Manresa estrena aquest divendres una exposició del fotògraf i cineasta manresà Josep Maria Rosal i d'Argullol
El material va ser donat per la família de l’artista a l’Ajuntament de Manresa i ara es dóna a conèixer a través d’una mostra de gran valor històric i cultural. L’exposició es podrà veure fins al 5 d’octubre al Centre Cultural el Casino.
L’Espai 7 del Centre Cultural el Casino acollirà a partir d’aquest divendres 19 de setembre –a dos quarts de vuit del vespre- i fins al 5 d’octubre una exposició del fotògraf i cineasta manresà Josep Maria Rosa i Argullol, un material d’un gran valor històric i cultural que el juliol de 2012 va ser donat a l’Ajuntament de Manresa per la família manresana de l’artista i que des d’aleshores es conserva a l’Arxiu Comarcal del Bages.
Amb l’objectiu d’acostar a la ciutadania la gran obra artística d’aquest autor, l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Bages, l’Associació Memòria i Història de Manresa, Foto Art Manresa, la Diputació de Barcelona, l’exposició recull una selecció de la ingent producció fotogràfica d’aquest autor manresà, la major part de la qual és inèdita.
La mostra es podrà visitar de dimarts a diumenge i festius de 18 a 21 h . Els comissaris de l’exposició són Joaquim Aloy i Conxita Parcerisas.
L’exposició
El juliol de 2012 els familiars manresans de Josep M. Rosal van fer donació a l’Ajuntament de Manresa dels negatius i fotografies en paper que, a mitjans dels anys 50, va deixar a la residencia familiar, en marxar cap a Colòmbia, que la família ha conservat durant tot aquest temps.
Les fotografies van ingressar a l’Arxiu Comarcal del Bages, on han constituït el fons Josep M. Rosal i d’Argullol, per tal de conservar-lo, fer-lo accessible als usuaris i investigadors i difondre’l en benefici de tota la ciutadania.
Format per unes 3.000 imatges, entre negatius en vidre i suport flexible i fotografies en paper, el fons presenta un alt valor històric i cultural, ido ni per als investigadors. Constitueix un testimoni excepcional de la Manresa dels anys 1920 a 1940. A través seu podem veure diversos aspectes de la vida quotidiana. Ens permet contemplar com era la ciutat a l’etapa anterior a la guerra i també durant els anys de la contesa civil. Ofereix imatges d’alguns actes socials, esportius i polítics de la Manresa de l’època de la dictadura de Primo de Rivera i la República, com també un interessant i extens recull d’instantànies on es pot veure l’enderroc d’edificis religiosos durant els primers mesos de la Guerra Civil. També conté impactants fotografies de les destrosses produïdes a l’església de Betlem de Barcelona, incendiada el juliol de 1936.
El fons també aplega imatges d’actes i llocs de diversos municipis i moltes fotografies de caire personal i familiar.
Durant l’exp osició s’hi projectaran 3 dels documentals de Josep M. Rosal: “Manresa” (1942); “Montserrat. La verge bruna” (1943) i “Berga se engalana” (sobre la Patum) (1948).
Josep Maria Rosal i d’Argullol
Fotògraf i cineasta, Josep Maria Rosal i d'Argullol (Manresa, 1908 – Bogotà, 1983), va iniciar la seva activitat fotogràfica als 16 anys. Abans de la Guerra Civil va col·laborar a la Revista semanal ilustrada Mediterráneo (Barcelona), al Diario de Avisos de Manresa, al setmanari gràfic Veu, de Manresa, i a la revista La Hormiga de oro. També va exhibir fotografies artístiques de gran qualitat en exposicions a Manresa, Sitges i Barcelona.
Entre 1940 i 1955 va produir, realitzar i dirigir curtmetratges i documentals com Manresa (sobre la histò ;ria, la indústria i altres aspectes de la capital del Bages), Labrando felicidad (sobre una fàbrica de nines de Barcelona), Papel de hilo (sobre la fabricació de paper de barba), Montserrat y su génesis, Alcoy, Industria cintera (rodada en fàbriques cintaires de Manresa) Bellezas de Ampurias, Berga se engalana (sobre la Patum), El color de tus ojos (rodat a Lloret de Mar), Pantano de Oliana i El arte eucarístico español (sobre l’exposició d’art amb motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, celebrat a Barcelona el 1952).
Rosal es va dedicar especialment al cinema de divulgació mèdica i científica, amb documentals com La rabia, Epilepsia, o La trasplantación de córnea en España, rodat aquest últim a la clínica Barra quer de Barcelona i guardonat a la Biennal de Venècia l’any 1950.
El 1955 es va traslladar a viure a Santa Fe de Bogotà. Allà va col·laborar en diverses revistes i va ser fotògraf oficial del Teatro Colón. En l’àmbit cinematogràfic, va realitzar i produir pel·lícules científiques com La pulga, Cirugía experimental, Cirugía torácica o Catarata 1958. Va filmar, entre altres, documentals sobre l’Amazònia, la catedral de Bogotà, la zona arqueològica de San Agustín i les mòmies precolombines que es conserven en diferents museus de Colòmbia.
