Discurs de l'alcalde, Valentí Junyent, en l'acte del Pregó Institucional de la Festa Major de Manresa 2016
Paraules de l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, per tancar l'acte del Pregó Institucional de la Festa Major de Manresa 2016, que ha estat pronunciat per Maria Mercè Conangla i Jaume Soler.
Bon dia, benvinguts a aquest pregó institucional de la Festa Major de Manresa, i moltes gràcies a la Maria Mercè Conangla i el Jaume Soler per aquestes paraules tan inspiradores per a la nostra vida personal i professional, però també com a ciutat o fins i tot com a país.
Recordem que aquesta fórmula de fer el pregó, en parella, no té precedents a Manresa i en certa forma avui hem assistit a un petit fet històric. Nosaltres, com a govern municipal, es podria dir que també governem en parella des de fa sis mesos.
En aquest sentit, trobo que ens seran molt útils algunes reflexions que heu fet, i especialment aquesta que la Mercè ha apuntat a l’inici del pregó:
“Tant en parella, com a la feina i a la política, cal un enorme respecte als espais de l’altre i a la seva singularitat, escoltant i apreciant les seves aportacions i entenent que trobar el fil transversal que ens uneix és més intel·ligent que no pas centrar-nos en allò que ens separa”
“Parlem d’entendre l’altre com a riquesa, com a camp de noves possibilitats, com a font d’aprenentatge i com a repte. I per això cal humilitat i sensibilitat”.
Potser sense ser-ne del tot conscients, d’alguna forma, la nostra manera d’actuar en aquest govern conjunt de la ciutat ha estat marcada per aquestes pautes i la veritat és que des del punt de vista de qui us parla, el resultat fins el moment és molt satisfactori per a tots els que en formem part. I esperem que també ho sigui per la ciutat, que és la raó de ser d’aquesta coalició.
La veritat és que la vostra magnífica intervenció no ha estat una sorpresa per a mi. Sobretot, després que el 2008 vaig tenir la sort d’assistir amb la Rosa a unes jornades de creixement personal organitzades per la Fundació Àmbit que van suposar la meva primera experiència de formació en gestió emocional. Una experiència molt reeixida que ens va permetre conèixer uns manresans que triomfaven fora de la nostra ciutat en un àmbit emergent i de molta projecció.
Un dels molts aprenentatges d’aquell cap de setmana el resumia una cita de Viktor Frankl:
“Viure significa assumir la responsabilitat de donar la resposta correcta als problemes que la vida ens planteja, i complir les tasques que aquesta ens assigna contínuament a cadascun de nosaltres”.
Perquè tots i cadascun de nosaltres hem d’assumir la responsabilitat que ens pertoca en cadascun dels nostres àmbits d’actuació: a casa, a l’escola, a l’empresa, a l’administració, a la política,... En definitiva, a la vida. I hem de buscar solucions adequades als problemes que trobem, i complir de la millor manera possible amb les nostres obligacions. això és la vida. Encara que per assumir responsabilitats, trobar solucions i fer allò que hem de fer necessitem eines, especialment de caràcter personal, que no sempre tenim a l’abast.
Avui, amb el vostre pregó ens heu ofert consells i recomanacions que sens dubte ens poden ser molt útils en aquest trajecte vital tan apassionant, complex i a voltes ple de contradiccions. Com a persones, com a polítics, però també com a ciutat.
Des de l’aposta per la creativitat, pel valor de la generositat i per la riquesa de la diversitat fins al respecte de les singularitats, a favor de la convivència, escoltant als altres i debatent els diversos punts de vista.
I ens heu aportat dues idees més que crec que com a persones i com a ciutat ens han d’ajudar a afrontar el futur amb garanties.
Una, la importància del coneixement d’un mateix, de qui som com a persones o què som com a ciutat. De no perdre aquella llum resplendent que portem dins i que ens ajuda a superar les dificultats, un fet que en el cas de Manresa encara té més importància.
I l’altra és que la saviesa acumulada i l’educació ens poden ajudar a tirar endavant, però sobretot per fer-ho ens cal confiança. Primer, confiar en nosaltres mateixos, en les nostres possibilitats i en el nostre potencial. Després, confiança en els altres per poder col·laborar, per treballar plegats, caminar per la incertesa i poder superar els reptes que tenim al davant.
Evidentment, totes aquestes actuacions, com molt bé heu dit, les hem de fer des de la integritat i des de l’honradesa; sabent que tenim una responsabilitat que no podem defugir i que hem d’exercir seguint aquests dos valors fonamentals.
Una vegada més vull aprofitar per reivindicar el paper que han fet, fan i faran els polítics íntegres i honrats d’aquest país, que som la immensa majoria.
Deixeu-me acabar aquesta intervenció com heu començat vosaltres: tenint un record per a la Montserrat Puig. Segur que on sigui finalment veurà acomplert el seu desig que el Jaume i la Maria Mercè sigueu pregoners de la ciutat. Sempre tindré present aquell últim llibre vostre que em va fer arribar amb la vostra dedicatòria. El llibre, que es titula “Les vint perles de la saviesa; fer-nos savis abans de fer-nos grans” i que us recomano especialment, ens recordarà la Montserrat sempre que el llegim.
Moltíssimes gràcies Maria Mercè. Moltíssimes gràcies Jaume.
I molt bona Festa Major a tothom.
