desert.

Amb posterioritat, l’Ajuntament va fer un concurs negociat d’adjudicació directa que va permetre trobar una empresa que sí que es va comprometre a fer l’obra per la mateixa quantitat de 125.000 euros. La contractació es va fer el mes de setembre, amb una durada prevista de tres mesos (que finalment han estat més de sis d’execució). A la nota de premsa de l’Ajuntament que anunciava l’inici de les obres es detallava un pressupost de 125.000 euros de tot el conjunt de l’obra: ascensor. entorn i accessos.

Però el pressupost inicial de 125.000 euros va haver de ser incrementat en 20.623,65 euros més en una Junta de Govern de 27 de desembre. I, al mateix temps, (el 19 de desembre) es va fer un contracte menor afegit amb la mateixa empresa adjudicatària per 31.024,40 euros més per executar obres als “espais d’accés”, amb un termini d’execució d’un mes.

Segons Felip González, “en definitiva, una obra anunciada per un cost de 125.000 euros de pressupost que ha acabat costant 176.648 euros, concretament un 41,3% més del que es va anunciar en un principi; malgrat que l’increment pugui estar justificat en la necessitat d’haver de resoldre algunes complicacions tècniques sorgides durant el desenvolupament de l’obra, i/o en la possible millora de l'acabat del projecte sobre el que inicialment es va posar a la contractació quan va quedar desert el juny de 2017”.

Segons que ha pogut documentar el Grup Municipal del PSC, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, organisme que depèn de la Generalitat, ha anul·lat el plec de clàusules del concurs que l’Ajuntament de Manresa va convocar el juliol de 2017 per adjudicar un nou contracte del Servei de manteniment de l’enllumenat públic i semàfors, i de l’obra de millora de diferents sectors i instal·lacions del municipi, valorat en un total de 5,5 milions d’euros.
Segons el President del Grup Municipal del PSC, Felip González, la resolució de Tribunal Català de Contractes “és molt contundent, extensa i carregada de doctrina del mateix Tribunal i d’altres organismes competents. Un cop analitzada en primera lectura el que està molt clar és que el Tribunal ens obliga a un redactar molt més contundentment perquè no existeixi cap risc de ‘favoritisme i arbitrarietat’ com el que havia denunciat l’empresa al·legant”.
El Tribunal Català de Contractes ha emès una resolució (el 21 de març passat), que el PSC ha conegut avui, i en la qual s’estimen “totes” les al·legacions presentades per l’empresa Electricitat Boquet SL (Mataró) i s’acorda “anul·lar” els esmentats plecs, “havent-se de convocar una nova licitació”. De fet, el tribunal ha trigat més de sis mesos a fallar contra l’Ajuntament, temps en què el calendari del concurs ha estat suspès per ordre del mateix Tribunal.
Segons Felip González, “si li afegim a aquests sis mesos d’interrupció del procés, tot el temps que serà necessari per redactar i aprovar un nou plec i per obrir un nou concurs, sembla que les millores anunciades per aquest 2018 s’endarreriran i trigaran mesos a ser una realitat”.
El Tribunal Català de Contractes falla sobre diversos aspectes del Plec de Clàusules, i posa en dubte, en primer lloc, la distribució del contracte en tres grans lots. Una decisió que els juristes consideren en la seva resolució que no ha estat suficientment justificada per l’Ajuntament.
Però la part en què, segons interpreta el PSC es perjudica més l’objectiu d’impedir una possible arbitrarietat per part de l’Ajuntament en aquest concurs, radica en el fet que la concessió limiti una possible baixa sobre el preu de licitació a només un 10%. Més d’un 10 % de rebaixa es considerava en el Plec de clàusules (ara anul·lat) “una baixa anormal o desproporcionada” que no obtindria puntuació a favor de qui la fes.
De fet, segons la resolució, delimitant tant aquesta baixa a una xifra en concret, podia passar que totes les empreses optessin directament a proposar la rebaixa màxima i, per tant, que aquesta part de la puntuació del concurs deixés de tenir una incidència real en la tria final de la empresa guanyadora.
Així les coses, segons el PSC, el tribunal ve a defensar la teoria que, un cop totes les empreses fan la mateixa rebaixa econòmica, passa a adquirir una excessiva rellevància la part del concurs en què es fa una valoració subjectiva del pla d’execució d’algunes de les obres. “Una valoració subjectiva que, a més a més, el tribunal també falla que no està prou ben argumentada ni definida”. Sobre això la resolució és molt explícita: una cosa és que hi hagi alguns paràmetres de valoració subjectiva legals en qualsevol concurs i “una altra cosa és –textual en la resolució– confondre o identificar els criteris de valoració dependents d’un judici de valor amb criteris mancats de paràmetres i excessivament amplis que atorguin a qui en faci l’anàlisi una llibertat il·limitada de valoració i decisió sobre les propostes licitadores”.

El Grup Municipal del PSC ha emès aquest matí un comunicat en el qual insta al Govern Municipal de l’Ajuntament a replantejar-se “immediatament” la programació semafòrica que ha entrat avui en funcionament en el primer dia de funcionament a ple rendiment dels dos carrils de circulació de la nova rotonda de la Bonavista.
En un parell d’hores d’observació del nou funcionament de la mobilitat de l’indret, “està clar que el vianant és el gran perjudicat, i que hi ha un perill evident d’atropellament, fins i tot en els moments en què les persones que van a peu tenen prioritat de pas per creuar”.
Segons el president del Grup Municipal del PSC, Felip González: “amb la finalitat de buidar de vehicles tant com es pugui la rotonda, s’ha programat que els semàfors de sortida de vehicles des de dins del gran cercle d'asfalt es posin també de color taronja intermitent per tal que els cotxes, camions i autobusos puguin passar encara que sigui en el breu moment en què els vianants tenen el seu pas en verd. Això provoca situacions de clara inferioritat del vianant que, tot i tenir el dret de pas expedit han de competir amb els vehicles per intentar creuar el carrer”. Això passa a les dues sortides de la rotonda cap a la carretera de Vic, al Passeig de Pere III, i a la doble cruïlla cap a la Cra. De Pont de Vilomara. Cap a la Cra. de Santpedor, encara no passa perquè no s’han obert els dos sentits de circulació d’aquest vial.
Així les coses, -prossegueix el comunicat del PSC- quan el semàfor es posa verd per als vianants en aquests punts, “el semàfor per als vehicles passa de vermell a taronja intermitent en menys de tres segons. Llavors, els vehicles s’esperen a que passin els vianants, però, un cop a passada la primera tongada de gent que esperava per creuar, la cua dels vehicles reinicia la marxa (encara en verd per a vianants) i les persones que arriben i volen creuar el carrer (i que recordem-ho encara tenen dret de pas) han de competir amb els vehicles per aconseguir que aquests s’aturin i els deixin passar”.
“En la estona que hem observat aquest matí aquesta situació s’ha produït nombroses situacions que han estat de risc evident per als vianants perquè, tot i tenir dret de pas, han hagut de fer-se valer i fins i tot avisar als conductors dels cotxes perquè s’aturessin i els deixessin passar”. “Altres situacions que hem pogut constatar d’enorme risc per a les persones que anaven a peu s’han produït quan els vianants han vist que tenien dret de pas autoritzat, però no veien que els cotxes també podien passar i han posat peu a la calçada al mateix moment que els cotxes arrencaven. Hem pogut assistir a nombroses d’aquestes situacions de risc que, per sort no han acabat en accident, però ben poc que hi ha faltat”, ha afegit González.
El Grup Municipal del PSC posa en valor que és lògic que en el primer dia de funcionament, tothom s’ha d’anar acostumant a les noves condicions de mobilitat; “però és evident que caldrà fer un replantejament d’algunes de les mesures que s’han volgut aplicar amb la única finalitat de fer més fluida la circulació de vehicles per tal que, com a mínim, no vagin en detriment dels drets dels vianants, i els posin en perill real d’atropellament”, conclou el PSC.

El Grup Municipal del PSC ha fet públic un comunicat en el qual agraeix als mitjans de comunicació local i a la maquinària de premsa de l’equip de govern de l’Ajuntament de Manresa la informació rebuda avui sobre l’acord amb Servihabitat per dur a terme la primera fase de la urbanització de la Fàbrica Nova que, per volum de cost econòmic, serà el projecte més important que s’executarà durant l’actual mandat.
Fins avui, quan el Govern de CDC i ERC volien fer públic algun projecte important com a mínim intentaven quedar bé i comunicar a la resta de grups municipals (ni que fos unes poques hores abans) els detalls que posteriorment anaven a ser objecte de roda de premsa. Segons el president del Grup del PSC, Felip González, “avui constatem, en l’inici de la recta final del mandat, que això no serà així a partir d’ara perquè deu ser ben cert que s’inicia la particular cursa electoral entre CDC i ERC de cara a les eleccions locals per al maig de 2019; i Valentí Junyent i Marc Aloy, els seus actuals líders, malden i maldaran per sortir a la fotografia tantes vegades com puguin, encara que sigui junts”.
El PSC constata que de l’entorn de la Fàbrica Nova, l’equip de Govern ha informat a l’oposició de diversos àmbits d’actuació abans de la seva execució com ara les remodelació de Vidal i Barraquer, Via Sant Ignasi sud, Baixada dels Drets, o de la remodelació del Museu Comarcal.“Curiosament, del que els mitjans de comunicació local han sabut avui, res de res abans als grups municipal; ni en comissió informativa de Territori, ni en cap reunió específica convocada a tal efecte”, ha afegit González.
Sobre l’acord en qüestió amb Servihabitat, sobre la conveniència d'avançament de calendari i prioritats, el PSC esperarà a pronunciar-se a tenir una informació més detallada per part de l’equip de govern; tot i que resulta “molt significatiu que l’inici d’obres, amb una inversió de 3,5 milions d’euros, que pagarà La Caixa en un 80%, estigui previst per a finals d’aquest any en que entrem; un semestre escàs abans de la convocatòria electoral per triar nou alcalde”, ha conclòs González.

És Nadal a l’Ajuntament: El regal a La Caixa. Per Jordi Trapé Úbeda, regidor de Fem Manresa. 

El passat ple municipal de desembre, celebrat el dia 23 desembre, l'equip de govern de la ciutat va decidir fer els regals el dia abans de començar les festivitats nadalenques, concretament a La Caixa. En un arravatament nadalenc van decidir que, encara que la Caixa no presentés la millor oferta econòmica, el préstec de 5.836.316,90€ per comprar les parcel·les de la Fàbrica Nova seria per la propietària actual del terreny, és a dir, la mateixa Caixa.

Vegem, però, com s'ha embolicat aquest regal: aquesta és la primera vegada en què l'Ajuntament canvia els barems de puntuació, que fins a dia d'avui sempre s'havien fet segons la millor oferta econòmica. En aquest cas s'han modificat els barems perquè sigui el 60% d'oferta econòmica i l'altre 40% siguin "projectes d'interès per a la ciutat de Manresa".

Si revisem què vol dir això de "projectes d'interès per a la ciutat de Manresa" veurem el perquè està fet a mida: són pisos que tenen les entitats bancàries, són aportacions de patrocini a les festivitats de la ciutat i són donacions a entitats privades, entre d'altres.
Interès per la ciutat seria que la gran banca tornés el rescat que vam pagar tots, interès per la ciutat és que no aprofitessin les nostres festivitats per blanquejar-se, interès per la ciutat és que no desnonin a manresans i manresanes de les seves cases.

El més greu d'aquest concurs és que per primera vegada Caixa d'Enginyers presentava una oferta econòmica bastant més bona que no pas La Caixa. 0,4% d'interès anual de Caixa d'Enginyers versus 0,58% de CaixaBank. Això, en interessos, significa pagar 30.000€ de més a La Caixa. Però el problema més gran és que si Caixa d'Enginyers ens hagués deixat la totalitat dels diners a interès 0, seguiria guanyant la Caixa! Regalar els diners públics, concretament més de 30.000€, a La Caixa és una autèntica vergonya.

El més gros de tot això és que l'any 2017 la CUP va presentar una moció titulada “Manresa municipi compromès amb la Banca ètica” on, entre d’altres punts, es demanava estudiar la viabilitat d'incloure clàusules que afavorissin la banca ètica en les licitacions de contractes de l'Ajuntament i de les empreses municipals. La moció es va aprovar per unanimitat.

Aquest punt mai s'ha arribat a complir, i quan demanàvem explicacions del perquè, se'ns deia que si no es contemplava la millor oferta econòmica podríem arribar a prevaricar. I ara, per aquest concurs, es fa una modificació que en lloc de donar impuls a les banques ètiques i cooperatives s’apuntala a la gran banca que desnona i inverteix en guerres.
Després d’interpel·lar a l'equip de govern sobre si a partir d'ara les puntuacions per a la concertació d'operacions de crèdit seran sempre així no van respondre més enllà d'un "segur que podem millorar-ho". Però hi ha una cosa clara: si és puntual, és a dir, que només es fa ara, encara canta més que és un concurs a mida de La Caixa. Però el problema més gran ve si es fa de forma habitual a partir d'ara, ja que faria que La Caixa guanyés sempre els concursos, independentment de l’oferta econòmica que presentin, fent que el regal sigui molt més gran i molt més preocupant del que ens pensàvem.

Fem Manresa presenta una moció per la reobertura del dispensari del Xup, juntament amb l’Associació de Veïns del barri.

Al darrer Ple de l’any, Fem Manresa ha presentat una proposició, juntament amb l’associació de veïns i veïnes del Xup, perquè l’Ajuntament es comprometi a la reobertura del dispensari del barri. El dispensari del Xup, una reivindicació històrica que es va assolir el 1989, està tancat des del 19 de març de 2020 arran de la pandèmia (en principi de forma temporal). A l’inici de la seva posada en marxa el dispensari obria cada dia, però amb el temps es van anar disminuint els horaris fins arribar a obrir només un dia a la setmana durant dues hores i mitja, situació en la que es trobava al moment del seu tancament ara ja fa més d’un any i mig. 

El setembre de 2020, la Comissió per la Gent Gran de l'Associació de Veïns del Xup ja va emetre un comunicat reivindicant la reobertura del dispensari com a servei bàsic i essencial pel veïnat, sobretot per al de més edat. En aquest comunicat, la Comissió considerava que “s'ha de contractar més personal qualificat per a l'atenció i cura de la gent gran”. 

La moció demana que l’Ajuntament es comprometi a fer les gestions necessàries amb la Gerència Territorial de la Catalunya Central de l’Institut Català de Salut per garantir la reobertura del dispensari del barri del Xup, almenys, les mateixes hores que ho feia abans del tancament. Al mateix temps, demana que des dels serveis tècnics de l’Ajuntament es revisin les condicions del local actual i es realitzi la inversió necessària per garantir la reobertura del centre mèdic, sigui en la mateixa ubicació o en qualsevol altre local del propi barri.

A part d’aquesta moció, la candidatura municipalista també ha presentat tres mocions més, dues d’elles juntament amb l’equip de Govern. Es tracta d’una moció de suport al model d’escola i a la llengua catalana, i una altra de suport al diputat Pau Juvillà davant la sentència condemnatòria del TSJC per defensar el dret a la llibertat d’expressió. L’altra proposició del Ple la presenten conjuntament tots els grups municipals excepte Ciudadanos, a petició de la Plataforma en defensa de les pensions públiques i els drets de la gent gran, per demanar una millora de serveis per a les persones grans.  

Fem Manresa veu preocupant el concurs "a mida" de la Caixa pel crèdit que ha de servir per comprar les parcel·les de la Fàbrica Nova

La candidatura municipalista veu amb preocupació el procediment per concertar l'operació de préstec a llarg termini per import de 5.836.316,90 euros que ha de servir per adquirir les parcel·les de la Fàbrica Nova.

Constaten que és la primera vegada que es realitza un canvi en els barems de puntuació, que fins a dia d'avui sempre s'havien fet segons la millor oferta econòmica. En aquest cas, s'han modificat els barems perquè sigui el 60% d'oferta econòmica i l'altre 40% siguin "projectes d'interès per a la ciutat de Manresa".

La candidatura d’esquerres exposa que aquest tipus de concurs beneficia especialment a la gran banca, ja que dins els "projectes d'interès per a la ciutat de Manresa" s’inclouen pisos que tenen les entitats bancàries, aportacions de patrocini a les festivitats de la ciutat i donacions a entitats privades, entre d’altres.

Des de Fem Manresa creuen que no és casualitat que aquest canvi s'hagi portat a terme quan es compren uns terrenys propietat de la mateixa Caixa per un alt cost econòmic i pensen que pot representar un precedent perillós, ja que, segons apunten, si se segueixen aplicant aquests criteris a la resta de concursos, la Caixa els guanyarà sempre.

En aquest cas, La Caixa tenia la segona millor oferta econòmica però més puntuació en el nou criteri de projectes, fet que significa que en condicions habituals no hagués guanyat la concertació del préstec.

 

Un any després. Per Roser Alegre Fontanet, Gemma Boix Pou i Jordi Trapé Úbeda, regidores de Fem Manresa.

Avui, 17 de desembre, fa exactament un any que com a Fem Manresa, juntament amb el moviment feminista organitzat de la ciutat, vam portar al Ple de Manresa una moció per garantir plenament el dret a l’avortament a la Catalunya Central. Es reclamava garantir l'avortament lliure, gratuït i a prop de casa de més de 200.000 persones del Bages, Solsonès i Moianès. Una demanda nascuda arran de destapar la impossibilitat d'avortar quirúrgicament a Sant Joan de Déu, l'hospital de referència de la Catalunya Central i gestionat per Althaia. 

El resultat va ser l’aprovació (per unanimitat) de l’esmena de substitució que va presentar com a contrapartida al text original el govern conformat per ERC Manresa i Junts per Manresa. Si bé el text defensava el compromís de tot el plenari per garantir aquest dret, també feia recaure la decisió final d’assegurar-lo al departament de Salut de la Generalitat, rentant-se’n en bona part les mans els representants del plenari al Patronat d’Althaia: l’alcalde Marc Aloy, com a president, i la regidora de ciutat saludable Mercè Tarragó. 

Des de llavors Fem Manresa hem traslladat reiteradament al Ple la necessitat de garantir aquest dret. Com a grup municipal a l’Ajuntament, creiem que part de la nostra tasca (i un deure) és traslladar les lluites del carrer a la institució, fer d’altaveu públic de les demandes del teixit organitzat de la ciutat que sovint queden invisibilitzades. I aquest també és el cas de la lluita que des del moviment feminista duien temps reclamant per garantir plenament el dret a l’avortament a la Catalunya Central. No només per una qüestió de fer d’altaveu “per se” d’un col·lectiu, sinó per traslladar al debat públic temes cabdals per la garantia de drets de totes les persones. 

Ha passat un any des de llavors, i en aquests mesos hem dut a terme diferents accions per assegurar que es feien els passos pertinents per assolir el dret a l’avortament. Hem fet preguntes al Ple de la Corporació (en 5 ocasions), hem escrit 3 articles d’opinió (“Carta al Patronat d’Althaia”, “100 dies després” i “Esperem resposta, Marc Aloy”), hem participat en una roda de premsa al Parlament, hem denunciat l’Ajuntament per omissió del dret a la informació a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, a part d’interpel·lar directament a l’alcalde (per telèfon i correu electrònic) sobre els passos que s’estaven fent per garantir aquest dret, sense rebre cap resposta.  

El 28 d’octubre el Departament de Salut va fer públic que a partir d’ara es podran fer avortaments quirúrgics a Althaia. Tenim clar que si s’ha arribat fins aquí és gràcies a la lluita del moviment feminista organitzat al territori i a la pressió exercida des de tots els fronts possibles, també gràcies a la que s’ha fet en el si de l’Ajuntament. Queda clar que cal lluitar per guanyar, en drets i en igualtat d’oportunitats per a totes. No obstant, després de la notícia, encara no coneixem els detalls de com es concretarà el procediment ni a partir de quan. Seguirem amatents. 

Fem Manresa celebra que es podran fer avortaments quirúrgics a Althaia com una victòria del moviment feminista de la ciutat.

Fem Manresa es mostra molt satisfeta amb la notícia que, finalment, es podran realitzar interrupcions voluntàries de l’embaràs de forma quirúrgica a les dependències de la Fundació Althaia. La notícia l’ha anunciat avui (dijous 28 d’octubre) el Servei Català de la Salut, després d’anys de lluita del moviment feminista de la ciutat, encapçalada per Acció Lila i L’Aldarull, amb la campanya que van iniciar a principis del 2020 per reivindicar tant el dret a l’avortament com el dret a transitar a la Catalunya Central. 

Des de la candidatura municipalista destaquen la importància d’aquesta notícia, ja que permetrà que les gestants que vulguin interrompre el seu embaràs puguin escollir com i on fer-ho, cosa que fins ara no els era possible. De la mateixa manera, celebren que aquest servei passarà a realitzar-se de forma totalment pública: a un espai de la Fundació Althaia i a través de professionals de CatSalut.

El mes de desembre passat es va aprovar una moció al Ple de l’Ajuntament de Manresa, presentada per Fem Manresa, conjuntament amb Acció Lila, per garantir plenament el dret a l’avortament a la Catalunya Central. D’aleshores ençà la formació municipalista ha preguntat, sistemàticament, al màxim representant del Patronat d’Althaia i alcalde Marc Aloy, per la feina que s’estava fent en el si del Patronat per garantir els avortaments quirúrgics a la Catalunya Central.

Fem Manresa, molt crítica amb la manca de resposta i de comunicació per part de Marc Aloy, van optar, el mes d’abril, per preguntar al Ple sobre com s’estava avançant en relació als compromisos adoptats a la moció. Aquesta pregunta va generar fortes tensions entre el grup i l’alcalde, que es va negar a donar una resposta al respecte. Així, des del mes de juny, a cada Ple la formació ha seguit demanant informació respecte el tema. A l’últim Ple, la setmana passada, l’alcalde Marc Aloy va retreure a les regidores de Fem Manresa que no haguessin volgut parlar amb ell en cap moment i que haguessin utilitzat la via de les preguntes al Ple. Des del grup municipal defensen l’aposta de portar el debat a la institució, al Ple, com a únic altaveu públic de la lluita que el moviment feminista estava capitalitzant al carrer. 

Després de l’anunci fet avui (28 d’octubre) per part de Salut, des de Fem Manresa ja deixen clar que seguiran alerta per veure la concreció i evolució d’aquest compromís, i per tal que es compleixi amb el que s’ha anunciat. En aquest sentit, esperen tenir notícies aviat sobre la data prevista de posada en marxa del servei. 

Fem Manresa presenta una moció al Ple perquè l’Ajuntament faciliti la denúncia de l’abús dels preus de lloguer

A proposta de Fem Manresa, demà es debatrà al Ple una moció perquè l’Ajuntament habiliti un canal municipal de denúncia per l’incompliment de la normativa de la Llei de Regulació de Preus del Lloguer. Des del setembre de 2020, quan es va aprovar al Parlament gràcies a la pressió del moviment per l’habitatge, tan sols s’han interposat onze multes a tot Catalunya per preus abusius en els contractes.

La Llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge detalla que els anuncis de pisos han d’informar del valor de l’índex de referència actualitzat, de l’import de la renda del darrer contracte i de la superfície útil de l’habitatge. Però la realitat és que a dia d’avui, després de més d’un any de vigència de la llei, encara hi ha molts anuncis d’immobiliàries, administradors de finques i portals de lloguer que incompleixen sistemàticament la llei.

Davant d’aquesta situació, qualsevol persona pot interposar una denúncia a l’Agència Catalana de Consum, però des de la formació de l’esquerra transformadora plantegen que l’Ajuntament faci un pas més i faciliti una canal més proper a la ciutadania per fer aquesta denúncia, al mateix temps que expliqui a les manresanes la possibilitat de denunciar aquestes situacions. A més, també demanen que l’Ajuntament recordi aquesta obligatorietat a immobiliàries i portals de lloguer, així com també a la Cambra de la Propietat, per tal que facin efectiva la llei i també incloguin un anunci amb aquesta possibilitat de denúncia al seu espai.

A part d’aquesta moció, la candidatura municipalista també n’ha presentat una altra per la defensa del territori i de rebuig al projecte dels Jocs Olímpics d’hivern 2030, ja que consideren que en el moment de crisi climàtica actual és un sense sentit proposar la celebració d’uns jocs olímpics d’hivern a Catalunya. Al mateix temps, també argumenten que aquesta proposta no beneficiarà a les persones que viuen als territoris directament afectats, tal com es fa creure per qui defensa el projecte, sinó que, al contrari, només beneficiarà un turisme concret que encarirà el nivell de vida de les pirinenques.


Finalment també han presentat una moció, juntament amb l’equip de govern, de suport als quatre bagencs acusats després de la Marxa per la Llibertat de 2019. Als quatre joves se’ls acusa de desordres públics, atemptat a l’autoritat, danys i lesions, tant per part de la Generalitat com per part de la Fiscalia sense cap mena de prova que ho acrediti. 

IBI, pisos buits, responsabilitat i populismes. Per Jordi Trapé Úbeda, regidor de Fem Manresa. 

El desembre de 2020 després de diverses trobades amb el govern municipal vam aconseguir el compromís polític d'aplicar un recàrrec del 50% de la quota de l'IBI als pisos buits de la ciutat. Aquesta mesura persegueix la finalitat de posar al mercat aquells pisos permanentment desocupats i que, per tant, no tenen cap mena d'ús social. A més a més de fer pagar un recàrrec anual a aquells propietaris que no ho facin.

Amb l'aprovació d'aquesta ordenança es dona compliment a una demanda històrica del moviment per l'habitatge, i compartida, també, per l'esquerra transformadora.

De fet el recàrrec de l'IBI aplicat a habitatges buits es tracta d'una possibilitat ja contemplada per llei des de l'any 2004. Pel que podríem dir que anem disset anys tard.

El problema és que aquesta mesura no ha pogut desenvolupar-se, fins fa ben poc, per la falta d'una definició homogènia a escala estatal del concepte d'habitatge desocupat, i evidentment també per la falta de voluntat política de governs municipals anteriors per tirar-ho endavant. El text de la llei es refereix genèricament a "immobles d'ús residencial que estiguin desocupats amb caràcter permanent". Però no especifica el temps de desocupació, ni la quantitat d'habitatges buits en mans de cada propietari. I hem hagut de ser nosaltres com a Ajuntament qui ho especifiqui, en aquest cas dos anys de desocupació permanent i tres o més pisos buits en propietat. Cal remarcar que sempre parlem de pisos buits en propietat, no de pisos en propietat.

Tot i ser una bona mesura per tal de mobilitzar l'habitatge buit de la ciutat, una flor no fa estiu i encara tenim un llarg camí per recórrer per poder pal·liar la greu problemàtica d'accés a l'habitatge que tenim a la ciutat, però poder destinar els recursos extres que es recaptin a polítiques públiques d'habitatge és un primer pas.

Des de Fem Manresa volíem anar una mica més enllà i vam presentar una esmena per abaixar el nombre de pisos buits per propietari de 3 a 2. Fixant la quantitat d'immobles buits a 3 o més per propietari no arribem a atacar ni el 10% de la totalitat del parc d'habitatge que tenim buit a la ciutat (7.352 pisos buits), en canvi fixant-lo a 2 ho haguéssim fet en un 12,6%, passant d’una afectació de 605 pisos a 930 i de 109 a 270 propietaris amb una recaptació estimada de més 200.000 euros. L'esmena va ser desestimada per l'equip de govern.

Actualment, després de la no acceptació de la nostra esmena, el recàrrec se centrarà en 109 titulars de 3 o més habitatges buits. Des de la bancada del PSC se'ns va dir que erràvem d'adversari i que aquest dictamen afectava de forma important a la ciutadania de Manresa, però la realitat és tossuda i per molt populisme que es vulgui fer amb el tema les dades són clares: seran 54 persones físiques, 46 persones jurídiques i 9 entitats financeres les que estaran subjectes al gravamen. Fet que significa que es gravarà al 0,07% de la població de Manresa amb aquest recàrrec, 54 persones físiques de 78.245 manresanes. Populismes a banda, la premissa ha de ser clara: que pagui qui acumula.

El preu de la llum ja és d'escàndol: batent rècord rere rècord el mes d'agost va tancar-se com el més car de la història de l'Estat Espanyol, marcant un nou preu amb més de 130,53 euros/MWh. Però aquest increment no ha fet més que seguir pujant de forma meteòrica en aquesta primera quinzena de setembre, arribant a 170 euros/MWh. Quatre vegades més car que el mateix període de l'any passat (40,39 euros/MWh).

Mentrestant, què fa el Govern "més progressista de la història"? Riure's a la cara de la ciutadania.

La setmana passada vam veure com la vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va descartar del tot una intervenció pública per a fixar preus màxims o mínims en el mercat majorista. No fos cas que molestéssim als oligopolis del règim i féssim enfadar a l'amo.
Però ara ve el millor: en la seva intervenció va acusar les elèctriques de no tenir "empatia social". Afegint que "encara que soni de broma l'empatia social cotitza en borsa". La broma s'explica sola. El sistema elèctric espanyol està controlat majoritàriament per l'oligopoli de grans empreses elèctriques que viuen de fer sangrar a la classe treballadora i els recursos naturals per tal d'obtenir la màxima quantitat de beneficis que sigui possible. Per tant, demanar empatia a aquesta màfia és burlar-se de tot i de tothom.

Després de més d'una dècada de la liberalització del sector elèctric, 3 companyies tenen el 83% de tots els clients a l'estat (Endesa, amb el 34,7%; Iberdrola, amb el 34,1%; i Naturgy, amb el 14,2%). Ens trobem, per tant, davant d'un sector estratègic que té una importància crucial per la vida de classe treballadora, però que està totalment liberalitzat i que permet aberracions com per exemple que empreses com Iberdrola i Endesa, en plena pandèmia, obtinguin uns beneficis de 3.611 milions i 1.394 milions d'euros respectivament.

A casa nostra, però, el ple del Parlament va aprovar el passat mes de juliol una moció de la CUP per a la creació d'una empresa energètica pública catalana aquest 2021 i basada en fonts renovables, iniciativa que va tirar endavant amb els vots favorables de PSC, ERC, Junts, CUP i Comuns, i els més que evidents vots en contra de Vox, Cs i PP.

La creació d'una empresa energètica pública és un pas molt necessari per fer un canvi de model. Cal per això que també disposi d'una comercialitzadora, per donar una cobertura i un servei democratitzat, lluny dels interessos econòmics, amb un sistema de governança participat per la ciutadania i amb una planificació estratègica basada en la transició ecològica, amb un model descentralitzat, renovable i autosuficient.

Però com ja ha passat infinitat de vegades, el ple del Parlament pot instar al Govern en tot allò que cregui convenient, però si el govern vol no mourà un sol dit. Esperem que això no sigui així, perquè en moments com l'actual, la inacció surt molt cara.

En l'àmbit manresà, com a Fem Manresa vam presentar el passat mes de juny una moció de rebuig a la pujada del preu de l'electricitat que no es va aprovar, ja que la resta de grups municipals hi van votar en contra. No vam entendre aquesta oposició frontal a la proposta de condemna i a hores d'ara encara l'entenem menys.

La proposició en qüestió acordava no situar el pes de la transició energètica exclusivament sobre la responsabilitat de la ciutadania, impulsar un pla "Manresa verda" -de la mateixa manera que es compta amb un pla de mobilitat o amb un pla d'habitatge- que permetés, entre moltes altres coses, definir un model energètic més just, més social i ecològicament responsable, participat i controlat per la ciutadania. A més a més, treballar per municipalitzar la xarxa de distribució elèctrica, com a únic garant d'una transició energètica justa i que beneficiï a la ciutadania. Una proposició de mínims si el que es busca és deixar de fer postureig i plantar cara als oligopolis elèctrics.

Al final és el que té la socialdemocràcia, tant la d'aquí com la d'allà: jugar a gestionar el capitalisme sense tocar les estructures de poder que perpetuen les desigualtats s'acaba quan s'ha de passar a l'acció i deixar enrere els discursos.

Però no tot són males notícies. Una notícia que va passar desapercebuda per a molta gent va ser el canvi de l'objecte social d'Aigües de Manresa, l'empresa 100% pública d'aigües, per fer possible, també, la gestió de l'energia en la pràctica totalitat del seu cicle (producció, generació, intermediació...). Si bé per veure els fruits d'aquest canvi important hauran de passar alguns anys i que els canvis es produeixen a una velocitat bastant menor a la que alguns desitjaríem, sembla que ens anem encarant cap a una bona direcció.

També és cert, però, que una flor no fa estiu i que la situació actual requereix respostes polítiques a curt termini i que estiguin a l'altura i això passa per no demanar ni clemència ni empatia a qui ens espolia. És per això que seguint les petjades de l'ajuntament de Batres, proposarem com a grup municipal que l'Ajuntament de Manresa deixi de pagar les factures elèctriques fins que cessi l'extorsió de les elèctriques. Les institucions locals han de fer política i no només dedicar-se a la gestió de les molles, i fer política significa anar sempre més enllà, significa no mirar cap a un altre costat quan la ciutadania té problemes i significa sobretot confrontar, tant políticament com tècnica a aquells estaments o poders que actuen com a perpetuadors de les nostres misèries.

Fem Manresa celebra que s’hagin incorporat les seves demandes de mobilitat per la Festa Major d’enguany

L'any passat Fem Manresa reclamava a l'equip de govern que els manresans dels barris perifèrics de la ciutat també havien de poder gaudir del bus nocturn gratuït que funcionava durant tota la setmana de Festa Major. Enguany, en una nota de premsa del Consistori, s'ha anunciat l'adopció de noves mesures a banda del bus nocturn (iniciativa que ja s'havia dut a terme els darrers anys seguint el recorregut de les línies L6 i L7 i de la línia L8), i s’incorpora el recorregut en horari nocturn la línia L5 (per cobrir els barris de Sant Pau, Viladordis i  Pujada Roja) i la línia del barri del Xup. Aquestes són les demandes que l’any passat ja proposava Fem Manresa, i que celebren que, per fi, s’hagin tingut en compte. 

Des de Fem Manresa veuen amb bons ulls que s'incloguin les rutes que passen pels barris perifèrics de la ciutat, i assenyalen que precisament són els que més profit treuen d'aquest tipus de campanyes, tenint en compte que són els habitants que viuen més allunyats del centre de la ciutat i que, a més de la llarga caminada de retorn a casa, en molts casos l'han de fer per camins que no estan correctament il·luminats.

Tot i això, la candidatura d'esquerres demana que no es tracti d'un fet aïllat, i que l'equip de govern deixi de donar l'esquena als barris perifèrics, especialment en matèria de mobilitat, com demostra la situació del bus del Xup, on els veïns s'han mobilitzat recollint firmes per aconseguir que la línia que connecta el barri amb el centre de la ciutat sigui de caràcter urbà per millorar-ne tant el preu com els horaris i l'adequació a les necessitats de les usuàries.

Amb tot, des de FEM feliciten l'equip de govern per haver incorporat les propostes dirigides a què totes les manresanes i manresans en la campanya “Gaudeix la nit de Manresa a la fresca”, independentment del barri en què visquin.

Del canvi reial al real.

Al Ple de dijous passat es va aprovar el canvi de nom del carrer Alfons XII pel de Passeig de la República. Des de Fem Manresa celebrem que, per fi, hagi arribat aquest dia. Amb aquest canvi tanquem un deute històric, com a exercici de memòria històrica, fent net dels vestigis monàrquics que perduraven a Manresa.

I tanquem, també, un debat polític llarg i intens. Convé recordar que el canvi de nom del carrer d’Alfons XII es va posar sobre la taula el 2016 quan la CUP va presentar una moció per canviar el nom pel de República Catalana. La proposició, però, no va prosperar. Més tard, com a CUP i com a Fem Manresa, es va proposar el nom de República Catalana per canviar el de l’actual plaça Espanya.

Tot i la no aprovació de la moció, sí que el debat va comportar la creació de la comissió de nomenclàtor, que té per objectiu discutir sobre els canvis de nom o els noms nous a donar a carrers de la ciutat. La comissió, referenciada tot sovint als plens de l’Ajuntament, està formada per representants de tots els grups municipals i per les tècniques de patrimoni, protocol i participació ciutadana.

Val la pena posar d’exemple aquest fet per evidenciar el paper de l’oposició en el si del Consistori. Quan diem que l’oposició hi som per fiscalitzar i per propiciar canvis, ens referim a coses com aquesta. El nostre paper és necessari per motivar determinats diàlegs i generar espais de debat en pro del conjunt de la ciutat. I això és el que es va posar sobre la taula amb la creació de la comissió: destinar un espai i un temps al debat polític que el nomenclàtor genera. No pretén ser una eina per arribar a posicionaments polítics de consens, sinó un espai de debat compartit, a on tots els grups hi podem aportar. Però més enllà del debat que s’hi genera, la decisió última d’un canvi en el nomenclàtor recau sobre dos terços del plenari.

Tornem a la moció del 2016. En aquell moment, el govern va argumentar el vot contrari al canvi de nom perquè «hi hauria d’haver una forta implicació ciutadana, ja que les alteracions del nomenclàtor generen importants molèsties als veïns». Cinc anys més tard hem vist com aquest argument ha deixat de tenir cap tipus d’importància pel govern (del mateix color i amb la mateixa regidora de cultura que llavors). No s’ha buscat la implicació ciutadana i s’ha argumentat que el canvi de nom del carrer genera molt pocs entrebancs i de poca importància per les veïnes.

Queda clar que les posicions no són inamovibles, però també es fa evident que això no és així perquè s’hi hagi treballat amb diàleg i participació de les veïnes, sinó el contrari, per oportunisme polític i a conveniència del Govern d’ERC i Junts. Si fa cinc anys el canvi es considerava innecessari, ara era una prioritat urgent. Urgència motivada per fer el canvi al mateix temps que es commemoren els 90 anys de la República Espanyola.

Des de Fem Manresa ja hem dit que no compartim com s’ha dut a terme el procés del canvi de nom ni les presses que se’ns ha donat per acceptar-lo. Però hem volgut tancar un debat enrocat i al que no vèiem més continuïtat. I així acabar del tot amb el nom d’Alfons XII del nomenclàtor manresà. Ens hem mogut; i això també és oposició.

El preu de la llum o com posar-se de perfil.

En l’últim Ple de l’Ajuntament de Manresa, el passat 14 de juny, es va produir un fet insòlit. Quatre dels cinc grups municipals es van negar a condemnar la pujada de preus de l’electricitat i apostar per una transició energètica justa, causant estupefacció entre les veïnes i veïns que seguien la sessió, així com en moviments socials i grups municipals diversos d’arreu del país que havien seguit amb atenció la proposta de Fem Manresa i se l’havien fet seva. Però no correm tant, què coi passa amb l’energia i el preu de l’electricitat?

Les darreres setmanes ha saltat la polèmica amb l’encariment de les tarifes de l’electricitat i l’establiment d’unes franges horàries que pressuposen que els treballadors i treballadores ens podem dedicar a posar i estendre rentadores durant la nit i a carregar flamants cotxes elèctrics en les hores vall (spoiler: la gent normal no ens podem pagar els cotxes elèctrics). I no, aquest canvi en les tarifes no és part d’una estratègia pública per reduir el consum d’electricitat i canviar el model productiu i de consum. Doncs llavors, què és?

La pujada del preu de la llum és el resultat d’un model polític i econòmic que ha deixat en mans privades el sector energètic i que cap Administració està qüestionant (tampoc el Gobierno Más Progresista de la Historia). Els governs del PSOE a finals dels 80 i principis dels 90 van començar la privatització de la companyia Endesa, que després va culminar els governs d’Aznar i els seus successors; tot demostrant una vegada més que hi ha mesures econòmiques que pels dos grans partits del règim són quasi com una religió.

Vist amb perspectiva, ens cal constatar que després de més d’una dècada de la liberalització completa del sector elèctric, 3 companyies tenen el 83% de tots els clients a l’estat (Endesa, amb el 34,7%; Iberdrola, amb el 34,1%; i Naturgy, amb el 14,2%) i que en lloc d’abaixar preus, aquests només han fet que pujar. Així mateix, Iberdrola i Endesa, en plena pandèmia, van obtenir uns beneficis de 3.611 milions i 1.394 milions d'euros, l’any 2020, respectivament. No és l’objectiu d’aquest article demostrar que el lliure mercat només busca el benefici d’uns pocs i ens perjudica a la majoria, però és que a vegades els números parlen per si sols.

Davant tot plegat ens cal preguntar-nos com afrontem la crisi climàtica, sobre quines esquenes s’ha de recolzar el pes del canvi de model i si les Administracions pensen assumir el seu deure de gestionar públicament el sector energètic en totes les seves fases, o si per contra prefereixen seguir vivint de bones paraules i de mesures cosmètiques. En lloc d’afrontar aquesta pregunta i ser conscients que fer política local també és preocupar-se per tenir un model de país i apostar per millorar les condicions de vida de la gent, assumint el lideratge des dels ajuntaments, i entenent que al govern de Manresa no només s’hi fa gestió sinó que s’hi va a fer política, amb totes les lletres i amb majúscules, hi ha qui s’hi posa de perfil. 

Interessos privats i silencis públics: La residència del Xup.

Durant el mes de novembre de 2019 es va presentar el projecte de la residència municipal de gent gran al barri del Xup. Es tractava d'un edifici d'uns 2.000 metres quadrats i un espai verd de més de 3.000 m², amb una zona de jardí i també horts. Això sí, de gestió totalment privada.

I parlo d'aquest projecte amb imperfet d'indicatiu perquè tot apunta a que no es tirarà endavant després de veure certes declaracions i certs silencis.

Aquests últims dies hem pogut veure com Manel Valls, director General de la Fundació Sant Andreu Salut deia que “construir ara una residència pública al barri del Xup és un error perquè hi havia dos projectes privats que aportaran 350 places a la ciutat en 2 o 3 anys.”
Però ben mirat que ha de dir un director general que fa 33 anys que gestiona una fundació que viu de la concertació de places de les residències i que actualment gestiona les residències privades Sant Andreu i Montblanc a Manresa i la Sant Sadurní de Callús, i que fa res s'ha fusionat amb IBADA, que té les residències privades de Navarcles i Castellgalí. La conclusió és clara: No hi ha voluntat real de servei públic en allò privat.

Tampoc va deixar passar l'oportunitat de menystenir a aquells que creiem amb la necessitat de crear places públiques i de qualitat a les residències per a gent gran a la ciutat amb perles com: «només des del desconeixement del sector no es pot veure el sotrac que representaran aquestes dues iniciatives primer per al Bages i, després, per a Manresa». En relació a les futures 195 places de l'empresa d'assegurances de salut Sanitas al sector Concòrdia i les 150 places a la Culla de la navarresa Idea, totes elles de caràcter 100% privat.

Algú hauria d'explicar a aquests gestors que no tothom viu com ho fan ells i que la construcció de moltes places privades no canvia de cap manera la manca de places públiques perquè la majoria de pensionistes continuaran sense poder pagar les quotes tan increïblement elevades que costen les residències privades. (El preu mitjà d’una residència privada és de 2.000 euros, mentre que la mitjana de les pensions és de 1055 euros).

Aquestes declaracions no serien preocupants si no haguessin obtingut com a resposta de l'equip de govern, els quals també participen en el patronat de Sant Andreu Salut, un absolut silenci. Cap rectificació, puntualització, ni esmena a les paraules del director general. En un exemple més de col·laboració publicoprivada on l'administració es doblega als designis dels privats.

Sembla que des de l'equip de govern només es creguin el seu propi PAM quan ho consideren oportú, ja que la proposta de tot el PAM que més suports havia rebut, amb molta diferència, era la construcció d'una residència pública.

Actualment Manresa està molt per sota de la mitjana de Catalunya pel que fa a places en residències per a gent gran amb 2,87 places per cada cent persones de més de seixanta-cinc anys, tenint en compte que la recomanació de l'OMS és que sigui, com a mínim, de 5 places per cada cent persones de més de seixanta-cinc anys, la deficiència és molt important.

Però el problema no només rau en el nombre de places per habitants, el problema està en el fet que tenim més dos anys de llista d'espera per accedir a una residència concertada, el problema també està en un sobreenvelliment per sobre de la mitja de Catalunya i ,també, en el fet que l'única residència pública que teníem, la residència Catalunya, la van tancar l'any 2018.

Ara amb l'excusa dels incontestables efectes de la COVID-19 sobre les residències, el projecte que havia de començar a caminar aquest any 2021 està paralitzat per "repensar-ne" el model.

Espero que durant aquesta pausa per repensar la residència serveixi per canviar el model de gestió de privat a públic. Ja que si alguna cosa indiquen els estudis fets sobre l'afectació de la pandèmia a les residències és la relació directa entre el percentatge de places privades i mortalitat per Covid-19. Quan el lucre s'avantposa a la vida, sempre ho acabem pagant els mateixos.

La residència del Xup ha de tirar endavant i ha de ser 100% pública. Per justícia amb la nostra gent gran i per justícia amb un barri que s'ha vist menystingut i oblidat per governs de tots els colors.

Esperem resposta, Marc Aloy. 

Quan es reunirà el Patronat d’Althaia? Aquesta és la pregunta que des del desembre del 2020 estem realitzant a l’alcalde de la nostra ciutat i que, fins avui, s’ha negat a contestar. El passat mes de desembre es va aprovar la moció presentada per Fem Manresa que perseguia l’objectiu de garantir el dret a l'avortament a la Catalunya Central. Per contextualitzar, cal recordar que a Manresa només es pot interrompre voluntàriament l’embaràs farmacològicament fins a les 11 setmanes i que a l’Hospital Sant Joan de Déu no es realitzen avortaments quirúrgics sinó que es deriva a les persones gestants que volen interrompre el seu embaràs a clíniques privades de fora del territori, en la majoria de casos a Barcelona.

Ha estat el mateix orde religiós de Sant Joan de Déu qui ha reconegut públicament que en els “seus” centres no es realitza ni es realitzaran interrupcions voluntàries de l’embaràs. És a dir, reconeixen sense embuts que aquesta vulneració de drets al propi cos de les persones de la Catalunya Central ve motivada per motius religiosos. Aquest mateix orde religiós forma part del Patronat de la Fundació d’Althaia, que és l’òrgan de govern i del qual l’alcalde Marc Aloy n’és el president.

Des de Fem Manresa hem sol·licitat al Sr. Aloy que informi de quan serà la pròxima reunió del Patronat, que sabem que ha de tenir lloc aquest mes de juny, però l’alcalde s’ha negat a donar aquesta informació: no responent als correus electrònics que les regidores li hem enviat, negant-se a respondre la pregunta que li vam formular al Ple del mes d’abril (arribant  a afirmar que “vosaltres podeu fer les preguntes que vulgueu, jo responc allò que crec que he de respondre. I si vull no hi responc”) i, fins i tot, amb l’únic objectiu de negar-nos aquesta informació, amagant aquesta reunió fins i tot de l’agenda pública de l’alcalde, a diferència del que havia passat amb les anteriors.

Des de Fem Manresa no comprenem aquesta protecció del Patronat d’Althaia, dels interessos de l’Església, sobretot perquè estem plenament convençudes que tant l’alcalde com la regidora de Feminismes i polítiques LGTBI, com tot el govern municipal estan plenament a favor de garantir el dret a l’avortament a la Catalunya Central. Aleshores, per què  un alcalde d’ERC posa per davant els interessos d’un orde religiós enfront dels drets de les persones gestants de Manresa i territori? Des de quan els interessos institucionals són més importants que els drets de totes? Per què protegir el Patronat fins i tot arriscant-se a que s’acusi el govern de manca de transparència?

És per això que fem aquesta petició pública a l’alcalde Marc Aloy perquè ens respongui a la pregunta que li portem realitzant des del passat mes de desembre: que concreti el dia i l'hora de la reunió del Patronat, que ens respongui i demostri el seu ple compromís amb el moviment feminista i la lluita per garantir plenament el dret a l’avortament a la Catalunya Central.

PARTICIPACIÓ, MOBILITAT I CAPITALITAT, SOTERRADES
Gemma Boix, regidora de FEM a l’Ajuntament de Manresa 
Ricard Ribera, membre de la permanent de FEM, coordinador d’EUiA Bages

La falta d’accés a l’habitatge, l’urbanisme de ciment, la manca de participació ciutadana real o un hospital públic que nega el dret a avortar quirúrgicament, entre altres, són problemes que afecten a la ciutadania i que denoten una falta de model de ciutat per part del govern municipal. Si més no, d’un model pensat pel benestar de les persones. El darrer episodi té a veure amb la mobilitat: Ferrocarrils de la Generalitat, de manera consensuada amb l’Ajuntament, té previst fer una inversió d'entre 40 i 60 milions per soterrar part de les seves vies i fer una nova estació de tren a la plaça Espanya o la de les Oques, en substitució de la del Baixador. I quin problema hi ha?

El govern municipal està fent una forta campanya comunicativa per vendre el projecte com una aposta per promocionar el transport públic. En canvi, aquesta obra faraònica té poc a veure amb la mobilitat, ja que ni existeix una demanda popular de soterrament de vies, ni la proximitat entre l’estació de Manresa Baixador i les ubicacions proposades fan pensar que significarà un augment de viatgers en ferrocarril. Per tant, aquesta no és la inversió que la ciutat i el Bages necessiten en l’àmbit del transport públic, sinó que calen polítiques de mobilitat que restin espai al vehicle privat i promocionin el transport col·lectiu (molt més net, eficient i just), i no obres urbanístiques gegantines que ens facin empassar com una inversió en mobilitat. Ens preocupa que els recursos econòmics que FGC pretén destinar al nostre territori suposin un oblit en matèria de transport a nivell comarcal durant lustres o dècades. Com tristament és costum, a més, la inexistent participació de la ciutadania en les decisions importants de ciutat no ens permet saber si aquesta és la voluntat de les manresanes o tan sols la del seu govern, ja que novament l’Ajuntament ha fet públic el projecte una vegada ja estava pràcticament tancat.

Algú ens dirà que les veïnes que tenen les vies a prop guanyaran en qualitat de vida, i seria tan cert com que podríem aconseguir aquesta millora amb actuacions que integrin les vies a la ciutat. Les polítiques de mobilitat a Manresa han de girar entorn de tres eixos: la millora del transport públic dins la ciutat i la reducció de l’espai pels cotxes; la millora de connexió ferroviària amb Barcelona (túnel de Montcada a Rodalies i desdoblament de la via de FGC fins a Olesa) i per últim, entendre la mobilitat amb una perspectiva comarcal: cal planificar amb els pobles veïns, fugint del cotxe i, a ser possible, del transport per carretera. Això implica tenir un model de mobilitat i valentia per utilitzar els recursos previstos pel soterrament per millorar realment la mobilitat.

Una d’elles, el tren-tramvia, que cohesionaria la comarca, seria assumible perquè ja existeix la infraestructura i evitaria que tot el transport entre Manresa i els municipis com Sant Joan, Callús, Santpedor, Súria i Sallent fos per carretera. Un tren entre pobles que aprofitaria els traçats de ferrocarril amb dos ramals en funcionament, un fins a Súria i l’altre fins a Sallent que actualment transporta mercaderies per transportar passatgers i que al pas per les poblacions funcionaria com un tramvia. Coneixem experiències d’èxit com el tram entre Lleida i La Pobla de Segur, gestionat per FGC. De passada s’acabaria també amb una trista anomalia: Sallent, Súria i Santpedor són les poblacions més grans de Catalunya que, malgrat disposar d'una línia ferroviària que arriba al municipi, no tenen servei de viatgers.

En definitiva, ens cal apostar per potenciar el tren amb sentit comú i amb un impacte real. És imprescindible millorar la mobilitat i la connexió amb la comarca a través del transport públic aprofitant les infraestructures existents. Ens cal perspectiva comarcal per ser capital, però sobretot ens cal un model de ciutat i un govern municipal que permeti la participació i no vengui les virtuts dels projectes un cop ja estan cuinats als despatxos.

Fem Manresa presenta una moció al Ple per reconsiderar la inversió de Ferrocarrils de la Generalitat a la ciutat

La formació considera que convindria destinar el pressupost consignat a treballar per la mobilitat comarcal i recuperar el projecte del tren-tram aprovat el 2009

Fem Manresa porta al Ple de dijous el debat sobre el projecte previst per part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i el govern de la ciutat, que preveu invertir prop de 60 milions d’euros pel soterrament de part de la línia al seu pas pel centre de la ciutat i la creació d’una nova estació, com a principals actuacions. Des de la formació consideren que aquesta inversió no respon les necessitats de mobilitat de les manresanes, i tot i no oposar-se al soterrament de part de la línia, no creuen que sigui una actuació prioritària. 

Fem Manresa aposta perquè en el moment actual de crisi mediambiental i d’emergència climàtica és necessari fer una aposta per un model de mobilitat que no es basi en l’ús del vehicle privat, sinó que propiciï i permeti alternatives basades en el transport públic col·lectiu, com el ferrocarril. Així, demanen que s’acordi un pla de mobilitat comarcal i que es reconsideri la inversió prevista a Manresa per recuperar el projecte del tren-tram al Bages, aprovat el 2009. 

A part d’aquesta moció, la formació rupturista també n’ha presentat dues més en solitari. Una és la moció de rebuig als projectes de macroparcs eòlics i fotovoltaics al Bages, que demana l’adhesió al manifest promogut per la Federació Ecologistes de Catalunya “Per un model energètic sostenible a Catalunya”, la derogació del Decret Llei 16/2019 i iniciar els tràmits per aprovar la Llei de Transició Energètica, i la moratòria de la tramitació de tots els projectes actuals. 

L’altra moció és de condemna a la repressió que s’està produint a Colòmbia des del passat 28 d’abril, quan la població colombiana va començar les mobilitzacions en contra del projecte de reforma tributària que el govern volia implantar. Davant les greus violacions als drets humans per part de la força pública a tot el país la moció acorda donar suport al poble
colombià, condemnar la repressió i demanar la implementació a tots els seus efectes de l’Acord de Pau, entre d’altres. La moció comptarà amb la participació de l’Associació de Colombians residents al Bages. 

Per altra banda, Fem Manresa ha proposat a la resta de grups municipals fer una declaració conjunta de suport al poble palestí i de condemna als atacs indiscriminats que està patint per part de les forces israelianes. 

Comunicat de Fem Manresa arran del comunicat del govern municipal de ple suport al personal de Serveis Socials. 

Dimecres passat l’Ajuntament de Manresa va creure necessari fer un comunicat defensant la
feina que fan les treballadores socials de la ciutat. Aquest comunicat es va publicar després de la participació de membres de la PAHC en un programa de Radio4 en què plantejaven que havien detectat actituds racistes puntuals d’algunes treballadores socials i que en alguns casos es vulnerava el dret de les persones que van a Serveis Socials a ser acompanyades.

Reclamen poder fer un acompanyament a les persones ateses per Serveis Socials per donar-los suport moral i també perquè no té un servei de traducció per a les persones amb dificultats de comunicació. L’Ajuntament respon a tot això dient que des de Serveis Socials tothom ho fa tot correctament, sense deixar cap espai per l’autocrítica ni per a la revisió del funcionament d’aquest servei de l’administració municipal.

Des de Fem Manresa estem convençudes de l’esforç de l’equip de Serveis Socials per donar
resposta, amb pocs recursos, a les greus situacions en les quals es troben les persones que
atenen. Som conscients que vivim en una societat on el racisme és un element estructural
generalitzat i, per tant, entra dins allò esperable que en algun moment o altre totes puguem dir o fer alguna cosa que és percebuda com a racista o discriminatòria. En aquest sentit, cal ser conscients que una de les actituds bàsiques per aprofundir en l’antiracisme és que quan una persona racialitzada o d’origen estranger manifesta sentir-se discriminada el que s’ha de fer és demanar disculpes i preguntar com fer-ho millor, focalitzant en la millora del protocol de treball que ho eviti.

A una treballadora social que té davant una persona en situació de vulnerabilitat li pot semblar normal, fins i tot pot estar dins els protocols d’actuació definits, preguntar a una persona estrangera per què no torna al seu país d’origen. Però no li demanaria mai a una persona autòctona per què no emigra. Des de Fem Manresa creiem que cal que tots plegats ens revisem els prejudicis i les idees preconcebudes. Correspon a l’Ajuntament assumir un paper protagonista en aquest sentit, especialment, en la formació i acompanyament a les treballadores dels serveis públics de l’Administració, i dotar-les dels recursos necessaris per prestar una bona atenció.

Des de Fem Manresa creiem que s’ha perdut l’oportunitat per parlar de racisme i de com es combat. Que t’acusin de racisme no és una acusació gravísima. És una oportunitat per revisar-te i aprendre i així és com s’ho hauria d’agafar l’Ajuntament. Qualsevol actuació de l’Ajuntament ha de poder ser analitzada i criticada i és responsabilitat de la institució donar comptes de l’activitat i mostrar la feina que es fa de forma transparent. Qualsevol ciutadana té el dret de denunciar qualsevol fet i l’administració té l’obligació de treballar per resoldre-la.

Des de Fem Manresa demanem al govern municipal que faci autocrítica i rectifiqui el seu posicionament davant d’aquesta situació.

Dimecres passat l’Ajuntament de Manresa va creure necessari fer un comunicat defensant la feina que fan les treballadores socials de la ciutat. Aquest comunicat es va publicar després de la participació de membres de la PAHC en un programa de Radio4 en què plantejaven que havien detectat actituds racistes puntuals d’algunes treballadores socials i que en alguns casos es vulnerava el dret de les persones que van a Serveis Socials a ser acompanyades. Reclamen poder fer un acompanyament a les persones ateses per Serveis Socials per donar-los suport moral i també perquè no té un servei de traducció per a les persones amb dificultats de comunicació. L’Ajuntament respon a tot això dient que des de Serveis Socials tothom ho fa tot correctament, sense deixar cap espai per l’autocrítica ni per a la revisió del funcionament d’aquest servei de l’administració municipal. 

Des de Fem Manresa estem convençudes de l’esforç de l’equip de Serveis Socials per donar resposta, amb pocs recursos, a les greus situacions en les quals es troben les persones que atenen. Som conscients que vivim en una societat on el racisme és un element estructural generalitzat i, per tant, entra dins allò esperable que en algun moment o altre totes puguem dir o fer alguna cosa que és percebuda com a racista o discriminatòria. En aquest sentit, cal ser conscients que una de les actituds bàsiques per aprofundir en l’antiracisme és que quan una persona racialitzada o d’origen estranger manifesta sentir-se discriminada el que s’ha de fer és demanar disculpes i preguntar com fer-ho millor, focalitzant en la millora del protocol de treball que ho eviti. 

A una treballadora social que té davant una persona en situació de vulnerabilitat li pot semblar normal, fins i tot pot estar dins els protocols d’actuació definits, preguntar a una persona estrangera per què no torna al seu país d’origen. Però no li demanaria mai a una persona autòctona per què no emigra. Des de Fem Manresa creiem que cal que tots plegats ens revisem els prejudicis i les idees preconcebudes. Correspon a l’Ajuntament assumir un paper protagonista en aquest sentit, especialment, en la formació i acompanyament a les treballadores dels serveis públics de l’Administració, i dotar-les dels recursos necessaris per prestar una bona atenció. 


Des de Fem Manresa creiem que s’ha perdut l’oportunitat per parlar de racisme i de com es combat. Que t’acusin de racisme no és una acusació gravísima. És una oportunitat per revisar-te i aprendre i així és com s’ho hauria d’agafar l’Ajuntament. Qualsevol actuació de l’Ajuntament ha de poder ser analitzada i criticada i és responsabilitat de la institució donar comptes de l’activitat i mostrar la feina que es fa de forma transparent. Qualsevol ciutadana té el dret de denunciar qualsevol fet i l’administració té l’obligació de treballar per resoldre-la. 

Des de Fem Manresa demanem al govern municipal que faci autocrítica i rectifiqui el seu posicionament davant d’aquesta situació. 


Manresa, 21 d’abril de 2021.

La candidatura municipalista denuncia que del pressupost destinat a habitatge pel 2020, 1,3
milions d’euros, tan sols se’n va gastar el 61%, és a dir, 800 mil euros. La formació
considera que davant la necessitat i l’emergència d’habitatge amb què es troben moltes
manresanes i manresans, és inadmissible que el Consistori no destini tots els recursos
consignats per aquesta finalitat. I més tenint en compte que la situació s’ha vist agreujada
per la triple crisi provocada per la Covid-19.

Fem Manresa considera que no invertir 500.000 euros en polítiques d’habitatge, tal i com
havien estat pressupostat, és una irresponsabilitat. En aquest sentit, des de Fem Manresa,
han realitzat una infografia explicant els percentatges d’execució de diverses partides
relacionades amb la regidoria d’habitatge que passa des de les ajudes per a la cessió de
pisos a lloguer social fins a microcrèdits, passant per partides destinades a estudis i treballs
tècnics.

Els anticapitalistes demanen al govern de la ciutat que com a mínim compleixin amb allò
que s’havien compromès i els insta a incorporar aquest romanent de 500.000 euros no
executats a les partides d’habitatge d’aquest any 2021.

Carta a les entitats de la Taula de Seguiment del Pla de Reconstrucció Social i Econòmic

Benvolgut, benvolguda,

Ens posem en contacte amb vosaltres des de Fem Manresa com a entitat o col·lectiu
present a la Taula de Seguiment del Pla de Reconstrucció Social i Econòmic de Manresa.
Com potser sabreu fa uns dies vam anunciar que deixàvem de formar part del Pla. I
volem traslladar-vos els motius i reflexions al voltant d’aquesta decisió, ja que com a part
activa que n’érem, creiem que us els hem de fer extensius.

El passat mes de maig vam decidir firmar el Pacte per la Reconstrucció Social i
Econòmica conjuntament amb la resta de grups municipals de l’Ajuntament, per la
urgència de la situació generada per la Covid-19 i per responsabilitat política. Vam
considerar que formant-ne part activament podíem aportar propostes transformadores per
aquells sectors o col·lectius més afectats. Enteníem que la nostra mirada permetia una
aposta decidida per buscar solucions reals a les necessitats diàries de les manresanes.

Durant les primeres setmanes vam treballar en comissions amb la resta de grups
municipals, en tots els àmbits: sanitari, fiscal, retributiu, social, cultural, urbanístic, etc.
D’entrada va semblar que tots els grups podíem aportar-hi per igual, però ben aviat vam
veure que aquest no era un espai de treball real, i les reunions es van convertir en espais
on el govern ens informava de les propostes previstes i nosaltres hi podíem donar la
nostra opinió o crítica corresponent.

Des del mes de juny, a cada Ple, es donava compte de l’informe del Pla, recollint les
accions dutes a terme en totes les regidories i àmbits, i ja llavors vam dir que aquests
informes no ens semblaven representatius de la feina que es duia a terme de forma
conjunta. Des de llavors, hem repetit a cada ple aquesta crítica: manca d’espais reals
de debat i treball, i manca de retorn de com s’han valorat les propostes que hem
traslladat, tant nosaltres com les entitats. És més, els informes i el Pla han acabat
incloent tota l’acció del Govern, fos directament vinculada a respostes concretes de la
pandèmia o no, recollint propostes que no compartim o amb les que estem en contra, com
són les ordenances fiscals i el pressupost municipal pel 2021.

El mes de juliol, com sabreu, es va constituir la Taula de Seguiment del Pla, de la que
forma part la vostra associació o entitat. Creiem que va ser una bona aposta per tal de fer
que el Pla fos transversal i tingués en compte opinions de la ciutadania de primera mà. Enaquest moment encara crèiem que es podia fer un treball conjunt.
Els següents mesos, degut a les restriccions d’aforament per a trobades presencials, les
reunions que s’havien de convocar de la Taula es van anar postposant a l’espera que es
poguessin celebrar de forma presencial. I encara que al principi, que no sabíem com
s’arribarien a allargar aquestes restriccions, ho vam comprendre, ben aviat vam reclamar
que es convoqués de nou. També durant aquest temps hem demanat que se’ns fes un
retorn de les propostes que havíeu formulat les entitats, i tampoc se’ns ha respost
mai la petició.

Veient tot això teníem clar que el nostre paper al Pla era del tot inútil i que al no
representar-nos el que s’estava duent a terme, no tenia cap sentit seguir formant-ne
part. Més encara tenint en compte que tenim altres espais mensuals de trobada amb la
resta de grups i que podíem seguir fent una feina de seguiment, fiscalització i propositiva
com ja féiem anteriorment.

Amb tot, vam marcar-nos com a data límit per prendre la decisió la segona reunió de la
Taula de Seguiment, que es va celebrar el 25 de març passat, de forma telemàtica. I,
com veieu, el desenvolupament d’aquella reunió ens va reafirmar que havíem de deixar de
prendre-hi part. D’entrada, el retorn que es va fer aquell dia de com s’havien treballat o
valorat les propostes d’entitats i col·lectius, va ser el primer que en rebíem nosaltres.
Bàsicament la reunió va ser un monòleg de l’alcalde Marc Aloy i regidors de l’equip de
govern per explicar què s’havia fet. I de com, des del govern, es volia reconduir a
partir d’ara el Pla, vinculant-lo als projectes del Next Generation financiats amb els Fons
Europeus, i als Objectius de Desenvolupament Sostenible que vinculen al projecte Manresa
2030 (que no hem d’obviar, tampoc, que enllacen directament amb el PAM, el Pla Acció
Municipal creat pel govern).

Evidentment aquest fet per nosaltres és molt exemplificador i clarificador del paper
que se’ns atribueix als grups municipals que no som govern d’aquest ajuntament:
relegats a un segon pla com a mers coneixedors de la feina que està fent el govern
d’ERC i JxM. Podem entendre que el Govern vulgui exposar a la ciutadania a través
d’associacions i col·lectius com té prevista l’acció de govern, per un tema de transparència i
democràcia, però el que no podem compartir és que s’utilitzi un espai conjunt de treball per
fer pública la seva acció polític