L'Ajuntament de Manresa obrirà la borsa de pisos de lloguer social als particulars i crearà una taula del dret a l´habitatge
La creació d’una borsa d’habitatge de lloguer social, les ajudes econòmiques, la coordinació amb d’altres administracions i l’impuls al programa de masoveria urbana són algunes de les accions impulsades pel govern municipal, que avui ha fet balanç de les actuacions socials en matèria d’habitatge.
El portaveu del govern municipal, Antoni Llobet; i la regidora de Serveis Socials, Acollida i Cooperació, Mercè Rosich, han presentat avui un balanç de les mesures relacionades amb l’habitatge que l’Ajuntament de Manresa ha desplegat per donar suport a les famílies afectades per dificultats hipotecàries o que tenen problemes per poder pagar el lloguer; així com d’altres que van en la línia de facilitar l’accés a l’habitatge a les persones amb pocs recursos.
Igualment, han avançat una sèrie de mesures que es posaran en marxa properament en la mateixa línia de poder garantir el dret a l’habitatge dels ciutadans de Manresa, com són l’obertura de la borsa d’habitatge de lloguer social als propietaris particulars, l’elaboració d’un projecte per oferir assessorament sobre el consum de subministraments (aigua, llum i gas) a persones amb dificultats per fer front al pagament; i la creació d’una taula conjunta del dret a l’habitatge entre el govern municipal i les entitats i col·lectius de la ciutat que s’ocupen d’aquesta matèria.
El portaveu del govern ha obert la seva intervenció recordant que “fa dos dies vam explicar quina és la situació de pisos buits, i avui donem a conèixer quines són les accions que impulsen per donar resposta a les situacions de dificultat que viuen les persones amb pocs recursos, i els pisos buits ha de ser una les potes per resoldre aquesta problemàtica”.
Llobet ha volgut contextualitzar l’origen “d’un problema greu i dramàtic per a moltes persones i aquest es deriva de la crisi econòmica i sobretot la multiplicació a la ciutat de Manresa, i al conjunt del país, de la taxa d’atur. En aquest sentit, ha apuntat que el gener de 2007 hi havia a Manresa 2.700 persones aturades i l’any 2010 ja eren 6.500, un augment molt gran –del 140%- que, en la seva opinió “ha posat en una situació molt difícil a les persones en temes d’habitatge, però també d’alimentació i recursos bàsics”.
Per tant, ha conclòs, “els pisos buits no són la causa del problema de l’habitatge a la nostra ciutat, sinó l’atur. En tot cas, els pisos buits poden ser una part de la solució”.
Tot seguit, ha afegit que “com a govern de la ciutat, no defugim la nostra responsabilitat i no hi posem cap excusa perquè quan van arribar al govern de la ciutat sabíem perfectament quina era la situació. Així que treballem amb la màxima convicció i dedicació per donar resposta a aquest problema que és molt greu”.
El portaveu del govern, que ha anat desgranant una per una totes les accions en marxa i ha avançat les línies d’actuació en el futur, ha recordat que el govern municipal es va comprometre per acord del ple municipal que “no hi haurà topall pressupostari per atendre totes les situacions de dificultat de les persones amb problemes d’habitatge sense recursos". Llobet ha destacat la importància de la creació d’una taula del dret a l’habitatge “on hi hagi el govern i tots els col•lectius implicats en aquesta problemàtica”.
Per la seva part, la regidora Rosich, ha coincidit amb l’anàlisi del portaveu i ha posat l’èmfasi en el fet que Manresa va ser pionera en ser la segona ciutat que va posar en marxa, el juny del 2012, l’Oficina d’Intermediació Hipotecària, que properament ampliarà les funcions també als casos de desnonaments per impagaments de lloguers.
La regidora de Serveis Socials ha afegit que, a banda de les noves iniciatives, l’Ajuntament de Manresa mantindrà actuacions que ja s’estan fent com les ajudes directes al pagament de les plusvàlues i l’IBI, la coordinació amb d’altres administracions, les ajudes econòmiques o el programa de la masoveria urbana, per al desenvolupament del qual espera aconseguir la complicitat d’alguna entitat de la ciutat.
Balanç de les actuacions municipals relacionades amb el dret a l’habitatge
La proposta de creació d’una nova borsa d’habitatges de lloguer social i d’una taula del dret a l’habitatge, així com un programa d’assessorament en subministraments energètics, culmina una sèrie d’actuacions ja realitzades que inclouen la posada en marxa de l’Oficina d’Intermediació Hipotecària, el juny de 2012; les ajudes econòmiques de caràcter social, com l’ajuda al pagament de l’impost de la plusvàlua o l’IBI i altres ajudes a l’habitatge; la coordinació de les intervencions amb altres administracions i l’impuls al programa de masoveria urbana.
L’Oficina d’Intermediació Hipotecària
L’Oficina d’Intermediació Hipotecària es va posar en funcionament el setembre de 2012 i, des d’aleshores, hi ha hagut un total de 125 sol•licituds d’intermediació: 52 al 2012, 47 al 2013 i 26 aquest 2014 fins el 26 de juny passat.
Els resultats de l’actuació d’aquesta oficina comptabilitzats fins a dia d’avui són que 19 casos han finalitzat amb acord entre les parts (dacions o novacions hipotecàries), 6 han pogut ser resolts sense necessitat d’intervenció del col•legi, sent suficient un primer assessorament per part de la mateixa oficina; 7 han hagut de ser arxivats desfavorablement als interessos dels sol•licitants per manca d’acord i 93 estan encara en fase de negociació.
Les actuacions de l’oficina en aquests dos anys de funcionament han suposat un cost de 9.325 € en total. Com a punt més positiu, podem destacar que hi ha un baix percentatge de tancament desfavorable 6.7%, si bé es detecta una dificultat per avançar en la tramitació dels expedients per la lentitud de les entitats financeres, especialment en aquells casos més complicats de resoldre.
Les ajudes econòmiques de caràcter social
Les ajudes econòmiques de caràcter social que concedeix l’Ajuntament de Manresa a les famílies que pateixen dificultats hipotecàries s’han anat ampliant al llarg dels últims mesos i ja contemplen les ajudes al pagament de la plusvàlua i de l’Impost sobre béns immobles i ajudes a l’habitatge.
Pel que fa a les ajudes al pagament de la plusvàlua, s’ha garantit que només es desestimaran sol·licituds que no compleixin els requisits econòmics, bé sigui perquè tenen ingressos suficients o bé perquè disposen d’altres immobles en propietat. Del centenar de sol·licituds ja en curs, les 38 primeres resoltes favorablement per l’ajuntament representen un import de 39.501 €.
L’ajuda a l’Impost sobre béns immobles (IBI) es gestionarà d’ofici un cop l’ajuntament tingui coneixement que es produeix una dació.
Per últim, el capítol d’ajudes a l’habitatge inclou tant ajudes per pagar deutes de lloguer o la instal·lació en un nou habitatge, com per cobrir costos de subministrament de llum, aigua i gas; material bàsic, reparacions i manteniment o equipament de la llar. En el conjunt del 2013,es van destinar a aquestes ajudes 93.679,29, i en el que portem de 2014 aquesta quantitat puja ja a 89.797,81€.
La coordinació amb altres administracions
L’Ajuntament de Manresa, a banda d’impulsar les actuacions pròpies, treballa també en coordinació amb altres administracions. En aquesta línia, s’ha adherit als dos protocols interadministratius existents en relació a la problemàtica de l’habitatge: Fons Social de Vivendes (FSV) i el protocol de desnonaments.
Pel que fa al Fons Social de Vivendes (FSV), es treballa conjuntament amb el Ministeri de Foment, les entitats municipalistes i la majoria d’entitats financeres. Com que és un fons en què les entitats financeres s’han reservat habitatges per als seus propis desnonats, fins ara ha donat molt poc joc als municipis.
El que sí està tenint bons resultats és el Protocol de desnonaments, signat amb el Departament de Justícia i el Tribunal Superior de Justícia. Així, han estat informats més d’una dotzena de casos de desnonament per part dels serveis socials municipals i s’ha intervingut en nombroses actes de llançament, que en la majoria de casos corresponen a desnonaments per impagament del lloguer.
De fet, s’observa un canvi de tendència pel que fa als desnonaments. Durant els anys 2011 i 2012, hi havia igualtat de casos entre execucions hipotecàries i rendes de lloguer. Però el 2013 ja es va participar en 11 per deutes de lloguer i en 3 per deutes hipotecaris; i el 2014, 13 per lloguer i 4 hipotecaris.
Aquestes dades confirmarien la informació facilitada a l’Ajuntament pel Jutge degà de Manresa, en el sentit que hi ha una reiteració en les execucions perquè són famílies desnonades en primera instància en processos hipotecaris i ara per rendes de lloguer.
Actualment, l’Ajuntament i l’empresa municipal Forum han començat a negociar amb el Departament de Territori i Sostenibilitat per incorporar al fons de lloguer social un altre paquet d’habitatges.
Programa de masoveria urbana
Per últim, s’ha definit el model jurídic i de gestió del programa de masoveria urbana, orientat a la rehabilitació d’edificis amb la voluntat de fer-ho coordinadament amb entitats implicades en la problemàtica de l’habitatge.
Fons d’habitatges de lloguer social
En aquests moments, l’Ajuntament de Manresa disposa d’un total de 47 pisos de lloguer social, als quals s’incorporaran 9 pisos més propietat de Forum.
A més a més, el 2013 es va posar en marxa un programa d’ajudes al lloguer de pisos socials municipals del qual es van beneficiar 28 famílies.
L’Ajuntament de Manresa ha creat una borsa d’habitatges de lloguer social treballant conjuntament amb altres entitats de la ciutat. Per això, ha iniciat converses amb la Cambra de la propietat, que ha decidit seguir atenent demandes específiques d’allotjament; i ha contactat amb les entitats financeres presents al municipi, que han respost amb l’aportació de 23 habitatges i d’altres que estan en procés (que s’afegeixen als 47 municipals i als 9 de Forum).
Els nous reptes
Per ampliar aquest fons, l’Ajuntament impulsarà que aquesta borsa incorpori pisos de propietaris particulars de Manresa per oferir-los com habitatges de lloguer social .
D’altra banda, s’està elaborant un projecte per oferir assessorament sobre el consum de subministraments (aigua, llum i gas) per completar els ajuts que ja es porten a terme en relació a aquesta matèria.
Per últim, per tal de fer un anàlisi de la situació, un seguiment de les accions i per compartir criteris sobre noves propostes d’actuació, l’Ajuntament plantejarà a les entitats i col·lectius que també treballen per garantir l’accés de l’habitatge la creació d’una taula conjunta específica amb el govern municipal.
