Descripció del fons documental de l'Ajuntament de Manresa.
DESCRIPCIÓ DEL FONS DE
L’AJUNTAMENT DE MANRESA
ÀREA D’IDENTIFICACIÓ
Codi de referència
CAT AMMAN 01
Nivell de descripció
Fons
Títol
Ajuntament de Manresa (Títol formal)
Dates
1901 – 2015
Volum i suport
1.160 cintes de casset
ÀREA DE CONTEXT
Nom del productor
Ajuntament de Manresa
El nom de Manresa apareix documentat per primera vegada l'any
Els segles posteriors foren d'un creixement lent, seguint la tendència general de Catalunya que va entrar en una etapa de decadència respecte a altres terres peninsulars. Guerres civils, epidèmies, problemes dinàstics... Hom destacaria, com a un fet que posteriorment tindria una forta transcendència, l'estada a Manresa de Sant Ignasi de Loiola els anys 1522-23.
L'esplendor de la ciutat com a tal es recuperaria al segle XIX. Després d'uns inicis de centúria marcats per
Els primers anys del segle XX van viure un fort creixement de la mobilització política i social a la ciutat. Durant el breu període de la segona república (1931-36), es van construir importants obres públiques de caire sanitari, educatiu i cultural. Després de la guerra civil, la ciutat va viure uns anys difícils però va reprendre el camí del creixement econòmic i va entrar en una llarga fase d'expansió urbanística, causada en gran part per l'afluència d'immigrants del sud d'Espanya. A partir de 1979, els ajuntaments democràtics han treballat per embellir la ciutat i dotar-la dels equipaments públics necessaris. L'any 1989 Manresa va celebrar el milcentenari de la seva existència com a ciutat, una llarga i densa experiència històrica que determina el seu tarannà i li permet encarar el futur amb confiança.
Història arxivística
L’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Manresa té el seu origen en l'Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa, un arxiu de titularitat municipal.
A l’any 1882 Leonci Soler i March (Manresa, 6 de desembre de 1858 – 24 d’agost de 1932) va ser nomenat arxiver municipaldeManresa“atendiendo a la aptitud demostrada en escritos públicos y a las recomendables circunstancias que en el concurren”.
Llicenciat en dret el 21 de novembre de 1881, en l’especialitat deDret civilicanònic, Soler i March exercí d’advocat al mateix temps que s’iniciava en el món de la investigació i els arxius cursant els estudis de l’Escola Superior de Diplomática de Madrid, que finalizà el curs 1884-1885.
Va ser nomenat cronista oficial de la ciutat el
El 20 de març de 1880, juntament ambOleguer Miró,Ramon Serrai Josep Herp, prengueren l’acord de crear unes noves instal·lacions per l’arxiu històric en locals dignes i més avinents;
La tasca de Soler i March al capdavant de l’Arxiu Municipal de Manresa va ser fonamental, ja que mostrà la necessitat que els documents que eren part de la història de la ciutat tinguessin un tractament i una cura adients.
El 1883 organitzà l’arxiu i el convertí en exemple i model del que haurien de ser aquestes institucions municipals.
Preocupat pel tema de la formació del personal que ha de ser al capdavant dels arxius, insistí també sobre l’interès i la necessitat que hi hagi persones capacitades i ben ensinistrades per tenir-ne cura.
Amb motiu del seu casament a l’any 1887 va viure algunes temporades fora de Manresa i demanà a l’Ajuntament continuar com a arxiver municipalde la ciutat, sense cobrar, fet que la corporació va acceptar i nomenant arxiver suplent a Domingo Malagarriga. Les seves anades i vingudes a Manresa li van impedir una dedicació constant a l’Arxiu motiu pel qual comptà també amb un auxiliar, suplent i successor, el Sr. Joaquim Sarret i Arbós.
Joaquim Sarret i Arbós (1853-1935) fou arxiver, historiador i cantor manresà. Fou nomenat Arxiver Auxiliar de Manresa el 1896, quedant per a Leonci Soler i March els títols d’Arxiver honorari i cronista de la ciutat. La dedicació a la política i la posterior mort de Soler i March foren els esdeveniments que acabaren portant a Sarret i Arbós a ser l'Arxiver municipal.
El
Acadèmic de les Bones Lletres de Barcelona, Acadèmic de
El va succeir Josep Maria Gasol i Almendros(Manresa,1924). Sacerdot, historiador, catedràtic en arqueologia cristiana, arxiver de l'Arxiu Històric de Manresai cronista oficial de la ciutat, és autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà. Va rebre la Creude Sant Jordiel 1991, el Premi Bages de Cultura el 1995 i
L'any 1981, es va donar un nou impuls l’Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Manresa amb la creació de la plaça d’arxiver/a i el nomenament la senyora Rosa Maria Immaculada Comes Bosch com a arxivera el mes de novembre del mateix any.
Ubicat a les golfes de
L'any 1986 es va traslladar l'Arxiu a les dependències actuals al soterrani de l’edifici municipal de la Plaça major numero 5.
Dades sobre l’ingrés
A partir de la finalització del procés de reorganització de l’Arxiu els nous ingressos es fan mitjançant el sistema de transferències pel qual les diferents unitats productores trameten la documentació semiactiva i inactiva a l’Arxiu. De totes les transferències en queda constància al Registre de Transferències.
Prèviament no existia un registre o procediment establert, de tal manera que les noves incorporacions s’anaven afegint al fons sense deixar constància del seu ingrés.
ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA
Abast i contingut
El fons documental custodiat a l’Arxiu Municipal data des de l’any 1901 fins al 2015 i està format per la documentació generada per la materialització de les competències, funcions i activitats de l’administració municipal de Manresa.
La documentació correspon, per tant, a l'època contemporània. Acredita els drets i els deures dels ciutadans i de l'Ajuntament i permet conèixer, analitzar i estudiar aspectes de la història de la ciutat. Constitueix part la memòria de la ciutat i molts dels seus documents integren o passaran a integrar, el patrimoni documental de Catalunya.
Sistema d’organització
El fons es classifica a partir d’un quadre de classificació orgànic funcional que representa, en els seus nivells superiors, les funcions i activitats de l’Ajuntament i agrupa, en sèries, la documentació generada a partir del desenvolupament dels seus procediments administratius, ordenada cronològicament en la seva majoria, si bé per a casos concrets, es pot utilitzar algun altre criteri (p. ex. alfabètic).
Informació sobre avaluació, tria i eliminació
Tots els documents son de titularitat pública i, per tant, estan sotmesos a la normativa d’avaluació, sobre la base de la qual se’n determina la conservació, per raó del valor cultural, informatiu o jurídic, o bé l’eliminació.
S’apliquen les Taules d’Avaluació Documental realitzades per la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental i publicades al DOGC per la Conselleria de Cultura.
Increments
El fons es va incrementant amb noves transferències segons el Reglament d’Arxiu
ÀREA DE CONDICIONS D’ACCÉS I ÚS
Condicions d’accés
D’acord amb la normativa sobre accés a la documentació, que estableix el reconeixement del dret d’accés als documents públics a tota persona, el fons és de lliure accés, llevat de la reserva que es pugui derivar de la legislació aplicable a les diferents sèries documentals, per la protecció de dades personals, o dades considerades sensibles d’especial protecció.
L’accés es fa garantint el respecte a les dades que afecten la intimitat de les persones i a la propietat intel·lectual. S’estableix el criteri de l’antiguitat de 50 anys
Llengües
Català i castellà.
Instruments de descripció
S’ha fet la fitxa del fons segons model NODAC i existeix una base de dades que recull el catàleg de la documentació, Per altra banda, la incorporació de criteris de gestió documental a les oficines de gestió, permet també disposar d’inventaris de la documentació en tràmit.
ÀREA DE DOCUMENTACIÓ RELACIONADA
Documentació relacionada
S’ha transferit a l'Arxiu Comarcal del Bages la documentació inactiva de conservació permanent i valor històric, així el seu fons de l’ajuntament de Manresa comprèn documentació dels anys 1020-2013
ÀREA DE NOTES
Notes
ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ
Autoria i data
Immaculada Comes Bosch, febrer de 2015.
Fonts
Biblioteca auxiliar de l’Arxiu i la mateixa unitat de descripció.
Regles o convencions
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de
Catalunya, Departament de Cultura, Subdirecció General d’Arxius i Associació
d’Arxivers de Catalunya, 2006.
